Salut i habitatge en població vulnerable

1. Estructura
I. Exclusió residencial i salut.
II. Polítiques d’habitatge i salut pública
III. Sistemes d’habitatge i desigualtats en salut
IV. Conclusions

2. EXCLUSIÓ RESIDENCIAL I SALUT

3. El problema de l’habitatge: perspectives
(perspectiva social) El problema de la vivienda es un
problema básicamente de desigualdad social, que puede
definirse como el incumplimiento del derecho de todo
individuo a una vivienda digna, entendiendo por digna
aquella que reúne las condiciones de seguridad,
estabilidad, diseño y sanidad necesarias, y que a la vez
permite el adecuado desarrollo de la persona en todas sus
facetas y actividades, en un sentido amplio, integral y
extensivo.
(perspectiva económica) Incapacidad e ineficiencia del
mercado para proveer una vivienda digna y adecuada a
toda la demanda
Factores históricos y culturales: construcción social del
problema

4. El problema de la vivienda: consecuencias
• Incidencia en la calidad de vida y en el bienestar
• Incidencia en la salud física y mental
• Incidencia en la natalidad
• Incidencia en la edad de emancipación
• Incidencia en el consumo interno y en la economía en
general
• Incidencia en la movilidad residencial y en el mercado de
trabajo
• Incidencia en la tasa de accidentes (domésticos, desastres
naturales, ….)
• Incidencia en el gasto público en otros ámbitos (sanidad,
servicios sociales, etc.)

5. 2. El problema de la vivienda: relación con la salud (1)
• Hay una creciente evidencia científica de las diferentes
formas en que una vivienda inadecuada afecta
negativamente la salud de sus ocupantes. Según la OMS
(WHO, 2011), la relación entre salud y hábitat se desarrolla
en 4 dimensiones o escalas:
• La vivienda, entendida como la estructura física, la
construcción
• El hogar, entendido como la construcción psicológica,
económica y cultural
• El barrio, a saber, las condiciones físicas del entorno de la
vivienda
• La comunidad, el contexto social, la población y los
servicios del barrio

6. 2. El problema de la vivienda: relación con la salud (2)
• Según la OMS, hay una carga medioambiental de
enfermedad (environmental burden of disease, EBD)
asociada a unas condiciones residenciales inadecuadas.
Los principales riesgos en la vivienda son (WHO, 2011):
• Humedad en el interior, moho y hongos, y asma en niños
• Accidentes domésticos debido a las condiciones residenciales
• Tuberculosis y hacinamiento
• Mortalidad y frío en el interior de la vivienda
• Ruido del tráfico y enfermedades cardíacas
• Gas radón en el hogar y cáncer de garganta
• Intoxicación por plomo
• Intoxicación por monóxido de carbono
• Formaldehídos y problemas respiratorios en niños
• Humo interior de la combustión
• Salud mental y accesibilidad económica y calidad residencial

7. Habitatge inadequat: impacte en salut
Segons estimacions fetes per Ahrendt et al. (2016), el total dels
costs directes i indirectes de l’impacte d’un habitatge inadequat
en la salut a Espanya supera els 22.350 milions d’euros anuals,
un dels imports més elevats de tota la UE-28, només superat pel
Regne Unit i Polònia.
Aquests mateixos autors calculen que, de mitjana en el conjunt de la
Unió Europea, per cada tres euros invertits en millora de les
condicions residencials de la població es produeix un estalvi en
el sistema sanitari de dos euros.
AHRENDT, D., DUBOIS, H., JUNGBLUT, J.M., ROYS, M., NICOL, S.,
ORMANDY, D., EZRATTY, V., FOX, T., SENNETT, J., PITTINI, A., ANDERSON,
R., FALLER, P., VANDAMME, J. i WELSH, M. (2016) “Inadequate housing in
Europe: Costs and consequences”. Luxemburgo: European Foundation for the
Improvement of Living and Working Conditions

