Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA

144 views

Published on

.

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

BARRI JUEU - EL CALL DE BARCELONA

  1. 1. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com
  2. 2. D'entre totes les comunitats jueves que van habitar la pen�nsula, la de Barcelona va ser una de les m�s grans i poderoses. Els primers documents que confirmen la seva pres�ncia a la ciutat s�n dels anys 875-877, per� �s probable que estiguessin establerts en ella des dels primers segles de l'era cristiana.
  3. 3. Tot i el saqueig i que el Call va ser ocupat i ocultat, a dia d'avui, entre catedrals g�tiques i carrers dedicats a sants, es pot endevinar el passat d'aquesta important comunitat. L'empla�ament on es troba el Call �s un compendi de sinuoses i encantadores carrers situats al Barr� G�tic.
  4. 4. Potser sembli que aquesta Barcelona jueva �s un lloc pertanyent a el passat, per� val la pena rescatar-la, conservar-la i recordar-la en mem�ria de l'esplendor material i immaterial que va aconseguir la Ciutat Comtal durant aquesta �poca i per la incalculable her�ncia que ens van deixar per sempre en aquesta terra, tot i ser expulsats de la seva estimada Sefarad.
  5. 5. Les calls de Catalunya, aix� com les valencianes i les balears reben el nom de 'Call', que significa carrer petit o carrer�.
  6. 6. Pla�a Sant Felip Neri era al l�mit amb el Call. Les cases jueves no arribaven a l'actual pla�a de Sant Felip Neri, que era domini de l'bisbe. L'itinerari tur�stic de Call comen�a en aquesta pla�a.
  7. 7. Antigament, sota la pla�a s'aixecava el cementiri jueu de Montju�c Bisbe. Un privilegi a qu� nom�s podien accedir els jueus m�s il�lustres ja que a la majoria que morien ho feien en extramurs, fora de les muralles de la ciutat.
  8. 8. Muhba. El Call. El lloc m�s interessant per endinsar-se en la cultura dels jueus de la Barcelona medieval �s al Centre d'interpretaci� de el Call, assentat a l'interior de l'anomenada Casa de l'Alquimista, a la Placeta de Manuel Rib�.
  9. 9. La Barcelona medieval comptava amb dos barris jueus, el principal el Call Major estava delimitat pels actuals carrers de Banys Nous, Sant Sever, Sant Honorat, Baixada de Santa Eul�lia, Bisbe i Call. Call Major
  10. 10. Carrer de Sant Honorat.Carrer de Sant Sever.
  11. 11. Al carrer Marlet un dels carrers m�s conegudes de l'Call barcelon� hi ha la l�pida encastada en el mur de la casa nombre 1. Aquesta casa va ser edificada l'any 1820 i entre els enderrocs de l'anterior es va trobar aquesta pedra, que els propietaris van decidir col�locar en el mateix lloc on havia estat abans.
  12. 12. Carrer de Marlet �s un carrer de l�nia irregular que trenca amb les l�nies rectes de la urbanitzaci� romana.
  13. 13. A l'edifici que es troba en la cantonada entre Sant Dom�nec de Call i el Carrer Marlet fundessin Sant Diumenge de Guzm�n i altres dominics menys il�lustres, el primer monestir de l'orde dels Predicadors a la pen�nsula.
  14. 14. Associaci� Call de Barcelona. �s tant una associaci� com la sinagoga Shlomo ben Adret, i es troba en terrenys que va ocupar des d'abans de segle XI a segle XIV l'antiga Sinagoga Major de Barcelona.
  15. 15. A Barcelona, tan sols es conserva una Sinagoga Major ubicada al carrer Marlet 5. La sinagoga va ser reinaugurada en l'any 2002 i encara que no �s utilitzada per resos diaris, si fa la funci� de centre de difusi� cultural de l'judaisme.
  16. 16. El Call de Barcelona va ser un dels centres de cultura de l'Edat Mitjana a la ciutat, fins al punt que es van edificar dos sinagoga. Tenint en compte les restes arqueol�giques, �s possible que l'edifici compt�s amb pres�ncia jueva des del segle III, la qual cosa el convertiria en el testimoni de pres�ncia jueva a Europa m�s antic trobat fins al moment.
