Clase del dia 11 de juny a la Gerència Adjunta d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona

1. Què passa si mirem la ciutat amb
les ulleres d’estructura, funció i
canvi?

2. 1- Conceptes bàsics

3. Estructura del paisatge, les funcions i processos ecològics i
canvi: els components de l’ecologia del paisatge
”patches”, connectivitat ecològica, sostenibilitat, resiliència, infraestructura
verda, capital natural, serveis ecosistèmics

4. Què és una ciutat?

5. Segurament “ciutat”, en termes ecològics, és quan hi ha “suficient “estructura 3D,
illa de calor i alteració del cicle hidrològic. Quan hi ha un hàbitat que els ballesters i
els falciots poden reconèixer.
A banda d’aquests ocells “urbans” , més del 50% de la humanitat viu ja en ciutats i
aquesta proporció augmentarà fins el 70% en 2050 (UN Habitat 2006).

6. Els criteris de quantificació són també importants

7. Barcelona
1,6 milions / 5 met
15,810 hab/km2.
Aspectes comuns i diferents amb
altres ciutats
LANDSAT L8 OLI TIRS Abril 2015

8. Berlin
3,4 mill- 4 met ( 3,800hab/km2)
LANDSAT L8 OLI TIRS Abril 2015

9. Roma
2,8 mi (3,7 a met)
1200 hab/km2
LANDSAT L8 OLI TIRS Abril 2015

10. Estocolm
0,8 mi (2,1 a met)
LANDSAT L8 OLI TIRS Març 2015

11. L’estructura física (la geografia) és molt rellevant
en termes de confort ambiental i qualitat de l’aire

12. Processos culturals i processos ecològics

13. Odum 1996
Escales que determinen també la resiliència urbana

14. El comportament tèrmic
de la pell de la ciutat

16. La radiació sobre les voreres indica
que el microclima varia de forma
important, la vegetació plantada no.

17. 0
10
20
30
40
50
60
DBH
1
11
12
16
28
29
48
68
70
71
85
1000 1500 2000 2500 3000
Radiacio global
El microclima importa!

18. Potser aquesta és la raó que hi hagin més substitucions a les zones
d’ombra.

20. El cicle hídric està
fortament determinat per
la pell de la ciutat.

21. La secció d’un carrer hauria d’incloure àrees reservades pels serveis i també
àrees reservades per les arrels.

23. En termes de contaminació
lumínica, Barcelona rep llum des de
la ZAL i l’Aeroport

24. 2- Ecosistema urbà

25. Processos de colonització al llarg del temps. Per exemple, fa 50 anys no hi havia gavians.

26. El ballester és també un habitant relativament recent

27. El rol de la fitomassa difusa: molses i líquens

28. Que mantenen els invertebrats que mantenen la població hivernant de cotxa fumada

29. Els ecosistemes “novells o emergents” : un concepte atenir en comte!

30. Producte de l’abandonament
de la regulació per part de
l’home

31. Producte d’un canvi de les condicions
ambientals

32. O quan una espècie invasora modifica l’estructura de l’ecosistema...

33. O per una barreja dels factors desencadenants

34. La seva persistència pot ser molt més important del que pensem.... Fins
que no es deixi d’aplicar energia, la bola no cau.

35. El que diuen els llibres sobre
la successió ecològica vers
el clímax La realitat

36. ?
I com que gestionar té un cost, cal repensar els objectius de
gestió

37. Unes praderes sovint amb vegetació exòtica i ruderal però amb molts invertebrats i animals que
aprofiten aquesta riquesa.

38. Ocells exòtics que poden ser o no invasors

39. El paisatge pristi,
l’escenografia prístina on la
natura no necessita de la mà
de l’home per mantenir la
seva harmonia, segurament
NO EXISTEIX A
CATALUNYA

40. Tanmateix bona part del
lobby verd i fins i tot de la
comunitat científica encara
manté aquest predujici
cultural

41. En 30 anys ha desaparegut el 87% de la superfície conreada

42. Collserola
12 senglars/Km2Més senglars, astors i
tudons que mai

43. I si descobrim que no és pecat pensar en el benefici econòmic?
I si comencem a permetre iniciatives als sòls de major interès natural?
Senzillament cal dissenyar un sistema de monitoratge suficientment eficient.
I si dissenyem lleis que reconeguin aquest terreny de joc?

44. VISIONS DIVERGENTS

45. Conceptes que són
necessaris en aquest
context:
• Multifuncionalitat
• Gestió adaptativa

46. 3- Espècie humana:
un agent determinant!

47. Els hàbits dels “humans” són determinants pel que fa als ecosistemes periurbans

50. Més de 6.500 hores de fototrampeig, molts hàbitats pofavorables i solament dos
toixons fotografiats?

51. *
*

52. Els depredadors domèstics ocasionen un fort impacte ambiental sobre la fauna dels
espais periurbans; i les seves poblacions estan augmentant de manera incontrolada.

53. Una experiència de
comunicació que ha
degenerat en
vandalisme

55. 4- Resiliència: un concepte tant
important com el de
sostenibilitat

56. És un tema objecte de planejament i de projectes
Les ciutats depenen de l’arribada d’aigua, de menjar suficient pels seus ciutadans,...

