2. Què és la comprensió ?
• Llegir és comprendre, sempre que es llegeix es fa per entendre
sinó no tindria sentit. Un lector comprèn un text quan pot
trobar significat, quan pot posar-lo en relació amb el que ja
sap i amb el que li interessa.
• La comprensió es vincula llavors estretament amb la visió que
cadascú té del món i de si mateix, per tant, davant d'un mateix
text, no podem pretendre una interpretació única i objectiva.
• El lector atorgarà significat a una lectura coordinant
informacions que provenen de diferents fonts: el text, el seu
context i els coneixements que posseeix.
• Per complir aquest objectiu amb èxit, el lector haurà d'emprar
una sèrie d'habilitats o estratègies que l'ajudin a construir els
seus coneixements, aplicant-los en situacions diverses i en
contextos diferents.
3. Quina serà la nostra funció?
• Ensenyar estratègies de comprensió,
dotant al nostre alumnat els recursos
necessaris per aprendre a aprendre
4. .
Com ensenyar a llegir comprensivament?
• El primer pas perquè un alumne iniciï l'aprenentatge de la lectura és
la motivació. activitats d'animació a la lectura aconseguint acostar el
nen al llibre d'una forma creativa, lúdica i plaent
• En els primers nivells educatius llegir en veu alta als nens hauria de
ser una activitat diària. Cal no confondre llegir als nens amb fer
llegir als nens. La lectura oral de l'alumne no es pot considerar un
element motivador. Hem de deixar temps per a la discussió durant i
després de la lectura i tolerar les preguntes o interrupcions. Podem
fins i tot permetre que els nens escriguin o dibuixin durant la
lectura.
5. Ajudarem als nostres alumnes a desenvolupar la seva
comprensió lectora:
marcant la lectura dels textos en projectes que li donin
sentit;
garantint que a l'aula es disposi de la major quantitat i
varietat de textos;
permetent que els alumnes seleccionin els textos d'acord
amb les seves necessitats;
afavorint que els alumnes activin i desenvolupin els
seus coneixements previs;
6. llegint en veu alta per als alumnes;
prioritzant la lectura silenciosa;
proposant la lectura en veu alta d'algun paràgraf
que sigui necessari discutir o intercanviar opinions;
permetent que l'alumne busqui per si sol la
informació, jerarquitzin idees i s'orienti dins d'un
text;
activant els seus coneixements previs tant sobre el
contingut com de la forma del text.
elaborant hipòtesis sobre el contingut del text
(anticipació);
elaborant hipòtesis sobre el format textual;
relacionant la informació del text amb les seves
pròpies vivències, amb els seus coneixements, amb
altres textos, etc.
7. reconeixent el portador;
interpretant el paratext;
identificant el tema que dóna unitat al text;
jerarquitzant la informació i integrant la mateixa amb la
d'altres textos;
reordenant la informació en funció del seu propòsit
coordinant una discussió sobre el llegit;
formulant preguntes obertes, que no puguin contestar
amb un sí o un no
afavorint situacions d'escriptura on bolquin les seves
opinions sobre el llegit, ja que l'escriptura afavoreix i
enriqueix molt la lectura.
8. Estratègies de Lectura
La lectura consisteix en un treball actiu
en què el lector construeix el significat del text
a partir de la seva intenció de lectura
i de tot el que sap del món ...
de tots els coneixements que porta cap al text
des d'abans de començar a llegir
i dels que posa en el text mentre llegeix
9. Dins del procés de comprensió es poden distingir diverses etapes:
1. Lectura d'aproximació o prelectura
El lector desplegarà apareix la d'interpretar les claus del paratext.
Classes de paratext:
Paratext a càrrec de l'editor i de l’autor i té:
Elements icònics (que organitzen la lectura i de vegades amplien o
aclareixen la informació) Imatges, gràfics, esquemes disseny
tipogràfic i de tapes blocs tipogràfics (columnes, epígrafs) paginació i
marges
Elements verbals (que es troben al voltant del text) Tapa, contratapa,
solapa, primera plana, data d'impressió, etc.)
Paratext a càrrec de l'autor títol, dedicatòria
10. 2. Lectura comprensiva pròpiament dita
Estratègies que tendeixin a analitzar el text i la significació global del
mateix, per a això realitzarà diverses activitats simultàniament:
distingir idees principals de secundàries
relacionar significats
organitzar seqüències
reconèixer relacions anafòriques (que relacionen certs paràgrafs o
conceptes amb el que s'ha dit en el text anteriorment) o catafòriques
(relacionen conceptes amb el que s'esmentarà amb posterioritat)
distingir entre fets figurats i reals
analitzar els propòsits de l'autor
Les principals dificultats que es troben en aquesta etapa estan
relacionades amb el desconeixement del lèxic, l'absència de sabers
previs sobre el tema tractat o la manca de motivació.
