Entrevista sobre emprenedoria que em van fer a el Diari Igualada el dia 21/10/2011

1. DIVENDRES, 21 D’OCTUBRE DEL 2011 | Diari d’Igualada
14
Director de Regió7: Marc Marcè i Casaponsa. Director adjunt: Xavier Domènech i Sala. Societat: Enric Badia. Comarques: David Bricollé.
Fotografia: Salvador Redó. Redactors Diari d’Igualada: Francesc Vilaprinyó i Anna Suárez. Publicitat: Sandra Leal i Oliver Fernández. Empresa
editora: Edicions Intercomarcals SA. Conseller delegat: Fèlix Noguera i Carrillo. Administració i distribució: Sandra Espinal.
MANRESA: Sant Antoni M. Claret, 32. 08243 Manresa. Tel. 93 877 22 33. Fax 93 874 03 52. Entre 8 km2
Albert Riba
IGUALADA: carrer Esquiladors, 23. 08700 Igualada. Tel. 93 803 07 55. Correu-e: anoia@regio7.cat; cescvilaprinyo@regio7.cat; asuarez@regio7.cat
Imprimeix: Impressions Intercomarcals SA. D. L.: Edició Manresa, B-44983-78. ISSN: 1137-5655. Regió7 Digital: www.regio7.cat. Adreça electrònica:
regio7@regio7.cat
Expert en emprenedoria. Per a Riba, Steve Jobs i Vicenç
Ferrer són igual d’emprenedors, van utilitzar el mateix
Opinió mètode: idea nova, acció i producte (tecnològic o solidari)
«L’emprenedor és
QUE DIU QUE QUÈ?! PER GALDRIC
aquell que trenca
amb allò establert»
 Riba assegura que l’emprenedor necessita
infraestructures, però sobretot fer coses
JORDI CUADRAS
Riba acaba d’estrenar referendity.com, on plasma diverses reflexions
P Una persona amb inquietuds és
ENLLENGUA’T Jordi Cuadras un emprenedor?
IGUALADA R Un emprenedor és l’inquiet que
David Soler i Ortínez
A VOL decideix fer un pas més. Per això cal
FILÒLEG
enllenguat@gmail.com D’OCELL P Un emprenedor neix o es fa? fomentar i no posar traves, perquè la
R Un emprenedor és una persona gent inquieta s’atreveixi a fer coses.
Enric Badia d’acció que pensa en cobrir una ne- Aquesta és la clau de l’èxit.
COM NO TRENCAR PERIODISTA
cessitats no cobertes d’una determi- P Potser els inquiets no fan el pas
PROMESES enricbadia@regio7.cat
nada manera. Pot ser que neixi en un
entorn més procliu per fer-ho, i si no,
per por al fracàs.
R Un emprenedor ha d’experimen-
necessitarà trencar més barreres per tar i fracassar. Fracassar no és dolent
rometo estar sem- al bany en el mateix moment buscar-se les oportunitats. Ha de te- si analitzes el perquè, n’aprens i saps
P pre al teu costat»,
em va dir, fa temps,
en un matí qualse-
que ho feia jo (m’allargava el
paper higiènic); em passava les
pàgines dels llibres; em seguia
XARXA I
SOLIDARITAT
nir les idees i la capacitat per dur-les
a terme: visió, passió, acció i solució.
P S’ha d’estudiar?
aixecar-te ràpid. Aquí, si fracasses, ets
un fracassat. En canvi, als Estats
Units, el primer que et pregunten és:
vol. I us asseguro que al princi- a les reunions, als cafès amb R Sense coneixements tècnics l’em- en què has fracassat? I saben què has
pi tenia la seva gràcia. Vull dir, amics d’infància i a les classes l nostre model de vida prenedor pot triomfar, però ho faria après.
tenia el seu què veure-la com
em seguia somrient a tot arreu,
com no se separava de mi entre
d’anglès; no podia suportar
que ens separéssim just abans
d’entrar als vestidors del gim-
E es fonamenta en un
joc de contribucions
individuals per a un
basant-se en la seva intuïció. La for-
mació és primordial; cal un mètode,
un ordre, un pla de negoci i mil his-
P Si és qüestió d’actitud ens hem de
conèixer molt com som?
