SlideShare a Scribd company logo
1 of 40
Download to read offline
ANÀLISI MITJANÇANT MECÀNICA
DE FLUIDS COMPUTACIONAL D’UN
AEROGENERADOR MINIEÒLIC
Marc BerenguerVilamitjana
Enginyeria industrial (Pla 2002). Setembre 2014
ÍNDEX DE LA PRESENTACIÓ
• Introducció
• Metodologia aplicada
• Resultats
• Conclusions
• Torn de preguntes
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
(Font:Wikimedia Commons)
(Font:Wikimedia Commons)
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
INTRODUCCIÓ
(Font:Wikimedia Commons)
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
INTRODUCCIÓ
(Font: Wikimedia Commons)
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
INTRODUCCIÓ
Una turbina eòlica només
pot convertir en energia
mecànica el 59,26% de
l’energia cinètica del vent
que incideix sobre ella.
Llei de Betz
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
INTRODUCCIÓ
(Font: Isaac Braña)
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
INTRODUCCIÓ
(Font:Wikimedia Commons)
INTRODUCCIÓ
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
(Font: El Periódico)
INTRODUCCIÓ
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
INTRODUCCIÓ
Comportament
cinemàtic
Comportament
mecànic
Comportament
aerodinàmic
Recursos
eòlics
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
INTRODUCCIÓ
INTRODUCCIÓ
• Inicis energia eòlica
• Situació actual
• Air-X
• Fabricat perTechnosun
• Perfil pala tipus SD2030
• 6 kg i 0,582m de radi
• T.S.R. de 8,8
• 545W de potència
• Baix manteniment: 2 parts mòbils
• Corba de potència coneguda
INTRODUCCIÓ
Diámetro rotor 1.14 metros (46”)
Especificaciones generales
INTRODUCCIÓ
• Fabricat perTechnosun
• Perfil pala tipus SD2030
• 6 kg i 0,582m de radi
• T.S.R. de 8,8
• 545W de potència
• Baix manteniment: 2 parts mòbils
• Corba de potència coneguda
METODOLOGIA APLICADA
ESTIMACIÓ DE LES
VELOCITATS DELVENT
• Velocitat d’arrencada típicament 3 o 4 m/s
• Grans aerogeneradors fins a 25 o 30 m/s
• Minieòlics fins al voltant de 15 m/s
ESCOLLIR PARÀMETRE λ	
 
