Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Unitat 2. Les revolucions liberals

530 views

Published on

Unitat 2 de Ciències Socials de 4rt ESO de l'Escola Sagrada Família de Viladecans.

Published in: Education
  • Login to see the comments

  • Be the first to like this

Unitat 2. Les revolucions liberals

  1. 1. LES REVOLUCIONS LIBERALS
  2. 2. 1. Els inicis de la Rev. Francesa CAUSES – Descontentament popular: alça de preus dels aliments i males collites. – Crisi financera per l'alt cost de l'Estat i la cort. • La burgesia reclamava una reforma fiscal que obligués l'aristocràcia a pagar impostos
  3. 3. 1. Els inicis de la Rev. Francesa CAUSES  Finalment el rei, Lluís XVI, va aprovar que l'aristocràcia pagués impostos. Aquest fet va provocar una revolta dels privilegiats, que van demanar la convocatòria dels Estats Generals.  Als Estats Generals hi havia representats la noblesa, el clero i el Tercer Estat (no privilegiats). Les votacions eren 1 vot per estament.  Els representants del Tercer Estat van demanar que fos un vot per persona (ells eren més nombrosos); la negativa dels altres dos estaments va provocar que el Tercer Estat abandonés els Estats Generals.
  4. 4. 1. Els inicis de la Rev. Francesa CAUSES  El Tercer Estat va formar la Assemblea Nacional i va aprovar una constitució.  París es va aixecar i va recolzar la nova Assemblea. El 14 de juliol de 1789 els revolucionaris van assaltar la Bastilla.  Poc després, la revolta també es va estendre al camp. (La Grande Peur) https://www.youtube.com/watch?v=4K1q9Ntcr5g
  5. 5. 1. Els inicis de la Rev. Francesa LA MONARQUIA CONSTITUCIONAL (1789-1792)  Lluís XVI atemorit per l'esclat de les revoltes va acceptar la nova Assemblea Nacional Constituent.  L'Assemblea Nacional Constituent va decretar: – Pèrdua del poder absolut del rei. – Abolició del feudalisme. – Promulgació de la Declaració dels Drets de l'Home i el Ciutadà. – Aprovació d'una Constitució que recollia les il·lustrades.  Aprovada la Constitució es va formar una nova Assemblea Legislativa.
  6. 6. 2. La I República francesa (1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)  El juny de 1791, Lluís XVI i la seva família van intentar fugit de París perquè no acceptaven la nova Assemblea. El rei fou descobert i tancat al Palau Reial.  La invasió d'Àustria (que volia alliberar el rei) + el clima de revolta va provocar la detenció i empresonament de Lluís XVI per part dels revoltats i la proclamació de la República.  La nova república estava controlada pels GIRONDINS (burgesos moderats) que crearen una CONVENCIÓ NACIONAL.
  7. 7. 2. La I República francesa (1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792- 1794)  El nou govern de la Convenció va jutjar Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta, i els acusà de traïció. Foren executats!  La mort de Lluís XVI va provocar que les monarquies europees creessin una coalició absolutista amb l'objectiu d'acabar amb la revolució.  A l'interior de França, van esclatar nombroses revoltes reialistes.
  8. 8. 2. La I República francesa (1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)  Davant la força que estaven agafant les revoltes antirevolucionàries i la necessitat de salvar la revolució, van provocar que els JACOBINS (republicans defensors del sufragi masculí universal) fessin un cop d'Estat i instal·lessin el COMITÈ DE SALVACIÓ PÚBLICA, amb una nova constitució, i encapçalar per ROBESPIERRE.  El Comitè de Salvació Pública ve fer: – Un exèrcit per derrotar els invasors estrangers. – Persecucions contra els contrarevolucionaris (El Terror) – Van portar a terme polítiques socials.
  9. 9. 2. La I República francesa (1792-1799) LA REPÚBLICA DEMOCRÀTICA (1792-1794)  L'any 1794, la radicalització de les polítiques jacobines va provocar que la majoria de la població i la resta de la burgesia (més moderada) fessin un cop d'Estat. LA REPÚBLICA BURGESA (1794-1799)  La nova república va crear un nou govern anomenat DIRECTORI amb dues cambres legislatives: Consell dels 500 i el Consell dels Ancians.  La política del nou Directori era un terme mig entre l'absolutisme i la democràcia social jacobina.
  10. 10. 3. El període napoleònic (1799-1815) • L'any 1799 el general Napoleó Bonapart va fer un cop d'Estat i va ser nomenat cònsol (Consolat) – Va crear un govern centralitzat, personalista i autoritari. L'objectiu va ser posar fi a la revolució i establir un sistema polític que reflectís algunes de les conquestes revolucionàries moderades. – Va restablir el liberalisme econòmic i elaborà una sèrie de codis socials. (civil, penal i de comerç) – L'any 1804 Napoleó, recolzar per l'exèrcit i la majoria de la burgesia, es va autoproclamar EMPERADOR.
  11. 11. 3. El període napoleònic (1799-1815)
