Escola d'aplicacions Ubuntu l'1 de març a Barcelona, organitzada per ubuntu.cat i hostatjada al local de Makers Of Barcelona.

1. Escola d'aplicacions Ubuntu – David Planella
MOB, Barcelona, Març 2014

2. els fonaments
> la platforma

3. Guia UX
>
>
El contingut és fonamental, més espai pel més important
Simplicitat amb gestos intuïtius,
les 4 vores són per navegar
>
La vora dreta per desblocar
i commutar entre aplicacions actives
>
La vora esquerra revela el llançador
amb les aplicacions preferides
>
La vora superior per als indicadors
del sistema i missatgeria
>
La vora inferior per a controls
contextuals de l'aplicació
>
Nota: lliscament complet per veure
les aplicacions iniciades
(c) 2013 Canonical

4. Unity
>
>
El Unity és la interfície gràfica de l'Ubuntu
Per als usuaris, proporciona una interfície simple que permet que
el contingut emergeixi de manera natural i intuïtiva
>
Per als desenvolupadors, proporciona un conjunt de tecnologies i
punts d'integració per adaptar les aplicacions al sistema
>
L'SDK de l'Ubuntu fa la
integració fàcil amb una
col·lecció d'APIs clarament
definides
(c) 2013 Canonical

5. Unity
>
>
>
The Launcher is revealed with a left swipe
Contains quick access to favourite apps
Shows currently active apps and can
switch between them
>
Apps can be rearranged or pinned to the
Launcher with a long press
>
>
The above integration comes for free
Additional integration points
>
>
>
Count indication
Progress indication
Urgency indication
(c) 2013 Canonical

6. Unity
>
Indicators provide quick and consistent
access to frequent system functions
>
Notifications from various sources
are unified in the messaging menu
>
Tap once on an app indicator to scrub
left and right through the other ones
>
Notify OSD provides unintrusive,
dismissable or actionable notifications
with snap decisions
>
Integration points
>
>
Message counts
Activity notification
(c) 2013 Canonical

7. Unity
>
El Heads-Up Display (HUD) permet expressar
les intencions de l'usuari perquè l'aplicació
hi respongui apropiadament
>
Va més enllà deI les IU tradicionals per
convertir-se en una interfície d'intenció
>
El HUD es pot controlar per tocs
o per veu
>
Les lents (scopes) cerquen contingut, el HUD
en permet l'edició o personalització
>
Punts d'integració
>
Accions
(c) 2013 Canonical

8. Unity
>
>
Les lents porten contingut rellevant als usuaris amb connectors de cerca
Les lents organitzen el contingut poden actuar com a contenidors
de múltiples lents relacionades
>
Altament modulars, les lents permeten la personalització de l'entorn
sense haver de modificar la plataforma
>
>
Les lents poden executar-se localment o des d'un servidor remot
Nota: a la lent d'aplicacions es poden habilitar o inhabilitar altres lents
de manera individual
(c) 2013 Canonical

9. Unity
>
L'escenari lateral (sidestage) és un concepte innovador per facilitar la
utilització multitasca
>
>
>
A l'escenari principal s'executen les aplicacions dissenyades per tauletes
A l'escenari lateral s'executen les aplicacions dissenyades per telèfon
Les vores mantenen les funcions, i l'escenari lateral es pot ocultar quan no
sigui necessari
(c) 2013 Canonical

10. La platforma Ubuntu
>
Sistema Ubuntu (Linux) complet, amb una fina capa Android per accedir
a alguns dispositius
>
>
El mateix sistema compartit per servidor, escriptori i mòbils
L'SDK de l'Ubuntu proporciona accés API a serveis i dispositius
(c) 2013 Canonical

11. La plataforma Ubuntu
>
>
>
L'Ubuntu s'allibera cada 6 mesos
La primera versió mòbil fou la 13.10
Les versions normals es mantenen
9 mesos
>
Les versions de llarga durada (LTS)
es mantenen 5 anys
>
L'Ubuntu 14.04 serà una versió
de llarga durada
>
Les versions estables utilitzen la
nomenclatura any.mes (p.ex. 14.04)
>
Les versions de desenvolupament utilitzen la nomenclatura Adjectiu Animal
(p.ex. Trusty Tahr)
(c) 2013 Canonical

