Presentació per introduir el poeta VAE i l'obra prescrita a l'alumnat de 2n de Batxillerat. Any 2020.

1. 1 / 15
El Llibre de meravelles (1971)
en la poesia de Vicent Andrés Estellés
Un tríptic poètic sobre la postguerra

2. 2 / 15
Esbós biogràfic
Burjassot 1924- València 1993
Generació poètica dels 50 (Gabriel Ferrater, J. Maria Llompart,
Blai Bonet, Miquel Martí i Pol)
Contacte amb la literatura gràcies a un veí republicà.
Periodisme a Madrid (1943-1945) i servei militar a Navarra i
Pirineu.
•
Primers poemes publicats en castellà (1944)
•
Tornada a València (1948 ) i incorporació a Las Provincias:
redactor en cap el 1959.
•
Activitat en la vida cultural valenciana i primers poemes
publicats en valencià (1953)
•
Allau editorial i reconeixements institucionals a partir de 1970
•
Atacs i insults; despatxat de Las Provincias (1978)
•
Difusió de l’obra (uns 100 títols)
•
Obra pòstuma: Mural del País Valencià (1996)

3. 3 / 15
Etapes de la creació estellesiana
●
Anys quaranta: els inicis
Primers poemes en castellà en la línia del «garcilasismo» imperant (Dámaso Alonso,
mètrica i gèneres tradicionals, allunyats de l’avantguarda i de la situació social).
Pájaros en la arena (1945)
Lectures de V. Aleixandre, F. García Lorca
Participa en jocs florals i certàmens valencians amb obres en castellà (Gandia, 1948;
Diputació de València, 1951).
Contacte amb l’ambient poètic en català a València, sovint clandestí, en tertúlies i
l’Editorial Torre (Carles Salvador, Xavier Casp, Miquel Adlert, Joan Valls Jordà).
Temàtica: l’amor, la fe, les creences, la creació poètica.

4. 4 / 15
●
Anys cinquanta i seixanta: els anys decisius
Manuel Sanchis Guarner i Francesc Borja Moll l’animen a escriure en valencià (DCVB,
1951)
Ombra d’ales d’aigua [1952, inèdit]
Ciutat a cau d’orella (Torre, 1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958) i L’amant de
tota la vida (1965)
•
Casament amb Isabel Lorente (1955), naixement i mort de la primera filla (1956).
•
Activitat periodística (cine, actes culturals). Contacte amb Joan Fuster, Salvador Espriu,
Carles Riba, J.M. Llompart. Estudi d’A. March (Centenari, 1959).
•
Escriu llibres, sobretot als 50, que no seran publicats fins als 70: L’incert presagi, Mort i
pam, Primer llibre de les èglogues, L’inventari clement, Llibre de meravelles, L’engan
conech...

5. 5 / 15
●
Anys cinquanta i seixanta: els cinquanta
Estellés aconsegueix el seu estil més genuí: s’accentuen la temàtica de la
quotidianitat, la perspectiva testimonial des d’una actitud de crisi i desolació i
el recurs literari al registre col·loquial.
Predomini del vers alexandrí en llargs poemes que combinen seqüències
narratives i descriptives sota una mirada elegíaca (lírica).
Augmenta la intertextualitat amb altres poetes, sobretot clàssics, i les relacions
interdiscursives amb l’activitat periodística (cine, política internacional).
Adaptació i subversió de models clàssics (èglogues, bucòliques): VAE adopta
la perspectiva, l'ethos, l'època i les preocupacions d'Ovidi, Horaci, Catul,
Virgili, Garcilaso de la Vega o March i per recrear les tensions socials i
lingüístiques de la postguerra valenciana.

6. 6 / 15
●
Anys cinquanta i seixanta: els seixanta
El ritme d’escriptura és més irregular. Tan sols publica L’amant de tota la
vida (1965).
Treballa en llibres breus i en altres extensos com ara L’ofici de demà
(1972), El gran foc dels garbons (1972). Al final de la dècada completa el
Llibre de meravelles.
El llenguatge poètic es diversifica amb noves formes, temes i influències:
prosa poètica, poemes breus, epitafis, sonets, llargs poemes d’alexandrins...
Estellés actualitza la poesia del seu context, transcendeix l’àmbit valencià i
connecta amb la gran poesia del moment que representen autors com E.E.
Cummings o Philip Larkin.

7. 7 / 15
●
Anys setanta i vuitanta: el poeta nacional
Difusió i reconeixements institucionals. Recuperació de l’obra inèdita i
edició de l’Obra Completa (Edicions 3 i 4, 1972-1990).
Llibre de meravelles, La clau que obri tots els panys, L’inventari clement,
Primera audició (1971)
Recomane tenebres. Obra completa I (1972).
És editat a Mallorca i a Barcelona i els seus poemes interpretats per M. del
Mar Bonet, Ovidi Montllor, Al Tall, Celdoni Fonoll... Tardor
Intensifica l’orientació més compromesa de la seua poesia i mena una
intensa activitat pública en actes culturals i de defensa de la identitat.
Completa poemaris d’original intertextualitat amb autors grecollatins
(Horacianes, 1974; Ora marítima i Les acaballes de Catul, 1977; Exili
d’Ovidi, 1982.
Treballa en el magne Mural del País Valencià (1996)

8. 8 / 15
Una escriptura singular
Dos influències conformen la veu lírica de VAE: l’existencialisme francés
(Sartre, Camus) i el cinema neorealista italià (Rossellini, de Sica).
Rica transtextualitat (història de la literatura, activitat periodística).
Distanciament respecte del discurs poètic del Postsimbolisme (anys 30 i 40,
Carles Riba, Salvador Espriu).
Identificació parcial amb el Realisme històric o poesia social dels 60.
Novetats tècniques: estructures conversacionals polifòniques, monòleg interior,
intensa intertextualitat.
Versificació molt variada entre la tradició i la innovació
Contrastos: lirisme exquisit/ narrativitat quotidiana/ realisme cru; llengua culta/
col·loquial; postsimbolisme/ denúncia realista/ experimentalisme; to elegíac/
discurs testimonial; vivència amorosa familiar/ sensualitat i erotisme
exacerbat...

