Explicacions bàsiques de les cinc declinacions llatines.

1. Primera declinació
• Noms que tenen el genitiu singular acabat en –ae.
• No hi ha neutres.
• Són paraules majoritàriament femenines tot i que són
masculines els noms propis d’home (Catalina-ae), els
oficis d’home (poeta-ae) i els noms de riu (Sequana-
ae). Sovint el gènere de les paraules llatines de la
primera declinació coincideix amb el del català.
• Alguns noms canvien el significat en singular i en
plural (copia (riquesa); copiae (tropes)).
singular plural
Nominatiu rosa rosae
Vocatiu rosa rosae
Acusatiu rosam rosas
Genitiu rosae rosarum
Datiu rosae Rosis*
Ablatiu rosa Rosis*
* Algunes paraules tenen el datiu i l’ablatiu plural amb la
desinència –abus (deabus).

2. Segona declinació
• Són els noms que tenen el genitiu singular acabat en –i.
• Normalment tenen el nominatiu singular acabat en –us, però
alguns el tenen acabat en –er; llavors el vocatiu singular
també acaba en –er, la resta de la declinació és igual que en
el primer cas (puer, puer, puerum, pueri, puero, puero/pueri,
pueri, pueros, puerorum, pueris, pueris). També és el cas de
vir, -i,un mot excepcional (perquè és de la 2a decl. i no acaba
ni en –us ni en –er).
• Les paraules són femenines o masculines, en la majoria dels
casos, coincidint amb el català, tot i que a la segona
declinació hi ha pocs femenins. (Són femenins els noms de
plantes (pinus-i), els noms de països (Aegyptus-i) i els d’illes
i ciutats.
singular plural
Nominatiu Lupus* lupi
Vocatiu Lupe* lupi
Acusatiu Lupum lupos
Genitiu Lupi luporum
Datiu Lupo lupis
Ablatiu Lupo lupis
• El nom comú filius-fili i alguns de propis tenen el nominatiu
en –ius i el vocatiu en –i: filius, fili, filium, fili(i), filio, filio/
filii, filii, filios, filiorum, filis, filis.

3. Segona declinació neutres
• Són neutres les paraules de la segona declinació que
tenen el nominatiu singular acabat en –um.
• Les paraules neutres tenen la mateixa terminació en el
nominatiu, el vocatiu i l’acusatiu singular (-um) i el
nominatiu, el vocatiu i l’acusatiu plural (–a). La resta
de casos són iguals que en els noms no neutres.*
• Alguns noms canvien el significat en singular i en
plural: castrum-i (castell)/castra-orum (campanent)).
singular plural
Nominatiu Donum dona
Vocatiu Donum dona
Acusatiu Donum dona
Genitiu Doni donorum
Datiu Dono donis
Ablatiu Dono donis
* En totes les declinacions, el nominatiu, el vocatiu i
l’acusatiu singular tenen la mateixa terminació i el
nominatiu, el vocatiu i l’acusatiu plural també. La resta
de casos són iguals que en els noms no neutres.

4. Tercera declinació
• Noms que tenen el genitiu singular acabat en –is.
• Les paraules són femenines o masculines, en la majoria
dels casos, coincidint amb el català. La conjugació del
masculí és igual a la del femení.
• Cal tenir present, abans de declinar un nom de la
tercera, si és parasíl·labic o amb tema en -i (té el
mateix nombre de síl·labes en el nominatiu que en el
genitiu) o imparasíl·lab o amb tema en consonant (té
més síl·labes en el genitiu que en el nominatiu), ja que
la declinació és lleugerament diferent.(a part d’un
nominatiu i vocatiu diferents, els parasil·làbics tenen el
genitiu plural en –ium i els imparasil·làbics tenen el
genitiu plural en –um).
• Alerta! El nominatiu singular dels masculins i
femenins imparasil·làbics pot començar de moltes
maneres diferents! Per conèixer el nominatiu dels
imparasil·làbics cal procedir de la següent manera:
a) Eliminar la desinència per trobar l’arrel: ped-is: ped
b) Prenen “s” en el nominatiu:
a. Quan l’arrel acaba en “b”, “p”, “m” afegim “s”:
pleb-is: plebs
b. Quan l’arrel acaba en “d”, “t” afegim “s” però
traiem “d”/”t”: ped-is: pes.
c. Quan l’arrel acaba en “c”, “g” afegim “x” però
traiem “c”/”g”: reg-is: rex