12. La plataforma Ubuntu
Definició del full de ruta
>
>
L'Ubuntu es planeja i desenvolupa obertament
Cada 3 mesos, a l'Ubuntu Developer
Summit (UDS) es discuteix i es planeja
el cicle següent
>
La comunitat participa en definir
l'Ubuntu durant la planificació
i implementació
>
Cada tema a l'UDS es prepara com
a una sessió d'1h, que en finalitzar
defineix una especificació amb accions
i assignacions
>
L'estat de la implementació es segueix
en un gràfic a status.ubuntu.com
(c) 2013 Canonical

13. Convergència
L'Ubuntu és a tot arreu
>
Els dispositius mòbils
són el futurs PCs
>
Avui dia els telèfons mòbils i tauletes
ja tenen el mateix rendiment que
els portàtils ultralleugers
>
L'Ubuntu s'ha dissenyat des de la base
per funcionar en tots els dispositius
i factors de forma
>
>
Els conceptes d'UI i UX s'adapten naturalment a diferents mides de pantalla
L'Ubuntu lidera la ruta cap a una categoria nova de supertelèfons
>
Simplement caldrà connectar-los a un monitor i teclat
(c) 2013 Canonical

14. Convergència
El camí cap a la convergència
>
La tecnologia escollida (QML)
fa la tasca fàcil
>
Però no es tracta només d'adaptar
la mida dels ginys – també el seu comportament i disseny
>
>
Els indicators des de l'Ubuntu 13.10 ja comparteixen el mateix codi
Però l'objectiu final de convergència continuarà almenys 2 cicles fins
la versió 15.04
>
Una altra fita significativa serà la fusió de les interfícies mòbils
i d'escriptori
>
El Unity 8, en funcionament en mòbils, reemplaçarà el Unity 7
a l'escriptori
(c) 2013 Canonical

15. Aplicacions essencials
L'Ubuntu porta les piles incloses
>
Des del Navegador fins la Càmera i tot el
que hi hagi pel mig
>
Hi ha al voltant de 20 aplicacions essencials
instal·lades per defecte
>
Proporcionen les funcions bàsiques per al
dia a dia
>
Desenvolupades per la comunitat,
juntament amb l'equip de
Disseny de Canonical
>
L'ecosistema d'aplicacions de l'Ubuntu
creix amb aplicacions de tercers per
cobrir qualsevol altre requeriment
(c) 2013 Canonical

16. Instal·lació de l'Ubuntu a l'escriptori
>
Per instal·lar l'Ubuntu en un telèfon, cal instal·lar-lo abans
a l'escriptori
>
La manera més fàcil és instal·lar-lo com a SO principal o bé en una
partició separada
>
>
No tothom vol fer el salt encara
Per qui hi estigui interessat, es pot instal·lar l'Ubuntu en una
màquina virtual
>
La màquina virtual permet executar l'Ubuntu de manera segura
sense modificar els sistemes existents
>
Només cal instal·lar el programa VirtualBox (disponible per a les
plataformes més populars)
>
El rendiment a la màquina virtual serà molt més baix que en una instal·lació
completa de l'Ubuntu
(c) 2013 Canonical

17. Instal·lació de l'Ubuntu al mòbil
>
La instal·lació inicial es duu a terme amb les eines phablet-tools,
un conjunt d'ordres de terminal que realitzen la preparació del
dispositiu
>
Un cop instal·lat per primer cop, totes les actualitzacions es
faran des de la interfície d'usuari del dispositiu, segons el mètode
OTA (Over-The-Air, actualitzacions sense fil)
>
Només caldrà utilitzar phablet-tools de nou en cas que quelcom falli
o bé si és que es volen utilitzar altres imatges no oficials o no estables
>
L'Ubuntu es genera com a una imatge del sistema única i amb diverses
imatges específiques, una per a cada model de dispositiu disponible
>
Tipus d'imatges: només lectura (predeterminada)
lectura i escriptura (només per tipus de desenvolupament específics)
>
Canals d'imatge: estable i desenvolupament
(c) 2013 Canonical

