1. BARCINO - LA BARCELONA ROMANA
MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
2. El recinte de Barcino estava emmurallat, amb un perímetre de 1,5 km comprenia des de la porta que s'obria a l'actual Plaça Nova fins al carrer Regomir. va passar a
disposar d'un recinte de tipus quadrangular. A l'sembla, el Decumanus o eix menor abastava de la plaça de l'Àngel fins a la cruïlla de Call i Avinyó tenia quatre
portes: la Praetoria (plaça Nova), la Decumana (carrer Regomir), la Principalis Sinistra (plaça de l'Àngel) i la Principalis Dextra (carrer de l'Call).
3. La ciutat estava protegida per muralles defensives que formaven un octògon irregular ocupant una superfície de 10 hectàrees; hi va haver dos recintes
emmurallats, encara que de què avui es conserven fragments és de el segon, que data de finals de segle III. Al llarg del seu perímetre hi havia 76 torres defensives.
Barcino tenia 4 portes d'entrada a la ciutat i dos aqüeductes.
4. Va ser durant el regnat d'Augusto (27 a. C.-14 a. C.) el qual va suposar la conversió de la República romana a imperi quan es va fundar la colònia que donaria origen
a la ciutat, batejada com Barcino, segurament com llatinització de l' nom iber Barkeno. Fundada entre el 15 a. C. i el 10 a. De l'escultor Joan Brossa, aquestes 7
lletres, 6 a bronze i la N en alumini, fan referència a Barcino, la ciutat romana que antecedeix a l'actual Barcelona.
5. La plaça Sant Jaume sempre ha estat centre de poder a la ciutat des de temps immemorials. Era el centre de fòrum, on es creuaven els dos carrers: El Cardus i el
Decumanus de què partien els dos carrers principals que conduïen a les quatre portes. De nord a sud s'estenia el decumanus (avui carrers de l'Bisbe i Ciutat) i d'est
a oest el card (avui Baixada de la Libretearía i carrers Libretearía i Call.
6. La muralla romana de Barcelona és un conjunt arqueològic i monumental format per les restes que es conserven de l'antiga muralla construïda en temps de
l'Imperi romà, entre el segle I a. C. i el segle IV. Es troben al Barri Gòtic. Portal de l'Bisbe, antiga porta Praetoria de la Barcino romana, amb les dues torres de
defensa i restes de la muralla i de l'aqüeducte.
7. Un dels elements sorprenents de l'món romà és el seu domini de l'aigua. Aquest element bàsic per al desenvolupament de la vida humana es feia arribar des de
qualsevol lloc per molt allunyat que estigués per al seu ús gràcies a el domini que en el camp de l'enginyeria van tenir els romans. Reconstrucció de l'últim dels arcs
de l'aqüeducte que el 1958 que es va fer a la plaça Nova.
8. Les aigües de l'Besòs i de les fonts de Collserola corrien cap a Barcino per dos aqüeductes magnífics. Confluint cap a la porta nord-oest de la ciutat pels actuals
carrers dels Arcs i dels Capellans, tots dos aqüeductes s'unien a la plaça Nova abans d'abocar les seves aigües en els dipòsits que proveïen a fonts, cases i termes.
9. El sector corresponent a al Pla de la Seu, ja a l'descobert a mitjan el segle XX, és el que millor ens deixa veure com seria el recinte romà, sobre el qual es va construir
la casa de l'degà i la de l'Ardiaca. Pel carrer de Santa Llúcia, podem accedir a l'interior de la casa de l'Ardiaca on ens trobarem l'entrada dels dos aqüeductes.
10. Situats al carrer 'Duran i Bas', es conserven quatre laterals dels arcs d'un aqüeducte que portava l'aigua des de l'actual localitat de Montcada fins a la ciutat
romana de Barcino. Aquests arcs es troben integrats a la paret mitgera d'un immoble de segle XIX.
11. La plaça de Ramon Berenguer el Gran, on sobre la muralla romana es troben restes de la muralla medieval; sobre aquesta base s'alça la Capella de Santa Àgueda.