9. Habitatge insegur i accidents domèstics
Els accidents a l’interior de l’habitatge són un problema important de
salut pública. A la UE es produeixen cada any al voltant de 25
milions d’accidents domèstics. Molts d’aquests accidents tenen el
seu origen en les condicions físiques de l’habitatge. Els problemes
més comuns són: un disseny inapropiat, un estat deficient de
l’edificació i de les instal·lacions, i la manca de equipament i
d’altres mesures de seguretat.
Les caigudes és un altre accident domèstic molt habitual. El seu risc
també s’incrementa per unes condicions residencials inadequades,
en aquets cas, per escales en mal estat, manca de baranes,
materials lliscants, dèbil il·luminació i sobreocupació.
Aquests accidents, que acostumen a tenir un elevat impacte
econòmic en el sistema sanitari, solen afectar en major proporció:
les persones grans i els infants, les llars sobreocupades, els que
disposen de baixos ingressos, i les que viuen en infrahabitatges o
caravanes.

10. Sobreocupació i salut
Una de les estratègies de les persones amb baixos ingressos per
poder accedir a un habitatge és la sobreocupació. Moltes estudis han
afirmat des de fa temps que viure en un habitatge sobreocupat és un
factor de risc per contraure malalties infeccioses, per patir
problemes dermatològics, accidents domèstics, quadres
d’angoixa i, en general, es relaciona amb majors taxes
d’hospitalització i de mortalitat, i amb baixa salut autopercebuda
física i mental.

11. La pobresa energètica
Són molts els treballs que han constatat el perjudici en la salut de
la pobresa energètica, és a dir, de la incapacitat d’algunes llars en
mantenir casa seva a una temperatura adequada i en poder satisfer
la resta de costs energètics de l’habitatge. La pobresa energètica
incrementa el risc de patir problemes cardiovasculars,
cerebrovasculars, i respiratoris, sobretot entre els infants i les
persones grans, i exacerba altres problemes de salut existents
com la diabetis, l’artritis o el reuma. La pobresa energètica també
malmet el benestar mental, i molt sovint provoca l’aparició de
preocupació i angoixa persistent .
Arran de tots aquests impactes en la salut, la pobresa energètica
també s’associa amb la sobremortalitat hivernal, principalment a
causa de malalties respiratòries i respiratòries. De fet, segons The
Marmot Review Team (2011), un 40% d’aquesta sobremortalitat és
atribuïble a factors cardiovasculars i un 33% a malalties respiratòries.

12. 0,9
1,6
1,6
1,8
2,6
2,6
3,0
4,3
5,2
5,4
5,9
6,0
6,4
6,5
6,8
7,1
9,8
11,7
12,7
13,6
15,7
17,6
18,0
18,6
22,6
26,6
26,8
36,2
46,3
0,0 10,0 20,0 30,0 40,0 50,0
Luxemburg
Holanda
Suècia
Finlàndia
Dinamarca
Àustria
Estònia
Eslovàquia
Alemanya
Eslovènia
Espanya
França
República Txeca
Regne Unit
Irlanda
Bèlgica
Unió Europea (27 països)
Hongria
Catalunya
Polònia
Romania
Malta
Itàlia
Grècia
Letònia
Xipre
Portugal
Lituània
Bulgària
POBREZA ENERGÉTICA
Porcentaje de población
que no puede mantener
su vivienda a una
temperatura adecuada en
invierno por motivos
económicos, Cataluña y
Europa, 2011

13. Gráfico. Evolución del precio de la electricidad (kW/hora) de consumo
doméstico, impuestos y demás gravámenes según tramos de consumo
del hogar. España y Unión Europea, 2007-2017
80%
100%
120%
140%
160%
180%
200%
2007semestre2
2008semestre1
2008semestre2
2009semestre1
2009semestre2
2010semestre1
2010semestre2
2011semestre1
2011semestre2
2012semestre1
2012semestre2
2013semestre1
2013semestre2
2014semestre1
2014semestre2
2015semestre1
2015semestre2
2016semestre1
2016semestre2
2017semestre1
Kilavatio/hora en consumos inferiores a 1.000kVh (UE-27)
Kilavatio/hora en consumos inferiores a 1.000kVh (España)
Kilavatio/hora en consumos entre 1.000 y 2.500 kVh (UE-27)
Kilavatio/hora en consumos entre 1.000 y 2.500 kVh (España)
Kilavatio/hora en consumos entre 2.500 y 5.000 kVh (UE-27)
Kilavatio/hora en consumos entre 2.500 y 5.000 kVh (España)