  17. 17. La sinagoga Major estava a l'interior de l'illa que hi ha entre els carrers de Sant Dom�nec, Marlet, Arc de Sant Ramon de l'Call i l'actual placeta de Manuel Rib�. Tenia tres portes d'acc�s: pel carrer Marlet.
  18. 18. Seguint cap al carrer de la Fruita, ens permet imaginar-nos com eren, de fet, els carrers de l'Call: petites, estretes, sinuoses i amb cases que sembla que tallin el pas.
  19. 19. El carrer de l'Call que d�na nom a barri ens sorpr�n per la seva forma; el mur rom� que sobresurt d'una fa�ana ens recorda el seu origen: un carrer� tancat, sense sortida, que condu�a a el barri dels jueus.
  20. 20. Un establiment del carrer de l'Call conserva en el seu interior una torre i un tram de mur defensiu de l'antiga Barcino constru�t al segle III per refor�ar el fundacional, de qu� tamb� poden observar-se restes des de l'exterior.
  21. 21. Els jueus de Barcelona es van agrupar al Call Major entre els segles XII i XIV. El barri ocupava la part m�s a nord-oest de la ciutat romana i els seus l�mits eren el carrer de l'Call i el Castell Nou; carrer de Sant Sever i la baixada de Santa Eul�lia a nord; els carrers de l'Arc de Sant Ramon de l'Call i dels Banys Nous a l'oest; i Sant Honorat a l'est.
  22. 22. Uns versos de Jacint Verdaguer que fan refer�ncia a Santa Eul�lia, on segons la tradici� l'haurien ficat nua en un barril ple de claus i vidres i llan�at rodant tretze vegades per la pendent.
  23. 23. Call Menor L'expulsi� de jueus per part dels Francesos acompanyada de el creixement de les fam�lies va provocar que la poblaci� de jueus s'elevar� fins a la xifra de 4000. Fent totalment necess�ria una nova ampliaci�, aturar cobrir les necessitats de el poble jueu i per pal�liar l'alta densitats de poblaci� de l'Call Major, per tot aix�, es va crear el Call Menor.
  24. 24. El Call Menor no tenia comunicaci� directa amb el Major. El carrer de la Volta de l'Remei, entrant per Boqueria, conserva encara una torre medieval del segle XIII.
  25. 25. Carrer Ferr�n.
  26. 26. Call Menor seus l�mits eren el carrer de la Boqueria, de Rauric (on hi havia una porta d'acc�s), de la Lleona i carrer d'Aviny�.
  27. 27. El carrer de Rauric era abans de segle XIV una rambla. Al centre de l'Call menor havia la pla�a anomenada posteriorment de la Trinitat; estava davant de la sinagoga i va desapar�ixer a mitjan el segle XIX. La sinagoga va ser convertida en esgl�sia de la Trinitat per un grup de conversos es va ampliar despr�s a convent i actualment �s l'esgl�sia de Sant Jaume.
  28. 28. Mestra Perfumista - El Jard� Secret �s un petit taller, en el qual el perfum natural �s el protagonista, situat al Call. Call Barcelona botiga al centre de Jabad productes b�sics Kosher.
  29. 29. Cal destacar que la comunitat jueva sempre ha estat una comunitat molt culta i aix� els va facilitar l'acc�s a diversos c�rrecs p�blics, obtenint c�rrecs importants dins de la talls com el de recaptador d'impostos, batlle (ball), traductors o ambaixador entre d'altres.
  30. 30. Montju�c una muntanya que rep aquest nom a causa de la seva relaci� amb �l'Mons Judaicus� o muntanya dels jueus. Durant els segles IX i XIV (fins 1391 on els jueus s�n expulsats de Barcelona), va ser el lloc on la comunitat hebrea enterrava els seus morts a Barcelona. I finalment en 1492 una ordenan�a dels reis Cat�lics els expulsa de manera definitiva de la Pen�nsula Ib�rica.
  31. 31. MANEL CANTOS PRESENTACIONS canventu@hotmail.com FI

×