18. Instal·lació de l'Ubuntu al mòbil
Abans de començar, llegiu-me
L'Ubuntu per a mòbils està pensat per ésser utilitzat per a avaluar-lo i per desenvolupament. És una versió
inicial per a desenvolupadors que potencialment pot inutilitzar el vostre dispositiu mòbil. Encara no
proporciona els mateixos serveis que un telèfon comercial i no és a punt per reemplaçar el vostre dispositiu
diari. Aquesta és la primera versió de l'Ubuntu per a mòbils i evoluciona molt ràpidament. Aquest procediment
suprimirà totes les dades del dispositiu. A no ser que s'hagi fet una còpia de seguretat, no es restauraran les
dades si es torna a instal·lar l'Android.
Què cal esperar després d'instal·lar
> Interfície gràfica funcional, aplicacions predeterminades, més aplicacions instal·lables
> Connexió a la xarxa GSM en el Nexus 4
> Trucades telefòniques i SMS en el Nexus 4
> Xarxa a través de la Wifi
> Càmera (frontal i posterior) i so
> GPS, però no AGPS
> Dispositiu accessible a través de l'eina Android Developer Bridge tool (adb)
(c) 2013 Canonical

19. Instal·lació de l'Ubuntu al mòbil
Dispositius de referència
Dispositiu
Codi
Imatge de fàbrica Google
Nexus 4
mako
occam
Nexus 7 (razor)
flo
flo
Nexus 10
manta
mantaray
Mètodes d'instal·lació
> Sistema Ubuntu
https://wiki.ubuntu.com/Touch/Install
> Arrencada dual amb Android
https://wiki.ubuntu.com/Touch/DualBootInstallation
(c) 2013 Canonical

20. L'Ubuntu en altres dispositius
>
Les imatges de l'Ubuntu es creen per als 3 dispositius
de referència
>
Com és tradició, la comunitat desenvolupa addicionalment altres ports
per fer que altres dispositius funcionin amb l'Ubuntu
>
>
La llista de ports comunitaris inclou al voltant de 50 dispositius
La premisa és que si un dispositiu funciona amb CyanogenMod, es pot
portar a l'Ubuntu
>
Crear un port implica compilar la capa de compatibilitat Android i crear
una imatge específica per al dispositiu
>
La guia de ports descriu detalladament com crear ports per a dispositius
https://wiki.ubuntu.com/Touch/Porting
(c) 2013 Canonical

21. els fonaments
> l'sdk

22. L'SDK de l'Ubuntu
L'Ubuntu proporciona un SDK (Software Development Kit) complet
>
L'SDK dóna l'habilitat als desenvolupadors de crear i
mantenir aplicacions durant tot el seu cicle de vida
>
Enfocament holístic: un potent IDE amb connexió
a dispositius, un joc d'eines gràfiques i una extensa
documentació de les API – tot inclòs
>
Basat en el el popular entorn de treball Qt i les seves
eines de desenvolupament
>
Els llenguatges de programació natius són QML, JavaScript i
opcionalment C++
>
La web és també al mateix nivell, amb diverses opcions
d'integració: aplicacions web, HTML5 bàsic i HTML5 amb
accés a la plataforma
(c) 2013 Canonical

23. L'SDK de l'Ubuntu
Amb totes les funcions anticipades en un SDK modern
>
Disposicions – un motor de disposicions flexible
per crear interfícies d'usuari adaptatives
>
Independència de resolució – eines per gestionar
la mida i el comportament dels elements de l'UI
coherentment independentment del factor de forma
>
Internationalització – execució de les aplicacions
en qualsevol llengua, gestió dels paràmetres i formats locals
>
Habilitat per al núvol – integració amb l'U1DB per emmagatzemar
documents i paràmetres de les aplicacions en el núvol computacional
de l'Ubuntu
>
Desament automatic de l'estat – desament de l'estat de qualsevol
component per a lògiques que depenen en execucions anteriors
>
Serveis (Alarmes), anàlisi de paràmetres CLI i més!
(c) 2013 Canonical

24. L'SDK de l'Ubuntu
El Qt Creator és l'entorn de desenvolupament integrat (IDE) de l'SDK
>
>
>
>
>
In IDE modern, ple de funcions per a l'edició avançada de codi
Depurador visual
Connectivitat: execució i desenvolupament d'aplicacions en dispositius
Empaquetador .click gràfic
Documentació API integrada
(c) 2013 Canonical

25. L'SDK de l'Ubuntu
Utilitzeu la connectivitat del Qt Creator per connectar amb dispositius
>
Interfície gràfica: connexió
automàtica en endollar
un dispositiu
>
Connexió segura:
utilitza el protocol SSH (Secure SHell)
>
Requeriment: tant l'escriptori com el dispositiu estan connectats a
la mateixa WLAN
>
>
>
Habilita l'execució remota d'aplicacions durant el desenvolupament
Permet la instal·lació remota de paquets
Funció experimental: compilació nativa de projectes C++
en el dispositiu
(c) 2013 Canonical

