2. El palau de la Virreina ho va fer construir a finals d'El segle XVIII el llavors virrei del Perú, el marquès de Castellbell, i el va habitar la seva dona ja vídua, d'on pren el
nom. La residència barcelonina de el virrei, va ser declarada Monument Nacional en 1941.
3. De l'pati interior surten dos majestuoses escalinates a banda i banda, que pugen a la planta noble de l'palau, on es programen les exposicions temporals.
4. Les dependències i el pati de l'palau constitueixen la seu de l'àrea de cultura de l'Ajuntament i serveixen de marc per a exposicions de caràcter temporal. A
l'interior s'exhibeixen, en exposició permanent, els Gegants de la Ciutat i la Àliga de Barcelona.
5. L'edifici constitueix un dels millors exponents de l'arquitectura civil d'estil barroc de Catalunya. Va ser edificat entre 1772 i 1778. Façana posterior.
6. L'església de Nostra Senyora de Betlem d'estil barroc situat a la Rambla. Està catalogada com a monument de Bé Cultural. L'església va ser construïda en 1553,
encara que en 1671 va patir un incendi. En 1936 va ser incendiada en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, data en què es va perdre la sumptuosa decoració
barroca de l'interior.
7. El Gran Teatre del Liceu és el teatre en actiu més antic i prestigiós de Barcelona, especialment com a teatre d'òpera, entre els quals és considerat un dels més
importants de l'món. Situat a la Rambla, ha estat escenari des de 1847.
8. El Mercat de Sant Josep, conegut com La Boqueria, és un que es troba a la Rambla. És el mercat més gran de Catalunya, el més variat en oferta alimentària i també
el més visitat pels turistes. El mercat va ser inaugurat el 1840.
9. Església de Sant Agustí. Es va inaugurar el 1760. realitzada només a la part inferior, mentre que la superior continua inacabada. Aquesta obra està inscrita com a Bé
Cultural d'Interès. Durant la Guerra Civil Espanyola va quedar mutilada l'ala situada al carrer Arc de Sant Agustí. En aquesta església es va constituir el 7 de
novembre de 1971 la Assemblea de Catalunya, l'organisme unitari de l'oposició antifranquista a Catalunya, d'on va sorgir la consigna «llibertat, amnistia, Estatut
d'autonomia».
10. Petita plaça en homenatge a Sir Alexander Fleming, el metge escocès, que va descobrir la penicil·lina.
11. Antic Hospital de la Santa Creu. L'inici de les obres està documentat el 1401, sota el regnat de Martí l'Humà. Un dels hospitals més antics de l'món. El 3 de juny de
1931 va ser declarat Monument Històric Artístic d'Interès Nacional.
12. Antic Hospital de la Santa Creu es va crear amb la finalitat de reunir en un únic edifici els sis hospitals que existien a la ciutat.
13. La porta del carrer de l'Hospital, d'estil plateresc, va passar a ser l'entrada principal.
14. Obra abstracta realitzada per Eudald Serra en bronze sobre marbre verd. Recorda a l'actriu Margarida Xirgu. Situada on hi havia la Capella de l'Hospital.
15. A principis de segle XV, la ciutat de Barcelona comptava amb sis petits hospitals. Aquestes institucions havien estat creades per ordres religioses o particulars i tot i
que depenien de el Consell de Cent o de l'Capítol Catedralici, gairebé tots els seus ingressos provenien de la caritat de la ciutadania.
16. Després de cinc segles en funcionament l'hospital va tancar les portes el 1926, just el mateix any en què Antoni Gaudí va entrar greument ferit i va morir. Va ser un
dels seus últims pacients.
17. L'extraordinari conjunt gòtic va ser projectat a partir de quatre cossos de planta baixa i pis ordenats al voltant d'un gran pati, model d'agrupació que ens recorda
les estructures monàstiques erigides al voltant d'un claustre.
18. Enmig de pati, s'erigeix una font amb una deu on el dia de Corpus se celebra la festa de l'L'ou com balla. Al pati de l'antic hospital es troben els jardins de Rubió i
Lluch, un lloc molt tranquil on refugiar buscant el relax.
19. Cal deixar-se captivar per les dependències de què va ser el gran hospital de Barcelona fins a la segona dècada de segle XX. Un cop d'ull als patis i naus de l'antic
recinte, avui dia seu de la Biblioteca de Catalunya i de centres d'ensenyament i altres institucions culturals, ens transportarà a l'atmosfera d'altres temps.
20. Biblioteca de Catalunya està allotjada a la planta superior de les tres naus que estructuren l'edifici, vam descobrir un espai diàfan i sense columnes eren les sales
d'hospitalització.
