Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Plató

3,527 views

Published on

Presentació esquemàtica sobre Plató per a La banyera voladora.

Published in: Education
  • Was a little hesitant about using ⇒⇒⇒WRITE-MY-PAPER.net ⇐⇐⇐ at first, but am very happy that I did. The writer was able to write my paper by the deadline and it was very well written. So guys don’t hesitate to use it.
       Reply 
    Are you sure you want to  Yes  No
    Your message goes here

Plató

  1. 1. PLATÓ
  2. 2. "Tota la història de la filosofia no és més que un conjunt de notes a peu de pàgina de l'obra de Plató." (Whitehead)
  3. 3. Biografia Epistemologia Obra Teoria de les idees Antropologia Política Ètica
  4. 4. Biografia Plató neix a Atenes el 427 aC en una família aristocràtica vinculada al govern de la polis. Durant vuit anys va ser deixeble de Sòcrates. La seva condemna i execució el marcaren profundament. A la mort de Sòcrates Plató marxa d'Atenes i viatja a Corint, Cirene, Megara i Sicília.
  5. 5. A Sicília entra en contacte amb el pensament dels p i t ag ò r i c s, la s e va seg o na gran influència intel.lectual. A Siracusa tractarà d'influenciar en el tirà de la ciutat per dur a terme el seu projecte polític. N o va m e n t a Atenes fundà l' A c a d è m i a platònica l'any 388 aC. Serà un dels principals centres de coneixement de l'Antiguitat. Plató mor a Atenes l'any 347 aC
  6. 6. INFLUÈNCIES EN PLATÓ Sòcrates Parmènides Heràclit Pitagorisme Orfisme Compromís amb la veritat Universalisme Intel.lectualisme moral Rebuig al relativisme Mètode dialèctic Ésser etern i permanent Rebuig dels sentits Esdevenir constant del món físic Matematicisme del cosmos Metempsicosi i reencarnació Doctrina de lànima Cos com a presó de l'ánima
  7. 7. Obra La major part de l'obra platònica que conservam té forma de diàleg. Els diàlegs s'adeqüen al mètode maièutic socràtic i a la dialèctica platònica. Tenen a més una clara finalitat didàctica. Conservam uns 30 diàlegs que es solen classificar en quatre períodes o etapes.
  8. 8. Etapes socràtica segueix Sòcrates de transició formula la teoria de les idees de maduresa dona forma consistent a la teoria de les idees de vellesa revisa de forma crítica el seu pensament
  9. 9. Etapes socràtica Apologia de Sòcrates, Critó, Eutifró, Laques, Ió, Protàgores, Carmides, Lisi, La República, (I) transició Gòrgies Menó Eutidem Hipias,(I-II) Cràtil Menexé maduresa El banquet Fedó Fedre La República, (II-VII) vellesa Teetet Parmènides Sofista Polític Timeu Crities Lleis Epinomis
  10. 10. Teoria de les idees (formulació inicial) La realitat és dual: hi ha un món sensible i visible, (mutable, canviant, imperfecte), i un món intel.ligible al que només podem accedir-hi per la raó, (és un món atemporal i immutable) El món sensible és una mera representació del món de les idees. Les idees o formes són la vertadera realitat. Els sentits ens donen accés al món sensible, p ar t i c u l ar. El c o n e i x e m e nt ver tad er és coneixement d'allò universal i només es pot accedir a través de la raó.
  11. 11. Món intel.ligible Realitat DUAL Món sensible la RAÓ S'hi accedeix mitjançant IDEES eternes immutables perfectes necessàries És un món de els COSES SENTITS finites canviants imperfectes contingents
  12. 12. Mimesi (imitació) Participació IDEES COSES Les idees existeixen i n d e p e n d e nt m e nt del món sensible i e s t a n o r d e n ad e s jeràrquicament. Les coses són còpies imperfectes de les idees a les que imiten, (mimesi), o de les que prenen qualque part, (participació).
  13. 13. La idea del Bé és la idea suprema, il.lumina totes les altres i les coses és gràcies a ella que coneixem. És causa i raó universal. Les coses són com són gràcies a la idea del Bé que determina que siguin de la millor manera possible. La contemplació de la idea del Bé és el màxim coneixement possible. Per davall de la idea del Bé estan les idees també supremes de la Justícia i la Bellesa.
