1. El segle XVIII i XIX
Índex
1.L’Antic Règim
1.1. L’absolutisme
1.2. La societat estamental
1.3. Economia d’Antic Règim:
1.3.1. Agricultura
1.3.2. Artesania
1.3.3. Transports
1.3.4. Comerç
2. El segle XVIII i XIX
Antic Règim
Els primers Borbons.
Felip V -1700-1746
Ferran VI-1746-1759
Carles III-reformista1759-1788
Carles IV- 1788-1808
Ferran VII- 1814-1833
9. El segle XVIII i XIX
Antic Règim
1.3.1. Agricultura.
A Catalunya la majoria de terres eren de
senyoria laica i/o eclesiàstica de proporcions
mitjanes.
Senyoria territorial
• El feu n’era del senyor.
Senyoria jurisdiccional
• El senyor no n’era el propietari i la seva
funció era governar.
10. El segle XVIII i XIX
1.3.1. Agricultura.
Antic Règim
A Catalunya la majoria de terres eren de
senyoria laica i/o eclesiàstica de proporcions
mitjanes.
A Catalunya la pagesia era
arrendatària o jornalera.
Emfiteusi
Major estabilitat i major producció.
Rabassa morta
Menor estabilitat i molta precarietat.
11. El segle XVIII i XIX
1.3.1. Agricultura.
Antic Règim
A Catalunya existeix la transmissió
d’herència indivisible.
12. El segle XVIII i XIX
1.3.2. Artesania.
Antic Règim
•
Carrer dels Abaixadors: S’hi
establiren i tingueren la casa
gremial els abaixadors, els
que abaixaven els draps, un
cop es van separar dels
artesans
de
llana.
•
Carrer dels Agullers: Hi
treballaven els menestrals
fabricants d’agulles i utensilis
per
a
la
pesca.
•
Carrer dels Blanquers: Treien
els pèls i la llana de les pells
amb un raspall fins a deixarles "blanques".
Els Gremis
(...)
13. El segle XVIII i XIX
1.3.2. Artesania.
Manufactura
Antic Règim
Nova forma de
producció industrial.
15. El segle XVIII i XIX
1.3.4. Comerç.
Antic Règim
A) Comerç marítim en grans vaixells
B) Les vies terrestres eren lentes i insegures.
Progressiva desaparició dels bandolers.
C) Mercats i fires comarcals (Reus, Vic).
D)Monopoli Cadis per comerciar amb Amèrica.
E) Carles III, 1778, alliberament del comerç. Estimula la
creació de capital comercial.
16. El segle XVIII i XIX
• Per què la concentració de poders en una
mateixa persona és una tirania? Justifica
la frase de Montsesquieu: “és necessari
que el poder reprimeixi el poder”.
17. El segle XVIII i XIX
Índex
2. Els primers Borbons espanyols.
2.1.Felip V.
2.1.1.Guerra de la Successió.
2.1.2.El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
18. El segle XVIII i XIX
2. Els primers Borbons espanyols.
Felip d’AnjouFelip V.
1700-1746
Decret de Nova
Planta.
Uniformització i
centralització
Ferran VI
1746-1759
Continua
l’Absolutisme.
Carles III
1759-1788
Liberalització comerç.
Despotisme il·lustrat.
Carles IV
1788-1807
Absolutista. Tractat
de Fontainebleau.
Ferran VII
1814-1833
Últim Absolutista.
Primer Liberal.
19. El segle XVIII i XIX
2.1.Felip V.
2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714).
Carles II (1665-1700). Monarquia
Hispànica. Casa dels Àustria. Morí
sense descendència.
20. El segle XVIII i XIX
2.1.Felip V.
2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714).
Carles II (1665-1700). Monarquia
Hispànica. Casa dels Àustria. Morí
sense descendència.
21. El segle XVIII i XIX
2.1.Felip V.
2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714).
Regnat de Felip II (1556-1598).
22. El segle XVIII i XIX
2.1.Felip V.
2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714).
Felip d’Anjou. Família Borbó.
França. Nèt de Lluís XIV. Model
Absolutista.
Arxiduc Carles Fill de
l’emperador Leopold d’Àustria.
Model confederal.
23. El S. XVIII: La crisi de l’Antic Règim.
La monarquia borbònica a Espanya.
La Guerra de Successió: causes i conseqüències.
CAUSES
Mort de Carles II (l’encantat)
sense descendència. Casa
dels Àustria.