14. Estrès econòmic i sobrecost de l’habitatge
Pel general, es considera que el cost de l’habitatge no hauria de ser
superior a un llindar situat entre el 30% i el 40% dels ingressos de
la llar, especialment entre aquelles llars situades entre els dos
quintils de renda inferiors, ja que, en cas contrari, és molt probable
que no disposin d’ingressos econòmics suficients per altres
necessitats bàsiques com el transport, el menjar o la roba.
Quan la despesa de la llar en l’habitatge supera aquests límits, la llar
es troba en el que s’anomena estrès residencial, sobrecost, o
sobreesforç residencial. En aquests casos, els membres de la llar,
inclosos els infants, tenen un risc elevat de patir problemes de salut
mental, en particular, estrès crònic, i pot derivar en depressió i
ansietat. A més a més, a mesura que els problemes d’accessibilitat
econòmica s’agreugen, la despesa en menjar es redueix, el que
acostuma a provocar dietes inadequades i insuficients.

15. Porcentaje del coste de
la vivienda sobre el total
de ingresos disponibles
del hogar, Cataluña y
Europa, 2011
ESFUERZO ECONÒMICO

16. Porcentaje del coste del
alquiler sobre el total de
ingresos disponibles del
hogar, Cataluña y
Europa, 2011
ESFUERZO ECONÓMICO

18. Percentage of the population
living in households where
the total housing costs
represent more than 40 % of
disposable income,
Housing Cost Overburden

19. ESFUERZO ECONÓMICO. Porcentaje del coste de la vivienda
sobre el total de ingresos disponibles del hogar por quintil de
renta disponible total del hogar, total hogares de Cataluña, 2011
Font: Idescat i IERMB, Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població, 2011.

20. Tabla. Porcentaje de hogares que sufren determinada privaciones
por motivos económicos en función de si los gastos en vivienda
son excesivos o no. España, 2018
Sin gastos de la
vivienda excesivos
Con gastos de la
vivienda excesivos
Obligados a reducir los gastos en
alimentación
13,6 57,4
Obligados a no llevar una dieta adecuada 5,0 31,9
Obligados a reducir los gastos en vestido y
calzado
32,1 75,8
No disponer de dinero para afrontar gastos
imprevistos
22,1 73,5
Retrasos en el pago de compras aplazadas o
de otros préstamos (deudas no relacionadas
con la vivienda)
3,0 24,1
Problemas para hacer frente a los materiales
escolares
2,5 21,1
Obligados a dejar de usar transporte público 2,0 12,5
Obligados a renegociar créditos o
financiaciones
1,5 8,4

21. La pèrdua de l’habitatge i els desnonaments
Quan la situació de sobrecost de l’habitatge acaba sent insostenible
per les llars i no poden fer front a les quotes de l’hipoteca o del
lloguer, comencen els impagaments i la por a poder perdre
l’habitatge és un fet. En aquestes situacions, els problemes físics i
mentals descrits anteriorment empitjoren, i els quadres
d’angoixa, ansietat, depressió i desesperació són molt més
freqüents, la qual cosa acaba reforçant el risc d’exclusió social en
què es troben aquestes llars.
Molt sovint, l’execució hipotecària s’internalitza com una fracàs
personal, el que incrementa a la seva vegada els nivells d’estrès i
ansietat, i redueix la sensació de control personal.

