1. LA CLASSE DE LES MONGETES En els centres educatius es contribuirà al desenvolupament emocional i afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, en col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i entorn de confiança on se sentin acollits i amb expectatives d'aprenentatge. 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. RECULL DE PROJECTES I ACTIVITATS DEL PRIMER TRIMESTRE. ESCOLA FONT DE L’ORPINA PRIMER TRIMESTRE CURS 2010-2011

2. AL FINALITZAR L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL, ELS INFANTS HAURAN DESENVOLUPAT LES SEGÜENTS CAPACITATS: 1. Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada més autònoma Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes amb seguretat i eficàcia.

3. 2. Aprendre a pensar i a comunicar Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

4. 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificant-ne els perills i aprendre a actuar en conseqüència.

5. 4. Aprendre a conviure i habitar el món Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

6. QUÈ FEM A L’ESCOLA PER DESENVOLUPAR AQUESTES CAPACITATS? LA CONVERSA/ROTLLANA EL JOC ELS RACONS ELS PROJECTES ELS TALLERS ELS ESPAIS I ALTRES ACTIVITATS (HORT, PSICOMOTRICITAT, MÚSICA, INFORMÀTICA)

7. LA ROTLLANA: LLOC DE TROBADA, DE CONVERSES, D’OBSERVACIONS I D’INTERCANVI. ESPAI PERAPRENDRE A PARLAR, A ESCOLTAR I A SEGUIR LA CONVERSA.MOMENTS COMPARTITS ENTRE TOTS.

8. EL JOC: ESTRATÈGIA BÀSICA D’APRENENTATGE.

9. ELS RACONS: AFAVOREIXEN L’ATENCIÓ INDIVIDUALITZADA, L’AUTONOMIA I APRENDREA A PARTIR DE LA INTERACCIÓ AMB ELS ALTRES O INDIVIDUALMENT. CUINETA PUZLES I ENCAIXOS EXPERIMENTACIÓ I CONSTRUCCIONS BIBLIOTECA

10. ELS ESPAIS: AFAVOREIXEN LA INTERACCIÓ AMB INFANTS D’ALTRES EDATS I EN GRUPS REDUÏTS. ES PARTEIX DEL JOC PER ACOSTAR ELS INFANTS A ELABORAR HIPÒTESIS, EXPRESSAR-SE, COMPARTIR AMB LA RESTA, PRENDRE LA INICIATIVA I FER PROPOSTES ... CREATIU CONSTRUCCIONS BIBLIOTECA EXPERIMENTACIÓ LUDOTECA

11. ELS TALLERS: ESTRATÈGIA PER A RELACIONAR-SE AMB INFANTS D’ALTRES EDATS, I REALITZAR PROPOSTES CREATIVES I D’EXPERIMENTACIÓ. CREATIU ITINERARI VERD DANSES EXPERIMENTACIÓ AMB LLUM CUINA CONTES MOVIMENT JOCS EN ANGLÈS

12. ALTRES ACTIVITATS MÚSICA PSICOMOTRICITAT ANGLÈS

13. HORT INFORMÀTICA PADRINS I FILLOLS

14. CARGOLS A L’ESCOLA

15. DURANT LA PRIMERA VISITA A L’HORT, ELS INFANTS DE LA CLASSE HAN TROBAT UNS CARGOLS I ELS HAN VOLGUT AGAFAR PER PORTAR-LOS A LA CLASSE. ELS HAN OBSERVAT I HAN CONVERSAT I DIT ALGUNES COSES SOBRE ELLS. -TENEN DOS CARGOLS, UN GRAN I UN PETIT. -EL GRANDE ESTÁ MUERTO. -EL PETIT ESTÁ SUBIENDO. -L’HAS ASUSTAT QUAN L’HAS TOCAT, S’HA ESCONDIDO. SE’LS PREGUNTA SI SABEN MÉS COSES SOBRE ELS CARGOLS I EN UN MOMENT TOTS I TOTES ES POSEN A CANTAR LA CANÇÓ DE “CARGOL TREU BANYA” -TAMBÉ MENGEN HERBA. -VIUEN A L’HERBA DEL PARC. FINALMENT, SE’LS PROPOSA QUE OBSERVIN EL CARGOL, LA SEVA FORMA I EL COLOR I EL DIBUIXIN AMB CERES. QUAN HAN ACABAT ELS HAN TORNAT A L’HORT. DESCOBERTA I RESPECTE DE L’ENTORN I ELS SEUS HABITANTS