Aspirants
Conseqüències
Pau d’Utrecht i de
Rastadt 1713-1714
Decret de Nova
Planta. 1707 (V). 1711
(Ar). 1716 (Cat).
Felip d’Anjou.
Casa dels Borbó.
Nét de Lluís XIV. França.
Arxiduc Carles
d’Habsburg. Fill de
l'emperador d’Àustria.
-Reconeixement de la dinastia
Borbó al tro espanyol.
-Pèrdua de l’Imperi espanyol a
Europa.
-Cessió de Gibraltar i Menorca
a la Gran Bretanya.
França i la
Corona de
Castella.
Àustria
Holanda
Gran Bretanya
Portugal
Prússia
Corona d’Aragó
Gran Aliança de la Haia 1701
Enfrontament militar.
1700-1714
Suports internacionals i
suports interns dins
d’Espanya.
Abolició o supressió prerrogativa de celebrar corts, supressió
dels braços i dissolució de les Constitucions pròpies.
24. El segle XVIII i XIX
2.1.Felip V.
2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714).
25. El segle XVIII i XIX
2.1.Felip V.
2.1.1.Guerra de la Successió (1700-1714).
26. El segle XVIII i XIX
2.1.2. El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
11 de setembre de 1714.
Derrota catalana.
Es van derogar totes les
institucions
polítiques
significatives del Principat:
la Generalitat, el Consell
de Cent, les corts i les
constitucions, i també els
sistemes fiscal, monetari i
militar propi.
27. El segle XVIII i XIX
2.1.2. El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
Decret de Nova Planta
(1716). Catalunya.
Decret de Nova Planta
(1707). València.
Decret de Nova Planta
(1711). Aragó.
Decret de Nova Planta
(1715). Mallorca.
28. El segle XVIII i XIX
2.1.2. El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
L’Articulació de Catalunya en la Monarquia dels Borbó.
REI
Real Audiència
•
•
Organisme
suprem de
l’administració
de justícia.
Poder consultiu
en les decisions
de govern
Capità General
Superintendent
(Màxima autoritat política i
militar amb poder executiu).
(Màxima autoritat
financera).
•
•
•
•
Representant
del monarca.
Comandant
de l’exèrcit.
Governador
general.
12 corregiments
fiscal
Control i
direcció de la
recaptació de
rendes i
impostos.
Reial Cadastre
Impost directe.
i
29. Les Institucions de la Monarquia Borbònica durant
el regnat de Felip V (1700-1746)
Nomena
Administració Central
Gabinet (secretaris)
Assessoren
-Estat (1714)
-Justícia (1714)
-Afers estrangers (1714) -Guerra (1714)
Hisenda (1754)
Assessoren
Nomena
Administració Provincial
-Capità General -Reial Audiència
–Corregidors
-Audiències -Superintendent
Ajuntaments
-Alcaldes
-Regidors
30. El segle XVIII i XIX
2.1.2. El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
Conseqüències del
Decret de Nova Planta.
1ra. Seguiment del
model francès:
centralista i racional
(pragmàtic).
31. El segle XVIII i XIX
2.1.2. El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
Conseqüències del
Decret de Nova Planta.
2na. Abolició de les
institucions, lleis i
privilegis dels regnes.
32. El segle XVIII i XIX
2.1.2. El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
Conseqüències del
Decret de Nova Planta.
3ra. Nou model
estatal: el castellà.
Espanya no existeix.
Existeix Castella.
33. El segle XVIII i XIX
2.1.2. El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
Conseqüències del
Decret de Nova Planta.
4ta. Racionalització
de l’administració.
Divisió en províncies
governades per un
capità general i
regides per una
audiència.
Divisió provincial de 1850.
Biblioteca Nacional de España.
34. El segle XVIII i XIX
2.1.2. El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
Conseqüències del
Decret de Nova Planta.
5na. Nou sistema
fiscal als territoris:
el cadastre.
35. El segle XVIII i XIX
2.1.2. El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
Conseqüències del
Decret de Nova Planta.
6na. Prohibició del
català a l’educació,
serveis religiosos,
administratius i
judicials.
36. El segle XVIII i XIX
2.1.2. El Decret de Nova Planta i la
centralització política.
Conseqüències del
Decret de Nova Planta.
7na. Es començà a
configurar definitivament
l'Estat Espanyol tal com el
coneixem avui, com un estat
unitari tant a efectes polítics
com administratiu.
37. El segle XVIII i XIX
Índex
2. Els primers Borbons espanyols.
2.1.Felip V.
