3. Què és per mi el plurilingüisme?
I com ho treballo?
4. MULTILINGÜISME PLURILINGÜISME
TERRITORI
català anglès francès
urdú castellà tagal
xinès àrab panjabi
(...)
xinès
català
anglès
(…)
Domini divers de
cada llengua
Ús de cada llengua
segons la funció
comunicativa
Base lingüística
comuna
CONCEPTE
6. MODEL DIDÀTIC DE L’ENSENYAMENT PLURILINGÜE
INTEGRADOR
Text com a unitat bàsica
Gràmàtica funcional
Ús pedagogic de la
traducció
ABP- PBL
context, llaç afectiu,
situació real o
versemblant
Repte cognitiu
Ús de bastides
10. Establir ponts entre la llengua
d'aprenentatge i la llengua de l'alumne:
Activació planificada del bagatge
lingüístic de l'alumne
TRANSLANGUAGING
Ús d'estratègies de transferència
Multilingüisme: coexistència de diferents llengües en un mateix territori
Plurilingüisme: capacitat d’un individu per poder usar dos o més llengües simultàniament -------------- Competència lingüística
Translanguaging
Del meu bagatge lingüístic cercar ancoratges en la llengua per trobar els significats a la nova llengua.
Confluir ambdues dimensions, serà necessari conjugar la realització de tasques comunicatives amb activitats de reflexió, d’observació, d’anàlisi. Acció-reflexió sempre des de l’ús, d ela pràctica social dins l’aula aprofitant les situacions comunicatives quotidianes per treballar les llengües.
Partim d’una situació real o verbsemblant que els alumnes la puguin imaginar; enfocament competencial. La situem en un context des d’on es derivaren les tasques a fer, una situació significativa, no oblidem que el nostre objectiu és funcional i comunicatiu. Sempre tenim al cap que s'aprèn la llengua per aprendre a comunicar.
Un plantejament d’una “situació problema”, per crear repte cognitiu, no diem p.ex. “farem una carta al director per demanar...”, sinó que sorgeix d’una situació problema que cal resoldre.
Usar la llengua i prendre consciència de com ho fem. US és la paraula clau, des de l’escola s’han de crear els ponts entre l’acció i la reflexió, a la reflexió diem “missatges” ja directament lligat a la funcionalitat de la llengua, hem de treballar gramàtica funcional (no descriptiva)
2. Holístic: globalitat, contemplat com un tot format per la suma de les parts que la componen:
L’aprenentatge es concep no solament en cognició, sinó també en les dimensions socials i afectives de l’individu. Establir un llaç afectiu és fonamental per aprendre una llengua, la part actitudinals de les persones plurilingües emoció-motivació
S’usa la llengua partint del text en la seva globalitat sent la unitat bàsica de treball, per garantir el treball de la gramàtica funcional.
Utilitzem el text com a unitat bàsica/mínima de treball a la classe, ho fem amb la seqüència didàctica on treballarem a qualsevol nivell lingüístic; fonètic, gramatical, sintàctic...aprenent la gramàtica lligada al text pq en el text és on tenen la funció real i es on donen sentit a les situacions significatives. A més la SD té una vessant que promou la curiositat lingüística ja fa un plantejament d’una “situació problema”, per crear repte cognitiu, no diem p.ex. “farem una carta al director per demanar...”, sinó que sorgeix d’una situació problema que cal resoldre.
Per aconseguir que d’un text donat, (input), ells puguin fer la reconstrucció creativa tansformant-lo en el seu propi text, (output), la finalitat és que treballant a partir d’un model ells siguin capaços de reproduir-lo fent una reconstrucció relativa del text. P.ex, l’input és un text de descripció d’animals i la tasca, (output) és fer la descripció de persones...
La llengua considerada com un sistema complex de subsistemes que interactuen entre si. La tractem des de la interrelació de les parts, (gramàtica, vocabulari, pronunciació, etc...) i no com si fossin autònoms per després recompondre la totalitat.
3. Que promou una consciència de com es fan servir els recursos particulars de cada llengua, quan i per a què es fan servir. Tècniques com la transferència lingüística, (translanguage), on s’utilitzen les tres llengües, (català, castellà i anglès) simultàniament i que promou una atenció conscient i explícita als seus trets i una atenció a la seva comparació amb altres llengües del repertori de l’alumne. P. Ex. Agafar un concepte que coneguin i treballar-lo en les diferents llengües.
Aquest tractament dinàmic ajuda a l’aprenent a transferir conceptes d’unes llengües a unes altres. Així doncs, des del EPI trobem el significat pedagògic a la traducció que ens ajuda a establir els “ancoratges” per entendre i d’utilitzar la llengua.