16. POSTERIORMENT, A LA CLASSE HAN DIBUIXAT ELS CARGOLS QUE HAN TROBAT. OBSERVACIÓ I CREATIVITAT

17. TAMBÉ SE’LS VA EXPLICAR UNA ADAPTACIÓ DEL CONTE “EL CARGOL I L’HERBA DE PONIOL.” “EL CARGOL VOL ANAR A VEURE EL FORAT D’ON SURT EL SOL, PERÒ LI AGAFA UN MAL DE PANXA I DECIDEIX ARRENCAR UNA HERBA DE PONIOL. EL CARGOL NO POT ARRENCAR-LA TOT SOL I VAN APAREIXENT ANIMALS QUE S’OFEREIXEN A AJUDAR-LO TOT CANTANT: FINALMENT, ACONSEGUEIXEN ARRENCAR-LA I EL CARGOL CONVIDA ELS SEUS AMICS A UNA SOPA D’HERBA DE PONIOL.” ESCOLTA

19. UN ALTRE DIA, L’IBRAIM N’HA PORTAT DOS MÉS I HAN DECIDIT CUIDAR-LOS, PERÒ SE’LS HA PLANTEJAT EL DUBTE D’ON ELS PODRIEN POSAR. SEGUIDAMENT, SE’LS PRESENTA UNA “CAPSA” I SE’LS DEMANA QUÈ PODRIEN FER AMB ELLA. -QUÈ ÉS AIXÒ? -UNA GÀBIA. -SERVEIX PER CAÇAR. -ÉS PELS PEIXOS I LA TORTUGA. -ÉS UNA GÀBIA PELS OCELLS. -JO TINC UNA TORTUGUERA AMB UNA TORTUGA A DINS. -NOSALTRES TENIM PEIXOS, TORTUGUES O OCELLS PERPOSAR-HI A DINS? -NO. -QUÈ HI PODRÍEM POSAR? -AIGUA. -PEIXOS. -TENEMOS CARACOLES, AHÍ DENTRO PER POSAR-LOS AHÍ DENTRO (SENYALANT LA CARGOLERA).-QUÈ MÉS HI PODEM POSAR AMB ELS CARGOLS? -HERBA. -AIGUA PER BEURE. -FLORS. -L’HERBA DE PONIOL. -FULLES. -QUAN SURTEN ELS CARGOLS? -QUAN PLOU. -SEMPRE. -PER ON CAMINEN ? -PER LA MUNTANYA I L’HERBA. -PODEM POSAR MUNTANYES PETITES PERQUÈ CÀPIGUEN A DINS DE LA CARGOLERA. -A LA CARGOLERA TAMBÉ CAMINEN. COMUNICACIÓ

20. SE’LS PROPOSA BUSCAR INFORMACIÓ AMB L’ORDINADOR A INTERNET (GOOGLE/IMATGES/CARGOLERA) I VEURE ALGUN EXEMPLE DE CARGOLERA. OBSERVEN I COMENCEN A DIR: -TÉ TERRA. -SORRA. -UNA MICA DE SORRA. -TENIM AL PATI. ÚS FUNCIONAL DE L’ORDINADOR

21. VAN AL PATI A BUSCAR SORRA I TAMBÉ A L’HORT PER A POSAR-LI TERRA NEGRA. TAMBÉ HI POSEN FULLES I TRONCS. LI POSEN AIGUA, COM SI PLOGUÉS. ARA ELS TENEN A LA CLASSE I ELS HAN DE CUIDAR. MANIPULACIÓ I INICIATIVA