12. En diversos punts de l'Barri Gòtic encara són visibles els fragments de muralla. La potent muralla que envoltava la metròpoli es va mantenir igual durant gairebé
mil anys, fins que Jaume I, al segle XIII, va ordenar l'ampliació. Durant segles, la ciutat va romandre dins dels límits d'aquesta muralla.
13. Antiga Porta Praetoria de la Barcino romana, amb les dues torres de defensa i restes de la muralla. Recinte emmurallat romà ha quedat a la planta de la part vella
de la ciutat i avui és possible recórrer-ho en la seva totalitat. Comencem per la Plaça Nova, on trobem l'única porta conservada de les quatre que va tenir la colònia
romana.
14. La Plaça de l'Rei pot ser el punt de partida de la Barcino romana. Sota la plaça de l'amb entrada pel Museu d'Història de la Ciutat es pot veure la part interna de la
muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana. El circuit arqueològic passa per un 'barri industrial' amb tallers i factories dedicades a
activitats artesanals. 4.000 m2 de restes arqueològiques, situat sota la plaça.
15. Barcino pot presumir de comptar amb importants vestigis arqueològics de l'antiga muralla romana, les columnes del seu temple, termes, aqüeductes i fins a un
sector de la trama urbana que pot visitar-se a la part subterrània del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona - MUHBA.
16. Museu d'Història de la Ciutat - MUHBA a la plaça de l'Rei. Amb accés des del Palau Clariana Padellàs accedim a el subsòl arqueològic. És una àrea enorme, que
s'estén fins a sota dels fonaments de la Catedral, pots recórrer els antics carrers, passant davant d'edificis i botigues.
17. Un barri de tallers i d'indústries de transformació, entre els quals hi ha una bugaderia i tintoreria de segle II dc. una Cetaria, factoria de segle III d.c., dedicada a
salar el peix i a elaborar salses derivades, com el Garum.
18. Placa epigràfica de marbre blanc de lini-carrera 110-130 dc l Barcino d'August, van fundar una petita colònia a la qual van cridar amb el nom de Colònia Iulia
Augusta Faventia Paterna Barcino.
19. Algunes restes de la muralla es conserven al subsòl de l'MUHBA, així com restes de diversos edificis de la Barcino romana.
20. Pintura mural Genet, fragment de pintura mural de la Domus de l'Arxiu Administratiu finals segle IV.
21. La col·lecció de l'museu consta principalment d'objectes procedents d'excavacions i contempla peces tan diverses com ceràmiques, material lític, epigrafia, vidre,
orfebreria, escultura en marbre i pedra.
22. Una passarel·la recorre les restes de la Barcino romana, ens trobem amb restes arqueològiques, abundància d'escultures, mosaics.
23. L'Antiga Colònia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino es va aixecar sobre el cim de l'sovint mont Tàber ahi vam trobar una placa amb la cota altimètrica que
explica que l'altura d'aquesta cim barcelonina és de 16,9 m sobre el nivell de la mar i una pedra de molí encastada a terra indica on està exactament el punt més alt
de la vella Barcelona.
24. En l'actual carrer Paradís, a la seu de Centre Excursionista de Catalunya, els socis cada vegada que van a centre escalen la muntanya Taber. A l'entrar a l'interior de la
seu al pati ens sorprèn trobar quatre columnes i un fragment de l'entablamento romanes.
25. A Barcelona sobresurten diverses columnes corínties del que era antigament el ciclopi temple consagrat a August, el fundador de Barcino. Construït a principis de
segle I de la nostra era, tenia ni més ni menys que 35 metres de llarg i gairebé 18 d'ample.
26. El temple estava envoltat de columnes, 6 m seu costat curt i 11 m al llarg. Les restes conservades corresponen a un dels seus angles posteriors.