22. Foreclosures

23. Foreclosures in Spain, 2001-2013

24. La inestabilitat residencial
La inestabilitat residencial, entesa com aquella situació en la que una
llar es veu obligada a canviar d’habitatge sovint a causa de les
dificultats que pateix per satisfer el seu cost, és també un a
forma d’exclusió residencial que afecta la salut. Els membres
d’aquestes llars, gairebé sempre llogateres, tenen moltes més
probabilitats de patir atacs d’ansietat, estrès crònic, sensació de
manca de control i altres problemes psicològics, i una major
taxa d’hospitalitzacions. A més, la inestabilitat residencial va
freqüentment associada a situacions d’infrahabitatge, el que
afavoreix el sentiment d’estigmatització.

25. Les persones sense sostre
Les persones que es troben en aquesta situació tenen moltes més
probabilitats de patir problemes musculars, ossis i articulars,
dificultats auditives i de visió, problemes cardíacs, problemes
mentals (depressió, ansietat, esquizofrènia, psicosis, etc.)
respiratoris i digestius, ferides, sida, hepatitis, tuberculosis,
ulceres, paràsits, problemes dentals i cefalees, entre d’altres.
Així mateix, la prevalença de malalties mentals és molt més
elevada: més d’un 60% d’aquestes persones ha patit problemes
mentals algun moment de la seva vida. El consum d’alcohol i
drogues també acostuma a ser molt més elevat en aquest col·lectiu,
el que contribueix a empitjorar la seva situació física i mental. A més,
la manca de protecció davant les adversitats climatològiques
acostuma a tenir greus conseqüències durant els dies més freds de
l’hivern, i els problemes d’hipotèrmia, congelació i fins i tot la mort
són freqüents en aquest col·lectiu.
Tot plegat provoca que la seva esperança de vida molt inferior,
aproximadament d’uns 42 anys per a les persones sense sostre.

26. POLÍTIQUES D’HABITATGE I
SALUT PÚBLICA

27. La política d’habitatge: concepte
(perspectiva social) Es el conjunto de actuaciones
públicas que tienen por finalidad hacer efectivo el derecho
de todo individuo a una vivienda digna y adecuada, a saber,
una vivienda que reúna las condiciones de seguridad,
salubridad, estabilidad, accesibilidad económica y diseño
que permitan el correcto desarrollo de la persona en todas
sus facetas y actividades.
(perspectiva económica) Es la forma en que el Estado
interviene en el mercado residencial.
Conflicto: política económica versus política de
vivienda

28. La política de vivienda:
objetivos generales
• (perspectiva social) asegurar el efectivo cumplimento del
derecho a una vivienda digna y adecuada
• (perspectiva económica) evitar los fallos del mercado
objetivos parciales (según diagnóstico)
• Aumentar la oferta de vivienda asequible
• Mejorar la accesibilidad económica de la demanda
• Mejorar las condiciones residenciales del parque (rehabilitación,
adecuación, mejora accesibilidad física, etc.)
• Mejorar la eficiencia del mercado de alquiler (mediación,
movilización del parque desocupado, etc.)
• Mejorar la cohesión social
• Erradicar el barraquismo, el sinhogarismo, y la infravivienda
• Erradicar el acoso inmobiliario y la discriminación residencial

29. Main Housing Policy Instruments
Social housing is rented housing (sometimes intermediate
tenures), affordable (for people on low incomes or in need), with
public provision (owned by government, local authorities, a non-
profit group or a co-op, i. e. HLM, Housing Associations). However,
social housing in the EU is characterized by the wide diversity of
national housing situations, conceptions and policies across
member states.
Housing allowances are demand-side subsidies to make housing
market affordable for low income households, mainly in the form of
housing benefits to low income tenants to help them with paying
the rent.