23. L'espai escènic destinat de manera intermitent a representacions teatrals de el grup resident la Perla.
24. Sala gòtica de la planta baixa s. XV. A la primera planta, on hi ha dues biblioteques públiques, l'esquema de les tres naus, que acollien l'administració, la cuina i la
bugaderia, està marcat per la volta de creueria gòtica.
25. La creu de pati de l'Hospital de la Santa Creu, idèntica a la que es pot veure a l'Hospital de Sant Pau, com a símbol de continuïtat de les dues institucions.
26. Estàtua de Sant Roc patró de la pesta, amb el gos llepant-la cama, a l'altre costat un àngel.
Al·legoria de la Caritat sota forma d'una llevadora
que acull diversos nens malalts i desemparats.
27. L'Hospital de la Santa Creu va ser durant més de cinc segles el gran hospital de la ciutat de Barcelona. El barri de Raval deu en gran part la seva actual estructura
urbana en la construcció del conjunt hospitalari.
28. El claustre està construït per trams de volta de creueria oberts a pati amb arcs apuntats.
29. La Botica de la Santa Creu situada al claustre de l'antic Hospital de la Santa Creu.
30. L'antic hospital de la Santa Creu es considera l'exemple de l'esplendor de l'gòtic civil català.
31. L'hospital Es va aixecar al voltant d'un gran claustre gòtic i va passar per diferents fases de construcció i ampliació. El resultat és un imponent recinte rectangular
amb pati central i sortides al carrer de l'Hospital, al sud, i al carrer de l'Carme, al nord.
32. A la fi de segle XIX, es va produir una transformació econòmica i social de país, a el temps que l'assistència sanitària feia un salt cap a la medicina científica i
incorporava els principis higienistes. A causa de el creixement de la ciutat i als avenços de la medicina, l'Hospital va quedar petit i es va plantejar la construcció
d'un nou hospital en substitució de l'antic. El resultat és ben conegut: l'extraordinari conjunt projectat per Lluís Domènech i Montaner.
33. Col·legi de Cirurgia (actual Acadèmia de Medicina conserva un espectacular amfiteatre anatòmic de segle XVII. L'arquitecte Ventura Rodríguez va projectar l'edifici,
que va ser construït entre 1762 i 1763.
34. Casa de Convalescència actual seu de l'l'Institut d'Estudis Catalans. L'edifici, integrat en el conjunt de l'Hospital de la Santa Creu, va ser edificat entre 1629 i 1680,
fent arribar el perímetre del conjunt arquitectònic fins al carrer de l'Carme.
35. La institució de la Casa de Convalescència, destinada a la rehabilitació de malalts, va néixer al segle XVII.
36. Les magnífiques ceràmiques vidriades que fan de barana són dels segles XVII i XVIII. Destaca el cicle de la vida de Sant Pau, de Llorenç Passoles (1679), a l'entrada
de l'recinte.
37. Pati de la Casa de Convalescència s. XVII, una de les obres mestres de l'barroc civil català. Al voltant d'un pati central quadrat es conforma una mena de claustre de
dos pisos. Enmig de l'pati hi ha un templet sobre el pou, obra de Lluís Bonifaci el Vell (1689).
38. Casa de Convalescència a la cantonada amb el carrer Egipciaques amb carrer de l'Carme, una fornícula amb una imatge de Sant Pau, obra de Domènec Rovira- 1668
39. Plaça de les Caramelles. Façana posterior de l'Convent dels Àngels i FAD.
40. El Convent dels Àngels l'extensa façana en la qual es troben poques obertures i només està ornamentada amb un escut i un relleu sobre una porta de al segle XVI.
41. El Convent dels Àngels 1562 - 1566 el conjunt va ser restaurat l'any 1984, Actualment és sala d'exposicions i la seu de FAD.
42. Plaça dels Àngels. És una de les places amb més història de totes les de la part alta de barri de Raval, avui convertida en la gran esplanada dura amb que hi ha
entre l'edifici de l'MACBA i el de FAD.
43. Actualment el conjunt d'al Convent dels Àngels està inclòs en el catàleg de l'Patrimoni Arquitectònic, Històric i Artístic d'Espanya. Bé d'Interès Local i comprèn el
temple i el convent, edificats majoritàriament durant la segona meitat de segle XVI.
44. El Convent dels Àngels. Després de diverses propostes, es va optar perquè fos la seu de Foment de les Arts Decoratives (FAD).
45. Tots junts podem aturar la sida. Autor Keith Haring. Encara que era un artista molt cotitzat, va pintar el mural de Raval desinteressadament partint de l'calc de
l'grafit originari, es va reproduir en un mur de formigó exterior a el Museu MACBA. El febrer de 2014.
46. El Museu d'Art Contemporani de Barcelona conegut també per les seves sigles MACBA, arquitecte nord-americà Richard Meier.
47. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB està situat en un lloc de llarga història: una església de segle XII que es va convertir en el convent de monges
de Montalegre al segle XIII i més tard en seminari conciliar dels jesuïtes, al segle XVI. Al segle XVIII es van instal·lar allà una caserna militar i un correccional.
Finalment, l'any 1802 el rei Carles IV va autoritzar la creació d'un establiment benèfic, l'hospici de la Casa de Caritat.
48. El CCCB ocupa part de l'antic edifici de la Casa de la Caritat de Barcelona, creat el 1802 i que va funcionar com a tal fins a l'any 1957.
49. El Pati Vidal o de les Dones és una edificació de la primera meitat de segle XIX. La Casa de la Caritat estava destinada per allotjar a desemparats de la ciutat, és ara
un complex cultural, que destaca per la seva arquitectura contemporània i per la seva intensíssima activitat. Monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.
50. Centre de Cultura Contemporània CCCB. Les reformes van ser obra dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, va guanyar el premi FAD de disseny en l'any 1993
a l'transformar un recinte de principis de segle XIX en un cos prismàtic amb façana de vidre, que sembla que s'inclini sobre el pati de les Dones i que, mitjançant un
joc de miralls i reflexos, construeix una metàfora sobre els canvis que la ciutat produeix en el paisatge.
51. Centre de Cultura Contemporània CCCB la façana exterior del carrer Montalegre i les tres façanes interiors de pati van ser restaurades, recuperant la decoració
d'esgrafiats remodelació d'estil noucentista efectuada entre els anys 1926 i 1929 per l'arquitecte Josep Goday.
53. L'església de Santa Maria de Montalegre una torre-campanar a la plaça de Joan Coromines sense accés a el temple.
54. L'església de Santa Maria de Montalegre va ser construïda en un estil neoromànica-historicista per l'arquitecte August Font i Carreras entre 1901 i 1902, és part
del conjunt d'edificis que formaven l'antiga Casa de la Caritat.
55. Casa de la Caritat. Pati Manning d'estil barroc, claustre de l'Segle XVIII.
56. Gato de Botero a la rambla de Raval. L'obertura d'aquesta gran artèria que travessa el barri des del carrer de l'Hospital fins a l'Hospital de Sant Pau a la fi de el
segle XX va permetre dignificar l'antic Barri Xino, un dels més pobres i degradats de l'antiga Barcelona.
57. La Plaça de l'Padró. En el lloc on segons la tradició va ser crucificada Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona, s'alça aquest monument.
58. El monument refet de Santa Eulàlia és obra de l'escultor Frederic Marès. L'original data del l'any 1673 i va ser obra de Benet Parés i Josep Darder. Donada la seva
data d'inauguració, és el monument més antic de la ciutat de Barcelona.
59. La Plaça de l'Padró. Aquesta imatge cristiana catòlica contrasta cridanerament entre les botigues que als seus peus regenten persones arribades de països de
majoria musulmana i que han format al barri una mena de colònia multicultural bulliciosa i viva.
60. El barri de carrers desordenades conegut com el Raval, que s'obre des de La Rambla fins al Paral·lel és el passat i el futur de Barcelona. Un barri dens, diferent, que
ha estat sempre un lloc d'acollida i que posseeix una vida cultural que no es veu en cap altre racó de la ciutat. El Raval és autèntic i posseeix personalitat i atreu
tant a tothom que passejar pels seus carrers té fins i tot una paraula pròpia: ravalejar. És hora d'anar a ravalejar, de deambular per aquest barri que convida a
l'visitant a impregnar-se de cultura.
61. El Palau Güell és un edifici dissenyat per Antoni Gaudí i enquadrat en el corrent de l'modernisme català. Està situat al carrer Nou de la Rambla.
62. Les Drassanes Reials de Barcelona són un conjunt arquitectònic civil gòtic situat a la façana marítima de la ciutat i que es va començar a construir a finals del segle
XIII, durant el regnat de Pere III d'Aragó. Declaració Monument Històric Artístic el 5 de març de 1976.
63. Portal de Santa Madrona és l'únic portal que és conserva de l'antiga muralla medieval de la ciutat super construcció va ser realitzada en 1378 (s. XIV) a el mateix
temps que és realitzaven les drassanes.
64. L'edifici més antic que conserva al Raval és el monestir de Sant Pau de Camp, d'estil romànic i originari de al segle X, quan la zona quedava fora de la Barcelona
emmurallada.
65. El monestir de Sant Pau de Camp és un dels edificis romànics més ben conservats.
66. Endinsat al Raval de Barcelona, aquest espai ens trasllada a l'passat de barri dels convents de la ciutat de Barcelona i, des de l'església, podrem sortir a el
meravellós claustre d'arcs polilobulats.