• També anomenatT.S.R.
• Relaciona la velocitat de la
punta de la pala amb la
velocitat del vent que hi
incideix.
Nombre pales λ
8 a 24 1
6 a 12 2
3 a 6 3
2 a 4 4
3, rarament 2 o 1 5 o més
CALCULAR REVOLUCIONS
TEÒRIQUES DE GIR
• Serviran com a referència
per escollir un interval de
simulació.
• .
Velocitat vent (m/s) Velocitat gir (RPM)
4 328,2
5 410,2
6 492,2
7 574,3
8 656,3
9 738,3
10 820,4
11 902,4
12 984,5
13 1066,5
14 1148,5
! · R = · vvent (3.2)
at angular a radiants per segon:
! ·
2 · ⇡
60
· R = · vvent (3.3)
a velocitat angular i simplificant:
! =
30 ·
⇡ · R
· vvent (3.4)
ula es pot calcular la velocitat de rotació teòrica de
ncidirà amb la que es produirà en la pràctica, però
referència per iniciar les simulacions.
CALCULAR LÍMITS DE
POTÈNCIATEÒRICS
• Límit de Betz: 8/27· ⍴· s·V3
• Límit per aerogeneradors ràpids: 0,2· D2·V3
DIBUIXAR GEOMETRIA
• Dibuixar l’eix.
• Dibuixar la pala situant els
perfils segons altura, corda i
angle.
• Fer l’unió de l’eix amb la pala.
• Situar les altres pales.
• Dibuixar el conducte per
l’aire.
FER EL MALLAT
• Més fi a la part central.
• 2 refinaments.
• 510.668 nodes i 2.644.495
elements.
DEFINIR CONDICIONS DE
SIMULACIÓ
• Situar l’entrada i sortida de vent.
• Escollir comportament de les parets.
• Indicar la velocitat a que giren les pales.
• Rugositat de 0,0015mm.
• Seleccionar simulació de tipus transitori.
• Escollir el timestep.
SIMULACIONS
• 8 velocitats del vent: 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12 i 14 m/s.
• Intervals de 50rpm entre simulacions.
• 83 simulacions (+ de 1000 hores de simulació).
RESULTATS
Pressions a la pala
Pressions relatives negatives al darrera.
Les pressions més altes es troben al cantell d’atac.
Revers Anvers
Pressions al voltant de la pala
Les pressions al voltant es corresponen amb les típiques
en aerogeneradors.
Velocitat d’entrada a l’aerogenerador
La velocitat d’entrada del vent és correcte.
Potència per aV=8m/s
No s’aprecia un màxim.
2 pendents diferenciats.
Potències de les simulacions
S’aprecia un acotat superior.
Amb els trams de pendent més alt es busca una corba de regressió.
Corba de regressió
Equació similar a les potències teòriques.
Validesa corba de regressió
Es manté per sota els límits teòrics.
A altes velocitats no és vàlida perquè no hi havia dades.
Potències amb la regressió
Es veu la separació de cada velocitat al canviar de pendent.
Amb aquest punts de separació es traça la corba teòrica.
Corba de potència teòrica
Comportament esperat.
Potències teòriques i reals
Reals bastant per sota de les teòriques.
La real negra i verda per baixa i alta turbulència respectivament.
Comparativa potències
La teòrica és equivalent amb la de baixes turbulències.
CONCLUSIONS
• Ha sigut possible crear una metodologia.
• S’han complert les especificacions amb la
potència de càlcul disponible.
• Les simulacions en 3D permeten detectar el
despreniment de capa.
• La corba teòrica coincideix amb la real.
• El mètode no troba una velocitat màxima.
TORN PREGUNTES

More Related Content

Viewers also liked (20)

Pps 0543
Pps 0543Pps 0543
Pps 0543
 
Internet initiation
Internet initiation Internet initiation
Internet initiation
 
Juego de tronos, el juego de tablero (Reglas) - Juego de mesa
Juego de tronos, el juego de tablero (Reglas) - Juego de mesaJuego de tronos, el juego de tablero (Reglas) - Juego de mesa
Juego de tronos, el juego de tablero (Reglas) - Juego de mesa
 
Lomas Xl
Lomas XlLomas Xl
Lomas Xl
 
VilanovaDIBA14JeanNouvelNorahSanchezRodiguez
VilanovaDIBA14JeanNouvelNorahSanchezRodiguezVilanovaDIBA14JeanNouvelNorahSanchezRodiguez
VilanovaDIBA14JeanNouvelNorahSanchezRodiguez
 
Bmma wrapup Bruno Van Boucq.pptx
Bmma wrapup Bruno Van Boucq.pptxBmma wrapup Bruno Van Boucq.pptx
Bmma wrapup Bruno Van Boucq.pptx
 
Bartlett
BartlettBartlett
Bartlett
 
Il éTait Une Fois Les Filles Et Moi
Il éTait Une Fois Les Filles Et MoiIl éTait Une Fois Les Filles Et Moi
Il éTait Une Fois Les Filles Et Moi
 
Rs3
Rs3Rs3
Rs3
 
Putain De Guerre
Putain De GuerrePutain De Guerre
Putain De Guerre
 
Audacity lp2 cd_3
Audacity lp2 cd_3Audacity lp2 cd_3
Audacity lp2 cd_3
 
1557 Aerographie876
1557 Aerographie8761557 Aerographie876
1557 Aerographie876
 
Cuestionarioooooo
CuestionariooooooCuestionarioooooo
Cuestionarioooooo
 
Histoire Des Oeufs Fabergé
Histoire Des Oeufs FabergéHistoire Des Oeufs Fabergé
Histoire Des Oeufs Fabergé
 