30. 0,0
0,0
0,4
1,5
1,5
1,6
1,7
2,0
2,0
2,5
3,0
3,0
3,7
3,9
5,5
6,0
6,5
7,6
8,7
9,4
13,0
16,8
17,6
19,0
20,9
24,0
30,0
0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0
Grecia
Chipre
Letonia
Rumania
España
Lituania
Estonia
Luxemburgo
Portugal
Bulgaria
Eslovaquia
Hungría
Italia
Alemania
Malta
Eslovenia
Bélgica
Polonia
Irlanda
República Checa
Finlandia
Francia
Reino Unido
Suecia
Dinamarca
Austria
Holanda
Porcentaje de vivienda de alquiler
social sobre el total del parque. España
y Europa 2017 (o último año disponible)

31. Problemes característics: els diners
Escasa dotación presupuestaria (les desgravacions?),
agreujat pel procés de descentralització
La debilitat estructural de les nostres polítques
d’habitatge
Gasto público en ayudas al pago de la vivienda en porcentaje del
producto interior bruto, España y Europa, 2006-2014

32. Problemes característics: els diners
Despesa pública en habitatge comparada a diversos països
d’Europa. 2011 (% PIB)
0,0 0,2 0,4 0,6 0,8 1,0 1,2 1,4 1,6
ReinoUnido
Islandia
Chipre
Francia
Dinamarca
Alemania
UE27
Finlandia
Suecia
Irlanda
PaisesBajos
Hungria
Grecia
España
Cataluña

33. SISTEMES D’HABITATGE I
DESIGUALTATS EN SALUT

34. El sistema d’habitatge: definició i factors
Sistema d’habitatge: resultat de la interacció del mercat
residencial i de la política d’habitatge. Depèn de nombrosos
factors, com per exemple:
el context demogràfic,
la política d’habitatge (passada i present),
les característiques del mercat residencial,
el marc legislatiu
l’Estat de benestar
El Estado del bienestar define los parámetros dentro de los
cuales el sistema de vivienda opera, por la cual cosa, no puede
ser considerado de forma independiente del modelo de Estado
del bienestar
Política de vivienda considerada como el wobbly pillar del
Estado del bienestar. A diferencia de la sanidad o la educación, el
Estado no sido considerado como el principal proveedor (no tiene
la consideración de servicio social universal)

35. The relationship between Welfare regimes, housing
systems and housing exclusion

36. Gràfic. Relació entre sistema d’habitatge, exclusió residencial i salut

37. Welfare regime EU countries Main features of housing system
Social
Democratic
Sweden,
Denmark, Finland,
(Netherlands)
• Very large social rented sector
• ‘unitary’ rental system
• low levels of homelessness, housing exclusion
and fuel poverty
Corporatist Netherlands,
Germany, Austria,
France, Belgium,
Luxemburg
• Relative large social rented sector with great
diversity
• ‘unitary’ rental system
Liberal UK, Ireland • Significant social rented sector (despite
privatization); ‘dualist’ rental system
• legally enforceable homelessness rights.
Mediterranean
/Rudimentary
Portugal, Spain,
Italy, Greece,
Cyprus, Malta
• Very small social rented sector (residual) and
high level of homeowner-ship
• ‘familialism’
• high levels of housing exclusion, structural
homelessness and fuel poverty
Transition Czech Rep.,
Hungary, Poland,
Slovenia, Slovakia,
Estonia, Latvia,
Lithuania,
Bulgaria, Romania
• Very high level of homeowner-ship
• high levels of housing exclusion and structural
homelessness
• high levels of fuel poverty

38. CONCLUSIONS

39. Muy elevados niveles de exclusión residencial, tanto en
la dimensión física como económica (exclusión
sistémica), tanto a nivel individual (hogar) como colectivo
(barrio) que se agudizan en periodos de crisis
→Polarización social (impacto también político)
Una política de vivienda dèbil y ineficiente
Grave erosión del Estado del Bienestar debido a que
socava el conjunto de políticas públicas (ineficacia del
resto de políticas públicas) particularmente en materia
de sanidad, educación, sistema de pensiones, atención a
la vejez, la igualdad de género, etc.
Vivienda como factor determinante de la existencia de
desigualdades en salud

40. 40
MOLTES GRÀCIES