57. Som particularment vulnerables a les onades de calor i sequeres

58. Els plàtans ofereixen molts serveis ecosistèmics

59. Tanmateix: la terrible història dels plàtans urbans a BCN

60. 1956

61. 2014

62. És el clima a causa del declivi dels plàtans?

63. Com era aquest hàbitat fins els anys 70?
Les fotografies d’en Francesc Català Roca ens donen
pistes ben clares: no hi havia asfalt!

64. Un arbre és un regulador de temperatura: ombra + calor latent d’evaporació

65. Formes de "pell" urbana"
Asfalt; 63886;
22,12%
Cobertes edificació;
169269; 58,62%
Voreres; 48268;
16,71%
Escocells i jardins
interiors; 7354;
2,55%
I hem mesurat les
diferents tipologies
de superfície
Els escocells
ocupen solament
el 0,39% de la
superfície total !!

66. I la infiltració tampoc és massa viable a causa de la geologia local

67. `97,45% de superfície impermeable. Els escocells són
solament el 0,39% de la superfície.

68. Podríem tenir una classificació de les formes d’alimentació
hídrica de cada arbre? La hidroecologia de l’arbrat urbà és
un factor clau!

69. Cal repensar urgentment la forma d’introduir els arbres al medi
urbà i industrial.
Algú creu que es pot viure en un escocell així?

70. Protegeixen façanes de la radiació directa, generen microclimes més frescos
a causa de l’escalfor latent d’evaporació. Retenen partícules PM10.
Redueixen la contaminació lumínica…….

71. I perquè no podem tenir uns arbres com els de Roma?

72. Són els escocells un
disseny inmutable?

73. I si els arbres poguessin
rebre aigua de
l’escorrentiu superficial?

74. De què serveix podar arbres joves?

75. Quina és la raó per podar
aquest plàtan en més de la
meitat de la seva capçada?
Consell de Cent esquina Provença

76. Quina és la raó per podar
aquest plàtan en més de la
meitat de la seva capçada?

77. També hem vist que queda molt per esbrinar:
•Podríem definir millor els microclimes urbans?
•Podríem definir les zones òptimes per a cada espècie?
• Podríem potenciar i avaluar l’efecte refrescant de
l’evapotranspiració amb reg localitzat i col·laboratiu?
• Podríem dissenyar una “vorera Barcelona?”, amb capacitat
d’infiltració?

78. I perquè no podem tenir uns arbres com els de Roma?

79. Resiliència no solament és confort tèrmic

80. Quan la ciutat produïa menjar

81. Estem perdent el patrimoni de la fertilitat.
Els conreus de secà han estat l’hàbitat dominant a Catalunya al llarg de més de 1000
anys. I la desaparició d’aquests hàbitats afecta molt la biodiversitat.

82. 5- Alguna idea?

83. Quines són les espècies d’arbre
que mantenen més
biodiversitat?
Reflexions sobre els
ecosistemes construïts.

84. La garzera del Zoo

85. Si us doneu pressa encara els podreu veure!

86. Els adults exploten els parcs públics

87. Fins a distàncies considerables. Aquesta foto a Sant Feliu de Llobregat
(10-12km).

88. Uns “novel ecosystems” que a demés de ser un corredor ecològic són un hàbitat que es pot
potenciar

89. A menys de 1 Km de distància dormiders ocasionals en un canyar al Besòs

90. El projecte “Dunes híbrides”

91. Amb un fort component de participació ciutadana

92. Les accions vers la resiliència han d’anar més enllà i abastar tot el cicle hídric.
Tenim poca capacitat d’emmagatzemar aigua al sòl, però tenim la capacitat de fer
embassaments a peu de Collserola i ben segur que moltes altres accions!

93. 6- Les dades són sexys!

94. Capacitat d’aprendre dels errors.
Anàlisi d’escenaris, fer seguiment del resultat de les
accions enllestides,...
Necessitem dades i
cartografies útils per
prendre decisions
encertades

95. Podem pensar en cartografies de les illes de calor d’estiu per identificar zones
prioritàries on construir parcs urbans o millorar l’estat de l’arbrat urbà.
Cal una cartografia suficientment acurada i representativa com per poder
avaluar després el resultat de les intervencions.

96. On cal fer intervencions amb major urgència?
Pot ser la Diagonal una alternativa?

97. Cal una aproximació rigorosa a la connectivitat ecològica, anant més enllà de la
connectància i identificant els grups funcionals de fauna que requereixen accions de
restauració de la connectivitat funcional.

98. Segurament en termes de cost/benefit analysis fora
molt més eficient potenciar primer la fauna que
aprofitaria les millores de connectivitat.

99. Cartografia de l’oferta i
la demanda dels
serveis ecosistèmics
que ajudin a identificar
prioritats i a explicar i
justificar les decisions
de gestió
0
10000
20000
30000
40000
50000
Calculat
0 10000 20000 30000 40000 50000 60000
IDESCAT
Linear Fit
Calculat = 2295,2195 + 0,7620515 IDESCAT
RSquare 0,960447
Summary of Fit
Linear Fit
Biv ariate Fit of Calculat By IDESCAT

100. @lascuSGMsl info@sgm.es http://www.croma.org.esinfo@sgm.es