22. UN COP JA HAN PREPARAT LA CARGOLERA, SE’LS PROPOSA QUE L’OBSERVIN I LA DIBUIXIN. OBSERVACIÓ I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

23. CADA DIA NETEGEN LA CARGOLERA, POSEN DE MENJAR ALS CARGOLS I ELS MULLEN AMB AIGUA PERQUÈ ESTIGUIN BEN HUMITS. TOT AIXÒ HO FAN AMB MOLTA DELICADESA I DEDICACIÓ. RESPONSABILITAT, CURA I RESPECTE

24. HAN OBSERVAT DETINGUDAMENT ELS CARGOLS, S’HAN FIXAT EN DIFERENTS CARACTERÍSTIQUES I HAN FET ASSOSSIACIONS AMB ALLÒ QUE JA SABIEN. -TENEN BANYES CAP A DALT. -ESTAN SORTINT. -ESTAN MENJANT. -COM ES MOUEN? -S’ARROSSEGUEN I FAN AIXÍ (NETEJANT LA TAULA AMB LA MÀ) I AMB UNA CRESTA A SOBRE. -ÉS LA SEVA CASA. -SI ELS TOQUES S’AMAGA. SE’LS PROPOSA QUE L’AGAFIN AMB LA MÀ I EXPRESSIN LA SENSACIÓ. -M’AGRADA, FA PESSIGOLLES. -DEIXA BABES. -TÉ DUES BANYES MOLT GRANS. -LES BANYES SÓN PER VEURE. -EL PAPA, LA MAMA I EL BEBÈ. -ESTAN LOS DOS JUNTITOS, S’HA TIRAT. TAMBÉ SE’LS PROPOSA QUE L’AGAFIN DELICADAMENT AMB LA MÀ. -FA PESSIGOLLES. -COM LES MOSQUES. -TÉ UNA CLOSCA. -TÉ UN AGUGERITO EN LA CLOSCA. -EL CARGOL S’HA AMAGAT A LA MEVA MÀ. OBSERVACIÓ I IDENTIFICACIÓ DE CARACTERÍSTIQUES

25. TAMBÉ S’HAN FIXAT EN EL MOVIMENT, S’HAN POSAT ELS CARGOLS DAMUNT D’UN PAPER NEGRE I HAN OBSERVAT EL SEU RASTRE. REPRESENTACIÓ DEL RASTRE DEL CARGOL -ES MOUEN A POC A POC. -COM UN GUSANO. -NO, LOS GUSANOS SE MUEVEN ASÍ I LOS CARACOLES ASÍ (FA UN MOVIMENT AMB LA MÀ DIFERENCIANT ELS DOS TIPUS DE MOVIMENTS) -ELS CARGOLS S’ARROSSEGUEN. -DEIXEN BABA. -ESTAN A PUNT DE FER UNA CARRERA. -AQUEST ÉS MÉS GRAN. -MIRA HA TIRAT BABES. -EL PETIT ANIRÀ MÉS RÀPID PERQUÈ ES DESPERTARÀ. -EL GRAN ANIRÀ MÉS RÀPID PERQUÈ TÉ UNA CORDA. -S’ARROSSEGUEN MOLT LENTS. -EL GRAN ANIRÀ MÉS RÀPID PERQUÈ EL PETIT VA DESPACIO. IMITACIÓ DEL MOVIMENT DEL CARGOL REPRESENTACIÓ GRÀFICA I MOVIMENT