  14. 14. Mon de les idees BÉ Idea suprema Raó universal Je ra rq u ia de pe rf ec ci ó Idees de les virtuts ètiques Justícia Idees estètiques Idees de les formes matemàtiques Idees de les coses sensibles Bellesa
  15. 15. Teoria de les idees (revisió crítica) Plató es veu obligat a reformular la teoria inicial i qüestiona la naturalesa de les idees, les seves relacions entre sí i les relacions de les idees amb les coses). Es redueix la radicalitat del dualisme. El concepte de mimesi és substituït pel de participació, segons el qual les idees no es limiten a imitar les coses, sinó que participen d'elles. En aquesta segona exposició, la dialèctica, procés ascendent segons el qual passam de la multiplicitat de les coses a la unitat de les idees, es substitueix pel mètode de la divisió dicotòmica.
  16. 16. Pensament sistemàtic Realitat Teoria del coneixement Antropologia Teoria de les idees Ètica Política
  17. 17. Antropologia Ànima Immaterial Eterna Immutable unió accidental Cos Dualisme antropològic Material Corruptible Finit Imperfecte
  18. 18. Ànima Tripartita Racional Raó Intel.ligència Irascible Passions nobles Concupiscible Baixes passions Instints primaris Materialitat Emocions Força, voluntat, coratge
  19. 19. Racional Raó Saviesa Prudència Intel.ligència Ànima Tripartita Irascible Fortalesa Passions nobles Emocions Força, voluntat, coratge Concupiscible Temprança Baixes passions Instints primaris Materialitat Virtuts pròpies
  20. 20. Epistemologia Hi ha graus de coneixement, només el coneixement de les idees és coneixement vertader. El coneixement sensible de les coses és coneixement aparent. La dialèctica és el procés intel.lectual que ens permet accedir al món de les idees. És un procés ascendent. Plató ho exemplifica amb el seu símil de la línia.
  21. 21. Símil de la línia Món sensible Món Intel.ligible raó intel.ligència imaginació sentits imatges coses formes idees Eikasia Pistis Dianoia Noesi DOXA (opinió, EPISTEMÉ (Veritat o coneixement Vulgar) ciència)
  22. 22. DOXA (opinió, coneixement Vulgar) Pistis Eikasia imaginació imatges No és coneixement a través de sentits coneixem coses Física
  23. 23. EPISTEMÉ (Veritat o ciència) Dianoia Raó Noesi a través de Formes matemàtiques Matemàtiques coneixem Intel.ligència Idees Dialèctica
  24. 24. Intuïció Abstracció Deduccions Idees universals Veritats intuïdes Veritats deduïdes Sensacions Creences Imaginació Coses particulars Conjectures
  25. 25. Intuïció Intel.ligència Veritats intuïdes Deduccions Sensacions Imatges Raó Sentits Imaginació Veritats deduïdes Creences Conjectures
  26. 26. Reminiscència Tot coneixement és reconeixement L'ànima immortal recorda allò que ha contemplat abans de veure's empresonada en un cos mortal, (anamnesi)
  27. 27. Política La teoria política de Plató es deriva de la seva antropologia i del desencís davant el fracàs de les diferents formes de govern que havia a les polis. Totes les bones formes de govern degeneraven en formes perverses per culpa dels governants o dels governats. A un estat ideal haurien de governar els millors i cada home hauria de fer la funció que millor pot d'acord amb la part de l'ànima que predomini en ell.
  28. 28. Aristocràcia Timocràcia Oligarquia Democràcia Demagogia La corrupció natural fa que l'aristocràcia degeneri en timo cràcia. Si els guardians sobrepassen les els més seves funcions i governen, forts s o v i n t v i o l e n t a m e n t, cerquen el benefici propi, igual que en una els més oligarquia. És normal que rics en aquests règims el poble es rebel.li i prengui el p o d e r. E l g o v e r n d e l el poble poble pot semblar just, però no ho és i la democràcia acaba els d eg e n e r a nt s e m p re e n sofistes pura demagogia. els millors
  29. 29. Tipus d'home Homes d'or Homes de plata Homes de bronze Governants Funció social Guardians Productors
