Característiques fonamentals de la Crisis de la Restauració.

1. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
4.La crisi dels sistema de Restauració (1898-1931).
4. La crisi del sistema.
4.1.Noves transformacions econòmiques i socials del primer terç del segle XX.
4.2. El reformisme dinàstic.
4.3. Les forces d'oposició.
4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909). Tema catalanisme polític.
4.5. La Setmana Tràgica (1909). Tema catalanisme polític.
4.6. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Tema catalanisme polític.
4.7. Descomposició del sistema (1917-1923).
4.7.1 Crisi política.
4.7.2.Problemes Socials.
4.7.3 Crisi del Marroc (1921).
4.8. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
ALFONS XIII (1902-1931)

2. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
El desastre del 98 i la commoció política que va
provocar va provocar que el sistema polític entrés
en una nova etapa. Que s’inicia poc abans de
l’arribada al tron d’Alfons XIII (majoria d’edat).
Regnat d’Alfons XIII (1902-1931)
4. La crisi del sistema.

3. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
Es una etapa de reformisme, alhora que una nova
generació de polítics i nous moviments socials
irrompen a l’escena: el Republicanisme, l’obrerisme i
el nacionalisme.
Llibre de Valentí Almirall “Lo Catalanisme”. Quadre representatiu del Republicanisme. Fotografia realitzada a inicis del s.XX. Obrerisme.
4. La crisi del sistema.

4. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
Fou una etapa protagonitzada per les tensions socials
i l’augment dels conflictes socials: Setmana tràgica
(1909), crisis del 1917 i pistolerisme.
Setmana Tràgica de Barcelona (1909)
4. La crisi del sistema.

5. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
El sistema fou incapaç d’ampliar la seva base social i
de democratitzar el país. La fallida del sistema es va
consumar amb el cop d’estat del General
Miguel Primo de Rivera (1923-1930).
Alfons XII i Primo de Rivera.Directori Militar (1923).
4. La crisi del sistema.

6. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
Realització mapa conceptual.
4.1.Noves transformacions econòmiques i socials del primer terç del segle XX.

7. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
4.2. El reformisme dinàstic.

8. 4. La crisi del sistema de la Restauració.
(1898-1931)
4.3. Les forces d'oposició.

9. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931). Segona part.
4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).

10. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931).
Incidents del Cu-Cut.
El setmanari ¡Cu-Cut! publicà un acudit de Joan Garcia Junceda en què, partint del títol de l'àpat,
Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aleshores, uns 300 oficials de la
guarnició de Barcelona destrossaren i calaren foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-
llibreria Bagunyà del carrer Avinyó on s'editava també el setmanari En Patufet, i a la redacció del diari
La Veu de Catalunya.
4. 4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).

11. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931).
4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).
Llei de Jurisdiccions
Rebuig massiu.
Solidaritat Catalana
(1906)
Coalició de partits.
Totes les forces
catalanes. Des de
carlins fins als
republicans federals
passant per la Lliga.
No entren ni volen entrar-hi
els partits dinàstics ni els
partidaris de A. Lerroux.
Programa del Tívoli.
Pàgina 221. Llibre Vicens Vives.

12. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931).
4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).
El Rebuig massiu a la Llei de Jurisdiccions
(llei que proposava posar sota jurisdicció
militar totes les ofenses orals i escrites en
contra l’exèrcit o contra la unitat
d’Espanya) va ser l’origen de la creació de
Solidaritat Catalana.
Llei de Jurisdiccions
Rebuig massiu.
Solidaritat Catalana
(1906)
Coalició de partits.
Programa del Tívoli.
El seu programa polític comú es va fer palès
amb el “programa del Tívoli” que defensava la
derogació de la Llei de Jurisdiccions i la
necessitat de dotar Catalunya d’òrgans
d’autogovern. Inconcret. Les eleccions del
1907 van ser un èxit brutal. Van fer-se amb 41
dels 44 escons en pugna a Catalunya.
Triomf en les eleccions
provincials per les
diputacions i després a
les generals de 1906.

13. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931).
4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).
Llei de Jurisdiccions
Rebuig massiu.
Solidaritat Catalana
(1906)
Les eleccions del 1907 van ser un èxit brutal.
Van fer-se amb 41 dels 44 escons en pugna a
Catalunya.

14. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931).
4.4. El projecte de Solidaritat Catalana (1906-1909).
Llei de Jurisdiccions
Rebuig massiu.
Solidaritat Catalana
(1906)
La crisi de Solidaritat.
Tres casos de discòrdia.
Divisió en el si dels partits arran de la reforma de
l’administració local. La Lliga volia negociar amb
Madrid com un primer pas cap a la descentralització i els
republicans ho trobaven poc democràtic.
Projecte de l’ajuntament de dotar a les escoles
cooficialitat del català, la coeducació (noi/noia) i la
neutralitat religiosa.
La Setmana Tràgica de 1909.

15. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931).
4.5. La Setmana Tràgica.
4.4. La Setmana Tràgica (1909).
Protectorat espanyol Nord.
Alta conflictivitat a la zona rifenya.
Conferència d'Algeciras (1906)
El 18 de julioles va iniciarl’embarcamentde
tropes al port de Barcelona.Protectorat francès.
Augmentar el nombre de soldats
espanyols a la zona del Rif.
Crida d’una lleva important de
reservistes.
El dia 24 de juliol esclatala vaga en contra de la mobilització de soldats.

16. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931).
4.4. La Setmana Tràgica (1909).
Es van incendiar més de 80 centres religiosos.
La revolta va tenir un fort accent antimilitarista i anticlerical. Fotografia de Brangulí durant la Setmana Tràgica.
Es va declarar l’Estat de Guerra i es van enviar més reforços per reprimir les
protestes.
4.5. La Setmana Tràgica.

17. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931).
4.4. La Setmana Tràgica (1909).
4.5. La Setmana Tràgica.

18. Tema 2. El Catalanisme polític: precedent, aparició i evolució (1833-1931).
4.4. La Setmana Tràgica (1909).
Execució de Francesc Ferrer i
Guàrdia com a càstig exemplar.
Es van detenir 2500 obrers, 1700 van
ser processats per tribunals militars.
Hi van haver 59 sentències a cadena
perpètua i 17 penes de mort, de les
quals es van executar cinc obrers.
Dies més tard va caure el govern
conservador de Maura
Els Lerrouxistes van anar perdent força
després de la revolta
La coalició Solidaritat Catalana va
dissoldre’s definitivament
La classe obrera va patir un cert
desengany amb els partits republicans
Arrelament de l’anarquisme
4.5. La Setmana Tràgica.

19. 8.1. Partit Republicà Català (1917)
Va ser un partit polític republicà i catalanista que
va existir entre el 1917 i el 1931, moment en què
es va fusionar amb altres organitzacions per
formar Esquerra Republicana de Catalunya. Els
dirigents més importants van ser Lluís Companys i
Francesc Layret (assassinat per un pistoler a sou
quan anava a defensar uns sindicalistes detinguts).
Tema 2. El Catalanisme polític.
8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.

20. 8.2. Estat Català (1922).
Els dirigents més destacats van ser Francesc Macià
(militar i polític), Ventura Gassol (poeta i polític) i
Daniel Cardona (polític).Organitzar la Conspiració
de Prats de Molló (1926) en contra de la Dictadura
de Primo de Rivera i elaborà una Constitució per
Catalunya. De caràcter independentista.
Fundador d’ERC de l’any 1931.
Tema 2. El Catalanisme polític.
8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.

21. 8.3. La Lliga (1901).
L’esclat de la guerra europea (1914), amb la
prosperitat que suposà els primers anys per a la
burgesia catalana, reforçà encara més la posició
hegemònica de la Lliga dins la política catalana.
Després del desastre d'Annual el 1921 Francesc
Cambó fou nomenat ministre de finances d'un
nou govern. Això, però, provocà que el juny del
1922 se li escindís el sector més nacionalista, que
formà Acció Catalana.
Tema 2. El Catalanisme polític.
8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.

22. 8.4. Acció Catalana (1922)
Es presenta com una alternativa més radical a la
Lliga. Mantingué una postura semblant, no-
separatista. Òrgan de premsa fou “La Publicitat”.
Els dirigents més importants: Jaume Bofill
(escriptor i poeta- Guerau de Liost), Rovira i Virgili
(periodista i polític) i Lluís Nicolau d’Olwer (polític
i escriptor).
Tema 2. El Catalanisme polític.
8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.

23. 8.5. Unió Socialista de Catalunya (USC, 1923).
És una escissió del PSOE. Estaven disconformes
amb la política envers el Catalanisme. L’Òrgan de
Premsa fou Justícia Social. Gabriel Alomar i
Rafael Campalans (enginyer, professor i polític).
L’any 1936 crearan el PSUC (partit socialista
unificat de Catalunya).
Tema 2. El Catalanisme polític.
8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.

24. 8.6. Partit Republicà Radical (1908)
Va ser un partit polític espanyolista fundat per
Lerroux el 1908.De bases ideològiques molt volàtils,
els seus plantejaments van oscil·lar entre el
radicalisme anticlerical i violent, que li va dur a
participar molt activament en els fets de la Setmana
Tràgica de Barcelona (1909) al republicanisme
moderat i el conservadorisme i la col·laboració amb
la dreta monàrquica i confessional.
Tema 2. El Catalanisme polític.
8. Els partits polítics a Catalunya fins l’arribada de la República.

25. Francesc Layret (1880-1920).
Tema 2. El Catalanisme polític.

26. Alejandro Lerroux (1864-1949)
Tema 2. El Catalanisme polític.