26. L'SDK de l'Ubuntu
Consells: com utilitzar el terminal des de l'escriptori
>
No és part de l'SDK,
però pot ser molt útil per desenvolupar
>
>
Premeu Ctrl+Alt+t per iniciar un terminal
Premeu Ctrl+N per obrir una
pestanya nova en un terminal actiu
>
Premeu la fletxa cap amunt
per utilitzar ordres de l'historial
>
>
>
Premeu el tabulador per la compleció automàtica
Executeu adb shell per entrar en un dispositiu a través de l'USB
Un cop entrat, executeu sudo -i -H -U phablet per no utilitzar el
superusuari
>
Executeu qmlscene nomaplicació.qml per iniciar una aplicació
(c) 2013 Canonical

27. L'SDK de l'Ubuntu
Consells: com utilitzar el terminal dins del dispositiu
>
Curiosament, una de les aplicacions
que ha generat més interès
>
Les mateixes funcions que el germà gran,
amb interfície tàctil
>
Premeu i manteniu per mostrar la roda
d'ordres
>
>
Doble toc per compleció automàtica
Molt útil quan no es disposa d'un
ordinador o cable
>
Mode apaïsat per ordres llargues
(c) 2013 Canonical

28. L'SDK de l'Ubuntu
El joc de components proporciona ginys per a l'aparença distintiva Ubuntu
>
Una col·lecció dels components
essencials per crear aplicacions
>
Projectat per dissenyadors i
implementat per desenvolupadors
>
Els ginys proporcionen integració
visual i de comportament
>
No és un requeriment utilitzar-lo,
però s'aconsella fer-ho per una
millor integració i consistència
en l'experiència d'usuari
>
>
Disponible tant per a aplicacions QML com HTML5
Utilitzeu l'aplicació de galeria per veure el joc de components en acció
(c) 2013 Canonical

29. L'SDK de l'Ubuntu
Les quies de disseny ajuden a crear “aplicacions Ubuntu”
>
>
>
Un recurs en línia que va creixent juntament amb l'SDK
Descriu els patrons de comportament i els components essencials
http://design.ubuntu.com/apps
(c) 2013 Canonical

30. L'SDK de l'Ubuntu
Utilitzeu les referències API per aprendre a fer servir els components de l'SDK
>
Com a part de l'SDK, cada giny i component
documenta la seva utilització,
propietats, mètodes i senyals
>
La documentació API és en línia a:
developer.ubuntu.com/api
>
La documentació API és també en local a:
file:///usr/share/ubuntu-ui-toolkit/doc/html/overview-ubuntu-sdk.html
> El Qt creator també integra la documentació local
> Els components de l'SDK són una capa per sobre de l'entorn Qt
– la documentació del projecte original Qt també és aplicable:
http://qt-project.org
(c) 2013 Canonical

31. L'SDK de l'Ubuntu
El lloc web del desenvolupador és el centre per crear contingut per a l'Ubuntu
>
El recurs central per a guies i material d'aprenentatge
per crear aplicacions, lents, aplicacions web i encanteris per al núvol
>
Cada àrea inclou sumaris de les tecnologies, programes d'aprenentatge
preguntes més freqüents i referències API
>
El blog dels desenvolupadors publica notícies i actualitzacions interessants
per a desenvolupar per a l'Ubuntu
>
>
Accés a la botiga de programari per publicar i mantenir les aplicacions
També un portal per al suport comunitary a askubuntu.com:
un lloc web de preguntes i respostes sobre l'Ubuntu i desenvolupament
(c) 2013 Canonical

32. L'SDK de l'Ubuntu
Els desenvolupadors es
beneficïen d'una immensa
comunitat
>
La comunitat proporciona
una sòlida xarxa de suport
per a preguntes sobre
desenvolupament
>
Feu preguntes a Ask Ubuntu, a les llistes de correu
o en temps real al xat IRC
>
Compartiu coneixements, promogueu les vostres aplicacions i assabenteuvos de què fan altres desenvolupadors al les xarxes socials
>
Parleu directament amb altres desenvolupadors, i d'aquells qui creen
l'Ubuntu
>
>
Participeu a l'UDS per determinar i influenciar la direcció de l'Ubuntu
Trobareu tota la informació a http://developer.ubuntu.com/community/
(c) 2013 Canonical

