Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA

84 views

Published on

.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

BARCINO - BARCELONA ROMANA - CATALA

  1. 1. BARCINO - LA BARCELONA ROMANA MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
  2. 2. El recinte de Barcino estava emmurallat, amb un per�metre de 1,5 km comprenia des de la porta que s'obria a l'actual Pla�a Nova fins al carrer Regomir. va passar a disposar d'un recinte de tipus quadrangular. A l'sembla, el Decumanus o eix menor abastava de la pla�a de l'�ngel fins a la cru�lla de Call i Aviny� tenia quatre portes: la Praetoria (pla�a Nova), la Decumana (carrer Regomir), la Principalis Sinistra (pla�a de l'�ngel) i la Principalis Dextra (carrer de l'Call).
  3. 3. La ciutat estava protegida per muralles defensives que formaven un oct�gon irregular ocupant una superf�cie de 10 hect�rees; hi va haver dos recintes emmurallats, encara que de qu� avui es conserven fragments �s de el segon, que data de finals de segle III. Al llarg del seu per�metre hi havia 76 torres defensives. Barcino tenia 4 portes d'entrada a la ciutat i dos aq�eductes.
  4. 4. Va ser durant el regnat d'Augusto (27 a. C.-14 a. C.) el qual va suposar la conversi� de la Rep�blica romana a imperi quan es va fundar la col�nia que donaria origen a la ciutat, batejada com Barcino, segurament com llatinitzaci� de l' nom iber Barkeno. Fundada entre el 15 a. C. i el 10 a. De l'escultor Joan Brossa, aquestes 7 lletres, 6 a bronze i la N en alumini, fan refer�ncia a Barcino, la ciutat romana que antecedeix a l'actual Barcelona.
  5. 5. La pla�a Sant Jaume sempre ha estat centre de poder a la ciutat des de temps immemorials. Era el centre de f�rum, on es creuaven els dos carrers: El Cardus i el Decumanus de qu� partien els dos carrers principals que condu�en a les quatre portes. De nord a sud s'estenia el decumanus (avui carrers de l'Bisbe i Ciutat) i d'est a oest el card (avui Baixada de la Libretear�a i carrers Libretear�a i Call.
  6. 6. La muralla romana de Barcelona �s un conjunt arqueol�gic i monumental format per les restes que es conserven de l'antiga muralla constru�da en temps de l'Imperi rom�, entre el segle I a. C. i el segle IV. Es troben al Barri G�tic. Portal de l'Bisbe, antiga porta Praetoria de la Barcino romana, amb les dues torres de defensa i restes de la muralla i de l'aq�educte.
  7. 7. Un dels elements sorprenents de l'm�n rom� �s el seu domini de l'aigua. Aquest element b�sic per al desenvolupament de la vida humana es feia arribar des de qualsevol lloc per molt allunyat que estigu�s per al seu �s gr�cies a el domini que en el camp de l'enginyeria van tenir els romans. Reconstrucci� de l'�ltim dels arcs de l'aq�educte que el 1958 que es va fer a la pla�a Nova.
  8. 8. Les aig�es de l'Bes�s i de les fonts de Collserola corrien cap a Barcino per dos aq�eductes magn�fics. Confluint cap a la porta nord-oest de la ciutat pels actuals carrers dels Arcs i dels Capellans, tots dos aq�eductes s'unien a la pla�a Nova abans d'abocar les seves aig�es en els dip�sits que prove�en a fonts, cases i termes.
  9. 9. El sector corresponent a al Pla de la Seu, ja a l'descobert a mitjan el segle XX, �s el que millor ens deixa veure com seria el recinte rom�, sobre el qual es va construir la casa de l'deg� i la de l'Ardiaca. Pel carrer de Santa Ll�cia, podem accedir a l'interior de la casa de l'Ardiaca on ens trobarem l'entrada dels dos aq�eductes.
  10. 10. Situats al carrer 'Duran i Bas', es conserven quatre laterals dels arcs d'un aq�educte que portava l'aigua des de l'actual localitat de Montcada fins a la ciutat romana de Barcino. Aquests arcs es troben integrats a la paret mitgera d'un immoble de segle XIX.
  11. 11. La pla�a de Ramon Berenguer el Gran, on sobre la muralla romana es troben restes de la muralla medieval; sobre aquesta base s'al�a la Capella de Santa �gueda.