26. L’ALEX, L’IBRAIM I L’ESTHER HAN PORTAT MÉS CARGOLS. ELS HAN OBSERVAT DETINGUDAMENT I HAN CONVERSAT UNA LLARGA ESTONA SOBRE ELLS. -DOS CARGOLS SORTINT. -UN ESTÁ SALIENDO. -TÉ RATLLES NEGRES I BLANQUES COM UNA ZEBRA. LES RATLLES DE LES ZEBRES SÓN IGUALS QUE LES DEL CARGOL. -SÓN UNA MICA NEGRES LES D ELA ZEBRA. -I BLANQUES. -MIRA, MIRA, ESTAN ASÍ (ASSENYALA ELS CARGOLS) -S’ESTAN FENT UNA ABRAÇADA. -MIREU, AQUELL PETITÓ TREU LES BANYES. -ESTON SON IGUALES PERQUÈ SÓN MOLT GRANS. -S’ESTÀ MOVENT. -ESTÀ PUJANT A SOBRE DEL CARGOL. --JO TINC CARGOLS A CASA MEVA I PUGEN PER LA CAMA I S’ARROSSEGUEN. -AQUESTS CARGOLS FAN UNA CARRERA. -ESLA CARGOLS PUGEN PER LA MÀ. -ESTAN FENT UNA BOLA. -S’ESTÀ CAIENT. -ESTÀ A PUNT DE CAURE. -PODRÍEM FER UN CASTELL ESTIRAT. -ELS CARGOLS FAN AIXÒ (S’ESTIRA AL TERRA) S’ARROSSEGUEN. -AQUEST ÉS RÀPID. -LOS CARACOLES VAN POQUITAMENTE. A POC A POC. OBSERVACIÓ I IDENTIFICACIÓ DE CARACTERÍSTIQUES

27. EL CARGOL COMENÇA A DESPLAÇAR-SE I ARRIBA FINS A LA CAMA DE LA MESTRA I QUAN ESTÀ A PUNT DE XOCAR GIRA I CANVIA DE DIRECCIÓ I SE’LS PREGUNTA: PER QUÈ NO XOQUEN ELS CARGOLS? -CANTEM LA CANÇÓ DEL CARGOLS? TOTS A L’HORA. -“CARGOL TREU BANYA, PUJA A LA MUNTANYA, CARGOL TREU VÍ PUJA AL MUNTANYÍ. CARGOL TREU BANYA PUJA A LA MUNTANYA, CARGOL BOVÉ , JO TAMBÉ VINDRÉ.” -EL CARGOL S’ARROSSEGA I ARRIBA A LA FULLA D’ENCIAM. -N’HI HA UN A LA FULLA. -PERQUÈ HAN ANAT AMB CUIDADO. -PERQUÈ SE LE LEVANTA LA CABEZA I HA SALTAT. -VA AMB CUIDADO I ÉS MÉS GRAN. I NOSALTRES COM HO FEM PER NO XOCAR? -MIREM AL TERRA. I ELS CARGOLS, QUÈ MIREN? -LA LUCIA TENIA UNO I MIRAVA AL MEU GERMÀ I A MI. -ESTÀ MIRANT. -ELS GRANS SÓN ELS PARES I LES MARES. -MIREU EL CARGOL GRAN! -ESTÀ AMB TRES CARGOLS A SOBRE EL CARGOL MÉS GRAN QUE HI HA. -LI HAN TOCAT ELS ULLS I S’HA AMAGAT. ON TENEN ELS ULLS ELS CARGOLS? -AQUÍ (FAN LES BAYES AMB ELS DITS) A DALT. ELABORACIÓ D’HIPÒTESIS I CONVERSA

28. OBSERVACIÓ

29. HAN ANAT A LA BIBLIOTECA A VISUALITZAR UN VIDEO AL YOU TUBE ¿POR QUE LOS CARACOLES TIENEN CONCHA? PERÒ ABANS HAN CONVERSAT I HAN EXPLICAT PERQUÈ CREUEN ELLS QUE ELS CARGOLS TENEN CLOSCA. -PERQUÈ CREIEU QUE ELS SERVEIX LA CLOSCA ALS CARGOLS? -PER CAMINAR. -PER ARROSSEGAR-SE. -CAMINEN AIXÍ, DONANT VOLTES. -PER DESCANSAR. -PER DORMIR MILLOR. -LA CLOSCA ÉS RODONA. -UN DIA VAIGVEURE UN CARGOL SENSE CLOSCA. -ERA UN CARGOL D’AIGUA. -HI HA ALGUNS QUE NEDEN PER L’AIGUA. ELABORACIÓ D’HIPÒTESIS I COMPRENSIÓ

