Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya 1994-2010.

3. ELS DOS EIXOS DIRECTORS La recerca aplicada Entenem per recerca aplicada la que s’orienta a l’acció social i cultural. En aquest sentit, les iniciatives patrimonials donen resposta a interessos col·lectius lligats al desenvolupament local, a la cohesió social i a la reafirmació de les identitats territorials. La cooperació i el treball en xarxa Treballar conjuntament amb les entitats (museus, centres d’estudi, associacions culturals, universitats...) que treballen amb el patrimoni etnològic en els àmbits de la recerca i de la dinamització sociocultural.

4. ELS PROGRAMES DE RECERCA Des de l’any 2000 els programes de recerca desenvolupats per l’Inventari tenen una orientació territorial destinada a l’acció social i cultural , i busquen l’establiment de relacions de col·laboració entre les entitats que treballen sobre el patrimoni etnològic i l’entorn universitari . Amb aquesta filosofia s’han realitzat 118 programes de recerca i 10 més estan en el procés de treball. Les temàtiques tractades abasten des dels temes clàssics relacionats amb l’ àmbit rural català, passant per estudis de família , d’ alimentació , d’ habitatge o d’ etnomusicologia , fins a temàtiques més noves com l’ anàlisi del paisatge , la festa contemporània o els aspectes culturals de la industrialització , i recullen tota la complexitat social, cultural i territorial catalana.

7. ELS PROGRAMES DE RECERCA (1a fase: 1994 – 1999) 1. Rumors contemporanis: diacronies, sincronies, estratègies 2. Cultures en contacte a la Catalunya actual: estratègies d’afirmació i negociació col·lectiva d’identitats col·lectives a través de les músiques populars urbanes 3. La cultura del foc al Pirineu català: inventari etnològic, arqueològic i històric; realització de material audiovisual i dinamització de grups locals 4. Espais de la memòria. Llocs, símbols i referents a la comarca del Bages 5. Programa Pallars de recerca sobre el patrimoni etnològic 6. Gavarres: memòria i futur 7. Inventari del Patrimoni Etnològic del Priorat 8. Anàlisi de la cultura fluvial i propostes de desenvolupament entorn a l’Ebre català 9. Inventari del patrimoni etnològic del Montseny 10. Estratègies de producció al Montsec davant la futura creació del parc natural 11. Inventari, classificació i caracterització dels productes alimentaris i receptes de diferents comarques de Catalunya 12. El patrimoni maritimopesquer de la Costa Brava 13. Terrisser de Rialp: Joan Alart i Capmajó 14. Inventari del fons Joan Lluís Pallarès 15. Mestres d’aixa a Tortosa: el senyor Isaïas Vilàs Panisello 1 2 11 3 4 5 6 7 8 9 10 12 15 13 14 Recerques d’abast local o comarcal Recerques d’abast nacional

