2. Vicent Andrés
Estellés
Autor de llengua valenciana, és un dels més
reconeguts en el seu àmbit: la poesia. Va
nàixer a Burjassot el 4 de setembre a l`any
1924.
A rebut múltiples premis pel seu gran treball
amb les lletres. Desde premis de la comunitat,
fins a premis adjudicats pel Ministeri de
Cultura d`Espanya.
Va morir el 27 de març a l`any 1993.
3. Pilars del
llenguatge
literari.
Fidel a les seves arrels, Estellés forjà el seu
llenguatge literari sobre:
.- La llengua poètica dels clàssics valencians del
segle XV, especialment la d’Ausiàs March.
.- La llengua de les obres contemporànies de la
literatura catalana/valenciana, sobretot la dels
poetes del segle XX.
.- La llengua col.loquial que aprengué a l'Horta
durant la infantesa i que mantingué viva durant tota
la vida.
4. Principals eixos
temàtics
L'obra poètica d'Andrés Estellés no és fàcil d’encasellar perquè
és prolífica, original i exuberant.
Fou un poeta apassionat que retratà admirablement la vida
quotidiana.
Els seus temes principals són : l'amor, la mort i el compromís cívic.
5. L`amor
En aquest tema Vicent Andrés es centra en
descriure la seua percepció de la vida on es viu
una continua persecució i humillació constant, i
mostra el tema de l`amor com a possibilitat de
salvació i redacció.
Ell descrivia l`amor com una fantasia meticulosa
en la qual caien els amants.
L`amant de tota la
vida
Amor i amor quan
plou i quan fa sol,
amor quan és de dia o
és de nit,
i a la taula i al llit, al
primer crit,
i l'oli socarrant-se en
el cresol.
6. La mort
La mort la descriu desde perspectives diferents:
.- D’una banda l`explica amb fets de morts
col.lectives ja siguen guerres o aconteciments on
han mort moltes persones.
.- D`una altra banda hi parla de la mort individual,
concretament de la mort de la seva filla.
Amb aquesta mort, Vicent queda marcat per la mort
com a tema recurrent de la seva obra poètica.
POST-MORTEM
Hi ha dies, hi ha certs dies,
ja veus ara,
estic morint-me de tristesa,
plore,
pense en tu i et voldria al
meu costat:
ara sí que seríem ben
feliços.
Tot t'ho perdone, vida
meua, tot,
t'ho perdone, ho oblide, res
de res,
ara seria el teu amant
sol.lícit,
tractaria d'entendre't, de
comprendre't.
7. To Popular Poètic
El to popular de la poesia d'Estellés s'hi vincula amb:
- El compromís cívic amb un país condemnat al
silenci.
- El patiment d’una feroç dictadura i anul·lació de
la identitat i la cultura pròpies.
Estellés s'erigeix en el poeta de la resistència i de
l'esperança en un futur més pròsper i més lliure.
L'AMIC
A Vicent Ventura, quan era a
l'exili
Amic del cor, de l'ànima, del
fetge,
jo no sé fer rellotges, jo voldria
anar plorant pel boulevard, la
boira,
i preguntar-li a Brassens si has
dinat.
Enamorats que es palpen en el
metro,
pàtries del neon, sonets
greixosos,
el baf de col bullida, la
nostàlgia,
la llarga escala d'escalons de
fusta.
Que estic trist, que et recorde,
que no puc,
un ofegat en el bocoi del vi,
músiques de Vivaldi per
l'estora.
Torne a la vida miserablement
ple de papers, desistiments,
silenci,
amb calcetins de llana tots els
dies.
8. Elaboració
estilística i
retòrica.
La poesia d'Estellés evidencia també una particular
elaboració estilística i retòrica, visible en:
- La seua adjectivació, en les imatges metafòriques,
en el filtre culte, així com en l’ús de metres regulars
(decasíl·labs, alexandrins).
- En el vers lliure i en els topònims, que per a ell són
paraules carregades de simbolisme.
També fa paròdia de la tradició clàssica de les
èglogues o dels tòpics de la Renaixença valenciana.
9. La clau que
obri tots els
panys.
Cal destacar que aquesta es una de les seves obres
mes importants i fou publicada l’any 1971.
La clau que obri tots els panys es compossa de tres
llibres: (el primer sense títol), Llibre d`exilis i Coral
romput.
En la primera part predomina l`amor i la mort. La
segona part es una dedicatòria a Manuel Sanchis
Guarner, que va viure durant molts anys a Mallorca i
l’última part gira al voltant del desencís provocat per
la tornada de l`exili.
La mort és present durant tota l`obra.