SlideShare a Scribd company logo
1 of 31
Una investigació sobre els principis de la moral ,  Apèndix 1 D.Hume - moral
Moral D. Hume
Metodologia ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Teoria de l´acció ,[object Object],[object Object],[object Object]
Teoria de l´acció ,[object Object],[object Object],[object Object]
Crítica a Hume des del racionalisme moral ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La virtut és un sentiment ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La virtut és un sentiment ,[object Object],Conclusió : la virtut o el vici no estan en les accions ( objectivisme moral ) sinó en el sentiment que elles desperten en el nostre cor, en la nostra sensibilitat moral ( subjectivisme moral) .
Exemple pràctic 1 ,[object Object],[object Object],[object Object]
(text 11, Una investigació sobre els principis de la moral, Apèndix 1) ,[object Object],[object Object]
(text 11, Una investigació sobre els principis de la moral, Apèndix 1) ,[object Object],[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 2 ,[object Object],[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 3 ,[object Object],[object Object],[object Object]
Conclusions exemples pràctics 2/3 ,[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 4 ,[object Object],[object Object],[object Object]
Comparacions exemples pràctics 3/4 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Simpatia-empatia ,[object Object],[object Object],[object Object]
Judicis cognitius-judicis valoratius ,[object Object],[object Object]
Judicis cognitius-judicis valoratius
Judicis cognitius-judicis valoratius ,[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 5 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 6 ,[object Object],[object Object]
Exemple pràctic 6 ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Judicis cognitius i valoratius ,[object Object]
Judicis cognitius i valoratius
La fal·làcia naturalista ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
La fal·làcia naturalista (exemple) ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]
Creences (ciència inductiva) Valors (moral) Reflecteixen com és el món   Han d´adeqüar-se al món Representen un estat de coses (allò que ha succeït, succeeix o pot succeir, és a dir,  fets ) Reflecteixen com volem que sigui el món   El món ha d´adeqüar-se als nostres desitjos   Responen a determinades preferències o aversions . Tenen valor de veritat (poden ser verdaderes o falses)     S´expressen en judicis sintètics/descriptius (“x és y”)    Existeixen en el món (objectivitat) Mostren sentiments d´aprovació o desaprovació (l´acció pot ser bona o dolenta)   S´expressen en judicis normatius (“x ha d´ésser y”, “No pots fer x”, “Hauries de fer x”...)   Existeixen en el subjecte (subjectivitat)   Especifiquen els mitjans per assolir els fins Estableixen els fins que perseguim   El pas de l`àmbit de les creences a l´àmbit dels valors s´anomena fal·làcia naturalista ( de l´és a l’ ha de ser )
Resum del pensament de Hume ,[object Object],[object Object],[object Object]
ÈTICA, POLÍTICA I RELIGIÓ Religió Ètica Política DAVID HUME és emotivista la moral no es fonamenta en  la raó la naturalesa humana  la pròpia acció sinó en  un sentiment d’aprovació o reprovació que mou a la VOLUNTAT(no connexió necessària)  utilitarista el sentiment està en funció de la utilitat  (no egoista - sentiment de SIMPATIA) és utilitarista la utilitat explica la formació de les societats positivista no s’ha de buscar una explicació trascendent   a la legitimitat del poder està justificada per la utilitat l’interès Hume  critica les proves de l’existència de Déu es manté escèptic per salvar-se de  el dogmatisme la superstició
Som lliures? Què és la llibertat? ,[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],D. Hume: No som absolutament lliures. La llibertat és una manifestació de la voluntat i es defineix com absència de causes externes que obliguin a actuar; és el poder d'actuar o no actuar d'acord amb les determinacions de la voluntat.

More Related Content

What's hot (20)

Teories ètiques
Teories ètiquesTeories ètiques
Teories ètiques
 
Heraclit.parmenides
Heraclit.parmenidesHeraclit.parmenides
Heraclit.parmenides
 
Esquemes.selectivitat
Esquemes.selectivitatEsquemes.selectivitat
Esquemes.selectivitat
 
Descartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdicDescartes i el dubte metòdic
Descartes i el dubte metòdic
 
L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)L’empirisme de John Locke (idees)
L’empirisme de John Locke (idees)
 
República. Llibre II
República. Llibre IIRepública. Llibre II
República. Llibre II
 
Stuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarismeStuart Mill i utilitarisme
Stuart Mill i utilitarisme
 
Aristòtil
AristòtilAristòtil
Aristòtil
 
Hel·lenisme
Hel·lenismeHel·lenisme
Hel·lenisme
 
Filosofia del Renaixement
Filosofia del RenaixementFilosofia del Renaixement
Filosofia del Renaixement
 
