2. EL PREDICAT DE L’ORACIÓ: EL
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL (O
ADVERBIAL)
Definició
Complement verbal que expressa
circumstàncies de manera, de lloc, de
temps, etc., respecte a la situació
designada pel verb.
3. Opcions d’identificació
1. La millor distinció és la semàntica, preguntant com,
quan, quant, per què, etc. al verb: El gos, avui,
borda molt i malament perquè té mal de cap.
2. Pot anar amb qualsevol preposició, simple o
composta, o sense: El gos borda malament; i pot
aparèixer en qualsevol posició dins la frase.
3. Per analogia, són circumstancials aquelles frases que
expressen causa, comparació, condició, conseqüència,
etc. dites també subordinades adverbials: Va arribar
tard perquè va perdre l’autobús.
4. Estructures
1. Un sol mot (sempre adverbi): Canta malament
2. Un sintagma adverbial: Canta molt malament
3. Una locució adverbial: Canta a la babalà
4. Un sintagma preposicional: Treballa a prop de casa
5. Un sintagma nominal: El dia del meu sant treballa
6. Una oració [subordinada adverbial] Va al gimnàs després
de treballar; va al gimnàs passant pel descampat; Acabada
la feina, se’n va al gimnàs / Sortirà després que hagi
treballat
5. Substitució pronominal
1. Poden fer de circumstancials els pronoms
febles hi i en. -Anirà al despatx? -I tant, que hi
anirà.
2. Només els de lloc que indiquen procedència (i
que, per tant, van introduïts per la preposició de)
se substitueixen per en: En vinc (vinc de casa) /
Vinc del despatx; en vinc
6. Atenció
*En alguns casos presenten dubtes raonables, perquè el
concepte circumstància és ampli: Passa la sal per a la mare
(CC de destinació? CI?); Accedeixo a casa pel carrer de dalt
(C de règim? CCLloc?); Acostumo els nens a la bona vida (CI
de cosa? CCMode? C de Règim?); No fugis d’estudi (C de
règim? CCLloc?); Sóc d’aquí (Atribut? CCLloc?); Sóc aquí
(Atribut? CCLloc?) Vaig d’un costat a l’altre (CCLloc?
CCMode?).
A efectes pràctics, és adir, a efectes de cercar el substitut
pronominal sovint tant és que sigui un complement o un
altre, ja que el pronom és el mateix: Hi acostumo els nens.
També el pronom ens pot aclarir la naturalesa del
complement (Sóc d’aqui – Ho sóc; sóc aquí – Hi sóc).
7. Final?, causal? relatiu?/ per què, per a
què, perquè?
Interrogatives: per què ho vols? = per quina raó (causa); per
a què ho vols? = amb quina finalitat (final).
Declaratives: Ho vull per això, per aquesta raó, per aquesta
causa; Ho vull perquè així ho tindré (causal); Ho vull perquè
vegis que ho tinc (final); ho vull per raons diverses (causa);
ho vull per a tu (finalitat);
Atenció: La raó per què (per la qual) lluito és... (relatiu).
8. Digues quin és el complement circumstancial
o l’oració adverbial
Quan arribis, telefona / Hem arribat a l’hora
prevista, però no sortirem fins demà /Quan era
a dalt de tot em van fer baixar / Fes-ho com
vulguis / Enllestida la feina, cap a casa! / Jo hi
sóc si tu vols ser-hi / Li fa tanta basarda que
em sembla que no ho farà / Ho faré perquè
callis / Ho faré perquè calles /
9. De què fan els constituents subratllats?
En Joan farà bondat quan serà gran / En Joan farà bondat
quan serà gran / Havent sopat vaig treure la roba a la
finestra / El que es diu Joan corre poc perquè no fa
exercici / El que es diu Joan corre poc perquè no fa
exercici /Mira si vinc / Mira, si vinc, sabràs qui és la Raquel
/ Mira, si vinc, sabràs qui és la Raquel / Et recordo que has
de callar / Et recordes que has de callar?