  12. 12. En diversos punts de l'Barri G�tic encara s�n visibles els fragments de muralla. La potent muralla que envoltava la metr�poli es va mantenir igual durant gaireb� mil anys, fins que Jaume I, al segle XIII, va ordenar l'ampliaci�. Durant segles, la ciutat va romandre dins dels l�mits d'aquesta muralla.
  13. 13. Antiga Porta Praetoria de la Barcino romana, amb les dues torres de defensa i restes de la muralla. Recinte emmurallat rom� ha quedat a la planta de la part vella de la ciutat i avui �s possible rec�rrer-ho en la seva totalitat. Comencem per la Pla�a Nova, on trobem l'�nica porta conservada de les quatre que va tenir la col�nia romana.
  14. 14. La Pla�a de l'Rei pot ser el punt de partida de la Barcino romana. Sota la pla�a de l'amb entrada pel Museu d'Hist�ria de la Ciutat es pot veure la part interna de la muralla, a m�s de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana. El circuit arqueol�gic passa per un 'barri industrial' amb tallers i factories dedicades a activitats artesanals. 4.000 m2 de restes arqueol�giques, situat sota la pla�a.
  15. 15. Barcino pot presumir de comptar amb importants vestigis arqueol�gics de l'antiga muralla romana, les columnes del seu temple, termes, aq�eductes i fins a un sector de la trama urbana que pot visitar-se a la part subterr�nia del Museu d'Hist�ria de la Ciutat de Barcelona - MUHBA.
  16. 16. Museu d'Hist�ria de la Ciutat - MUHBA a la pla�a de l'Rei. Amb acc�s des del Palau Clariana Padell�s accedim a el subs�l arqueol�gic. �s una �rea enorme, que s'est�n fins a sota dels fonaments de la Catedral, pots rec�rrer els antics carrers, passant davant d'edificis i botigues.
  17. 17. Un barri de tallers i d'ind�stries de transformaci�, entre els quals hi ha una bugaderia i tintoreria de segle II dc. una Cetaria, factoria de segle III d.c., dedicada a salar el peix i a elaborar salses derivades, com el Garum.
  18. 18. Placa epigr�fica de marbre blanc de lini-carrera 110-130 dc l Barcino d'August, van fundar una petita col�nia a la qual van cridar amb el nom de Col�nia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
  19. 19. Algunes restes de la muralla es conserven al subs�l de l'MUHBA, aix� com restes de diversos edificis de la Barcino romana.
  20. 20. Pintura mural Genet, fragment de pintura mural de la Domus de l'Arxiu Administratiu finals segle IV.
  21. 21. La col�lecci� de l'museu consta principalment d'objectes procedents d'excavacions i contempla peces tan diverses com cer�miques, material l�tic, epigrafia, vidre, orfebreria, escultura en marbre i pedra.
  22. 22. Una passarel�la recorre les restes de la Barcino romana, ens trobem amb restes arqueol�giques, abund�ncia d'escultures, mosaics.
  23. 23. L'Antiga Col�nia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino es va aixecar sobre el cim de l'sovint mont T�ber ahi vam trobar una placa amb la cota altim�trica que explica que l'altura d'aquesta cim barcelonina �s de 16,9 m sobre el nivell de la mar i una pedra de mol� encastada a terra indica on est� exactament el punt m�s alt de la vella Barcelona.
  24. 24. En l'actual carrer Parad�s, a la seu de Centre Excursionista de Catalunya, els socis cada vegada que van a centre escalen la muntanya Taber. A l'entrar a l'interior de la seu al pati ens sorpr�n trobar quatre columnes i un fragment de l'entablamento romanes.
  25. 25. A Barcelona sobresurten diverses columnes cor�nties del que era antigament el ciclopi temple consagrat a August, el fundador de Barcino. Constru�t a principis de segle I de la nostra era, tenia ni m�s ni menys que 35 metres de llarg i gaireb� 18 d'ample.
  26. 26. El temple estava envoltat de columnes, 6 m seu costat curt i 11 m al llarg. Les restes conservades corresponen a un dels seus angles posteriors.