5. c) NO prenen “s” en el nominatiu:
a. Quan l’arrel acaba en “r”, “l”, “s” no hi ha canvis:
consulis- consul (l’arrel = nominatiu). Cal tenir en
compte que quan la “s” d’alguns casos és
intervocàlica, es converteix en “r”: honoris (no
“honosis”).
b. Quan l’arrel acaba en “n”, aquesta desapareix:
leon-is: leo.
• Alguns noms tenen el nominatiu i el genitiu diferents:
Princeps – principis
Miles – militis
Mater - matris
• El vocatiu singular sempre repeteix la terminació del
nominatiu singular.
• Per completar la declinació correctament cal agafar
l’arrel del genitiu, no del nominatiu!

6. DECLINACIÓ D’UN NOM IMPARASÍL·LAB
singular plural
Nominatiu rex reges
Vocatiu rex reges
Acusatiu regem reges
Genitiu regis Regum
Datiu regi regibus
Ablatiu rege regibus
DECLINACIÓ D’UN NOM PARASÍL·LAB
singular Plural
Nominatiu ignis Ignes
Vocatiu ignis Ignes
Acusatiu ignem Ignes
Genitiu ignis ignium
Datiu igni ignibus
Ablatiu igne ignibus

7. Tercera declinació neutres
• El nominatiu/vocatiu/acusatiu són iguals:
o El singular habitualment acaba en una de les lletres
del verb castellar calentar (tot i algunes
excepcions com tempus-temporis).
o El plural:
 Acaba en –ia si són parasil·làbics com mare-
maris
 Acaba en –a si són imparasil·làbics com
tempus-temporis.
o La resta de casos es declinen igual que els de rex-
regis si són imparasil·làbics i que ignis-is si són
parasil·làbics.
singular plural
Nominatiu Mare/tempus Maria/tempora
Vocatiu Mare/tempus Maria/tempora
Acusatiu Mare/tempus Maria/tempora
Genitiu Maris/temporis Marium/temporum
Datiu Mari/tempori Maribus/temporibus
Ablatiu Mare/tempore Maribus/temporibus

8. Quarta declinació
• Són els noms que tenen el genitiu singular acabat en –
us.
• Les paraules són majoritàriament masculines, tot i que
també n’hi ha de femenines, en la majoria dels casos,
coincidint amb el català.
• Domus es declina millor per la 4a declinació (tot i que
també té algun cas de la 2a).
Singular plural
Nominatiu Exercitus exercitus
Vocatiu Exercitus exercitus
Acusatiu Exercitum exercitus
Genitiu Exercitus exercituum
Datiu Exercitui Exercitibus*
Ablatiu Exercitu Exercitibus*
• *Alguns noms tenen el datiu i l’ablatiu plural en –
ubus: arcus-arcubus, artus-artubus.

9. Quarta declinació neutres
• Són neutres les paraules de la quarta declinació que
tenen el nominatiu singular acabat en –u.
• El genitiu plural té la terminació amb doble “u”
(genuum).
• Les paraules neutres tenen la mateixa terminació en el
nominatiu, el vocatiu i l’acusatiu singular (-u) i el
nominatiu, el vocatiu i l’acusatiu plural (–ua). La resta
de casos són iguals que en els noms no neutres
(=exercitus).
singular plural
Nominatiu genu genua
Vocatiu genu genua
Acusatiu genu genua
Genitiu genus genuum
Datiu genui genibus
Ablatiu genu genibus

10. Cinquena declinació
• Són els noms que tenen el genitiu singular acabat en –
ei.
• No hi ha neutres.
• Les paraules són femenines o masculines, en la majoria
dels casos, coincidint amb el català.
• Només dues paraules presenten la declinació completa:
(dies i res) ja que la majoria de noms de la cinquena
són abstractes i, per tant, no tnene plural: spes
(esperança).
• El compost respublica conjuga els seus dos elements
de manera independent.
singular plural
Nominatiu res res
Vocatiu res res
Acusatiu res res
Genitiu rei rerum
Datiu rei rebus
Ablatiu re rebus