1. 9. EL TEATRE MODERNISTA SIMBOLISTASANTIAGO RUSIÑOL per Jordi Vicens, Pau Martínez i Alejandro Serrano
2. Índex 1. El teatre modernista català Introducció al modernisme El teatre de Rusiñol 2. Santiago Rusiñol: biografia 3. Santiago Rusiñol: obres importants “L’alegria que passa” “El jardí abandonat” “L’auca del senyor Esteve”
4. 1.El teatre modernista catalàIntroducció al modernisme El modernisme a Catalunya compren des de l’any 1892 fins el 1911 i consta de dues etapes: Etapa combativa (1892-1900): enfrontaments intel·lectuals – poder, vitalisme, festes modernistes, revistes... Etapa establerta (1900-1911): pèrdua d’agressivitat, la burgesia accepta el moviment... El modernisme vol: Connectar-se ideològicament amb la resta d’Europa. Modernitzar la cultura catalana.
5. 1.El teatre modernista catalàIntroducció al modernisme Durant el Modernisme es trenca amb la tradició teatral de la Renaixença, és a dir, amb el teatre costumista i romàntic (Àngel Guimerà i Frederic Soler). Es renova l'estètica teatral incorporant a l'escena catalana els corrents dramàtics de moda a l'Europa de fi de segle, però sobretot de França (simbolisme i decadentisme). El teatre modernista es divideix en dues grans tendències: el teatre regeneracionista (influenciat per Ibsen) i el teatre simbolista (influenciat per Maeterlinck).
6. 1.El teatre modernista catalàEl teatre de Rusiñol El teatre de Rusiñol s’emmarca dins la tendència estetico-simbolista. Hi ha tres grans moviments que l’influencien profundament: L’esteticisme: amb Oscar Wilde com a representant, que rebutja l’enfrontament directe entre l’intel·lectual i el poder i es centra únicament en l’art, en crear bellesa. És l’art per l’art. El simbolisme: amb MauriceMaeterlinck com a referent del corrent, que utilitza símbols per expressar idees i sentiments. El decadentisme: que crea un món de bellesa ideal vist a través d’una actitud de pessimisme vital (recreació de la mort, runes...). Maurice Maeterlinck
7. 1.El teatre modernista catalàEl teatre de Rusiñol Tot i això, cal dir que aquests tres moviments engloben i representen una mateixa ideologia però tenen diferents matisos i noms, depenent del seu origen geogràfic. Esteticisme – d’origen Anglès (considerada la branca anglesa del decadentisme). Simbolisme – originat a França i Bèlgica (nascut com a oposició al realisme i al naturalisme i estès per tota Europa). Decadentisme – d’origen Francès (estès per tota Europa i alguns països d’ Amèrica).
8. 1.El teatre modernista catalàEl teatre de Rusiñol El teatre de Santigo Rusiñol, resultant de les influències abans esmentades, és un teatre breu però molt intens sentimentalment i que fa una utilització molt acurada dels registres lingüístics i del llenguatge. El tema principal de les seves obres és el conflicte artista-societat. On l’artista rebutja el materialisme de la burgesia i aquesta, per la seva part, no entén l’art que l’artista modernista ofereix.