11. Característiques d’ un text comprensible:
1 .- Coherència: és la característica que confereix unitat al text.
2 .- Connectivitat: és la coherència entre una oració del text i l'anterior
o la següent. Permet establir relacions entre les oracions i incorporar la
informació nova que va apareixent en el text.
3 .- Cohesió: és el principi pel qual es connecten entre si les paraules que
formen part d'un text i inclou tots els procediments que serveixen per
marcar relacions entre els elements superficials d'aquest.
12. Vocabulari
Tipus:
1. de reconeixement està constituït pel conjunt de paraules
que una persona és capaç de pronunciar o llegir.
2. de significat és el conjunt de paraules que una persona
comprèn i és capaç d'utilitzar.
Com es pot adquirir vocabulari? Les respostes són diverses,
però totes depenen d'un treball sistemàtic i continu i
d’utilitzar el vocabulari après
13. Els nivells de comprensió
lectora
1. 1. literal, es recupera la informació explícitament plantejada en el text i es
reorganitza mitjançant classificacions, resums i síntesi;
1. 2. Inferèncial o interpretativa, utilitzar les dades explicitades en
el text, més les experiències personals, els coneixements i sabers
previs i la intuïció, i realitzar conjectures o hipòtesis
1. 3. crítica, s'emeten judicis valoratius, personals del text valorant
la seva rellevància o irrellevància
1. 4. apreciativa, representa la resposta emocional o estètica del text
llegit.
1. 5. metacomprensió són les habilitats de control de la comprensió
a través de l’anàlisi de les condicions i símptomes que
desencadenen l'errada o la deficiència, així com les habilitats per
posar-li remei.
1. 6. creadora, inclou totes les creacions personals o grupals a partir
de la lectura del text.
14. primari
1 .- Nivell Literal
Implica recordar i reconèixer els fets tal com apareixen
en la lectura i es pot dividir aquest nivell en dos:
comparació:
detall causa o efecte.
idees principals
seqüències:
15. Relacionar significats
frase unitat completa
paràgraf idea general
tema principal
Es fot portar a terme realitzant quadres sinòptics,
mapes conceptuals, resums i síntesi.
16. 2 .- Nivell Inferencial
Elaboració de conclusions i pot incloure les següents operacions:
inferir detalls addicionals, poden haver-se inclòs en el text per fer-ho
més informatiu, interessant i convincent;
inferir idees principals, no incloses explícitament;
inferir seqüències, sobre accions que van poder haver ocorregut si el text
hagués acabat d'altres manera;
inferir relacions de causa i efecte, realitzant hipòtesi sobre les
motivacions o caràcters i les seves relacions en el temps i el lloc.
fer conjectures sobre les causes que van induir a l'autor a incloure certes
idees, paraules, caracteritzacions, accions;
predir esdeveniments sobre la base d'una lectura inconclusa,
deliberadament o no;
interpretar un llenguatge figuratiu, per inferir la significació literal d'un
text.
En aquest nivell es realitza un resum mental , que consisteix en produir en
la memòria del lector una macroestructura o esquema mental i és considera
un conjunt de proposicions que representin idees principals.
17. 3 .- Nivell Crític
Els judicis poden ser:
a. de realitat o fantasia: segons l'experiència del lector amb les coses
que l'envolten o amb els relats o lectures;
b. de adequació i validesa: compara el que està escrit amb altres fonts
d'informació;
c. de apropiació: requereix avaluació relativa a les diferents parts, per
assimilar;
d. de rebuig o acceptació: depèn del codi moral i del sistema de valors
del lector.
18. 4 .- Nivell Apreciatiu
Comprèn les dimensions cognitives anteriors. Inclou:
a. resposta emocional al contingut, verbalitzar en
termes d'interès, excitació, avorriment, diversió, por,
odi,...;
b. identificació amb els personatges i incidents,
sensibilitat cap als mateixos, simpatia i empatia, ...;
c. reacciones cap a l'ús del llenguatge de l'autor;
d. símils i metàfores, avalua la capacitat artística de
l'escriptor i el lector pot visualitzar, agradar i sentir.
19. 5 .- Nivell Metacomprensiu
Comporta saber on, com i perquè s'ha produït la incomprensió de
la lectura i aplicar estratègies correctores com:
Ignorar i seguir llegint
Suspendre els judicis.
