1. LA BALANGUERA (1903) - JOAN ALCOVER
AUTOR: JOAN ALCOVER
Joan Alcover va néixer i morir a Palma de Mallorca als anys 1854 i 1926
respectivament. Va estudiar dret, va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans i al
1909 va ser proclamat Mestre en Gai Saber. Fins al 1903 va ser un escriptor bilingüe,
centrat en la poesia i l’assaig literari, però a partir de llavors va començar a posar en
pràctica la reivindicació de fer una poesia arrelada a la terra i va decidir canviar de
llengua i escriure només en català. A més, les seves obres reflectien molt la dramàtica
situació que li va tocar viure en contemplar la mort de la seva dona i els seus fills, cosa
que explica que alguns dels seus temes més recurrents fossin la vida com a drama, el
temps destructor i la mort.
Cap al tard, de 1909, va ser un recull de poesies que estava format per 4 seccions
(Cançons de la Serra, Elegies, Endreces i Juvenils) més 4 poemes que anaven sols
(Reials mercès, L’Espurna, La llengua pàtria i La Creu). En aquestes poesies s’hi donava
una visió idíl·lica del camp mallorquí, de la gent, el paisatge i les llegendes. La
Balanguera, obra que comentaré, forma part de la secció “Cançons de la Serra”.
CORRENT HISTÒRIC LITERARI
Joan Alcover va viure en l’etapa Modernista, així doncs, quan el Modernisme literari va
arribar a les illes, Alcover va pretendre fer una poesia que reflectís l’ànima del poble.
De fet, va significar per a les illes el que Joan Maragall va significar per a la resta de
Catalunya. Llavors, seguint el model d’aquest, va voler evolucionar una cultura
tradicionalista a una cultura moderna, amb molt sentiment patriòtic cap a la seva
terra.
2. LA BALANGUERA
RESUM
El poema La Balanguera és una de les seves obres més importants, on fa palesa la
voluntat de connexió de la poesia amb el poble de Mallorca. Així doncs, es vol inserir
en el seu món, que és Mallorca, i capturar-ne la seva essència: retratar la seva gent, el
paisatge i el folklore per fixar uns símbols d’identitat. És per tant un poema patriòtic
que fins i tot ha esdevingut l’himne de les Illes Balears, musicat per Amadeu Vives i
amb la veu de Maria del Mar Bonet.
El tema principal és el pas del temps i la fugacitat de la vida, utilitzant la imatge de la
Balanguera, que n’és la protagonista. Aquesta és extreta d’una cançó popular
mallorquina, el nom de la qual prové de “bolangera”, un tipus de dansa folklòrica de
Catalunya i part del País Valencià. Per tant, el propi títol ja constitueix una metàfora.
La Balanguera és una fada vella que observa la vida, és com una divinitat llatina que
observa el destí de l’home, deixant constància de que tota aquella gent que ara és feliç
i que té alegria, aviat morirà. En resum, teixeix el futur de cadascú de nosaltres.
ESTRUCTURA, MÈTRICA I FIGURES RETÒRIQUES
Es pot dividir en 5 parts, que es corresponen amb les 5 estrofes per les quals està
format el poema. Aquestes estrofes al seu torn estan formades per 6 versos més una
tornada de 2 versos. Tots els versos són octosíl·labs i rimen en consonant 8a, 8b, 8a,
8b, 8c, 8d /8c, 8d/.
A la primera estrofa se’ns presenta la Balanguera com una aranya que fila el fil de la
nostra vida. Hi ha un parell de comparacions al 2n i al 5è vers: com una aranya d’art
subtil i com una parca bé cavil·la. Una parca era una divinitat romana que s’identificava
amb el Destí, de manera que la “tela” que teixeix per demà representa la vida. També
hi ha una anàfora que s’anirà repetint al llarg del poema, ja que es troba a la tornada:
la balanguera fila, fila, la balanguera filarà.
3. A la segona estrofa explica que aquesta coneix tant el passat com el futur. Els dos
primers versos fan referència al temps passat (l’avior) seguint el tòpic del tempus fugit,
i els quatre següents fan referència al futur, doncs ja sap el que passarà. Així doncs,
parla sobre l’inici de la vida. Hi ha un hipèrbaton: de la nova primavera sap on s’amaga
la llavor; i també una anàfora: sap on s’amaga la llavor. Sap que la soca més s’enfila
[...].
La tercera estrofa demostra que el temps passa ràpid, fent referència a una parella que
s’acaba de casar, doncs ella ja preveu quants fills tindran i quin serà el seu desenllaç.
Així doncs, afirma que la felicitat s’acaba amb la mort. Tan sols hi trobem una anàfora:
els que ara viuen d’il·lusions. Els que a la plaça de la vila surten a riure i a cantar.
La quarta estrofa mostra la visió que la Balanguera té del seu poble, doncs en veure la
seva pàtria el seu cor comença a bategar. Aquí es pot veure com és considerada la
Mare de la pàtria mallorquina i per tant és capaç d’escollir-ne el futur. Hi trobem un
hipèrbaton que ocupa els quatre primers versos: Bellugant l’aspi el fil capdella i de la
pàtria la visió fa bategar son cor de vella sota la sarja del gipó.
Per últim, a la cinquena estrofa menciona una senyera que està teixint a partir de les
tradicions, que simbolitzen el passat, i de les esperances, que són el futur. Té la
voluntat de conservar les tradicions, la cultura i la llengua mallorquina. Així doncs, les
nuviances simbolitzen la unió entre la pàtria i la seva gent. Finalment hi presenta la
mort per concloure el poema amb un paral·lelisme: De la infantesa qui s’enfila, de la
vellúria qui se’n va.
CONCLUSIÓ
Com a conclusió podem dir que el poema mostra dos aspectes importants relacionats
amb el pensament i la vida del poeta: el primer es veu reflectit en el tòpic del tempus
fugit, és a dir, la idea de la fugacitat de la vida i de la necessitat d’afanyar-se a ser feliç,
doncs la mort està a punt d’arribar. Aquesta visió neix arrel de la mort de la seva
família. També hi ha un fort sentiment patriòtic al llarg de l’obra, doncs Joan Alcover
volia consolidar Mallorca i crear en la seva gent una forta estimació envers aquesta, a
partir dels costums i tradicions que uneixen a tots els seus membres.