30. HAN OBSERVAT AMB LES LUPES ELS CARGOLS I HAN VIST PER ON FAN CACA. OBSERVACIÓ

31. SE’LS PLANTEJA UN EXPERIMENT. SE’LS DÓNA DIFERENTS TIPUS DE FULLES (grans, petites, toves, dures, que punxen, suaus...) I SE’LS PREGUNTA: QUINA FULLA ELS AGRADARÀ MÉS ALS CARGOLS? HAN FET ALGUNES HIPÒTESIS I HO HAN COMPROVAT. ELS CARGOLS HAN PREFERIT LES FLORS, PERÒ TAMBÉ HAN PUJAT A LA PISSARRA. COM ÉS QUE S’AGUANTEN SENSE CAURE QUAN PUGEN A LA PISSARRA? -S’ARROSSEGUEN. -DEIXEN BABES. OBSERVACIÓ, MANIPILACIÓ I ELABORACIÓ D’HIPÒTESIS

32. HAN OBSERVAT I MANIPULAT DIFERENTS CONQUILLES DE CARGOLS I CARGOLINES. HAN IDENTIFICAT L’ESPIRAL DE LES CLOSQUES I L’HAN DIBUIXAT. JO HE SENTIT L’AIRE. LA CARGOLINA QUE ESTAVA DINS A DESAPARECI-DO. HE SENTIT L’AIGUA. LA CLOSCA ÉS DE PEDRA. OBSERVACIÓ, VERBALITZACIÓ I REPRESENTACIÓ GRÀFICA

33. CADA DIA HI HA ALGUN INFANT QUE PORTA MÉS CARGOLS I FINS I TOT NENS D’ALTRES CLASSES TAMBÉ EN PORTEN. HAN COMPTAT QUANTS CARGOLS TENEN A LA CARGOLERA, ARA HI HA 25 CARGOLS! COMPARTIR

34. A L’HORA DE PSICOMOTRICITAT, S’HAN IMAGINAT QUE EREN CARGOLS I HO HAN REPRESENTAT. HAN PUJAT MUNTANYES I “MUNTANYIS”, HAN PASSAT PER SOTA DE PONS... MOVIMENT I COORDINACIÓ

35. SE’LS HA PRESENTAT UN FULL ON HI HA UN POEMA D’UN CARGOL, LA MESTRA L’HA LLEGIT I RÀPIDAMENT SE L’HAN VOLGUT APRENDRE I FINS I TOT LLEGIR. POEMA DEL CARGOL ON VAS CARGOL TANT CARREGAT? DUC LA CASA O EL TERRAT. QUÈ FAS CARGOL AL MEU JARDÍ? MENJO FULLES SOTA UN PI. POPULAR MEMORITZACIÓ, COMPRENSIÓ I FAMILIARITZACIÓ AMB LA LECTURA