R Tothom s’hauria de fer una anàli-
l’esquinçant llum cirurgiana nàs i, com a resultat, muntava bé col·lectiu. Si no un pacte, com tòries. No hi ha cap universitat d’em- si DAFO per saber les seves debilitats
dels fosforescents del super- una marranada escandalosa a mínim és una situació similar a prenedors, però sí carreres que donen i fortaleses, i apuntar-se-les. Ara bé,
mercat, com m’acompanyava a que va fer que, per tal d’evitar un pacte entre ciutadans per fer una base de coneixements. Ara bé, hi ha molta gent a qui obrir la porta
comprar el diari o a córrer al un drama exageradíssim, jo que, a canvi de les contribucions l’esperit caldria fomentar-lo des de de l’autore exió li fa respecte perquè
llarg dels vespres d’estiu resse- m’acabés decidint a canviar- individuals, tinguem serveis l’escola. no sap què s’hi trobarà.
guint el riu Anoia. I en un inici me i dutxar-me a casa. col·lectius. No podem parlar de P És més important l’actitud o la P Què cal fer amb les debilitats?
era ben divertit veure com no La promesa que m’havia fet, pacte perquè no tots estaríem formació? R Aprendre’n. Un emprenedor vol
em deixava mai sol, com es po- complida al peu de la lletra, ha- d’acord a tenir els mateixos ser- R L’emprenedoria és la gestió de les ser bo i excel·lent amb el que fa,
sava al llit en el mateix moment via esdevingut tan excessiva- veis que ara ens presta un ens de actituds i la formació ho comple- però ha d’estar obert a col·laborar i ro-
en què jo m’hi endinsava, com ment certa que, malaurada- gestió al qual no tenim accés di- menta. És molt important viure les te- dejar-se de gent que cobreixi les se-
dinàvem sempre en la mateixa ment per mi, havia perdut tot recte: el govern d’un estat. ves idees amb passió i acció, t’han de ves debilitats.
taula, com sèiem en el sofà en instant de solitud. I ara, des- Enmig d’aquest situació conegu- fer tremolar. Una idea sense tot això P El bon emprenedor és el que
el mateix instant (junts i alho- prés de més d’un any, exhaust da, convulsionada ara per la crisi no és res. Un emprenedor ha de sal- s’acaba fent ric?
ra), com em perseguia ns al com em trobo, ja no sé gaire bé i per la protesta de qui no arriba tar endavant i sortir de l’armari. R L’himne dels emprenedors hauria
despatx i com s’asseia a la cadi- com enfocar la meva vida; em- a final de mes, apareix un siste- P Hi ha qui té por a treure l’em- de ser Ítaca; l’important és fer el
ra del costat de la meva taula. presonat, ara ja és ella qui par- ma de compravenda que beu de prenedor que porta dins? camí i ja hi arribaràs. L’emprenedor
Però aquella promesa, de tan la per mi, és ella qui rma els les idees més liberals i que fona- R I tant, ser emprenedor és trencar no és un il·luminat i, evidentment,
enganxosa, va esdevenir, lenta- negocis importants en les re- menta la seva transacció en va- amb el que hi ha establert. Hi ha mol- pensa en els diners que necessita per
ment, un xiclet de sucre; tot va unions, és ella qui m’adminis- lors no econòmics. Neix l’alter- ta gent boníssima que segur que no sostenir el seu projecte, però la seva
començar a anar massa lluny. tra la vida, és ella qui escriu nativa al comerç entès com fins coneixem perquè no han fet el pas, i obsessió és fer realitat aquella idea
Al cap d’un mes, ella ja entrava aquestes línies. ara. I em pregunto, qui paga l’I- per fer-ho no hi ha edat, en pots te- que té. El talent oreix de la passió, no
VA de cada col que intercanvio? nir o . dels bene cis.