2.1.1.Guerra de la Successió.
2.1.2.El Decret de Nova Planta i la centralització política.
2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
38. El segle XVIII i XIX
2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.
Carles III (1716-1788)
Anys de regnat 1759-1788)
Carlos III, el cazador.
Autor: Francisco de Goya.
Any: 1787. Museo del Prado.
39. El segle XVIII i XIX
2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.
Josep II “tot pel poble, però sense el poble”.
40. El segle XVIII i XIX
2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.
La Legislació reformadora.
Reforma fiscal.
Intent d’aplicar el
cadastre a tot
l’Espanya.
Fracàs.
41. El segle XVIII i XIX
2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.
La Legislació reformadora.
Reformar el poder
de l’església.
Controlar la
Inquisició. I es
combat que
l’església sigui un
poder dins de
l’estat.
42. El segle XVIII i XIX
2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.
La Legislació reformadora.
Reforma Agrícola.
“Informe sobre la ley
agraria” dirigit per
Jovellanos.
“Gaspar Melchor de
Jovellanos”.
Autor: Francisco de Goya.
Any: 1798.
Fracàs.
43. El segle XVIII i XIX
2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.
La Legislació reformadora.
Reforma econòmica.
Impulsar el
liberalisme
econòmic a través
d’algunes mesures
importants.
Fracàs (?)
44. El segle XVIII i XIX
2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.
La Legislació reformadora.
El reformisme il·lustrat a Catalunya.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de
Barcelona (1764).
Junta de Comerç (1758).
45. El segle XVIII i XIX
2.2.Carles III. El Despotisme il·lustrat.
Motí de Squillace (1766).
Títol:“Imposición de la capa corta y el tricornio”. Litografia de la
col·lecció Origen del Motín de Esquilache, autor anònim.
46. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Títol La Familia de Carlos IV. Museo del Prado. Madrid.
Autor: Francisco de Goya. Any 1800.
47. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Carles IV (1788-1808)
Restaura el conservadorisme i els il·lustrats
s’aparten del poder polític.
Manuel Godoy, Duc d'Alcudia 'Príncep de la Pau'. 1801. Francisco de Goya.
Reial Acadèmia de San Fernando Madrid, Espanya.
48. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Guerra Gran
(1793-1795)
La pau de Basilea
(1795)
va posar fi a la
guerra i va donar
pas a un període
de 13 anys de
pau i acords
entre França i
Espanya.
49. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Batalla de
Trafalgar
(1805)
Enfrontament naval que
va tenir lloc al mar i que
va suposar la derrota
francoespanyola
enfront de la Gran
Bretanya. Destrucció
de la flota espanyola.
Pintura de Nicolas Pocock.
Hores abans de l’inici de la Batalla.
S’agreuja la crisi de la
Hisenda Reial. Situació
Límit.
50. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Tractat de Fontainebleau
(1807)
L’enfonsament
de la
Monarquia.
51. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Motí d’Aranjuez
(març,1808)
Retrat de Fernando VII , per Vicente López Portaña
(1814-1815). Museo del Prado.
L’arribada al
tro de
Fernando VII
Gravat del segle XIX
52. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Abdicacions de Baiona
(abril, 1808)
L’arribada al
tro de Josep I
Bonaparte.
53. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Aixecament 2 de maig
“Los fusilamientos del 3 de mayo” de Francisco de
Goya. Museo del Prado. 1813-14
La Guerra de la
Independència i/o
la guerra del
Francès
(1808-1814)
El 2 de mayo de 1808 en Madrid, o "La lucha con los
mamelucos“. Francisco de Goya. 1813-14. Museo del Prado.
54. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Aixecament 2 de maig
“Masacre en Corea” de Pablo Picasso. Museo Picasso de París. 1951.
La Guerra de la
Independència i/o
la guerra del
Francès
(1808-1814)
55. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la
Guerra del Francès.
Nova oportunitat.
Modernització d’Espanya
Abolició del
règim
senyorial.
Sorgiment
dels
afrancesats
Retrat de Josep I, per François Gérard, 1808.
Musée national du Château de Fontainebleau
56. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la
Guerra del Francès.
Rebuig a la
dominació francesa.
Creació d’un
Front patriòtic.
Creacions
de Guerrilles
Creació de la Junta
Suprema Central i
d’altres juntes locals.
57. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la
Guerra del Francès.
58. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la Guerra del Francès.
59. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la Guerra del Francès.