8. IPEC-Documentació 1. L’explotació del bosc i el transport fluvial de la fusta 2. Memòria revelada 3. Inventari i documentació de la col·lecció de guarniments del Mas Colomer (Taradell) 4. Estudi dels jocs populars/tradicionals al terme municipal de Tàrrega 5. L’arquitectura de l’aigua. Inventari del patrimoni arquitectònic vinculat al riu Ter (Salt i Bescanó) 6. Inventari d’instruments, tècniques, processos i centres de producció tèxtils a la Vall d’Aran 7. Inventari i documentació de la col·lecció de cistells del Mas Colomer (Taradell) 8. El fons d’imatges Nicolau Coma i Llitjós 9. Estudi dels jocs populars/tradicionals a la comarca de l’Urgell: la vall del Corb 10. Catalogació del fons fotogràfic Xiquets de Tarragona (1926-1951) 11. Estudi dels jocs populars/tradicionals a l’Urgell: la vall del Sió i els municipis del pla 12. Inventari d’eines relacionades amb la producció de blat i vi a la Segarra 13. Els caramellaires de Cassà de la Selva 14. Les veus del suro: la vessant forestal 15. La indumentària tradicional a Jesús 16. Inventari del patrimoni moble del Museu Viu – Casa Bringué de Ginestarre 17. Inventari de la col·lecció de figures de l’Associació de Pessebristes de Mataró 18. Transcripció del recull de llegendes del Ripollès compilat per Josep Ribot i Calpe l’any 1926 19. La festa major de Vilafranca del Penedès: 300 anys de tradició 20. Elaboració de l’inventari del fons Dr. Martí Casal (metge rural a la Vall d’Aro, Baix Empordà) 21. Obra d’oller. L’obrador i la producció terrissera del ollers a la Selva del Camp 22. La destil·leria Montal de Manlleu. Un fons del Museu Industrial del Ter 23. Les arrels del Mont. Inventari del patrimoni etnològic de la Mare de Déu del Mont i rodalia 24. El procés d’industrialització a la Sénia 25. Treball pagès i gestió social en un espai agrari amenaçat: els Horts del Barceloní de Tàrrega 26. Àmbit domèstic i vida quotidiana en el medi rural de la Segarra 27. L’aigua i les formes de vida al secà: emmagatzematge i aprofitament de l’aigua a Castelldans 28. Les mines de Bellmunt del Priorat: memòria personal i recull d’imatges 29. Les activitats extractives a l’Alta Garrotxa i els seus vestigis materials 30. Inventari del fons etnològic del Museu de l’Oli i el Món Rural de Castelldans 31. L’ofici de boter de cuir 32. Fotografies antigues de castells (fins al 1936) 33. Inventari i documentació de dues col·leccions de patrimoni material de Taradell 34. Documentació de la col·lecció de figures de pessebristes de Mataró 35. Memòria de la comunitat pesquera de Palamós 36. La casa museu de Duran i Sanpere: un exemple d’hàbitat burgès a la Segarra 37. El treball de la pauma als pobles del Parc Natural dels Ports 38. Patrimoni i usos socials de la platja de Sant Pol de Mar 39. Inventari i catalogació de part de la col·lecció d’instruments del Museu de l’Acordió d’Arsèguel 40. Col·lecció etnològica Can Padrosa 41. Patrimoni educatiu del CEIP “El Roure Gros” de Santa Eulàlia de Riuprimer 42. Fons etnològic sonor del Museu del Montsià, relacionat amb el riu i el delta de l’Ebre 43. Activitats tradicionals agroforestals al mas de can Cals de Fitor. Feines de pagès d’abans, avui 44. La Vall de Querós. El patrimoni etnològic d’un nucli poblacional cobert per l’aigua 45. Pescadors i barques de Cambrils. Pesca i drassanes tradicionals i el port de refugi 46. Móra la Nova, un enclau ferroviari d’importància estratègica 47. La jota cantada a les terres de l’Ebre 48. La vida a les masies del Pla del Llobregat (segle XIX-XX) a partir del fons del Museu Municipal de Pallejà 49. Fotografies antigues de castells (fins al 1936). Segona fase 50. Històries de dones i homes rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei 51. Estudi de l’acordió diatònic i del músic individual als Pirineus, a partir del fons del M. de l’Acordió d’Arsèguel 52. Inventari i catalogació dels remeis tradicionals als pobles pescadors de la Costa Brava 53. Pescadors i mariners als Alfacs 54. Construccions menors de pedra al Parc Natural dels Ports 55. Catalogació de les falles al Pirineu 56. Arqueologia visual de l'exili català a Buenos Aires 57. Documentació dels oficis tradicionals en fires i mercats de l'Empordà 58. El fons fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica 59. Inventari de testimonis d’arquitectura rural al terme de Torrebesses (Segrià) 60. La farga catalana al Vallespir 61. Molins de secà. Medi, producció i tecnologia al sud del Solsonès 62. L’obra musical, folklòrica i literària de Joan Moreira 63. Itinerari de l’aigua del Baix Llobregat 64. La subhasta “cantada” de Montgat 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 13 14 15 16 17 18 19 20 24 25 12 26 27 28 29 21 22 23 30 31 32 33 34 35 36 38 37 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 50 51 52 49 53 54 55 56 57 58 Recerca d’abast internacional 59 60 61 62 63 64

