La Restauració (1874-1898). Aspectes econòmics i socials,

1. Tema 1: La Restauració: evolució política, social,
econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.
1.1.Agricultura.
1.2.Demografia.
1.3.Indústria.
1.4.Comerç.

2. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.
Treballadors i cooperativistes en plena construcció d’un
celler. Museu de Valls. Darrer terç del segle XIX.
L’era del capitalisme.
Canvis socials.
Canvis
econòmics.
Canvis culturals.

3. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1.1. Agricultura.
Aquest conjunt de mesures s’anomenen
Reforma agrària liberal.
Durant el segle XIX els liberals progressistes
van emprendre un conjunt de mesures que
tenien per objectiu alliberar la terra de les
traves de l’Antic Règim.
Objectius:
Consolidar la propietat privada.
Acabar amb la gran quantitat de
terra amortitzada.
Incrementar la producció
agrícola.

4. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.2. Demografia.
Població
1800 (milions)
Població
1900
(milions)
Augment 1800-
1900 (%)
Taxa de mortalitat
1900 (per mil)
Taxa de natalitat
1900 (per mil)
Alemanya 24.5 50.6 106.5 22 36
Catalunya 0.9 1.9 111.1 23.2 27.6
Espanya 11.5 18.5 60.9 29 34
Gran
Bretanya
10.9 37 239.4 18 29
Itàlia 17.2 32.5 89 24 33
Evolució demogràfica a Europa.
Font: G. Tortella: El desarrollo de la España contemporània, 1994. J.Nadal (dir): Història econòmica de la Catalunya contemporània, 1990.

5. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria
Per què Espanya no es va industrialitzar
plenament al segle XIX?
La posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sud-occidental implicava
costos de transport més elevats que els països industrialitzats.
L’escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població
espanyola.
L’existència d’un deute públic a un interès alt va absorbir molt capital
disponible que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit
en activitats productives.
Desfavorable dotació d’energia i de matèries primeres fonamentals
per al desenvolupament industrial
(carbó pobre, i el ferro no era apte per a la producció d’acer).
Greu desestabilització política. Les guerres carlines i la inestabilitat fou
permanent a Espanya.
Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 116.

6. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.
La major mecanització del procés productiu.
(Spinning-jenny i les Selfactines)
Reducció del cost del producte.
Reducció de preu. Ampliació de mercats.
• La Industrialització a Catalunya
Proteccionisme.
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat,
defensant els seus productes de la competència estrangera.
• Aranzel duaner: Tarifa oficial que estableix els drets que han de pagar alguns
productes determinats per poder ser importats.
Lliurecanvisme.
Política econòmica que suprimeix les traves al comerç
internacional i postula la lliure circulació de mercaderies.

7. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.
• Els Vapors
• La Industrialització a Catalunya
• Les Colònies industrials

8. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria.
• La Industrialització a Catalunya
Primera màquina de vapor- Bonaplata. Dedicada al tèxtil. 1833
Primera gran Societat anònima del tèxtil. L’Espanya Industrial. 1876
Primera instal·lació elèctrica a “La Maquinista”. 1875
Primera Central que produïa fluid elèctric. 1881

9. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.3. Indústria
Per què Catalunya es va industrialitzar
plenament al segle XIX?
La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el
sud de França. Port de Barcelona i entrada i sortida de
mercaderies i de persones. Més permeable a la influència i
comunicació amb d’altres cultures.
El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre
l’escassa competitivitat de la Indústria catalana a l’exterior i
l’hegemonia a l’interior (Espanya).
L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta.
Existent des de feia segles, amb important presència a les
Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico.
El caràcter emprenedor català fou un element clau. Alguns
industrials catalans van arriscar capital i energia. El caràcter
obert i el fet de viatjar són elements claus per entendre la forta
industrialització catalana.

10. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)1.4. Comerç
Quins van ser els grans problemes del comerç interior?
• Lentitud en el procés d’industrialització.
• Demanda escassa: no hi ha compradors.
• Greus deficiències dels mitjans de transport.
Quins van ser els productes i els espais del Comerç exterior?
• Els productes que s’importen a finals del XIX són el cotó (sobretot americà) i
el carbó (sobretot el gal·lès). I els productes que s’exporten són els minerals i
els productes agraris. Escàs desenvolupament industrial.
• La pèrdua de les Colònies americanes va afavorir que cada vegada més les
relacions comercials es van anar centrant cap Europa (sobretot França i la
Gran Bretanya). I també cap a Cuba i Puerto Rico. Catalunya exportava vins i
aiguardents a les Antilles.

11. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
• La construcció del ferrocarril a Espanya.
Consolidació d’una estructura radial. Amb
l’epicentre a Madrid. Les zones més
industrialitzades i dinàmiques no estaven
connectades.
L’amplada de via era més gran que les altres línies
europees. Motivacions de tipus tècnic no polític.
Les companyies constructores van ser
estrangeres. Eren lliures d’aranzels duaners. No es
va produir demanda interior sobre el sector
siderúrgic o de maquinària.
1.4. Comerç

12. Tema 1: La Restauració: evolució política, social,
econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.Les transformacions socials del segle XIX.
2.1.La Societat Liberal.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.

13. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.Les transformacions socials del segle XIX.
Sorgiment d’una societat de classes.
Les desigualtats i els enfrontaments
socials van ser la característica més
important
Obrerisme
Socialisme Utòpic MarxismeAnarquisme

14. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Noblesa
(Es van anul·lar els drets nobiliaris a no pagar impostos, a obtenir tributs i a
exercir com a jutges)
Clergat
(La desamortització la va privar de moltes de les seves propietats)
-Va mantenir la seva importància
econòmica i política.
-Es va poder integrar a l’estrat més alt
de la nova burgesia.
-La jerarquia eclesiàstica
(arquebisbes i bisbes) van continuar
exercint una gran influència. Isabel II
va prendre com a consellers monjos i
capellans.
-Durant la Restauració hi va haver un
augment del nombre de clergues i
membres d’ordres religiosos.

15. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Inicis del segle XIX 1860
L’església espanyola tenia 150.000
membres al seu servei.
Amb la Legislació Liberal hi havia
42.700 eclesiàstics seculars i
19.000 dedicats al culte. Les
ordres regulars no arribaven a les
20.000 persones.
Total: 81.700.
Membres del Clergat.

16. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Burgesia Classe Treballadora o proletariat
Posseeix la riquesa urbana, industrial o agrària. Procedent de
les propietats, de les rendes o capital o bé del treball.
Qui són?
L’elit o alta burgesia: Són l’alta noblesa i persones que no
pertanyen a la noblesa.
Terratinents, homes de negocis, industrials,
banquers, grans comerciants, propietaris
d’immobles urbans, i alguns professionals
liberals (algun advocat, metge,...).
Burgesia urbana mitjana i petita: Grup força heterogeni.
Càrrecs de l’administració, funcionaris,
comerciants i professionals liberals
(metges, advocats, professors)
Posseeixen un salari que havien rebut pel seu treball
manual.
Qui són?
Petits artesans, servei domèstic,
treballadors del comerç, pagesia pobre, els
jornalers i el proletariat.
Sorgiment de nous grups socials

17. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
2.2.1. Les classes altes.
Simbiosi entre l’antiga aristocràcia i els nous grups burgesos.
Tenen el poder econòmic i el monopoli del poder polític.
Els grups burgesos.
Vinculada als negocis,
al comerç, la banca i
el capital estranger
L’antiga Noblesa.
L’alta noblesa no
solament va conservar
les terres sinó que en
va adquirir de noves
Burgesia Industrial Catalana
Qui són?
Les famílies dedicades als
negocis mercantils, industrials
del cotó i del ferro, propietaris
de finques urbanes i la nova
generació d’indians.
Família
Güell (Indústria tèxtil), Bonaplata
(Indústria tèxtil), Muntadas
(Espanya Industrial) i/o Girona
(fundador del Banc de Barcelona).
Zones
Barcelona, Maresme i Igualada.
Organitzacions
Foment del Treball Nacional (1889).
Cambra de Comerç (1886).

18. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.2. La nova societat espanyola.
2.2.2.Les classes mitjanes.
Les classes mitjanes o petita burgesia.
(Sorgeix de la franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats.
Representen un 5% de la població). Mirar quadre 126 i 129 de Vicens Vives.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Propietari de terres mitjanes.
Comerciants.
Petits fabricants
Professions Liberals.
Arquitectes, agents de la propietat, advocats, notaris,
metges, farmacèutics...
Funcionaris públics.
Mestres, oficinistes, conserges...

19. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Les classes populars.
Representen un 90% de la població.
Mirar quadre pàg.130.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Artesans
Elaboren les manufactures
Treballadors del servei.
Treballadors de la neteja. De l’enllumenat
públic...
Pagesia
Diferents condicions depenent de la regió
d’Espanya.
Proletariat
Origen en el procés d’industrialització a
Catalunya.
1760 1a ½ XIX
10.000 obrers 100.000 obrers
Jornades de 12h a 14h
6 dies sobre 7
Sou per dia treballat
Sense protecció social. No
tenia dret a subsidi.
No hi podia haver cap acta
d’indisciplina

20. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Les dones en la societat del segle XIX.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Concepció tradicional. Subordinació a l’home.
“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).
Ley Moyano (1856) obligació d’anar a l’escola.
L’ensenyament es realitzava per separat.

21. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Les dones en la societat del segle XIX.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Concepció tradicional. Subordinació a l’home.
Les dones obreres
Fins un 90% de les dones
obreres treballaven.
Van participar en les
reivindicacions obreres.
A la Indústria tèxtil catalana
les dones eres majoria.
Algunes d’elles es van
sindicar
(Tres Classes del Vapor).

22. La Nova Societat Espanyola.
Classes
Mitjanes.
5%
Classes Altes.
5%
Classes
Populars.
90%
Alta Noblesa
Grups Burgesos
Artesans
Proletariat
Pagesia
Serveis
Petita i mitjana
Burgesia
Burgesia
Industrial
Catalana
Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

23. Tema 1: La Restauració: evolució política, social,
econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
“La càrrega” de Ramon Casas (1899). Museu de la Garrotxa. Olot.
“La teixidora o la nena obrera” de Gabriel Planella (1882).
Museu de Història de Catalunya.

24. Tema 1: La Restauració: evolució política, social,
econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Les condicions laborals i
econòmiques dels treballadors
en el nou marc industrial i la
manca de qualsevol tipus de
protecció social, comporten
l’aparició del moviment obrer.

25. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Luddisme.
Ned Ludd (obrer britànic).
Cartisme People's Charter 1838
(sufragi Universal masculí)
Crema del vapor a la fàbrica Bonaplata.
Barcelona 1835.
Creació de Societat de Socors mutus.
Societat de Protecció Mútua dels Teixidors
del Cotó de Barcelona.
Creació de noves Societats d’ajuda entre
obrers. Cada obrer pagava una quota i així
assegurar-se una ajuda en cas d’atur o
malaltia.
Revoltes agràries sobretot a Andalusia. Crema de collites, matança del bestiari.
Primeres vagues obreres a Catalunya.
Vaga contra les selfactines a Catalunya
(1854).
Primera Vaga General a Espanya 1855.
Les primeres formes de lluita (1830-1868).

26. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics?
1.Critiquen el sistema social i econòmic del
capitalisme.
2.Denuncien l’individualisme i les
desigualtats .
3.Busquen una societat justa i fraternal
(rebutgen la competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar general
5.Desconfien de la política i dels polítics.
Ètienne Cabet
”Voyage en Icarie” (1839)
Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada
per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció
teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat
de tots els homes.

27. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Quin és l’ideari dels Socialistes
Utòpics?
1.Critiquen el sistema social i
econòmic del capitalisme.
2.Denuncien l’individualisme i les
desigualtats .
3.Busquen una societat justa i
fraternal (rebutgen la
competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar
general
5.Desconfien de la política i dels
polítics.
Saint-Simon Cooperatives obreres
Charles Fourier “Falansteris”.
Robert Owen New Lanark.

28. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Influència a Catalunya.
Felip Monlau (saintsimonià).
Abdó Terradas i Narcís Monturiol (cabetians).

29. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
Moviment Obrer SocialismeAnarquisme
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Revolució social
Acció sindical
Acció
Directa/Espontània
Anti-autoritaris
Anti-jeràrquics
Abolició de l’estat
Contra els partits polítics
Propietat col·lectiva
Llibertat de l’individu per
sobre del col·lectiu
Solidaritat Social
Revolució obrera
Partidaris de l’acció
política
Formació d’un partit
de classe obrera.
(PCUS, PCE, PSUC...).
Formació de sindicats.
Dictadura del Proletariat.
Propietat estatal
Revolució obrera organitzada
Creació d’un estat
obrer/Nacionalització
L’objectiu final era semblant (la creació d’una societat sense classes
socials), però els mètodes per aconseguir-ho eren radicalment diferents.
Predomini del col·lectiu
per sobre de l’individu
Formació de comunes
Internacionalistes
Coeducació
Amor lliureAteisme/anticlericalisme Igualtat home/dona
Karl Marx
(1818-1883)
Mikhail Bakunin
(1814-1876)
Piotr Kropotkin
(1842-1921)
Revolució
Russa (1917)
Creació de la
URSS

30. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialisme obrer
Dret a l’associació, reunió
i manifestació.
Sufragi Universal
Reducció de la jornada
laboral.
Prohibició del treball
infantil.
Ideari del PSOE.
Fundació del PSOE
(1879)
Pablo Iglesias i 39 intel·lectuals
i obrers.
Document fundacional del PSOE.
Pablo Iglesias
(1850-1925)
Programa de reformes immediates.Rodríguez Zapatero.
(2004-2011)
Felipe González
(1982-1996)
Largo Caballero
(1869-1946)
Agrupació Socialista Madrileña.
Karl Marx
(1818-1883)
Òrgan de premsa del PSOE
des del 1886

31. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialisme obrer
Sindicat de masses.
Englobava tots els sectors.
S’organitzava per seccions
d’ofici de cada localitat.
Defensa d’una negociació
col·lectiva, sense renunciar a
l’ús de la vaga.
Característiques de la UGT
Fundació de la
UGT (1888)
Primer Congrés del PSOE.
Placa commemorativa del
Carrer Tallers de Barcelona.
Principals zones d’influència
del PSOE-UGT.Julían Basteiro
(1870-1940)
Cándido
Méndez

32. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
CNT
(1910)
Acció directa/Propaganda pel fet.Anarcocol·lectivista
Anarcosindicalista.
Mikhaïl Aleksàndrovitx
Bakunin.
Acció sindical.
Revolució a mitjà i/o
llarg termini.
No coincideixen ni amb la manera d’arribar
a fer la revolució ni amb l’organització.
Anarcocomunisme.
Piotr Alekséievitx
Kropotkin.
Errico Malatesta
Utilització de tots els
mitjans possibles.
Mikhail Bakunin (1814-1876)
Propaganda pel fet.
Activitat
individual.
A vegades
violenta.
Piotr Kropotkin (1842-1921)

33. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
CNT
(1910)
Assassinat contra el President del Consell
de Ministres Cánovas del Castillo (1897).
Atemptat contra el capità General de
Catalunya Martínez Campos (1893).
Atemptat al Liceu (1893).
Atemptat contra la Processó de Corpus
de Barcelona (1896).
Creació de la Mano Negra a Andalusia.
Organització d’arrel anarquista .
FTRE
(1881)
Enorme repressió.
Acció directa
Atemptat contra
Martínez Campos.
Atemptat contra
Cánovas del Castillo.
Atemptat contra
Alfons XII.
Atemptat contra
la processó de
Corpus.Atemptat al Liceu.

34. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Acció directa
Acció de masses
Processos de Montjuïc
(1897)
Joan Montseny i Carret,
conegut amb el
pseudònim de Federico
Urales, fou un anarquista
català nascut a Reus (Baix
Camp) el 19 d'agost de
1864 i mort a Dordogne
(France) el 12 de març de
1942.
Anselmo Lorenzo
Asperilla (Toledo 1841 -
Barcelona 1914) fou un
dirigent i teòric
anarquista espanyol.
Treballà com a tipògraf i
formà part del primer
nucli internacionalista
creat el 1868 per
Giuseppe Fanelli.
Execució de 5 anarquistes.
Sindicat Solidaritat Obrera
(1907-1911)