Tractat de Valençay (1813)
60. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la Guerra del Francès.
“Francisco de Goya y Lucientes”
pintat per Vicente López , 1826.
Sèrie de 82 gravats, anomenada “Los desastres de la Guerra” que
Goya pinta entre 1810 i 1820, per mostrar la crueltat de la Guerra.
Museu del Prado.
61. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la Guerra del Francès.
“Con razón o sin ella” de la sèrie
Los desastres de la Guerra.
Estampa 3 “Lo mismo”
62. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la Guerra del Francès.
Estampa 36 “Tampoco”
Estampa 35 “No sé puede
saber por qué”
63. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la Guerra del Francès.
Estampa 24 “Aún podrán servir”
64. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la Guerra del Francès.
Estampa 79 “Murió la verdad”
65. El segle XVIII i XIX
2.3.Carles IV i la Guerra Gran.
Un petit balanç de la Guerra del Francès.
Estampa 33“¿Qué hay que
hacer más?”
Estampa 5 “Y son fieras”
66. El segle XVIII i XIX
Índex
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
b) El Trienni liberal: 1820-1823.
c) La Independència de les Colònies americanes.
67. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Dirigir els afers públics
La Junta central
va proposar.
Creació de noves Juntes
Combatre els francesos
Redactar una constitució pel regne.
68. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Què és una Constitució?
Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen una
organització o una entitat política. En el cas particular dels Estats, una
constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els
procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels
ciutadans.
L’acció desastrosa de Carles IV i la ruïna d’Espanya eren raons suficients per
tal de crear una nova llei suprema que garantís un futur més bo.
69. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
1 delegat per cada
50.000 habitants.
Obertura de les Corts de Cadis.
Sobirania Nacional.
Redactar una constitució pel regne.
70. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Junta Superior de Catalunya
va enviar-hi una vintena de
diputats.
Antoni de Capmany
(Barcelona 1742- Cadis, 1813)
Aquests diputats no van
actuar mai de manera
compacta..
Redactar una constitució pel regne.
71. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Promulgació de la Constitució el 19 de març de 1812
72. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Característiques de la
Constitució
Declaració de drets
humans.
Llibertat de pensament,
igualtat.
73. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Característiques de la
Constitució
Reconeixement de les
llibertats polítiques
(expressió, associació i
participació).
74. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Característiques de la
Constitució
Sufragi censatari indirecte.
Sistema electoral indirecte.
Sobirania nacional.
75. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Característiques de la
Constitució
Divisió de poders.
Monarquia limitada.
Monarquia Constitucional.
Dret a veto.
76. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Característiques de la
Constitució
Confessionalitat de l’estat.
L’estat i la religió no queden separats.
77. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Característiques de la
Constitució
Creació de províncies.
El govern interior de les quals eren les
diputacions provincials.
78. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Característiques de la
Constitució
Creació d’un exèrcit nacional.
Servei obligatori militar.
79. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Característiques de la
Constitució
Implantació d’un ensenyament
primari, públic i obligatori.
80. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
a) La primera Constitució Liberal.
Proclamació de diversos decrets que
suprimien les característiques de l’Antic
Règim.
81. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
Balanç de la
Constitució de Cadis.
Aprovada el 1812 i revocada el 1814.
Trienni Liberal (1820-23).
82. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
b) El Trienni liberal: 1820-1823.
Rafael del Riego (1785-1823).
General espanyol i polític
liberal.
83. El segle XVIII i XIX
b) El Trienni liberal: 1820-1823
Moviments revolucionaris (1820).
Nacionalisme
Liberalisme
Congrés de Viena(1815).
Restauració de l’absolutisme.
Creació de la Santa Aliança
84. El segle XVIII i XIX
b) El Trienni liberal: 1820-1823
Pronunciamiento
Aixecament militar liberal on un cap militar es
pronunciava a favor de la Constitució, i esclataven
revoltes, sobretot a les ciutats, en suport de la
insurrecció, per tal d’aconseguir forçar un canvi polític.
Pronunciamiento a
Las Cabezas de San Juan.
85. El segle XVIII i XIX
b) El Trienni liberal: 1820-1823
Restaurar l’obra de Cadis:
Llibertat d’Indústria.
Liberalització dels intercanvis
comercials.
Abolició dels Gremis.
Supressió de les Senyories
jurisdiccionals i de les
Primogenitures.
DESAMORTITZACIÓ de les terres
de l’església: posar a la venda una
sèrie de terres vinculades.
