1. QUIM MONZÓ La narrativa literària i els recursos lingüístics
2. QuimMonzó Joaquim Monzó i Gómez (Barcelona, 24 de març del 1952), conegut amb el nom artístic Quim Monzó, és un narrador en català. Dissenyador gràfic, dibuixant de còmics, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista de ràdio i de televisió, traductor i escriptor de contes, novel·les i articles periodístics. Monzó es va donar a conèixer l'any 1976 guanyant el premi ‘Prudenci Bertrana’ amb la novel·la: L'udol del griso al caire de les clavegueres. Monzó és un escriptor que barreja dos registres: un que podríem anomenar realista i líric; l'altre, fantàstic i grotesc. 2 Quim Monzó
3. QuimMonzó Quim Monzó descriu el procés d'escriptura de les seues obres narratives com un procés d'improvisació sense pla previ. "Un conte el començo a escriure sense saber cap a on vaig, i em deixo portar. Per això el cinquanta per cent dels contes que escric se'n van a la paperera, perquè potser tenen inicis brillants però no funcionen, no van enlloc: no són contes, en tot cas són narracions. No pots començar un conte sabent com acabarà ni què passarà, perquè llavors ja no l'escrius." 3 Quim Monzó
4.
5. ElscontesA més té un reculld’articlesperiodístics i escriu al periòdic “La Vanguardia”. 4 Quim Monzó
6. Les novel·les · L'udol del griso al caire de les clavegueres (1976) Aquesta va ser la primera novel·la de Quim Monzó amb la que es va donar a conèixer i va guanyar el seu primer premi ‘Prudenci Bertrana’ l’any 1976. És l’obra en la que l’autor i les seues vivències són les que protagonitzen la història. En aquesta s’exposen experències i fets viscuts per la majoria, com tòpics. Fets representatius d’una generació. 5 Quim Monzó
7. · Fragment del llibre: L'udol del griso al caire de les clavegueres “i pensares pensàrem que formàvempartd’unageneració nova, que érem la generació definitiva, la que arribaria a l’alliberament, la que sabriafer del món un lloconviure, tan carregatsd’esperancesaltruistes, desitjant un paradíssensehipocresies, sensefalsedats, lluny de les vulgarsmentides del cada dia, de l’anarfent, buidescarcanades de les oficineson es treballa a preu fet, on et paguen la mortquotidiana (frases)”. 6 Quim Monzó
8. Les novel·les · Benzina (1983) És una novel·la sobre la buidor de l’art postmodern, un art fet de pensaments brillants. Aquestos estaven basats en mentides que un mateix acaba creient i que no serveixen per a res. 7 Quim Monzó
9. Les novel·les · La magnitud de la tragèdia (1989) Amb aquesta novel·la va guanyar el premi de novel·la ‘El temps’ el 1989. En aquesta obra utilitza el tòpic del personatge amb el dies comptats per a fer una reflexió sobre les obsessions, els somnis irrealitzables i el preu del plaer. 8 Quim Monzó
23. La vida perdurableEls contes estan basats en fets de la vida quotidiana, les relacions interpersonals, i històries que poden arribar a ser extranyes o un poc irreals. 11 Quim Monzó
24. Elscontes · Mil cretins (2008) Es tracta d’un recull de contes o de dinou relats dividits en dues parts. En la primera hi ha set narracions llargues, en la segona dotze narracions curtes. En general els temes tractats són les vivències de personatges comuns. Les residències geriàtriques i els ancians són una constant en el recull. Açí parla un pòc d’aquest llibre: http://www.youtube.com/watch?v=AeRJwQUrbyk 12 Quim Monzó
25.
26. Desmitifica les coses; no es mou per impulsos iconoclastes sinó per despullar les coses, dir-les pel seu nom.
27. Com hem dit abans, el seu procés d’escriptura de les obres narratives és un procés d’improvisació sense pla previ. 13 Quim Monzó
34. Utilitza molt les hipèrboles i les onomatopeies.Açí un clar exemple de la seua ironia: http://www.youtube.com/watch?v=9AuCacocxRs&feature=related 14 Quim Monzó