  30. 30. Doctrina del filòsof governant Aquelles ànimes en les que predomina la part concupiscible son ànimes molt arrelades al món material. Han de ser els obrers, artesans i llauradors, els treballadors que produeixin per a l'Estat. Les ànimes on predomina la part irascible, fortes i coratjoses, han de protegir i defensar la ciutat. Seran els guardians. Només aquelles ànimes on predomina la part racional estan preparades per a contemplar les idees del Bé, la justícia i la Bellesa. Són les ànimes dels filòsofs. Aquests han de governar.
  31. 31. Un estat no és més just perquè el governi la majoria, sinó que ja justícia s'obté de l'equilibri harmònic entre les virtuts que corresponen a cada part de l'ànima. Prudència Justícia Per Fortalesa això s'han d'equlibrar Temprança també har mònicament aquestes virtuts en l'organització de l'Estat perquè hi hagi justícia social.
  32. 32. La proposta política platònica és en realitat una utopia basada en una estricta enginyeria social que en termes moderns pot ser entesa com una forma de totalitarisme. Ni els guardians ni els governants poden tenir família ni possessions. L'Estat els ha de donar tot el que necessiten per viure. La seva descendència ha de ser programada i controlada per garantir l'excel.lència. Un estricte sistema educatiu ha de permetre la selecció de les millors naturaleses i servir per a classificar les persones en grups socials en funció de la seva ànima.
  33. 33. En d iferents processos le s n at u r ale s e s menys 50 anys Governen s e le cte s surten del sistema i Filòsofs per torns selectius passen a exercir la governants funció que les és pròpia. Alternen l'estudi de la filosofia amb càrrecs 35 anys secundaris Filòsofs S'ensenya la dialèctica durant cinc 30 anys anys només als més aptes. Guardians Formació superior comuna a tots els futurs 20 anys guardians: aritmètica, lògica, plana, art de la guerra, música, astronomia... G u ar d i a n s auxiliars Formació bàsica elemental comuna a futurs guardians i filòsofs: música, educació física. Els productors no necessiten cap formació específica. Les naturaleses menys hàbils surten del aprenen els oficis manuals per imitació. sistema educatiu i
  34. 34. Ètica Seguint l'intel.lectualisme moral socràtic, (segons el qual no existia el mal, sinó la ignorància), Plató afirma que qui no actua correctament és perquè desconeix la idea del Bé. Afirma doncs Plató un universalisme moral contrari al relativisme epistemé, moral sofístic. El (ciència, coneixement coneixement vertader), i moral no doxa és o coneixement subjectiu. Les idees de les virtuts ètiques com la justícia són les més importants just després de la idea del Bé, que les il.lumina i dona forma. De la seva contemplació i coneixement depèn la virtut d'una ànima racional intel.ligent.
  35. 35. La idea suprema del BÉ il.lumina la idea de JUSTíCIA que equilibra i harmonitza Les parts de l'ànima per tal d'aconseguir la FELICITAT a través de la VIRTUT
  36. 36. La felicitat és el màxim bé al que s'orienta la conducta humana i al que s'arriba per la pràctica de la virtut i la seva norma objectiva s'ha de cercar en les idees ètiques. D'entre totes elles destaca la Justícia, que s'encarrega d'equilibrar les parts de l'ànima per sotmetre els impulsos, instints, passions i emocions a la raó i així orientar rectament la conducta.
  37. 37. Prudència / Saviesa La raó ha de dirigir rectament la conducta d'acord amb les idees de les virtuts ètiques Justícia Fortalesa Valor i equilibri per a enfrontar totes les situacions de la vida Temprança Control i moderació dels apetits i instints primaris
  38. 38. Harmonia Equilibri Salut de l'ànima VIRTUT Purificació Metempsicosi (reencarnació) Una vida virtuosa permet la purificació de l'ànima que es reencarnarà en una ànima millor fins a arribar finalment a alliberar-se del cos
  39. 39. www.labanyeravoladora.com

×