Altres mesures:
Disminució del Delme.
Reformes del sistema fiscal.
Formació d’ajuntaments i
diputacions electius.
Desenvolupar una Milícia
Nacional.
A favor:
Burgesia liberal i les classes
populars urbanes.
A Catalunya connectava amb
àmplies capes socials.
En contra:
Descontentament dels pagesos.
No podien accedir a la propietat
de les terres.
Noblesa i església.
86. El segle XVIII i XIX
Entrada dels
Cent Mil fills de Sant Lluís.
Fi del
Trienni Liberal
Execució pública a la Plaça de la Cebada, Madrid.
Després de l’execució, el cos fou partit en diferents
trossos per ser un traïdor al rei.
b) El Trienni liberal: 1820-1823
87. El segle XVIII i XIX
b) El Trienni liberal: 1820-1823
Balanç del període.
Rafael de Riego
Martínez de la Rosa
Execució de
Luis de Lacy,
1817
Execució de Torrijos a la playa de San Andrés (Málaga)
per Antonio Gisbert Pérez, 1888 (Museo del Prado).
88. El segle XVIII i XIX
3. Les Corts de Cadis i
els primers règims liberals.
c) La Independència de les Colònies americanes.
89. El segle XVIII i XIX
c) La Independència de les Colònies americanes.
CAUSES
Desenvolupament d’una Burgesia Criolla.
Exemple de la Independència dels Estats
Units (1776).
La Guerra del Francès (1808-1813).
La intransigència de la monarquia
absolutista respecte les Colònies.
90. El segle XVIII i XIX
c) La Independència de les Colònies americanes.
CONSEQÜÈNCIES
Aquestes guerres van suposar un gran desastre i
desgast econòmic.
La pèrdua de les colònies americanes produeix
que Espanya entri en una certa decadència.
Es perd un enorme mercat, sobretot per
Catalunya.
Els militars espanyols van retornar molt
ressentits.
91. El segle XVIII i XIX
c) La Independència de les Colònies americanes.
Catalunya
A partir d’aleshores Cuba va
esdevenir
la
principal
destinació
de
les
exportacions catalanes.
Impuls del desenvolupament
econòmic de Catalunya.
92. El segle XVIII i XIX
Índex
4.Les guerres carlines.
a- Primera Guerra Carlina: 1833 – 1840
b- Segona Guerra Carlina: 1846 – 1849
c- Tercera Guerra Carlina: 1872 – 1876
93. DOCUMENTACIÓ Història. Segon Batxillerat.
Ref.: R-C2-01-03
Rev.:1
Pàgina 1 de 1
El règim liberal: progressistes, moderats i carlins.
Les agrupacions polítiques i els seus idearis.
Guerra de la
Independència
1808-1814
Ferran VII
1814-1833
Carlins
(1ª guerra:
1833-40)
Absolutistes
(Fernandins)
Sexenni
Democràtic
1868-1874
Isabel II
1833-1868
Carlins (2ª guerra
o “dels Matiners”:
1846-49)
Carlins (3ª guerra
1872-76)
Afrancesats
(Bonapartistes)
Moderats (Mtnez.
de la Rosa)
Liberals
Moderats
(Narváez)
Unió Liberal
(O’Donnell)
Isabelins
Exaltats (Riego)
Progressistes
(Mendizábal,
Espartero, Prim)
Moderats:
Progressistes:
Qui són?
Terratinents, comerciants i intel·lectuals
conservadors amb vella noblesa, clero i
militars.
Què volen?
Sobirania compartida Corts-corona, dret
de propietat com a garantia d’ordre i
sufragi censatari restringit, partidaris de
l’autoritat i l’ordre social, drets limitats
(premsa,
opinió...)
i
defensen
la
confessionalitat de l’Estat
Qui són?
Burgesia mitjana i petita, oficialitat mitjana
militar i classes mitjanes urbanes.
Què volen?
Sobirania nacional i predomini del poder
legislatiu, dret de propietat i sufragi
censatari no tan restringit, enfortiment
poders locals, amplis drets individuals,
reforma agrària i limitació de la influència
de l’església.
Demòcrates
Monàrquics
(Amadeistes i
Alfonsins)
Republicans:
-Federals (Pi i
Margall)
-Unitaris
(Castelar)
Demòcrates:
Qui són?
Classes populars urbanes.
Què volen?
Sobirania popular, sufragi universal masculí,
cambra única, ampliació drets i llibertats, elecció
ajuntaments i diputacions, presència de l’estat en
l’ensenyament i beneficència. Llibertat de culte.