33. L'SDK de l'Ubuntu
1
Instal·lació de l'SDK de l'Ubuntu
●
Obriu un terminal prement la combinació de tecles Ctrl+Alt+T
●
Introduïu l'ordre següent, prement la tecla de retorn:
Per a usuaris de l'Ubuntu 12.04 LTS, 12.10, 13.04 i 13.10:
sudo add-apt-repository ppa:ubuntu-sdk-team/ppa && sudo apt-get update && sudo apt-get distupgrade && sudo apt-get install ubuntu-sdk
Alternativament, per aquells que utilitzin la versió de desenvolupament:
sudo apt-get update && sudo apt-get install ubuntu-sdk
(c) 2013 Canonical

34. taller
d'aplicacions
> model d'aplicació
> aplicacions natives

35. El model d'aplicació
>
El model d'aplicació
i el cicle de vida s'han
dissenyat per ésser simples,
segurs i per gestionar l'energia
de manera efectiva
>
La primera iteració simplementà en
l'Ubuntu 13.10
>
Una aplicació és un element autònom
de programari visible per l'usuari
>
Les aplicacions s'aturen temporalment
quan no són a l'escenari principal
>
Especificació disponible a:
https://blueprints.launchpad.net/ubuntu/+spec/client-1303-add-app-model-and-lifecycle-to-platform-api
(c) 2013 Canonical

36. Confinament d'aplicacions
>
Totes les aplicacions estan confinades utilitzant AppArmor
per restringir el que poden fer a la sessió de l'usuari
>
L'AppArmor és un mòdul de seguretat del nucli que habilita el control
d'accés obligatori (MAC)
>
>
L'AppArmor és molt similar a l'XNU Sandbox utilitzat per Apple
Cada aplicació té un perfil individual de l'AppArmor que es genera
a partir d'una llista de permisos definida en un fitxer manifest
>
>
>
El manifest es crea de manera gràfica des del Qt Creator
Les aplicacions poden escriure només en el seu propi directori
La compartició de continguts entre aplicacions es duu a terme a través
del Servei de contingut
>
L'especificació és disponible a:
https://blueprints.launchpad.net/ubuntu/+spec/topic-security-application-isolation
(c) 2013 Canonical

37. Gestió del procés de l'aplicació
>
La gestió dels processos es centra en
el model d'aplicació
>
>
>
Les aplications s'inicïen amb tasques Upstart
L'Upstart és un servei d'inici basat en esdeveniments
L'Upstart determina com iniciar les aplicacions i les tanca al final
de la sessió
>
L'Upstart consulta el manifest de l'aplicació i prepara els paràmetres
de confinament i les variables d'entorn, entre altres coses
>
S'assegura que s'inicïin les aplicacions consistentment i que hi hagi
només una instància d'una aplicació en execució a la vegada
>
Exemple d'inici manual d'una aplicació
start application APP_ID=com.ubuntu.developer.dgalg.wordchain_wordchain_0.3
>
El registre de les aplicacions: ~/.cache/upstart/application-click*
(c) 2013 Canonical

38. Aplicacions natives i web
Nativa o web, la vostra decisió
>
Suport complet per les dues vies:
aplicacions natives o HTML5
>
Aplicacions natives per la millor integració
o quan el rendiment sigui crític
>
Aplicacions web per utilitzar les tecnologies
de la xarxa o fer ports de codi existent
>
>
>
Hostatjades – integració de llocs web
Local – HTML5 bàsic per la majoria dels casos
Local – HTML5 amb accés a la platforma
per integració amb dispositius (càmera,
sensors…)
(c) 2013 Canonical

39. Aplicacions natives
>
Creeu aplicacions natives per aprofitar
al màxim el rendiment del dispositiu
>
Les aplicacions natives es basen en QML,
un llenguatge RAD per descriure
interfícies d'usuari i les seves transicions
>
El JavaScript s'hi pot incorporar de manera natural i obrela porta a
implementar lògica més complexa
>
Utilitzeu el C++ quan calgui exprimir el rendiment o bé quan el
funcionament en temps real sigui crític
>
Els desenvolupadors de C++ diuen que l'entorn Qt i les classes associades
fan la programació molt més fàcil
>
Si feu servir C++ és recomanable escriure un connector QML:
el C++ farà la feina del rerefons, i el QML definirà la interfície gràfica
(c) 2013 Canonical