36. ABANS DE MARXAR D’EXCURSIÓ A LA PLATJA, SE’LS DEMANA QUÈ PODRAN TROBAR. -JO TENIA PEIXETS. -A L’AIGUA LI ESTAVEN DONANT MENJAR I AIGUA. QUÈ PENSEU QUE TROBAREM A LA PLATJA? -PETXINES. -PEIXETS. -I ESTRELLES DE MAR. -JO TINC UNA TORTUGA. PODEM TROBAR TORTUGUES A LA PLATJA? -SI. -NO, NOMÉS PEIXOS. -I TIBURONES. -NO AQUÍ NO HI HA TIBURONES. I ELS CARGOLS? -SI, ELS CARGOLS DE MAR. -I CANGREJOS. -YO HE IDO A PESCAR CON EL TITO MIGUEL, CON LAS CAÑAS. A LOS PECES LES PONÍAMOS MAIZ. PESCABA EN EL RIU. -TAMBÉ ES POT PESCAR A LA PLATJA. -NO, HI HA COCODRILS. -QUE VA, NOMÉS ALS RIUS. QUÈ PODREM FER A LA PLATJA? -L’AIGUA ESTÀ FRIA. -NO ENS PODEM BANYAR. -HEM D’ANAR AMB AUTOBÚS. -HEM DE BAIXAR DE L’AUTOBÚS I DESPRÉS BANYAR-NOS. -L’AIGUA DEL MAR ESTÀ MOLT FREDA, GELADA. -I FA MOLTES ONADES. -ESTÀ SALADA. -VEUREM BARCOS. -PERÒ ESTAN LLUNY. ABANS DE TROBAR-NOS L’AIGUA, QUÈ TROBEM A LA PLATJA? -PEDRES. -SORRA. COM ÉS LA SORRA? -MOLT CALENTETA. -NO PODEM ESTAR SEMPRE A DINS DE L’AIGUA. -LAS OLAS NOS PODRIAN TIRAR. -NO, SÓN ONES PETITES. -YO LAS VI GIGANTES. -LA MEVA MARE EM VA EXPLICAR QUE EN UN LLOC HI HAVIA UNA ONADA GEGANT QUE VA ARRIBAR FINS A LES CASES I ES VAN ENFONSAR. AQUESTES ONADES GEGANTS ES DIUEN SUNAMIS I AQUÍ NO ES FAN, PODEU ESTAR TRANQUILS. LA CONVERSA SOBRE EL MAR S’ACABA I COMENCEN A PARLAR D’ALTRES COSES. CONVERSA I DIÀLEG

37. ACABADA LA CONVERSA, SE’LS PROPOSA QUE FACIN UN DIBUIX DE COM S’IMAGINEN LA PLATJA ON ANIREM D’EXCURSIÓ. CADA INFANT HA DE VERBALITZAR-HO. AQUESTS SÓN ALGUNS EXEMPLES. IMAGINACIÓ I CREATIVITAT

38. ARRIBA EL DIA TANT ESPERAT I MARXEN D’EXCURSIÓ A LA PLATJA PER PASSAR-S’HO MOLT BÉ I TROBAR ALLÒ QUE VAN EXPLICAR. GAUDI

39. EL DIA SEGÜENT A LA SORTIDA, VAN CONVERSAR SOBRE EL QUE HAVIEN TROBAT I VAN OBSERVAR, CLASSICAR I JUGAR AMB TOT ALLÒ QUE VAN AGAFAR. -VEM VEURE PETXINES. -I UNA MONTANYA PLENA DE PEDRES PETITES. -JO VAIG TROBAR PEDRES PETITES. -JO BUSCAVA MUCHAS PETXINES. -JO BUSCAVA 4 CARGOLES DE LA PLATJA. -VAM TROBAR CARGOLS. -UNA CON UNA COLA. -LA NATÀLIA VA TROVAR UN CARGOL QUE NO TENIA CLOSCA. -JO HE TROBAT A LA PLATJA MOLTES ALMEJAS DE COLOR MARRÓ I BLANC. SE’LS PROPOSA QUE DE TOT EL QUE VAN TROBAR NOMÉS AGAFIN LES CLOÏSSES I QUE EXPLIQUIN ALTRES CARACTERÍSTIQUES D’AQUESTES. -FA OLOR A PETXINA. -LES PETXINES TENEN RATLLES. -AQUESTA ÉS NEGRA I MARRÓ. -AQUESTA BLANCA. -AQUESTA ÉS PETITA. -AQUESTA ESTÀ TRENCADA. FAN EL MATEIX AMB ELS CARGOLS DE MAR I AMB LES PEDRES. OBSERVACIÓ, VERBALITZACIÓ I CLASSIFICACIÓ

40. ESTA ES BLANCA POSEM LES PETXINES EN FILA LES QUE SIGUIN IGUALS SÓN POTES DE CRANC EL CARGOL DE MAR NO ÉS IGUAL QUE EL CARGOL DE TERRA SERIACIÓ, CLASSIFICACIÓ I OBSERVACIÓ