Cuenta cuentos
Cuenta cuentosCuenta cuentos
Cuenta cuentos
 
Rp 49
Rp 49Rp 49
Rp 49
 
Cad
CadCad
Cad
 
Open Data dans les Transports publics en France
Open Data dans les Transports publics en FranceOpen Data dans les Transports publics en France
Open Data dans les Transports publics en France
 
Premier Baiser
Premier BaiserPremier Baiser
Premier Baiser
 
Cuestionaria cop
Cuestionaria copCuestionaria cop
Cuestionaria cop
 

Similar to PFC Marc Berenguer (7)

Btx pneu oleo 1617
Btx pneu oleo 1617Btx pneu oleo 1617
Btx pneu oleo 1617
 
Btx2 pneu oleo1819
Btx2 pneu oleo1819Btx2 pneu oleo1819
Btx2 pneu oleo1819
 
Apunts mecanització forestal
Apunts mecanització forestalApunts mecanització forestal
Apunts mecanització forestal
 
Btx2 pneu oleo1819 slideshare
Btx2 pneu oleo1819 slideshareBtx2 pneu oleo1819 slideshare
Btx2 pneu oleo1819 slideshare
 
Generadors de CA
Generadors de CAGeneradors de CA
Generadors de CA
 
Exercicis pneumàtica
Exercicis pneumàticaExercicis pneumàtica
Exercicis pneumàtica
 