  12. 12. 3. El període napoleònic (1799-1815) • El poder militar de Napoleó va ser aclaparador i va aconseguir derrotar els monarques absoluts europeus, com els d'Àustria, Nàpols o Prússia. – El 1811 controlava bona part d'Europa, a excepció de la Gran Bretanya. – Als països annexats i controlats, Napoleó va destronar els monarques absolutistes i va imposar les idees revolucionàries: supressió de drets senyorials o la proclamació de la llibertat i igualtat de les persones.
  13. 13. 3. El període napoleònic (1799-1815) LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ • La ocupació francesa dels països derrotats + la instal·lació en el govern d'aquests països de generals o familiars de Napoleó + l'afavoriment dels interessos de França = van provocar un sentiment antifrancès a tota Europa. • Ràpidament, van aparèixer moviments de resistència en contra de l'ocupació francesa; L'aixecament espanyol l'any 1808 va marcar l'inici del declivi.
  14. 14. 3. El període napoleònic (1799-1815) LA CAIGUDA DE NAPOLEÓ • L'any 1814 Napoleó fou derrotat a Espanya i Rússia. Després d'aquestes derrotes va abdicar i va ser exiliat a l'illa d'Elba. • Un any més tard (1815) Napoleó fou alliberat i retornà a França on va formar govern i va intentar recuperar l'antic imperi francès. PERÒ... Fou derrotat a la Batalla de Waterloo pels exèrcits britànic i prussià. Va ser exiliat a l'illa de Santa Helena, on va morir el 1821.
  15. 15. 4. El Congrés de Viena i la Restauració • Després de la derrota de Napoleó, els estats vencedors es van reunir en el Congrés de Viena. – L'objectiu era posar fi a l'expansió de les idees liberals propiciades per la Revolució Francesa, i garantir la restauració de l'absolutisme. • Les seves actuacions van ser: – Reposar els monarques als seus trons. – Negació de la sobirania nacional. – Equilibri entre les potències europees. – Creació d'un exèrcit comú per frenar qualsevol amenaça liberal: la Santa Aliança.
  16. 16. 4. El Congrés de Viena i la Restauració
  17. 17. 5. Les Revolucions de 1830 i 1848 • A partir de 1820 es va obrir a Europa un període de revolucions liberals que volien acabar definitivament amb l'absolutisme. Les més importants van ser les de 1830 i 1848. Aquestes revolucions tenien el suport del poble. – 1830: A França, es va enderrocar al monarca absolutista Carles X i es va proclamar una monarquia liberal en la persona de Lluís Felip I d'Orleans. – 1848: Aquesta revolució va suposar l'aparició dels ideals democràtics (sufragi universal, sobirania nacional...) • A França, es va acabar amb la monarquia i es va imposar la Segona República. • A Àustria, es va acabar amb la monarquia absolutista i va suposar la creació de l'autonomia d'Hongria.
  18. 18. 5. Les Revolucions de 1830 i 1848 La majoria de les revolucions van aconseguir ser sufocades, però van obrir la porta a la consolidació de les reformes democràtiques i les aspiracions nacionalistes a la segona meitat dels segle XIX.
  19. 19. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya LA UNITAT ITALIANA • A meitats del segle XIX, Itàlia estava dividida en diversos estats, com els Estats Pontificis, o dominada per potències estrangeres com la Llombardia que estava controlada per Àustria. • L'únic estat que volia la unificació era el Piemont, amb capital a Torí. • Tot va començar l'any 1859 quan el primer ministre del Piemont, Cavour, va iniciar una guerra contra Àustria per annexionar-se la Llombardia. Al mateix temps, un aixecament popular, dirigit per Garibaldi, va enderrocar els governs de la resta d'estats del centre i sud d'Itàlia.
  20. 20. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya LA UNITAT ITALIANA • Els estats del centre i sud es van posar sota l'òrbita del Piemont. • El 1861, el rei del Piemont Víctor Manuel II va ser proclamant com a nou rei d'Itàlia. El 1870, un cop annexats els Estats Pontificis, Roma va esdevenir capital del nou regne.
  21. 21. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya LA UNITAT ALEMANYA • A principis del segle XIX, Alemanya estava dividida en 36 estats on Prússia i Àustria es disputaven la hegemonia per encapçalar una possible unificació. • La revolució de 1848 va provocar la reunió d'un parlament a Frankfurt, que li va oferir al rei de Prússia la possibilitat d'unificar Alemanya. Però aquest ho va rebutjar perquè provenia d'un parlament liberal. • El 1861, el nou rei prussià, Guillem I, i el seu primer ministre, von Bismarck, iniciaren una política militarista i declararen la guerra als estats veïns de Dinamarca, Àustria i França.
  22. 22. 6. Les unificacions d'Itàlia i Alemanya LA UNITAT ALEMANYA • Prússia guanyà totes les guerres i això li va permetre unificar tots els estats alemanys. • El 1871 Guillem I va ser proclamar com a nou kàiser del nou Imperi alemany. (II Reich).

×