41. JA A L’ESCOLA, DESPRÉS D’HAVER GAUDIT DE MOLTES SENSACIONS, ELS PROPOSEM QUE PINTIN LA PLATJA. TOTS COINCIDEIXEN I VOLEN PINTAR L’AIGUA BLAVA I LA SORRA GROGA O MARRÓ, DESPRÉS LI ENGANXEN SORRA O PEDRETES QUE VAN TROBAR A LA PLATJA. CREATIVITAT

42. EL MOVIMENT ÉS QUELCOM INHERENT ALS INFANTS I QUAN VAN A LA SALA DE PSICOMOTRICITAT S’HO PASEN D’ALLÒ MÉS BÉ SALTANT, CORRENT, BALLANT... AVUI SE’LS HA DIT QUE S’IMAGINESSIN QUE ESTAVEN A LA PLATJA I HAVIEN DE NEDAR COM ELS PEIXOS. MOVIMENT, GAUDI I IMAGINACIÓ

43. A L’ESCOLA HI HA EL CONTE DEL “PEIX IRISAT VIATJA AL FONS DE L’OCEÀ” I SE’LS HA EXPLICAT. HAN DESCOBERT QUE EN ELS FONS DEL MAR VIUEN ANIMALS DIFERENTS D’AQUELLS QUE VAN TROBAR A LA PLATJA. DESPRÉS HAN RECREAT EL FONS DE L’OCEÀ AMB ALGUNS PERSONATGES. POSTERIORMENT, HAN VISUALITZAT A LA PISSARRA DIGITAL DIFERENTS IMATGES REALS DELS PERSONATGES DEL CONTE. ESCOLTA I CREATIVITAT

44. LA VALERIA I L'ALEX TREUEN ELS CARGOLS DE LA CARGOLERA I NETEGEN LA CARGOLERA I ELS ALTRES OBSERVEN ELS CARGOLS… -YO LO VEO, ESTÀ ESCONDIDO. -ESTÀ MORT. -ESTÁ AQUÍ, ESTÁ ESCONDIDO. -ESTÁ DURMIENDO ARRIBA. -ESTÀ DORMINT A DALT, JO HE VIST LA BABA. -ESTÀ DORMINT. DESPRÉS SE’LS FA REFLEXIONAR SOBRE QUIN ÉS EL CLIMA QUE MÉS AGRADA ALS CARGOLS. -ARA FA FRED. -ALS CARGOLS ELS AGRADA EL FRED? -NO! -LA PLUJA SI. -QUAN FA FRED S’AMAGUEN. -QUAN PLOU SURTEN. ESTÁ DURMIENDO ARRIBA REFLEXIÓ

45. …FA DIES QUE NO PORTEN ENCIAM, SE'LS PROPOSA QUE NETEGIN LA CARGOLERA I QUE OBSERVIN DOS CARGOLS PER VEURE SI SABEN QUE ELS POT HAVER PASSAT. YO LO VEO, ESTÁ ESCONDIDO ESTÁ AQUÍ, ESTÁ ESCONDIDO ESTÁ DORMINT OBSERVACIÓ I CURA

46. TAMBÉ SE’LS PLANTEJA UNA ENDEVINALLA. “UNA HISTÒRIA QUE ENS PARLA D’ALGUNA COSA I QUE HEM D’ENCERTAR”. ÉS PETIT COM UNA NO ÉS I PORTA BANYES, I CAMINA, NO TÉ I SURT QUAN PLOU. NO ÉS QUI ÉS? COMPRENSIÓ I CONEIXEMENTS PREVIS

47. EL CARGOL

48. AVUI HA PLOGUT I HAN DECIDIT TREURE ELS CARGOLS A FORA PER VEURE SI SURTEN, JA QUE FA DIES QUE NO ELS VEUEN. ARA JA FA FRED I ELS CARGOLS ES QUEDEN DORMINT. ELS DEIXARAN A LA CARGOLERA FINS QUE COMENCI EL BON TEMPS. CURA, RESPECTE I RESPONSABILITAT