Elaborar una hipòtesi de tanteig
Rellegir la frase
Rellegir el context previ.
Consultar una font externa
20. 6 .- Nivell Creador
Inclou qualsevol activitat que sorgeixi relacionada amb el text:
transformar un text dramàtic en humorístic,
afegir un paràgraf descriptiu,
autobiografia o diari íntim d'un personatge
canviar el final al text,
reproduir el diàleg dels personatges i, dramatitzant, fer-los parlar
amb un altre personatge inventat, amb personatges d'altres contes
coneguts,
imaginar una trobada amb l'autor del relat, realitzar plantejaments
i debatre amb ell,
canviar el títol del conte ,
introduir un conflicte que canviï abruptament el final de la història,
realitzar un dibuix,
buscar temes musicals que es relacionin amb el relat,
transformar el text en una historieta, etc.
21. Lectura d'imatges
1.- Visió de conjunt
2.- Anàlisi dels objectes que la componen i la seva relació interna, per
concloure amb el seu significat.
La lectura de les imatges està regulada:
per la convenció es pot reconèixer o associar dibuixos de tipus
caricaturescos com representacions d'objectes reals,
per la percepció es tendeix a reconèixer l'estructura i agrupar els
objectes de la imatge en unitats simples.
En la interpretació d'imatges es poden seguir els següents passos:
enumeració, descripció, interpretació o inferència.
Tipus:
• fotografies, observar, analitzar, interpretar.
• infografies són la combinació de gràfics amb textos informatius.
23. Estratègies metodològiques
Cal reforçar aspectes perceptius i de memòria.
Treballar diferents tipus de lectura i de forma funcional. Cal
que hi hagi un ventall de lectures variades en diferents
formats, diferents tipus de text: cartes, revistes, diaris, cartells,
notes... Incloure textos elaborats pels propis alumnes, textos
preparats, mitjans informàtics.
Modelar i acompanyar, adequant-se al nivell de l’alumne,
alumna en els suports en el tipus i la quantitat de textos que
proposem.
Seleccionar adequadament els textos a llegir en les diferents
àrees.
Equilibrar adequadament lectura individual, de preparació
prèvia a la lectura col·lectiva, per parelles, expressiva...
Plantejar objectius per a cada lectura i en funció d’aquests
adaptar l’activitat.
24. Ensenyar estratègies abans, durant i després de la lectura
per aprendre a:
a. Activar els coneixements previs
b. Solucionar aspectes de vocabulari
c. Inferir
d. Captar les idees principals
e. Resumir
f. L’estructura del text
g. Mecanismes de control de la comprensió
h. Ensenyar a elaborar preguntes pertinents sobre un text
i. Explicitar i modelar les estratègies més importants
25. Practicar de forma habitual la comprensió lectora de manera
individual, cadascú al seu nivell, amb autonomia i respectant el
ritme personal.
Fer una lectura en veu alta d’una descripció, d’un poema o altre
tipus de text i identificar els seus personatges.
Llegir una part d’una història (inici o final) i anticipar la resta o
esbrinar com ha estat l’inici de la història.
Llegir un conte (breu) dues vegades: la primera de forma correcta
tal i com figura en el text, i la segona incloent algunes variacions
(noms, dades, accions…) i identificar els canvis i esmentar-los en
finalitzar la segona lectura.
Llegir un conte prèviament retallat. Es retallen els paràgrafs del
conte, es barregen per tal de que quedin desordenats i se’n dona
un a cada participant. Es va llegint segons l’ordre que es
considera que pot tenir. Cada participant llegeix la part que creu
que va en el moment que li toca.
Proposar activitats combinant les diferents habilitats
comunicatives: llenguatge oral – lectura – escriptura.
26. TIPOLOGIA DE PREGUNTES
a. activitats destinades a localitzar informació expressada de forma
textual.
b. activitats destinades a localitzar informació expressada mitjançant
una modificació lèxica o paràfrasi [reclamen una mínima inferència]
c. activitats on s’ha de produir una inferència amb el context proper
del text i, per tant, comprendre globalment un fragment.
d. activitats on s’ha de produir una inferència que implica la
comprensió global del text.
e. activitats on s’ha de produir una inferència relacionada amb
coneixements previs del món o les pròpies vivències personals.
f. activitats on s’ha de produir una inferència relacionada amb una
àrea d’estudi acadèmica [activació de coneixements previs]
g. activitats metalingüístiques.
h. activitats que. activen coneixements literaris