10. 2.Santiago Rusiñol: biografia Santiago Rusiñol neix el 25 de febrer de 1861 a Barcelona. Prové d’una família burgesa dedicada a la manufactura tèxtil. De ben petit quedà orfe. Fou el seu avi, Jaume Rusiñol, el que va educar-lo. Al 1978 va exposar el seu primer quadre al Museu de Girona i l’any següent va presentar la primera obra a la Sala Parés de Barcelona. Fou llavors quan inicia una llarga amistat amb Enric Clarasó i Ramon Casas. Amb Clarasó va compartir taller, on col·leccionava ferros artístics, i anomenaven el lloc El Cau Ferrat. Ramón Casas
11. 2.Santiago Rusiñol: biografia Del 1888 al 1895 residí a París. Al 1894, en una de les seves vingudes a Catalunya, va traslladar el Cau Ferrat a Sitges on posteriorment celebraria festes modernistes, conferències i altres actes. Per aquest motiu es considera el Cau Ferrat un del pilars del naixement i la difusió del modernisme. Al 1986 i al 1897 va escriure “Anant pel món” i “Oracions”, els seus primers poemes en prosa. Entre el 1890 i 1892 va escriure monòlegs a l’Avenç. Al 1891 va escriure “L’alegria que passa”, obra de gran èxit. Al 1900 escrigué “El jardí abandonat”. Un any desprès va escriure “Cigales i formigues”.
12. 2.Santiago Rusiñol: biografia L'obra “Llibertat” al 1901, va suposar l‘ inici d'una nova etapa perquè l'autor havia decidit escriure teatre per a professionals i destinat a un públic més ampli. Va ser llavors quan començà a barrejar el simbolisme amb un realisme irònic. Al 1902 una paròdia de la institució del Jocs Florals li va suposar greus crítiques del sector catalanista conservador. Obres dramàtiques com: “L’hèroe, crítica regeneracionista a Espanya”, “El pati blau”, “El místic” o “La lletja” van provocar que Rusiñol es convertís en el centre de totes les crítiques degut als atacs a la burgesia i a l’ ideologia política que s’amagava en moltes de les seves obres.
13. 2.Santiago Rusiñol: biografia Els seus últims èxits van ser “La mare” i “L’auca del senyor Esteve”(la seva obra més important on es centra en l’actitud de la burgesia catalana). Rusiñol seguí amb la seva carrera tot i la decadència en la que es trobava el modernisme. Joves noucentistes com Josep Carner o Eugeni d’Ors el van acusar de desfasat i poc a poc la seva figura va queda aïllada. Santiago Rusiñol va morir el 13 de juny de 1931 a Aranjuez, mentre pintava noves versions sobre el tema de jardins. L’any 1947 es van publicar les Obres Completes. Al 1997, “L’auca del senyor Esteve” es va inaugurar el Teatre Nacional de Catalunya.
18. 3.Santiago Rusiñol: obres importants“El jardí abandonat” (1900) És una obra que s’intenta aïllar del món en el que vivim i es troba envoltat d’una aureola màgica. Per Rusiñol, el jardí simbolitza la lluita entre l’individu i la realitat, que com continua el títol del llibre, la lluita ha estat abandonada. El jardí abandonat és una obra cabdal per entendre la lluita per a la modernització del nostre teatre.
19. 3.Santiago Rusiñol: obres importants“L’auca del senyor Esteve” (1907) L'auca del senyor Esteve un retrat de la burgesia barcelonina a la qual pertanyia Rusiñol. La novel·la que posteriorment fou verinada en gènere teatral, narra la vida d'una nissaga de botiguers al llarg de quatre generacions. El conflicte esclata quan el component de la quarta generació, Ramonet, rebutja les imposicions familiars i mostra un interès forassenyat per l'art, i així s'estableix un paral·lelisme amb el propi autor. Amb L'auca del senyor Esteve Rusiñol resol el conflicte artista-societat mitjançant el reconeixement mutu. L'artista pot dedicar-se a l'art gràcies al suport econòmic de la burgesia, la qual d'aquesta manera contraresta el pragmatisme i el materialisme que la caracteritza però que, a la vegada, permet el funcionament de la societat.
20. En conclusió, Santiago Rusiñol és l’autor català modernista simbolista més important en l’àmbit teatral i té un gran renom arreu del món. Des de petit va tenir clara la seva vocació i, així doncs, va dedicar la seva vida a la producció artística. Grans obres com “L’alegria que passa” o “L’auca del senyor Esteve” són fruit del seu treball i són el seu llegat, que perdurarà per sempre.