Republicans:
Defensa de la República com a opció més
democràtica. Caràcter més social i popular.
94. El segle XVIII i XIX
a) Primera Guerra Carlina:
1833 – 1840
La difícil construcció de l’estat liberal (1833-1874).
Què és la Llei Sàlica?
Disposició que excloïa del
tron les dones de les
famílies reials i llurs
descendents.
Pragmàtica
Ferran VII
(1784-1833)
María Cristina de BorbónDos Sicilias (1806-1878)
sanció:
norma
o
disposició legal promulgada per un rei i
que afecta aspectes fonamentals de
l'Estat, regulant qüestions com la
successió al tron o d'altres. Hom
acostuma a identificar-les per la data en
què foren decretades.
95. El segle XVIII i XIX
a) Primera Guerra Carlina 1833 – 1840
Regència de Maria Cristina
(1833-40)
Que és la regència?
La regència és un període transitori durant el qual
una personalitat (generalment de la família real)
exerceix el poder en nom del monarca titular ja sigui
perquè aquest és massa jove, per absència del mateix,
o per la seva incapacitat per a governar per si mateix.
Retrat Isabel II.
1846.
96. El segle XVIII i XIX
a) Primera Guerra Carlina 1833 – 1840
Carlos María Isidro Benito de
Borbón y Borbón-Parma (1788 – 1855)
El carlisme.
Furs.
Conjunt
de
normes
jurídiques,
compilació de lleis atorgades pel rei,
donat a un municipi, una localitat o una
regió, que es diferencia així de la
normativa general de la resta del país.
“Dios, patria y fueros”
97. El segle XVIII i XIX
a) Primera Guerra Carlina 1833 – 1840
La desamortització de Mendizábal (1836).
98. El segle XVIII i XIX
b- Segona Guerra Carlina: 1846 – 1849
Guerra dels matiners
Aixecaments a tot Espanya.
Només triomfen a
Catalunya.
Crisi econòmica.
Mesures centralitzadores.
Progressiu malestar social a
Catalunya.
Carlins, pagesos, obrers,
republicans i progressistes.
Carles VI, comte de Montemolín i
pretenent carlí al tron espanyol
(1818-1861)
99. El segle XVIII i XIX
c- Tercera Guerra Carlina: 1872 – 1876
Situació d'interinitat sorgida de la Revolució
de Setembre del 1868 i aprofitada pels carlins.
Catalunya, el Maestrat, el País Basc i Navarra
tornen a ser els escenaris més importants.
Els carlins conquereixen algunes poblacions
importants: Estella, la Seu d’Urgell o Olot.
El pretendent Carles VII
(1848-1909
El febrer de 1876 Carles VII passava a França
(exili) mentre que Alfons XII entrava a
Pamplona.
100. El segle XVIII i XIX
El combregar a muntanya. Marià Vayreda i
Vila, 1887. Museu d'Art de Girona, Girona
El Liceu. Ramon Casas,
1901-1902. Cercle del Liceu,
Barcelona
101. El segle XVIII i XIX
c- Tercera Guerra Carlina: 1872 – 1876
'La teixidora o la nena obrera‘. Quadre de
Gabriel Planella. Museu de Història de
Catalunya. 1882
Saturn, devorant a un fill.
Sèrie “Pintures negres”.
Francisco de Goya. 1819- 1823.
Museu del Prado.
103. El segle XVIII i XIX
Índex
5. El Sexenni Revolucionari.
1868 – 1874
104. 5. El sexenni Revolucionari 1868-1874.
CAUSES
Crisi
Financera.
Pronunciament
Govern Provisional.
Gral. Serrano
Es declara la Monarquia
Constitucional.
Crisi
Industrial
catalana.
Crisi
Política
Juntes rev.
Pacte d'Ostnde
1867
Insurrecció de
l'exèrcit.
Constitució 1869
Monarquia Constitucional
d'Amadeu I de Savoia.
(1871-1873).
Manca de suports
polítics.
Esclat de la 3a
Guerra Carlina
(1872-1876)
Crisi de
Subsistència
Final del regnat
d'Amadeu I
I República
Espanyola
(1873-1874)
-Principis Liberalisme
progressista.
-Sobirania Nacional i
Sufragi Universal.
-Reconeixement de les
llibertats.
-Llibertat de culte.
-Incapacitat per
resoldre els
problemes.
-Manca de
suport social.