27. A la plaça de l'Àngel on en el seu dia va estar el portal a què arribava i partien les dues vies més importants: la Via Augusta, que venia de nord procedent de Roma,
i la via marítima que duia a la platja i que seria el principal centre comercial de la Barcelona durant tota l'Edat Mitjana a la plaça de l'Àngel, on hi havia la Porta
Sinistrade, és l'antic cardus que creuava la ciutat de nord a sud, fins a la denominada Porta Dextra, a la fi de l'actual carrer de l'Call ; la plaça de Sant Jaume, al
centre, s'estén una mica més a al sud-est d'on llavors es trobava el fòrum; i els carrers de l'Bisbe, de la Ciutat i de l'Regomir recorren l'antic decumanus des de la
Porta Praetoria, a l'oest, fins a la Porta Decumana o Porta de Mar, a l'est.
28. De l'antiga muralla es conserven diverses restes, sobretot dels trams nord i est. Els principals es troben a la Plaça Nova, on se situava la Porta Praetoria aquí es
conserven dues de les torres, part de la muralla perimetral i una arcada de l'antic aqüeducte que portava aigua a la ciutat. Sobre aquest tram es van construir les
cases de l'degà i de l'Ardiaca.
29. Pel carrer Tapineria, on es conserva una torre de planta poligonal que formava l'angle nord de l'recinte; aquesta part de la muralla va servir de suport per al mur
posterior de la casa de la Pia Almoina.
31. Sobre el sector del carrer de les muralles romanes, carrer de l'Sotstinent Navarro.
32. Per la muralla del carrer Sotstinent Navarro on sobre una volta apuntada es va aixecar el Palau de Requesens.
33. El Palau Recasens va ser construït al segle XIII. Assentat sobre la muralla romana, un arc de mig punt uneix dues torres de la muralla per donar consistència a el
nou edifici. el Palau Requesens és un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
34. El Palau Requesens. Situado, en el barrio Gótico, dicho también Palau de la Condesa de Palamós, había sido el palacio privado más grande de la Barcelona
medieval. Hoy es sede de la Reial Academia de Bones Lletres.
35. Carrer de la Palla presenta un pati amb un ampli fragment de la muralla romana que serveix d'homenatge a el gran escultor Frederic Marès.
37. Posteriorment, entre els segles III i IV, ia causa dels cada vegada més habituals atacs dels pobles estrangers, la muralla es va enfortir per la seva cara externa amb
un nou recinte construït a base de grans carreus i reforçada amb 76 torres. Barcino destacava pel seu recinte emmurallat que la convertia en un espai ben defensat
i pràcticament inexpugnable.
38. Després enderrocar dos edificis que l'ocultaven, els situats en els números 14 i 16 del carrer de l'Sotstinent Navarro, ha aflorat l'enorme mur, com una mena de
supervivent d'una altra època, que sumats als que ja eren visibles forma un llenç de uns 40 metres. La població va créixer a l'interior ia l'exterior de l'recinte romà,
fins que al segle XIII Jaume I va permetre fer edificacions adossades a la muralla i obrir finestres, mentre feia construir una altra nova per ampliar el recinte
fortificat de la ciutat. D'aquesta manera, la muralla romana va anar desapareixent, emmascarada per noves construccions.
39. Amb la fundació de Barcino es va realitzar una primera muralla, amb pedra de mida petita, d'uns dos metres de gruix. Més tard el gruix de la muralla va passar a
ser d'uns 8 m. Barcino era llavors inexpugnable.
40. Pel carrer de l'Sotstinent Navarro recorrem un bon traçat de les muralles incrementades fa pocs anys amb un nou tram immediat a la Baixada de l'Caçador.
41. Al carrer Regomir en els números 7 i 9 es poden visitar d'una banda un tram de 17 metres de muralla de segle IV que seguia el camí de ronda que va envoltar
Barcelona durant mil anys, des del segle III.
42. Restes de l'antiga Porta de Mar al Centre Cívic Pati Llimona, al carrer Regomir. Per la Porta Decumana oriental o Porta de Mar entraven els mercaders i les
mercaderies que arribaven de tota la Mediterrània. Estava flanquejada per torres circulars que reforçaven els seus defenses i la monumentalizaban. Es conserva
únicament una de les portes laterals.