49. ELS COLORS

50. S’INICIA UNA CONVERSA SOBRE ELS COLORS. ES PRESENTEN TRES COLORS (VERMELL, GROC I BLAU) ELS TRES COLORS PRIMARIS. ELS BUSQUEN PER LA CLASSE. DESPRÉS SE’LS PLANTEJA QUE PINTIN NOMÉS AMB ELS COLORS PRIMARIS, PERÒ SE’LS DEIXA UN POT AMB AIGUA PERQUÈ QUAN VULGUIN CANVIAR DE COLOR NETEGIN EL PINZELL. HI HA QUI BARREJA I HI HA QUE PREFEREIX UN SOL COLOR. EXPERIMENTACIÓ I DESCOBERTA

51. S’OBSERVEN LES DIFERENTS CREACIONS I SE’LS FA ADONAR QUE NOMÉS HI HAVIA TRES COLORS I QUE EN ELS DIBUIXOS EN SURTEN D’ALTRES. ES MOSTRA CADA CREACIÓ I VAN ANOMENANT ELS COLORS QUE HI VEUEN. (MARRÓ, VERD, TARONJA) ESCOLTA, PARTICIPACIÓ I OBSERVACIÓ

52. SE’LS PLANTEGEN VÀRIES QÜESTIONS: QUÈ PASSARIA SI BARREGESSIU EL BLAU I EL GROC? I SI HO FÈSSIU AMB EL GROC I EL VERMELL I AMB EL VERMELL I EL BLAU? HO PROVEN I COMPROVEN QUE APAREIXEN ELS ALTRES COLORS. ELABORACIÓ D’HIPÒTESIS I DESCOBERTA

53. AMB ELS DIFERENTS COLORS OBTINGUTS, PINTEN DOS MURALS, UN DE COLORS PRIMARIS I UN ALTRE AMB ELS COLORS DE LES BARREGES. EXPERIMENTACIÓ

54. A PARTIR DELS COLORS PRIMARIS, ELS INFANTS HAN POSAT PINTURA EN UNA MEITAT DEL FULL I DESPRÉS, AIXAFANT L’ALTRE MEITAT AL DAMUNT I ESCAMPANT LA PINTURA PER TOT EL FULL, HAN CREAT ESTAMPACIONS I SIMETRIES. EXPERIMENTACIÓ

55. POSTERIORMENT, S’HA FET UNA EXPOSICIÓ DE TOTES LES PINTURES I CADASCUN HA EXPRESSAT ALLÒ QUE S’IMAGINA QUAN HA MIRAT EL SEU QUADRE. FINALMENT, HAN ESCRIT EL RÈTOL AMB EL TÍTOL. IMAGINACIÓ I EXPRESSIÓ VERBAL

56. APROFITANT QUE ÉS TARDOR, ES PRESENTEN DIFERENTS BRANQUES D’ARBRES AMB FRUITS DE TARDOR. TAMBÉ HI HA INFANTS QUE HAN PORTAT PINYES I CASTANYES. SE’LS DIU QUE ES FIXIN EN LES FORMES, EL TAMANY I SOBRETOT EN ELS COLORS. ELS OBSERVEN, TOQUEN I OLOREN. OBSERVACIÓ I PERCEPCIÓ SENSORIAL

57. DESPRÉS DE TOT EL PROCÉS DE PRECEPCIÓ, SE’LS PROPOSA QUE TRIÏN UNA DE LES TRES BRANQUES, CIRERER D’ARBOÇ, MAGRANER O ALZINA I QUE LA PINTIN. S’HAN DE FIXAR MOLT BÉ EN LES FORMES I ELS COLORS. OBSERVACIÓ I CREATIVITAT

58. ELS COLORS ESTAN PRESENTS PER TOT ARREU, AIXÍ QUE DURANT TOT EL CURS S’ANIRAN REALITZANT ACTIVITATS ON ELS COLORS I L’EXPERIMENTACIÓ AMB ELLS SERAN PRESENTS. BANDA SONORA RIM BANNA, ÀLBUM APRIL BLOSSOMS