2. EL COMPLEMENT PREPOSICIONAL
D’OBJECTE (O COMPLEMENT DE
RÈGIM VERBAL) (CPO o CRV)
Definició
Complement verbal introduït per la preposició que
el verb selecciona (DIEC). Accediran a la seva petició
És el complement que exigeixen determinats verbs
per indicar, amb el concurs d’una
preposició, l’objecte sobre el qual recau l’acció
verbal (EAPC)
3. Opcions d’identificació
1. Va amb preposició (a, en, de, amb, contra...).
Però s’ha d’anar molt en compte perquè les
preposicions desapareixen davant la
conjunció que, i les preposicions en i amb es
canvien per a davant d’infinitiu. (Accediran a
que els ho demanin / Heu de pensar en a
venir).
02. Només es pot substituir pels pronoms hi o en.
4. En alguns casos és difícil de distingir del
complement circumstancial (Establir-se a casa
[CC, és un adverbial de lloc] - Accedir a la casa
dels meus somnis [CRV, és un objecte de l’acció
verbal]).
En ambdós casos el verb exigeix
preposició, però si podem assignar al
presumpte circumstancial un matís de
lloc, mode, temps, quantitat... el podem
considerar circumstancial.
5. És el verb qui exigeix la preposició. Per
tant, sense la preposició el complement
no té sentit i la frase resta incompleta:
Accediran * la casa dels seus somnis.
En canvi: S’establiran unes regles.
El verb accedir exigeix un complement
amb preposició (per això en diem
d’objecte). El verb establir-se no exigeix
un complement amb preposició.
6. Estructures
01. Preposició + sintagma nominal: Confiem en la
vostra benevolència / Influeix en la premsa
02. Pronom: Jo no en parlo mai / El noi de qui s’ha
enamorat és ric! / Confiem en tu
03. Oració subordinada substantiva:
· S’adonen que no podran.
· S’han adaptat a menjar només llegums
· Relatiu: Només es fixen en els que ho fan
malament.
7. Substitució pronominal
1. Els complements preposicionals regits per la
preposició de se substitueixen pel pronom
en: M’he oblidat de comprar el pa. Sempre
me n’oblido
02. Els complements preposicionals regits per
altres preposicions se substitueixen pel pronom
hi: Accediran a la seva petició o no hi accediran?
8. Llista de verbs amb règim
preposicional
accedir a, acostumar-se a, avesar-se
a, habituar-se a, adaptar-se a, adherir-
se a, aficionar-se a, al·ludir a, arriscar-se
a, aspirar a, contribuir a, encomanar-se
a, exposar-se a, jugar a, negar-se
a, oposar-se a, procedir a, referir-se
a, renunciar a, resignar-se a, sotmetre’s
a.
9. abusar de, acomiadar-se de, adonar-se de,
apoderar-se de, assegurar-se de, beneficiar-se de,
burlar-se de, cuidar-se de, defensar-se de, dependre
de, desempallegar-se de, desfer-se de, deslliurar-se
de, distingir-se de, dubtar de, enamorar-se de,
encarregar-se de, estar-se de, excusar-se de, fiar-se
de, fotre’s de, fúmer-se de, guardar-se de, informar
de, oblidar-se de, ocupar-se de, parlar de, penedir-
se de, preocupar-se de, prescindir de, privar-se de,
recordar-se de, refiar-se de, riure’s de, servir-se de.
11. Observacions
No és incompatible amb altres complements
d’objecte: Acostuma el nen [CD] a les bones
maneres [CRV] (l’hi acostuma). Els treballadors
tenien dret [CD] a una indemnització [CRV]. Sovint
trobarem que complements assimilats a
complement del nom o de l’adjectiu, en realitat
són complements preposicionals de locucions
verbals: tinc por de la tempesta, el CRV no
complementa el mot por, sinó el sintagma tenir
por de.
12. Jo [S] dedico la meva vida [CD] a fer la vida
[CD] impossible [C predicatiu CD] als altres
[CI][CRV].
La subordinada completiva tan pot ser CRV
com CI, però el pronom que surt és HI, més
propi d’un CRV. Segons Castillo, és un CRV
del sintagma verbal “dedicar la vida a”.
També pot ser vist com a complement
indirecte de cosa.
13. Una altra dificultat que podem trobar a
l’hora de localitzar un proposicional és que
es pot confondre amb un circumstancial en
frases com ara Comptem amb tu!, en què,
legítimament, podem dubtar entre
circumstancial o règim. Hi ha autors que
ens parlen de complements circumstancials
amb preposició obligada pel verb.
14. El diccionari no pas sempre ens aclareix el
règim del verb. Ho hem de esbrinar
consultant els exemples. Hi ha verbs
estrictament de règim preposicional
(consistir), i altres que poden ser o no de
règim.
Comparem: Recorda-li [CI] la cita [CD] / Es
recorda de la cita [CRV].
15. Els complements directe, indirecte i preposicional
s’anomenen d’objecte perquè són exigits pel verb per tal de
completar el sentit del propi verb.
A vegades el verb “obliga” (verbs transitius com portar només
tenen sentit amb CD: fa dies que portem -?-); a vegades el
verb demana però no obliga un complement per completar el
significat (verbs transitius com escriure: El poeta escriu una
poesia)... i a vegades exigeix un complement amb preposició:
és el cas dels CRV.
El CI també és d’objecte. En alguns casos només completa el
sentit del verb (Escriu una carta al director), però hi ha verbs
que l’únic complement que admeten és l’indirecte: telefona al
director.
16. Els circumstancials, en canvi, mai
no són objecte del verb. Es limiten
a matisar circumstancies en què
es desenvolupa l’acció expressada
pel verb o per tota la frase: Els
nens vindran demà. L’endemà van
poder sortir de casa
tranquil·lament.
17. Digues quin és el complement preposicional
La solució consisteix que esbrinin l’origen del
problema / Confio que vindràs / Confio a
venir d’hora / Te’n recordes? / Es dedica als
negocis / S’hi dedica / A què et dediques? /–
De què va? – Va de prepotent / Em cago en la
m... que et va... / Desconfia de qui t’atabala /
Dubtava que ho poguessis fer
18. Quina funció fa el fragment subratllat?
Va intentar aconseguir-ho / Ara ve el
tros que et deia / L’afer de què et parlo
és molt seriós / No sé pas a qui ho vas
dir / L’agent immobiliari a qui he estafat
es diu Manel / L’agent immobiliari a qui
he comprat el pis és el mateix que el que
he estafat / T’he dit que l’he estafat / Se
n’ha anat / No sé si ho entens.