9. 1. Productes locals i desenvolupament territorial: el cas de la Garrotxa 2. El procés preindustrial de producció de calç a la comarca de les Garrigues 3. Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona (1950-2000) 4. Les músiques en la vida de la gent del Montgrí i del Baix Ter (1850-2000) 5. Percepció i ús del medi natural i del paisatge a les conques de Dellà, de Tremp i del Montsec 6. Els temps i els objectes de la vida social. Estudi etnològic sobre la temporalitat 7. Un segle d’imatges. Família i fotografia al Collsacabra al segle XX 8. Banc de memòria biogràfica 9. Memòria d’un món rural en transformació (la regió de Girona, 1930-2000): la veu dels hisendats 10. El mas al Montseny 11. Petjades sobre el coster: arquitectura popular per a l’ús i aprofitament de l’entorn al Priorat 12. La cultura de les herbes a la vall de la Vansa i Tuixén. Passat i present en terra de trementinaires 13. Les porteries a Barcelona: entre espai públic i espai privat 14. Entre el barri i la fàbrica. Cultures en la militància obrera a l’àrea metropolitana de Barcelona 15. Les explotacions agràries aïllades a les Muntanyes de Prades 16. La casa cerdana: família, relacions econòmiques i arquitectura 17. La casa bastida i viscuda. Arquitectura, mobiliari i urbanisme a les valls d’Àneu 18. La vinya al terme de Montblanc del 1850 al 1900 a través de les construccions agràries 19. El conreu de la vinya i la producció de vi a la Conca de Tremp (Pallars Jussà) 20. El barraquisme a la ciutat de Barcelona 21. Les utilitzacions espacials del Fòrum un cop conclòs l’esdeveniment 22. Vellesa i solitud al Poble Sec: les dimensions socials del menjar 23. Les formes residencials als masos montsenyencs 24. De bastaixos de capçana a estibadors: els oficis de càrrega i descàrrega del port de Barcelona (1860-2000) 25. Les eines i les feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic (segle XX) 26. Del mas a la casa aparellada. L’evolució en la concepció de l’habitatge i l’entorn al Vallès Oriental 27. Follies d’anada i tornada. Aproximació etnohistòrica al Carnaval de Barcelona 28. Les festes a l’Hospitalet 29. Mestres d’aixa i calafats a la Costa Brava: anàlisi d’uns oficis tradicionals 30. Els comunals al Pallars Sobirà. Els usos tradicionals de la muntanya en el marc dels espais naturals protegits 31. Els masovers de la regió de Girona, 1930-2000. Memòria d’un món rural en transformació 32. Transhumàncies del segle XXI 33. El treball de la dona al tèxtil de la conca del Ter (1950-2000) 34. El barraquisme a la ciutat de Barcelona 35. Sobre la medicina rural a la Vall d’Aro, 1915-1987 36. El paisatge sonor de la Setmana Santa a Catalunya. Les matraques de campanar 37. Acústiques del creixement urbà. L’expressió sonora de les transformacions de Barcelona 38. Dones del carrer. Immigració, canvi urbanístic i prostitució a Barcelona 39. Els treballadors de la fàbrica J. Trepat: vida laboral i social en la Tàrrega del segle XX 40. Aiguardents, licors i altres destil·lats de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat 41. L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà. Estudi del mobiliari i la relació amb el seu entorn 42. A voltes. Pels itineraris turístics de Barcelona (1908-2008) 43. Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya 44. Les pràctiques musicals entre els gitanos catalans: rumbes, garrotins, tanguillos i més enllà 45. Estudi dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i el seu paper en la identitat marítima catalana 46. L’aprofitament històric de l’aigua a la Catalunya seca. Estudi del cas de Torrebesses (Segrià) 47. Els antics usos socials i econòmics de l’estany d’Ivars Vila-sana abans de la dessecació 48. Cants tradicionals a l’Alt Pirineu 49. Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera: el cas del Sènia 50. Lluita social i memòria col·lectiva a les cases barates de Barcelona 51. Percepció i ús del medi natural i del paisatge a les conques de Dellà, de Tremp i del Montsec 52. Producció lletera i els seus usos simbòlics al Baridà 53. Famílies d'avui. Un estudi sobre les noves famílies a Barcelona 54. Noves espiritualitats, teràpies holístiques i sabers esotèrics. El cas de Tarragona i Reus 55. Els jardins de la industrialització 56. M irades al Montseny. Una aproximació als processos de patrimonialització 57. L ’antiga farinera de Cervera 58. Repensar la gran Barcelona. 150 anys d'expansió annexionista al Pla de Barcelona 59. Bodegues de Barcelona: Patrimoni social. Eines per a la vertebració dels barris IPEC-Anàlisi 6 2 1 4 5 3 7 8 9 10 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 11 30 31 32 33 34 35 36 Recerques d’abast nacional 37 38 39 40 41 42 43 44 45 45 46 47 48 49 50 52 53 54 55 56 57 58 59

