Presentació d'Aina Monferrer al VI Simposi Internacional Noves tendències en I+D+I en Literatura, Llengua, Ensenyament i TIC sobre la Corona d’Aragó, celebrat a la Seu de La Nucia de la Universitat d’Alacant els dies 23, 24 i 25 de febrer de 2015.
1. L’univers conceptual de Vicent Andrés
Estellés comparat amb el d’Ausiàs March:
estudi semiautomàtic
Aina Monferrer Palmer
La Nucia, 24 de febrer de 2014
VI Simposi Internacional
Noves tendències en el I+D+i en Literatura,
Llengua, Ensenyament i TIC sobre la Corona d’Aragó
(edat mitjana i edat moderna).
3. Metodologia
Cerques en el corpus no etiquetat
Eines
IVITRA
Corpus Estellesià Digitalitzat (CED)
MarcatgeIntrocorpus Metaconcor2
eivitra Interline
Alineació de versos
Cerques de paraules
i/o categories
Llistats d’unimot,
bigrames i trigrames
Word Smith
Tools 3.0
Cerques en el corpus etiquetat
Total de paraules (tokens) = 429.180
195 llibres de poemes
5. Sentenciositat ausiasmarquiana
Jo sóc aquell que + [V] “‘Jo sóc aquest que es diu
Vicenç Andrés!’”, Ha
car “Car és ben cert que Déu esdevé aire / quan nostre
cos té voluntat de càntic”, N
Sentenciositat estellesiana
6. “Teles de colors esteses a la porta / dels comerços, com la prosa de Muntaner”, OC3,
MAD
Tres estructures
a) [N + o + N] “Els camperols cremen brosses
dolentes / en grans muntons o feixos de silenci”,
MPVII, LM
b) Talment “En alguna banda / m'hauré mort. /
Espere, / talment una pedra, / oh cúmul de segles”,
OC4, CF
c) Comparació ausiasmarquiana [així com] i [si com +
metall/llum/ala/infant, etc.] “així com cell qui en
l’amant o en l’infant / assetja un gest per fotografiar-
lo”, OC9, Ha
Comparances
7. Metàfora
Metàfores clau de l'estil estellesià
a) El meló penjat de la biga
b) Les metàfores de l'ofici de forner
c) Representació metafòrica dels espais
d) Metàfores ausiasmarquianes
Metàfora marítima
Veles e vents
Així com cell qui en la mar té maysó
El pa agre perquè no es cou a temps
Obsessió per la descomposició de les despulles a la tomba
Metàfores de la quotidianitat
13. Gràcies per l’atenció
Aina Monferrer Palmer
La Nucia, 24 de febrer de 2014
Bibliografia
Aparicio, Mariola; Carbó, Ferran (1999) “Ausiàs March en la poesia valenciana de
postguerra”. Dins: Carbó et al. (eds.) Ausiàs March i el Món Cultural Valencià del segle XV.
Alacant: IIFV, p. 217-246.
Aparicio, Mariola (2013) "Vicent Andrés Estellés i els clàssics catalans". Dins: Saldanya, M.;
Salvador, V. (eds.) L’obra literària de Vicent Andrés Estellés. València: AVL, p. 93-122.
Fuster, Joan (1972) “Nota ─provisional i improvisada─ sobre la poesia de Vicent Andrés
Estellés”. En: Andrés Estellés, Vicent. Obra completa 1. Recomane tenebres. València: Tres i
Quatre. p. 17-36.
Hauf, Albert (1983) “El lèxic d’Ausiàs March. Primer assaig de valoració i llista provisional
de mots i freqüències”. Dins: Miscel·lània Pere Bohigas, 3. Barcelona: PAM, p. 121-124.
Salvador, Vicent (2004) “L’escriptura estellesiana: claus pragmaestilístiques”. Dins: Vicent
Andrés Estellés. Alacant: IIFV. p. 109-134.
Sánchez, Elena (2013) Estudi de la llengua d’Ausiàs March a través de les col·locacions.
Una aproximació semiautomàtica. Berlín: Walter de Gruyter.
Editor's Notes
Hem afirmat ja que Ausiàs March és el referent més influent de la poesia de Vicent Andrés Estellés. La seua presència “abassegadora” (Aparicio 2004) ha estat estudiada al detall. A començaments dels anys setanta, Joan Fuster ja va anunciar Estellés com el millor poeta valencià des d’Ausiàs March. Aquesta sola afirmació posa de relleu la vinculació entre els dos grans poetes. Jaume Pérez Montaner i Vicent Salvador van fer compte d’aquesta influència (1981).