Poema La Balanguera de Joan Alcover analitzat i explicat.

1. LA BALANGUERA
Joan Alcover

2. L’AUTOR: JOAN ALCOVER
• Neix i mor a Mallorca (1854-1926).
• Estudia dret, forma part de l’Institut
d’Estudis Catalans i és proclamat Mestre
en Gai Saber (1909).
• 1903: deixa d’escriure en castellà i es
converteix en un escriptor monolingüe.
• Escriu obres dramàtiques – La seva dona
i els seus fills moren.
• Cap al tard: recull de poesies amb una
visió idíl·lica del camp mallorquí – Una
d’aquestes poesies és LA BALANGUERA.

3. CORRENT HISTÒRIC LITERARI
• Viu en l’etapa modernista – Pretèn fer
una poesia que reflecteixi l’ànima del
poble.
• Alcover significa per a les Illes el que
Joan Maragall significa per a la resta de
Catalunya.
• Evoluciona una cultura tradicionalista a
una cultura moderna – Molt sentiment
patriòtic cap a la seva terra.

4. L’OBRA: LA BALANGUERA (1903)
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellura que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.

5. RESUM
• Voluntat de connexió de la poesia amb el
poble de Mallorca – Vol retratar la gent, el
paisatge i el folklore per fixar un símbols
d’identitat.
– Tema principal: pas del temps i
fugacitat de la vida.
– Protagonista: la balanguera - fada vella
que observa la vida. Teixeix i coneix el
destí de cadascú de nosaltres.

6. ESTRUCTURA I MÈTRICA
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
• Es divideix en 5
estrofes.
• Cada estrofa té 6
versos + una tornada
de 2 versos.
• Versos octosílabs.
• Rima consonant 8a,
8b, 8a, 8b, 8c, 8d /8c,
8d/.
8a
8b
8a
8b
8c
8d
8c
8d
Estrofa
Tornada

7. FIGURES RETÒRIQUES
La Balanguera misteriosa,
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavil·la
teixint la tela pel demà
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Anàfora
Comparació
Comparació
Tela = vida
Filosa: estri per filar.
Cavil·lar: reflexionar
amb insistència.

8. FIGURES RETÒRIQUES
Girant l'ullada cap enrere
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Anàfora
Tempus fugit
Avior: temps passat
Hipèrbaton
Anàfora

9. FIGURES RETÒRIQUES
Quan la parella ve de noces
ja veu i compta sos minyons;
veu com devallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Anàfora
Anàfora

10. FIGURES RETÒRIQUES
Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquil·la
destria l'auba que vindrà.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Anàfora
Hipèrbaton
Aspi: instrument que
serveix per recollir el fil.
Sarja: tipus de teixit amb
línies diagonals.
Gipó: peça de vestir que
cobria des de les espatlles
fins a la cintura.
Auba: variació d’alba.

11. FIGURES RETÒRIQUES
De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent.
De la infantesa que s'enfila
de la vellúria que se'n va.
La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Anàfora
Paral·lelisme
Tradicions = passat
Esperances = futur