Normalment el centenari de sistemes de transports, comporta una mirada enrere i parlar de la seva evolució, però quan aquest aniversari es del inici de l’aviació comercial, aquí a casa nostre es com si sentíssim ploure, no interessa simplement. El setembre de 1919 es varen complir cent anys de l’aviació comercial, un sistema de transport tan baladí que ha fet desaparèixer els transatlàntics i a fet el mon petit, al temps que avui es possible arribar a qualsevol punt del globus terraqui per l’aire, a l’hora que es m’adeixen les distancies per unitat de temps.

1. CENTANARI DE L’AVIACIÓ COMERCIAL A CATALUNYA I ESPANYA
SETEMBRE DE 1919
Durant tot l’any 2019 a l’aeroport del Prat hi han passat 52.686.314 passatgers,
una xifra molt gran. Resultan més passatgers que habitants te l’estat espanyol.
Aquesta dada per si mateixa hauria de produir una reflexió sobre el sistema de
transport i una mirada enrere.
Si ens fixem en les dades que es poden extreure de diferents fonts, veurem
que de setembre de 1919 a juliol de 1936 passaren 87.057 passatgers per dos
dels aeroports terrestres de Barcelona, l’Aeroport del Prat o Aeroport
provisional de Barcelona i l’aeròdrom dels francesos. Aquesta dada global dels
anys entre la I Guerra Mundial i la Guerra civil espanyola, es molt inferior al que
serien les dades d’un sol mes de l’any passat. Per tant l’augment exponencial
de l’importància d’aquell nou sistema de transport, al 1919, ens hauria de dur a
preguntar.Com va començar?. Responc a continuació aquest simple pregunta.
La Primera Guerra Mundial va donar, als avions, un salt qualitatiu tècnic i
l’industria va produir en sèrie 177.000 avions en total. En acabar el conflicte la
producció va parar en sec. El mercat d’aviació militar quedà saturat. Les
El Salmson A 2 aterrat a l’hipòdrom de Can Tunis amb Pierre G Latécoère,en el
Cadillac, i el pilot Cornemont. Fotografia: Arxiu Latécoère Suïssa.

2. fàbriques necessitaven un mercat nou, organitzant les primeres línies aèries.
Els estats guanyadors, venien els excedents a bon preu.
Durant la Guerra a Alemanya, l’holandès Antoni Fokker, , pensà que en acabar
el conflicte l’avió podia emparar-se com aparell de transport i abans d’acabar el
conflicte, havia construir d’amagat un avió de transport.
A l’altra bàndol, l’industria’l francès Pierre George Latécoère que ja participà en
la producció bèl·lica, al 1917 va guanyar un concurs per a produir avions
Salmson A 2 . Aixecà una fàbrica a Montaudran, al costat de Tolosa i inicia la
producció d’aparells a un ritme de sis unitats diàries. Un dia mentre volava en el
vol de proba d’un dels Salmson A 2, abans de lliurar-lo a l’exèrcit va pensar
que l’avió podria servir per quelcom més útil socialment.
Latéoère era un home decidit i tant aviat va acabar el conflicte, registrà el nom
de la línia aèria “Compagnie Espagne Marroc Algérie”. El primer pas per a
posar en pràctica el seu projecta de línia aèria de Tolosa fins a Argentina.
Quelcom impensable al 1918. Va fer primer pas el 25 de desembre de 1918,
volant amb el Salmson 2A2, Núm 4458, pilotat per Cornemont, va volar de
Tolosa a Barcelona, aterrant a l’hipòdrom de Can Tunis. El vol durà 2h 30 min.
Arriba en un principi d’acord amb Talleres Hereter, per a fer escala a l’aeròdrom
de La Volateria i l’endemà tornà a Tolosa en vol.
Aquest fou el primer vol d’estudi per arribar a Casablanca. El primer objectiu.
Calgueren dos vols més per completar l’estudi de la ruta Tolosa – Barcelona –
Alacant - Màlaga- Casablanca. Comença a operar la ruta postal comercialment
l’1 de setembre de 1919, esdevenint la primera línia aèria a Catalunya i
Espanya.
Lluís Corominas