43. Els portoria eren els impostos que es pagaven sobre el transport terrestre o marítim de mercaderies i persones a l'passar per determinats ports o frontera .Al costat
de la Porta de Mar, on hi havia un cos de guàrdia.
44. Centre Cívic Pati Llimona. La porta de la Mar i les restes d'unes termes de segle I. Les termes o banys públics eren un lloc d'esbarjo molt important en la vida d'un
romà i podien entrar ciutadans de totes les classes socials, fins i tot els esclaus.
45. Centre Cívic Pati Llimona traces dels murs de les estances, revestiments hidràulics, clavegueram paviments hidràulics, part de l'vas d'una piscina, albellons o restes
d'escales.
46. Pati Llimona on es conserven, a més de les restes de la muralla original, fragments de la porta.
47. Pati Llimona les restes de la muralla romana en aquest tram són especialment interessants.
48. Al carrer de l'Correu Vell hi ha una torre de planta circular que formava un dels angles de la muralla. Igualment, es troba un tram a la plaça Traginers, on es conserva
una altra de les torres.
49. A la plaça dels Traginers, a uns pocs metres de la muralla descoberta, es va localitzar en la dècada de 1950, després de derrocar un altre edifici, la torre rodona
situada a l'angle inferior dret de la muralla, a més d'una arcada gòtica.
50. En la plaça dels Traginers on destaca una potent torre circular.
51. Un altre fragment destacat de la muralla romana el trobem a la botiga situada als baixos de la nº 1 de l'carrer de l'Call. A escassa distància d'aquestes restes es
situava la quarta porta la Decumana.
52. Especialment interessants són els vestigis que, després de la guerra civil, van aparèixer a la Plaça de la Vila de Madrid. Després dels bombardejos soferts per la
ciutat es va procedir a l'enderroc d'un convent carmelita a la zona i va aparèixer una via sepulcral. Com era costum entre els romans, les restes dels difunts se
situaven a banda i banda de les vies d'accés a la ciutat. Grans sepulcres en forma de cupa, altarcillos i làpides converteixen aquesta part de la ciutat en un
interessant jardí arqueològic. La llei romana prohibia els enterraments dins de la ciutat i, per això, les àrees funeràries de Barcino es situaven extramurs.
53. Amagada en aquests indrets de la ciutat trobem les restes materials de murs, carrers, tombes i aqüeductes i si aprofundim una mica més en la nostra cultura
apreciarem que tenim molts elements romans. Com va escriure l'escriptor Josep Pla: "El meu cognom, aquesta terra, el meu mas, l'escriptura ordenada que vull
fer, creieu-me, són vulgarment romans".
54. A diferència d'altres ciutats romanes que van decaure des de mitjans de segle III a mesura que trontollava l'Imperi, Barcino es va consolidar com a referència
militar i estratègica. La transformació i el creixement urbans són perceptibles en la continuïtat de fòrum o en la construcció de la nova i gran muralla durant el
segle IV, un potent circuit que la va protegir a la ciutat durant més de nou segles.
55. Les torres, muralles i gran part de les cases i edificis romans van ser construïts amb les pedres de l'antiga pedrera de Montjuïc. Llavors el mar estava molt més a
prop que ara i el transport es feia pel mar.
56. Les seves muralles han fet que, entre altres denominacions, Barcelona sigui coneguda com la ciutat coronada. Al llarg dels segles de dominació romana, la colònia
va ser doblement emmurallada. Actualment queda molt per descobrir de l'antiga Barcino el més visible poden ser l'antiga muralla i les seves portes.
57. La Barcelona romana era una ciutat atípica, petita però de gran importància comercial (estava exempta d'impostos) i administrativa per on transcorria la Via
Augusta, amb molts lliberts (servents que havien aconseguit la seva llibertat), domus de luxe i grans viles fora de les muralles.
58. La comunitat Barcinonense va ser així mateix una societat oberta i integradora, un focus d'atracció per a elements forans en la qual van promocionar els lliberts,
antics esclaus que un cop lliures exercien com a representants dels seus interessos econòmics i dels seus antics amos, fins a esdevenir poders fàctics .
