2. EL PREDICAT DE L’ORACIÓ: EL
COMPLEMENT DIRECTE
Definició
Complement verbal introduït generalment
sense preposició, que expressa el tema
o el pacient de la situació designada pel
verb. He vist molta gent
3. Opcions d’identificació
En tenim de diferents, però no sempre funcionen.
1. Preguntant què al verb (Què he vist? Molta gent) o Quina és la
cosa (participi) (Quina és la cosa vista). Mai no s’ha de
preguntar qui sinó què, encara que el presumpte complement
directe sigui una persona.
02. Substituint el complement per un pronom feble (ha de sortir
el, la, els, les, en, ho)
03. Convertint l’oració a passiva. Aleshores el complement directe
passa a fer
funció de subjecte pacient. Molta gent ha estat vista per mi
4. 04. No duu preposició, però en pot dur en alguns
casos.
· Quan el complement directe és un pronom
personal fort: Et vull a tu
· Optativament davant els pronoms
tothom, tots, totes i ningú: És un lladre: estafa a
tothom (al costat de estafa tothom)
· En oracions recíproques: L’un estima a l’altre
· Per a desfer ambigüitats: Qui va trobar en Pere?
/ Qui va trobar a en Pere
5. Estructures
1. Nom: Pren la pasta, i toca el dos!
02. Sintagma nominal: Tinc una gana
antològica
03. Un pronom: En tinc
6. 04. Una oració [subordinada substantiva]
· Introduïdes amb la conjunció que: He vist que
has vingut tot sol. Com és això?
· Introduïdes per altres conjuncions: No sé com
t’ho fas per estar tan elegant
· Introduïdes per un pronom interrogatiu: No sé
pas què caram has vist
· D’infinitiu: He vist tremolar de por un home
valent
· De relatiu: He vist allò que passa
7. Substitució pronominal
Una característica del català és que el complement directe no
es pot elidir. La substitució pronominal és preceptiva.
01. Si el complement és determinat: el, la, els, les, em, ens,
et, us
Pren la pasta. Repeteixo: pren-la
Que ens veus bé?
02. Si el complement és neutre: ho
No ho sé, noi, com t’ho fas, però sempre ho acabes fent
03. Si el complement és indeterminat o quantificat: en
Tinc gana, molta. En tinc molta
8. Marca el complement directe, tenint en compte que n’hi pot
haver més d’un a cada oració.
01. L’IRA ha trencat la treva
02. L’estufa elèctrica va fer saltar el dispositiu de seguretat
03. He obert la porta
04. Què dius que has obert?
05. Un gos ha mossegat el primer ministre
06. Em passo el dia escoltant George Harrison
07. Em passo el dia escoltant-lo
08. Passo el dia com puc
09. El passo com puc
10. No sé què caram ha passat
11. A qui dius que estimes més?
12. No sé com t’ho faràs
13. He vist que queia i no hi he pogut fer res
14. Però no venies pisos, abans?
15. No eren pisos allò que venia, sinó pinsos
16. Ella es pentina i es renta tota sola
17. –Tens gaire feina? –Que si en tinc...!
9. Digues la funció del mot, sintagma,
oració o pronom subratllats.
L’altre dia a classe va saltar l’automàtic /
Que hi ha gaire gent? / Catalunya Ràdio,
la ràdio que escolta tothom / L’ordinador
ha fet figa
Catalunya Ràdio, la ràdio que tothom
escolta / Què et penses! /Com ho tens?