  27. 27. A la pla�a de l'�ngel on en el seu dia va estar el portal a qu� arribava i partien les dues vies m�s importants: la Via Augusta, que venia de nord procedent de Roma, i la via mar�tima que duia a la platja i que seria el principal centre comercial de la Barcelona durant tota l'Edat Mitjana a la pla�a de l'�ngel, on hi havia la Porta Sinistrade, �s l'antic cardus que creuava la ciutat de nord a sud, fins a la denominada Porta Dextra, a la fi de l'actual carrer de l'Call ; la pla�a de Sant Jaume, al centre, s'est�n una mica m�s a al sud-est d'on llavors es trobava el f�rum; i els carrers de l'Bisbe, de la Ciutat i de l'Regomir recorren l'antic decumanus des de la Porta Praetoria, a l'oest, fins a la Porta Decumana o Porta de Mar, a l'est.
  28. 28. De l'antiga muralla es conserven diverses restes, sobretot dels trams nord i est. Els principals es troben a la Pla�a Nova, on se situava la Porta Praetoria aqu� es conserven dues de les torres, part de la muralla perimetral i una arcada de l'antic aq�educte que portava aigua a la ciutat. Sobre aquest tram es van construir les cases de l'deg� i de l'Ardiaca.
  29. 29. Pel carrer Tapineria, on es conserva una torre de planta poligonal que formava l'angle nord de l'recinte; aquesta part de la muralla va servir de suport per al mur posterior de la casa de la Pia Almoina.
  30. 30. Casa de la Pia Almoina.
  31. 31. Sobre el sector del carrer de les muralles romanes, carrer de l'Sotstinent Navarro.
  32. 32. Per la muralla del carrer Sotstinent Navarro on sobre una volta apuntada es va aixecar el Palau de Requesens.
  33. 33. El Palau Recasens va ser constru�t al segle XIII. Assentat sobre la muralla romana, un arc de mig punt uneix dues torres de la muralla per donar consist�ncia a el nou edifici. el Palau Requesens �s un monument protegit com a B� Cultural d'Inter�s Nacional.
  34. 34. El Palau Requesens. Situado, en el barrio G�tico, dicho tambi�n Palau de la Condesa de Palam�s, hab�a sido el palacio privado m�s grande de la Barcelona medieval. Hoy es sede de la Reial Academia de Bones Lletres.
  35. 35. Carrer de la Palla presenta un pati amb un ampli fragment de la muralla romana que serveix d'homenatge a el gran escultor Frederic Mar�s.
  36. 36. Carrer Baixada del Ca�ador.
  37. 37. Posteriorment, entre els segles III i IV, ia causa dels cada vegada m�s habituals atacs dels pobles estrangers, la muralla es va enfortir per la seva cara externa amb un nou recinte constru�t a base de grans carreus i refor�ada amb 76 torres. Barcino destacava pel seu recinte emmurallat que la convertia en un espai ben defensat i pr�cticament inexpugnable.
  38. 38. Despr�s enderrocar dos edificis que l'ocultaven, els situats en els n�meros 14 i 16 del carrer de l'Sotstinent Navarro, ha aflorat l'enorme mur, com una mena de supervivent d'una altra �poca, que sumats als que ja eren visibles forma un llen� de uns 40 metres. La poblaci� va cr�ixer a l'interior ia l'exterior de l'recinte rom�, fins que al segle XIII Jaume I va permetre fer edificacions adossades a la muralla i obrir finestres, mentre feia construir una altra nova per ampliar el recinte fortificat de la ciutat. D'aquesta manera, la muralla romana va anar desapareixent, emmascarada per noves construccions.
  39. 39. Amb la fundaci� de Barcino es va realitzar una primera muralla, amb pedra de mida petita, d'uns dos metres de gruix. M�s tard el gruix de la muralla va passar a ser d'uns 8 m. Barcino era llavors inexpugnable.
  40. 40. Pel carrer de l'Sotstinent Navarro recorrem un bon tra�at de les muralles incrementades fa pocs anys amb un nou tram immediat a la Baixada de l'Ca�ador.
  41. 41. Al carrer Regomir en els n�meros 7 i 9 es poden visitar d'una banda un tram de 17 metres de muralla de segle IV que seguia el cam� de ronda que va envoltar Barcelona durant mil anys, des del segle III.
  42. 42. Restes de l'antiga Porta de Mar al Centre C�vic Pati Llimona, al carrer Regomir. Per la Porta Decumana oriental o Porta de Mar entraven els mercaders i les mercaderies que arribaven de tota la Mediterr�nia. Estava flanquejada per torres circulars que refor�aven els seus defenses i la monumentalizaban. Es conserva �nicament una de les portes laterals.