10. L’OBSERVATORI PER A LA RECERCA ETNOLÒGICA A CATALUNYA L’Observatori, a partir del treball conjunt amb les antenes, desenvolupa diverses funcions. Fa difusió de totes les activitats relacionades amb el patrimoni etnològic del país mitjançant el butlletí electrònic Ridec, permet identificar oportunitats de recerca, organitza jornades de caràcter nacional o local entorn del patrimoni etnològic i gestiona una borsa d’investigadors amb l’objectiu de posar en contacte entitats que realitzen recerca etnològica amb els investigadors especialitzats. Museu de la Pesca Palamós Museu de les Terres de l‘Ebre Amposta Ecomuseu de les valls d’Àneu Esterri d’Àneu Carrutxa Reus Museu Etnològic del Montseny Arbúcies Museu Comarcal de l’Urgell Tàrrega Museu Marítim Barcelona Institut Català d’Antropologia Barcelona Museu Industrial del Ter Manlleu Museu Comarcal de Cervera Cervera Museu de la Pesca Palamós Institut Ramon Muntaner Móra la Nova Museu Etnològic de Barcelona Barcelona Museu de la Mediterrània Torroella de Montgrí

14. COL·LECCIÓ “TEMES D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA”

15. COL·LECCIÓ “TEMES D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA”

16. COL·LECCIÓ “TEMES D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA”

17. COL·LECCIÓ “ESTUDIS D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA” http://ves.cat/asiM

18. COL·LECCIÓ “ MATERIALS D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA” http://ves.cat/aqyK

19. INTERNET 2.0. BLOC etnologia.cat http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/etnologia/ Etnologia.cat és un bloc d’informació sobre la recerca i el patrimoni etnològics, gestionat per les catorze entitats que conformen l’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya. El bloc és hereu del butlletí RIDEC en el seu format electrònic i del bloc Nusos de Xarxa. Estructura la seva informació en onze tipus de posts: publicacions, exposicions, conferències, notícies, jornades i congressos, formació, taules rodones, presentació de novetats, documentals, beques i premis, i notícies relacionades amb l’Observatori. També poden fer-se cerques temàtiques mitjançant els descriptors amb què s’etiqueten les notícies. El bloc s’actualitza permanentment mercès a les aportacions de les entitats de la xarxa de l’Observatori. Si voleu subscriure-us-hi per rebre puntualment les actualitzacions a la vostra bústia de correu electrònic, podeu fer-ho al mateix bloc.

20. INTERNET 2.0. FACEBOOK http://www.facebook.com/patrimoni.etnologic

21. INTERNET 2.0. DELICIOUS http://www.delicious.com/etnologia

22. REVISTA D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA La Revista d’Etnologia de Catalunya és una plataforma de difusió de les iniciatives, les teories i les experiències dels investigadors i dels col·lectius d’estudiosos existents en aquest camp del coneixement. Contribueix a una major difusió dels resultats dels programes d’investigació de l’ IPEC , principalment a través de la secció “Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya”. Fins al novembre de 2011 se n’han publicat 37 números. Se’n pot consultar els continguts íntegres i realitzar cerques temàtiques a http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia

23. “ CULTURA VIVA” I “TALLERS I JORNADES DE MEMÒRIA ORAL”

24. LES ZONES D’INTERÈS ETNOLÒGIC El Servei del Patrimoni Etnològic del CPCPTC coordina i instrueix els expedients de declaració de Zona d’Interès Etnològic. Aquesta és una de les categories de classificació dels Béns Culturals d’Interès Nacional que estableix la Llei del Patrimoni Cultural Català (Llei 9/93 de 30/09, DOGC n. 1807). La defineix com el “conjunt de vestigis que poden incloure intervencions en el paisatge natural, edificis i instal·lacions, que contenen en llur si elements constitutius del patrimoni etnològic de Catalunya”. La tramitació dels expedients de declaració de Zona d’Interès Etnològic es fa tot valorant els testimonis d’aquelles formes de fer o de viure, o el que és el mateix, d’expressions del patrimoni etnològic trobades sobre béns mobles o immobles. L’expedient es conclou per acord del Govern i el bé declarat s’inscriu en el Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.

25. LES ZONES D’INTERÈS ETNOLÒGIC LES ADOBERIES DE VIC L’any 2009 fou declarat Zona d’Interès Etnològic el Barri de les Adoberies de Vic . L’estat en què ha arribat el conjunt del Barri de les Adoberies fins a l’actualitat fan que puguem apreciar, encara avui, com era aquest barri tan emblemàtic per a la ciutat de Vic, on es duia a terme una activitat d’importància a escala nacional: l’adob de la pell, en concret de la pell ovina.