Teoría
TeoríaTeoría
Teoría
 

PFC Marc Berenguer

  • 1. ANÀLISI MITJANÇANT MECÀNICA DE FLUIDS COMPUTACIONAL D’UN AEROGENERADOR MINIEÒLIC Marc BerenguerVilamitjana Enginyeria industrial (Pla 2002). Setembre 2014
  • 2. ÍNDEX DE LA PRESENTACIÓ • Introducció • Metodologia aplicada • Resultats • Conclusions • Torn de preguntes
  • 4. INTRODUCCIÓ • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X (Font:Wikimedia Commons)
  • 5. (Font:Wikimedia Commons) • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X INTRODUCCIÓ
  • 6. (Font:Wikimedia Commons) • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X INTRODUCCIÓ
  • 7. (Font: Wikimedia Commons) • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X INTRODUCCIÓ
  • 8. Una turbina eòlica només pot convertir en energia mecànica el 59,26% de l’energia cinètica del vent que incideix sobre ella. Llei de Betz • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X INTRODUCCIÓ
  • 9. (Font: Isaac Braña) • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X INTRODUCCIÓ
  • 10. (Font:Wikimedia Commons) INTRODUCCIÓ • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X
  • 11. (Font: El Periódico) INTRODUCCIÓ • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X
  • 12. • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X INTRODUCCIÓ Comportament cinemàtic Comportament mecànic Comportament aerodinàmic Recursos eòlics
  • 13. • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X INTRODUCCIÓ
  • 14. INTRODUCCIÓ • Inicis energia eòlica • Situació actual • Air-X
  • 15. • Fabricat perTechnosun • Perfil pala tipus SD2030 • 6 kg i 0,582m de radi • T.S.R. de 8,8 • 545W de potència • Baix manteniment: 2 parts mòbils • Corba de potència coneguda INTRODUCCIÓ
  • 16. Diámetro rotor 1.14 metros (46”) Especificaciones generales INTRODUCCIÓ • Fabricat perTechnosun • Perfil pala tipus SD2030 • 6 kg i 0,582m de radi • T.S.R. de 8,8 • 545W de potència • Baix manteniment: 2 parts mòbils • Corba de potència coneguda
  • 18. ESTIMACIÓ DE LES VELOCITATS DELVENT • Velocitat d’arrencada típicament 3 o 4 m/s • Grans aerogeneradors fins a 25 o 30 m/s • Minieòlics fins al voltant de 15 m/s
  • 19. ESCOLLIR PARÀMETRE λ • També anomenatT.S.R. • Relaciona la velocitat de la punta de la pala amb la velocitat del vent que hi incideix. Nombre pales λ 8 a 24 1 6 a 12 2 3 a 6 3 2 a 4 4 3, rarament 2 o 1 5 o més
  • 20. CALCULAR REVOLUCIONS TEÒRIQUES DE GIR • Serviran com a referència per escollir un interval de simulació. • . Velocitat vent (m/s) Velocitat gir (RPM) 4 328,2 5 410,2 6 492,2 7 574,3 8 656,3 9 738,3 10 820,4 11 902,4 12 984,5 13 1066,5 14 1148,5 ! · R = · vvent (3.2) at angular a radiants per segon: ! · 2 · ⇡ 60 · R = · vvent (3.3) a velocitat angular i simplificant: ! = 30 · ⇡ · R · vvent (3.4) ula es pot calcular la velocitat de rotació teòrica de ncidirà amb la que es produirà en la pràctica, però referència per iniciar les simulacions.
  • 21. CALCULAR LÍMITS DE POTÈNCIATEÒRICS • Límit de Betz: 8/27· ⍴· s·V3 • Límit per aerogeneradors ràpids: 0,2· D2·V3
  • 22. DIBUIXAR GEOMETRIA • Dibuixar l’eix. • Dibuixar la pala situant els perfils segons altura, corda i angle. • Fer l’unió de l’eix amb la pala. • Situar les altres pales. • Dibuixar el conducte per l’aire.
  • 23. FER EL MALLAT • Més fi a la part central. • 2 refinaments. • 510.668 nodes i 2.644.495 elements.
  • 24. DEFINIR CONDICIONS DE SIMULACIÓ • Situar l’entrada i sortida de vent. • Escollir comportament de les parets. • Indicar la velocitat a que giren les pales. • Rugositat de 0,0015mm. • Seleccionar simulació de tipus transitori. • Escollir el timestep.
  • 25. SIMULACIONS • 8 velocitats del vent: 4, 6, 8, 9, 10, 11, 12 i 14 m/s. • Intervals de 50rpm entre simulacions. • 83 simulacions (+ de 1000 hores de simulació).
  • 27. Pressions a la pala Pressions relatives negatives al darrera. Les pressions més altes es troben al cantell d’atac. Revers Anvers
  • 28. Pressions al voltant de la pala Les pressions al voltant es corresponen amb les típiques en aerogeneradors.
  • 29. Velocitat d’entrada a l’aerogenerador La velocitat d’entrada del vent és correcte.
  • 30. Potència per aV=8m/s No s’aprecia un màxim. 2 pendents diferenciats.
  • 31. Potències de les simulacions S’aprecia un acotat superior. Amb els trams de pendent més alt es busca una corba de regressió.
  • 32. Corba de regressió Equació similar a les potències teòriques.
  • 33. Validesa corba de regressió Es manté per sota els límits teòrics. A altes velocitats no és vàlida perquè no hi havia dades.
  • 34. Potències amb la regressió Es veu la separació de cada velocitat al canviar de pendent. Amb aquest punts de separació es traça la corba teòrica.
  • 35. Corba de potència teòrica Comportament esperat.
  • 36. Potències teòriques i reals Reals bastant per sota de les teòriques. La real negra i verda per baixa i alta turbulència respectivament.
  • 37. Comparativa potències La teòrica és equivalent amb la de baixes turbulències.
  • 39. • Ha sigut possible crear una metodologia. • S’han complert les especificacions amb la potència de càlcul disponible. • Les simulacions en 3D permeten detectar el despreniment de capa. • La corba teòrica coincideix amb la real. • El mètode no troba una velocitat màxima.