  43. 43. Els portoria eren els impostos que es pagaven sobre el transport terrestre o mar�tim de mercaderies i persones a l'passar per determinats ports o frontera .Al costat de la Porta de Mar, on hi havia un cos de gu�rdia.
  44. 44. Centre C�vic Pati Llimona. La porta de la Mar i les restes d'unes termes de segle I. Les termes o banys p�blics eren un lloc d'esbarjo molt important en la vida d'un rom� i podien entrar ciutadans de totes les classes socials, fins i tot els esclaus.
  45. 45. Centre C�vic Pati Llimona traces dels murs de les estances, revestiments hidr�ulics, clavegueram paviments hidr�ulics, part de l'vas d'una piscina, albellons o restes d'escales.
  46. 46. Pati Llimona on es conserven, a m�s de les restes de la muralla original, fragments de la porta.
  47. 47. Pati Llimona les restes de la muralla romana en aquest tram s�n especialment interessants.
  48. 48. Al carrer de l'Correu Vell hi ha una torre de planta circular que formava un dels angles de la muralla. Igualment, es troba un tram a la pla�a Traginers, on es conserva una altra de les torres.
  49. 49. A la pla�a dels Traginers, a uns pocs metres de la muralla descoberta, es va localitzar en la d�cada de 1950, despr�s de derrocar un altre edifici, la torre rodona situada a l'angle inferior dret de la muralla, a m�s d'una arcada g�tica.
  50. 50. En la pla�a dels Traginers on destaca una potent torre circular.
  51. 51. Un altre fragment destacat de la muralla romana el trobem a la botiga situada als baixos de la n� 1 de l'carrer de l'Call. A escassa dist�ncia d'aquestes restes es situava la quarta porta la Decumana.
  52. 52. Especialment interessants s�n els vestigis que, despr�s de la guerra civil, van apar�ixer a la Pla�a de la Vila de Madrid. Despr�s dels bombardejos soferts per la ciutat es va procedir a l'enderroc d'un convent carmelita a la zona i va apar�ixer una via sepulcral. Com era costum entre els romans, les restes dels difunts se situaven a banda i banda de les vies d'acc�s a la ciutat. Grans sepulcres en forma de cupa, altarcillos i l�pides converteixen aquesta part de la ciutat en un interessant jard� arqueol�gic. La llei romana prohibia els enterraments dins de la ciutat i, per aix�, les �rees funer�ries de Barcino es situaven extramurs.
  53. 53. Amagada en aquests indrets de la ciutat trobem les restes materials de murs, carrers, tombes i aq�eductes i si aprofundim una mica m�s en la nostra cultura apreciarem que tenim molts elements romans. Com va escriure l'escriptor Josep Pla: "El meu cognom, aquesta terra, el meu mas, l'escriptura ordenada que vull fer, creieu-me, s�n vulgarment romans".
  54. 54. A difer�ncia d'altres ciutats romanes que van decaure des de mitjans de segle III a mesura que trontollava l'Imperi, Barcino es va consolidar com a refer�ncia militar i estrat�gica. La transformaci� i el creixement urbans s�n perceptibles en la continu�tat de f�rum o en la construcci� de la nova i gran muralla durant el segle IV, un potent circuit que la va protegir a la ciutat durant m�s de nou segles.
  55. 55. Les torres, muralles i gran part de les cases i edificis romans van ser constru�ts amb les pedres de l'antiga pedrera de Montju�c. Llavors el mar estava molt m�s a prop que ara i el transport es feia pel mar.
  56. 56. Les seves muralles han fet que, entre altres denominacions, Barcelona sigui coneguda com la ciutat coronada. Al llarg dels segles de dominaci� romana, la col�nia va ser doblement emmurallada. Actualment queda molt per descobrir de l'antiga Barcino el m�s visible poden ser l'antiga muralla i les seves portes.
  57. 57. La Barcelona romana era una ciutat at�pica, petita per� de gran import�ncia comercial (estava exempta d'impostos) i administrativa per on transcorria la Via Augusta, amb molts lliberts (servents que havien aconseguit la seva llibertat), domus de luxe i grans viles fora de les muralles.
  58. 58. La comunitat Barcinonense va ser aix� mateix una societat oberta i integradora, un focus d'atracci� per a elements forans en la qual van promocionar els lliberts, antics esclaus que un cop lliures exercien com a representants dels seus interessos econ�mics i dels seus antics amos, fins a esdevenir poders f�ctics .
  59. 59. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com FI

×