John Stuart Mill
John Stuart MillJohn Stuart Mill
John Stuart Mill
 
Plató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixementPlató . La realitat i el coneixement
Plató . La realitat i el coneixement
 
Resum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classeResum de-descartes-apunts-de-classe
Resum de-descartes-apunts-de-classe
 
David Hume i l´empirisme
David Hume i l´empirismeDavid Hume i l´empirisme
David Hume i l´empirisme
 
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
Meditacions metafísiques de Descartes (I-VI)
 
Historia de la Filosofia
Historia de la FilosofiaHistoria de la Filosofia
Historia de la Filosofia
 
Epicur i la felicitat
Epicur i la felicitatEpicur i la felicitat
Epicur i la felicitat
 
John Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesaJohn Locke: l'estat de naturalesa
John Locke: l'estat de naturalesa
 
Estoïcisme
EstoïcismeEstoïcisme
Estoïcisme
 
La filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenísticaLa filosofia hel·lenística
La filosofia hel·lenística
 

Viewers also liked

Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAnna Sarsanedas
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaAnna Sarsanedas
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època modernaAnna Sarsanedas
 
Elèctrònica digital
Elèctrònica digitalElèctrònica digital
Elèctrònica digitalLaura
 
Electrònica analògica
Electrònica analògicaElectrònica analògica
Electrònica analògicaLaura
 
El finançament en l’empresa iib
El finançament en l’empresa iibEl finançament en l’empresa iib
El finançament en l’empresa iibLaura
 
Descartes
DescartesDescartes
DescartesJaume
 
Creixement intern i extern de l’empresa
Creixement intern i extern de l’empresaCreixement intern i extern de l’empresa
Creixement intern i extern de l’empresaLaura
 
La qüestió dels Universals
La qüestió dels UniversalsLa qüestió dels Universals
La qüestió dels UniversalsAnna Sarsanedas
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetAnna Sarsanedas
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementAnna Sarsanedas
 
T9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa iiT9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa iiLaura
 

Viewers also liked (20)

Terapies Psicològiques
Terapies PsicològiquesTerapies Psicològiques
Terapies Psicològiques
 
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativoAspectos bioéticos del utilitarismo negativo
Aspectos bioéticos del utilitarismo negativo
 
Introduccio Nietzsche
Introduccio NietzscheIntroduccio Nietzsche
Introduccio Nietzsche
 
Introducció a la Psicologia
Introducció a la PsicologiaIntroducció a la Psicologia
Introducció a la Psicologia
 
Filosofía e Internet
Filosofía e InternetFilosofía e Internet
Filosofía e Internet
 
Aprenentatge
AprenentatgeAprenentatge
Aprenentatge
 
Filosofia política època moderna
Filosofia política època modernaFilosofia política època moderna
Filosofia política època moderna
 
Estudi psicologia
Estudi psicologiaEstudi psicologia
Estudi psicologia
 
Els primers filòsofs
Els primers filòsofsEls primers filòsofs
Els primers filòsofs
 
Elèctrònica digital
Elèctrònica digitalElèctrònica digital
Elèctrònica digital
 
Electrònica analògica
Electrònica analògicaElectrònica analògica
Electrònica analògica
 
El finançament en l’empresa iib
El finançament en l’empresa iibEl finançament en l’empresa iib
El finançament en l’empresa iib
 
Descartes
DescartesDescartes
Descartes
 
Creixement intern i extern de l’empresa
Creixement intern i extern de l’empresaCreixement intern i extern de l’empresa
Creixement intern i extern de l’empresa
 
La qüestió dels Universals
La qüestió dels UniversalsLa qüestió dels Universals
La qüestió dels Universals
 
Filosofia i Internet
Filosofia i InternetFilosofia i Internet
Filosofia i Internet
 
Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.Descartes i l árgument ontològic.
Descartes i l árgument ontològic.
 
La filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a InternetLa filosofia catalana a Internet
La filosofia catalana a Internet
 
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixementSobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
Sobre El lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement
 
T9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa iiT9 el finançament en l'empresa ii
T9 el finançament en l'empresa ii
 

Similar to Hume moral (20)

David Hume i la moral
David Hume i la moralDavid Hume i la moral
David Hume i la moral
 
David hume
David humeDavid hume
David hume
 
Hume Moral
Hume MoralHume Moral
Hume Moral
 
La moral kantiana.
La moral kantiana.La moral kantiana.
La moral kantiana.
 
David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.David Hume i la causalitat.
David Hume i la causalitat.
 
Presentació Hume
Presentació HumePresentació Hume
Presentació Hume
 
HUME
HUMEHUME
HUME
 
David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.David Hume i els conceptes metafísics.
David Hume i els conceptes metafísics.
 
La racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moralLa racionalitat pràctica: ètica/moral
La racionalitat pràctica: ètica/moral
 
Etica i moral
Etica i moralEtica i moral
Etica i moral
 
Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)Unitat 2 (2)
Unitat 2 (2)
 
La filosofía epistemológica de David Hume
La filosofía epistemológica de David HumeLa filosofía epistemológica de David Hume
La filosofía epistemológica de David Hume
 
Resum u13
Resum u13Resum u13
Resum u13
 
L´origen del coneixement
L´origen del coneixementL´origen del coneixement
L´origen del coneixement
 
David Hume
David HumeDavid Hume
David Hume
 
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUMELA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
LA CULMINACIÓ DE L'EMPIRISME. DAVID HUME
 
Nietzsche i Freud
Nietzsche i FreudNietzsche i Freud
Nietzsche i Freud
 
Etica moral eec
Etica moral eecEtica moral eec
Etica moral eec
 
Hume Ideemetafisiques
Hume IdeemetafisiquesHume Ideemetafisiques
Hume Ideemetafisiques
 
Càstigs i responsabilitat,
Càstigs i responsabilitat,Càstigs i responsabilitat,
Càstigs i responsabilitat,
 

More from Anna Sarsanedas

More from Anna Sarsanedas (9)

Capítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptxCapítulo 8.pptx
Capítulo 8.pptx
 
Sofistes i Sòcrates
Sofistes i SòcratesSofistes i Sòcrates
Sofistes i Sòcrates
 
Filosofia Roma
Filosofia RomaFilosofia Roma
Filosofia Roma
 
Positivisme
PositivismePositivisme
Positivisme
 
Nietzsche
NietzscheNietzsche
Nietzsche
 
La Il·lustració
La Il·lustracióLa Il·lustració
La Il·lustració
 
Empirisme
Empirisme Empirisme
Empirisme
 
PresentacióLlibre
PresentacióLlibrePresentacióLlibre
PresentacióLlibre
 
La revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XIILa revolucio científica s.XV-XII
La revolucio científica s.XV-XII
 

Recently uploaded

MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATLasilviatecno
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,Lasilviatecno
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfErnest Lluch
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxCRIS650557
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (7)

HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdfHISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA  Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
 
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERATMECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
 
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
 
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdfMenú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
Menú maig 24 escola ernest Lluch (1).pdf
 
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptxXARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
 
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdfELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
ELLUCHINFORME_BAREM_DEFINITIU_BAREM (1).pdf
 
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldaduraitcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
 

Hume moral

  • 1. Una investigació sobre els principis de la moral , Apèndix 1 D.Hume - moral
  • 3.
  • 4.
  • 5.
  • 6.
  • 7.
  • 8.
  • 9.
  • 10.
  • 11.
  • 12.
  • 13.
  • 14.
  • 15.
  • 16.
  • 17.
  • 18.
  • 20.
  • 21.
  • 22.
  • 23.
  • 24.
  • 25. Judicis cognitius i valoratius
  • 26.
  • 27.
  • 28. Creences (ciència inductiva) Valors (moral) Reflecteixen com és el món   Han d´adeqüar-se al món Representen un estat de coses (allò que ha succeït, succeeix o pot succeir, és a dir, fets ) Reflecteixen com volem que sigui el món   El món ha d´adeqüar-se als nostres desitjos   Responen a determinades preferències o aversions . Tenen valor de veritat (poden ser verdaderes o falses)     S´expressen en judicis sintètics/descriptius (“x és y”)    Existeixen en el món (objectivitat) Mostren sentiments d´aprovació o desaprovació (l´acció pot ser bona o dolenta)   S´expressen en judicis normatius (“x ha d´ésser y”, “No pots fer x”, “Hauries de fer x”...)   Existeixen en el subjecte (subjectivitat)   Especifiquen els mitjans per assolir els fins Estableixen els fins que perseguim   El pas de l`àmbit de les creences a l´àmbit dels valors s´anomena fal·làcia naturalista ( de l´és a l’ ha de ser )
  • 29.
  • 30. ÈTICA, POLÍTICA I RELIGIÓ Religió Ètica Política DAVID HUME és emotivista la moral no es fonamenta en la raó la naturalesa humana la pròpia acció sinó en un sentiment d’aprovació o reprovació que mou a la VOLUNTAT(no connexió necessària) utilitarista el sentiment està en funció de la utilitat (no egoista - sentiment de SIMPATIA) és utilitarista la utilitat explica la formació de les societats positivista no s’ha de buscar una explicació trascendent a la legitimitat del poder està justificada per la utilitat l’interès Hume critica les proves de l’existència de Déu es manté escèptic per salvar-se de el dogmatisme la superstició
  • 31.