9. 9 / 15
Llibre de meravelles (1971):
un tríptic poètic sobre la GCE
Hieronymus Bosch, el Bosco, El jardí de les delícies, 1480-90

10. 10 / 15
Llibre de meravelles (1971)
Part central escrita entre 1957-58, completat el
1968 amb els laterals.
●
Després de Coral romput i simultàniament a
El primer llibre de les èglogues (1953-58)
●
Paral·lelisme amb Llibre de meravelles (R. Llull
(1289): el jo líric errabund. Crònica documental
de la realitat.
●
Tancat el «cicle de la tenebra», VAE ingressa en el
de les «meravelles». Tornada a Burjassot (1959).

11. 11 / 15
Els paratextos: la xarxa transtextual
●
Títol: Ramon Llull («Cant de Vicent»)
●
Citacions: Ausiàs March (3), Miquel Batllori (1) i Teodor
Llorente (1)
●
Epígrafs: Domini de la literatura cat medieval (A. March,
Jaume Roig Corella, Pere March, J. De Sant Jordi...)
●
Referències: V. Alexandre, C. Riba, Bécquer, Garcilaso,
Petrarca... José Hierro, León Felipe, Pablo Neruda...
Proliferació de la polifonia en un missatge marcat per
l’heterogeneïtat.

12. 12 / 15
El retaule
Berenguer Mateu, Retaule de
sant Jordi de Xèrica, 1431.
Museo municipal de Jérica
•
Escenes particulars
integrades en un tot
•
Importància del cos
central
•
Contrast d’escenes
(cel/infern, vida/mort,
turment/exaltació)

13. 13 / 15
Llibre de meravelles com a retaule
Lateral A Cos central Lateral B
Teoria i pràctica de la flor natural
10 poemes sense títol
Art menor
No paratextos
No seccions
•
Remet a la poètica dels jocs
florals (idealització; pàtria, fe,
amor) per transgredir-la.
•
Calca fórmules litàniques
•
Leitmotiv «Un entre tants»
•
Paròdia, ressò popular, to líric
La consciència del present
(el jo poètic en el món)
Seccions
I (6) amor, present/passat
II (8) crònica documental
III (10) record
IV (1) plor, pena
V (8) guerra, postguerra
VI (13) crònica documental
VII (1) possibilitats de llibertat
•
Poemes amb títol
•
Versos alexandrins
•
De l’univers personal al món
compartit
•
Tractament neorealista: poesia
testimonial
•
Isotopies: ègloga, cançó, Vlc,
guerra i postguerra, fira, Déu,
riu, biografia
Episodis del present i del passat
(testimonis i refugi en la memòria)
Propietats de la pena
5 poemes sense títol
Art menor (octosíl·labs)
Un epígraf («Vientos de salmos»
No seccions
•
To instructiu o exhortatiu
•
Verbs en futur, desdoblament.
•
Temàtica cívica i nacional
•
To propi dels himnes o lloances
(Salms)
•
Isotopies: comunitat, poble,
paraula, Déu, temps, salm
L’esperança en el futur

14. 14 / 15
Fórmules litàniques
Kyrie, eléison. Kyrie, eléison.
Christe, eléison. Christe, eléison.
Kyrie, eléison. Kyrie, eléison.
Christe, áudi nos. Christe, áudi nos.
Christe, exáudi nos. Christe, exáudi nos.
Pater de cælis, Deus, miserére nobis.
Fili, Redémptor mundi, Deus, miserére nobis.
Spíritus Sancte, Deus, miserére nobis.
Sancta Trínitas, unus Deus, miserére nobis.
Sancta María. Ora pro nobis.
Sancta Dei Génetrix. Ora pro nobis.
Sancta Virgo vírginum. Ora pro nobis.
Mater Christi. Ora pro nobis.
Mater Ecclésiæ. Ora pro nobis.
Mater divínæ grátiæ. Ora pro nobis.
Mater puríssima. Ora pro nobis.
Mater castíssima. Ora pro nobis.
Mater invioláta. Ora pro nobis.
Un entre tants com esperen i callen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, treballen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, badallen.
Un entre tants.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, gemeguen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen, s’ofeguen.
Un entre tants.
Un entre tants com esperen i preguen.
Un entre tants.
Un entre tants.
«Lletanies del sant Rosari» (fragment inicial)

15. 15 / 15
Jesús Ciscar. El País
«Car l’exemple és allò que va
i has de ser exemplar en tot (...)»
A partir de Ferran CARBÓ, Els versos dels calaixos. Sobre Llibre de meravelles
de Vicent Andrés Estellés, PUV, Universitat de València, 2018