40. Exemple: aplicació nativa
Apreneu a crear una aplicació nativa amb un exemple pràctic:
>
>
El convertidor de divises
Disponible a http://developer.ubuntu.com/apps/qml/tutorial
(c) 2013 Canonical

41. taller
d'aplicacions
> aplicacions web
> publicació d'aplicacions

42. Aplicacions HTML5
>
Creeu aplicacions HTML5 per utilitzar els
llenguatges de la web
>
>
>
>
Multiplataforma i interfície adaptativa sense esforç
La via més fàcil per portar aplicacions existents
Dos nivells d'integració depenent dels requeriments
Hostatjades – anomenades aplicacions web, proporcionen integració
de llocs web remots dins del Unity, com a aplicació local
>
Locals – el codi de l'aplicació s'instal·la i executa localment
>
>
HTML5 – una aplicació HTML5 tradicional (HTML, CSS, JavaScript)
HTML5 amb accés a la plataforma – una aplicació HTML5 que
requereix accés a dispositius com la càmera, sensors, etc. La tecnologia
Apache Cordova proporciona el rerefons d'accés
(c) 2013 Canonical

43. HTML5 amb accés a la plataforma
Tecnologies web com a centre
>
Parleu la llengua de la web: HTML5,
JavaScript, CSS3 i les APIs del W3C
>
Creeu aplicacions convergents i adaptives
que funcionaran independentment de l'arquitectura i factor de forma
Augmentades amb el mòdul d'execució Apache Cordova
>
>
>
Afegeix accés a dispositius natius a les aplicacions HTML5
Obre les portes a 400K desenvolupadors web deCordova
Ubuntu és una plataforma oficial Apache Cordova des de
la versió 3.3
(c) 2013 Canonical

44. Paquets click
>
Les aplicacions de l'Ubuntu s'empaqueten,
distribueixen i instal·len en format .click
>
Basat en el format .deb, similar
click
en concepte amb els paquets .apk d'Android
>
>
>
Simples, ràpids i segurs amb integració amb l'AppArmor
Creació fàcil des del Qt Creator, a punt per publicar
Instal·lació i empaquetament simplificats
l'aplicació conté totes les seves dependències
en desinstal·lar-la, aquestes es desinstal·len també
>
Els paquets click permeten aïllar les actualitzacions d'aplicacions de
les del sistema
>
>
Actualitzacions del sistema en format .deb per OTA incremental
Actualitzacions d'aplicacions en format .click amb el gestor
d'actualitzacions
(c) 2013 Canonical

45. La botiga de programari de l'Ubuntu
Utilitzeu la botiga per publicar i distribuir aplicacions
>
>
En beta pública des del setembre de 2013
Obert per a desenvolupadors amb les funcions essencials: enviament,
instal·lació remota i actualitzacions
>
Procés d'enviament sense esforç: empaquetament amb GUI,
registre i subscripció gratuïts a developer.ubuntu.com
>
Integració transparent: el programari instal·lable
apareix a la lent d'aplicacions
>
El gestor d'actualitzacions instal·la
les darreres versions de
les aplicacions
(c) 2013 Canonical

46. Exemple: creació d'aplicacions HTML5
Learn how to write an HTML5 app with a hands-on tutorial
>
HTML5 bàsic: el diccionari
http://developer.ubuntu.com/apps/html-5/tutorials/meanings-app-html5-tutorial/
>
HTML5 amb accés a la plataforma: la càmera
http://developer.ubuntu.com/apps/html-5/tutorials/cordova-camera-app-tutorial/
>
Documentació API a developer.ubuntu.com/apps/html-5/api
(c) 2013 Canonical

47. Pràctica: creeu una aplicació
Intenteu crear una aplicació simple amb els recursos i eines que heu après
>
>
>
>
>
>
El Qt Creator i les plantilles d'aplicació
El lloc web del desenvolupador a developer.ubuntu.com
Documentació API
Programes d'aprenentatge a developer.ubuntu.com
Les guies de disseny
askubuntu.com
(c) 2013 Canonical

48. Moltes
gràcies!
> david.planella@ubuntu.com · +DavidPlanella · @dplanella
> davidplanella.org
> developer.ubuntu.com
> @ubuntuappdev
> gplus.to/ubuntuappdev
> facebook.com/ubuntuappdev