1. Tema 1: La Restauració: evolució política, social,
econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.
1.1.Agricultura.
1.2.Demografia.
1.3.Indústria.
1.4.Comerç.

2. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1. Les transformacions econòmiques del segle XIX.
L’era del capitalisme.
Canvis socials.
Canvis culturals.
Canvis
econòmics.
Treballadors i cooperativistes en plena construcció d’un
celler. Museu de Valls. Darrer terç del segle XIX.

3. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
1.1. Agricultura.
Durant el segle XIX els liberals progressistes
van emprendre un conjunt de mesures que
tenien per objectiu alliberar la terra de les
traves de l’Antic Règim.
Aquest conjunt de mesures s’anomenen
Reforma agrària liberal.
Objectius:
Consolidar la propietat privada.
Acabar amb la gran quantitat de
terra amortitzada.
Incrementar la producció
agrícola.

4. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
1.2. Demografia.
Primera Part (1875-1898)
Evolució demogràfica a Europa.
Població
1800 (milions)
Població
1900
(milions)
Augment 18001900 (%)
Taxa de mortalitat
1900 (per mil)
Taxa de natalitat
1900 (per mil)
Alemanya
24.5
50.6
106.5
22
36
Catalunya
0.9
1.9
111.1
23.2
27.6
Espanya
11.5
18.5
60.9
29
34
Gran
Bretanya
10.9
37
239.4
18
29
Itàlia
17.2
32.5
89
24
33
Font: G. Tortella: El desarrollo de la España contemporània, 1994. J.Nadal (dir): Història econòmica de la Catalunya contemporània, 1990.

5. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
1.3. Indústria
Primera Part (1875-1898)
Per què Espanya no es va industrialitzar
plenament al segle XIX?
La posició geogràfica d’Espanya a l’extrem sud-occidental implicava
costos de transport més elevats que els països industrialitzats.
L’escassa capacitat de compra de la immensa majoria de la població
espanyola.
L’existència d’un deute públic a un interès alt va absorbir molt capital
disponible que en unes altres circumstàncies hauria pogut ser invertit
en activitats productives.
Desfavorable dotació d’energia i de matèries primeres fonamentals
per al desenvolupament industrial
(carbó pobre, i el ferro no era apte per a la producció d’acer).
Greu desestabilització política. Les guerres carlines i la inestabilitat fou
permanent a Espanya.
Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 116.

6. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
1.3. Indústria.
Primera Part (1875-1898)
• La Industrialització a Catalunya
•La major mecanització del procés
productiu.
(Spinning-jenny i les Selfactines)
• Reducció del cost del producte.
• Reducció de preu.
• Ampliació de mercats.
Proteccionisme.
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat,
defensant els seus productes de la competència estrangera.
• Aranzel duaner: Tarifa oficial que estableix els drets que han de pagar alguns
productes determinats per poder ser importats.
Lliurecanvisme.
Política econòmica que suprimeix les traves al comerç
internacional i postula la lliure circulació de mercaderies.

7. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
1.3. Indústria.
Primera Part (1875-1898)
• La Industrialització a Catalunya
• Els Vapors
• Les Colònies industrials

8. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
1.3. Indústria.
Primera Part (1875-1898)
• La Industrialització a Catalunya
Primera màquina de vapor- Bonaplata. Dedicada al tèxtil.
1833
Primera gran Societat anònima del tèxtil. L’Espanya Industrial.
1876
Primera instal·lació elèctrica a “La Maquinista”.
1875
Primera Central que produïa fluid elèctric.
1881

9. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
1.3. Indústria
Primera Part (1875-1898)
Per què Catalunya es va industrialitzar
plenament al segle XIX?
La posició geogràfica de Catalunya. Bona comunicació amb el
sud de França. Port de Barcelona i entrada i sortida de
mercaderies i de persones. Més permeable a la influència i
comunicació amb d’altres cultures.
El proteccionisme fou un factor fonamental per entendre
l’escassa competitivitat de la Indústria catalana a l’exterior i
l’hegemonia a l’interior (Espanya).
L’existència d’una burgesia industrial molt poderosa i forta.
Existent des de feia segles, amb important presència a les
Colònies sud-americanes i sobretot a Cuba i Puerto Rico.
El caràcter emprenedor català fou un element clau. Alguns
industrials catalans van arriscar capital i energia. El caràcter
obert i el fet de viatjar són elements claus per entendre la forta
industrialització catalana.

10. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
1.4. Comerç
Primera Part (1875-1898)
Quins van ser els grans problemes del comerç espanyol?
a) Lentitud en el procés d’industrialització.
b) Demanda escassa: no hi ha compradors.
c) Greus deficiències dels mitjans de transport.
El Comerç exterior.
• Els productes que s’importen a finals del XIX són el cotó (sobretot americà) i
el carbó (sobretot el gal·lès). I els productes que s’exporten són els minerals i
els productes agraris. Escàs desenvolupament industrial.
• La pèrdua de les Colònies americanes va afavorir que cada vegada més les
relacions comercials es van anar centrant cap Europa (sobretot França i la
Gran Bretanya). I també cap a Cuba i Puerto Rico. Catalunya exportava vins i
aiguardents a les Antilles.

11. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
1.3. Indústria.
Primera Part (1875-1898)
• La construcció del ferrocarril a Espanya.
Consolidació d’una estructura radial.
Amb l’epicentre a Madrid. Les zones més
industrialitzades i dinàmiques no
estaven connectades.
L’amplada de via era més gran que les
altres línies europees. Motivacions de
tipus tècnic no polític.
Les companyies constructores van ser
estrangeres. Eren lliures d’aranzels
duaners. No es va produir demanda
interior sobre el sector siderúrgic o de
maquinària.

12. Tema 1: La Restauració: evolució política, social,
econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.Les transformacions socials del segle XIX.
2.1.La Societat Liberal.
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.

13. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.Les transformacions socials del segle XIX.
Primera Part (1875-1898)
Sorgiment d’una societat de classes.
Les desigualtats i els enfrontaments
socials van ser la característica més
important
Anarquisme
Obrerisme
Socialisme Utòpic
Marxisme

14. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Noblesa
Clergat
(Es van anul·lar els drets nobiliaris a no pagar impostos, a obtenir tributs i a
exercir com a jutges)
(La desamortització la va privar de moltes de les seves propietats)
-Va mantenir la seva importància
econòmica i política.
-Es va poder integrar a l’estrat més alt
de la nova burgesia.
-La jerarquia eclesiàstica
(arquebisbes i bisbes) van continuar
exercint una gran influència. Isabel II
va prendre com a consellers monjos i
capellans.
-Durant la Restauració hi va haver un
augment del nombre de clergues i
membres d’ordres religiosos.

15. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Membres del Clergat.
Inicis del segle XIX
1860
L’església espanyola tenia 150.000
membres al seu servei.
Amb la Legislació Liberal hi havia
42.700 eclesiàstics seculars i
19.000 dedicats al culte. Les
ordres regulars no arribaven a les
20.000 persones.
Total: 81.700.

16. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.1.La Societat Liberal.
Sorgiment d’una societat de classes.
Sorgiment de nous grups socials
Burgesia
Classe Treballadora o proletariat
Posseeix la riquesa urbana, industrial o agrària. Procedent de
les propietats, de les rendes o capital o bé del treball.
Qui són?
L’elit o alta burgesia: Són l’alta noblesa i persones que no
pertanyen a la noblesa.
Posseeixen un salari que havien rebut pel seu treball
manual.
Terratinents, homes de negocis, industrials,
banquers, grans comerciants, propietaris
Qui són?
d’immobles urbans, i alguns professionals
Petits artesans, servei domèstic,
liberals (algun advocat, metge,...).
treballadors del comerç, pagesia pobre, els
jornalers i el proletariat.
Burgesia urbana mitjana i petita: Grup força heterogeni.
Càrrecs de l’administració, funcionaris,
comerciants i professionals liberals
(metges, advocats, professors)

17. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.2. La nova societat espanyola.
2.2.1. Les classes altes.
Primera Part (1875-1898)
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
2.2.1. Les classes altes.
Simbiosi entre l’antiga aristocràcia i els nous grups burgesos.
Tenen el poder econòmic i el monopoli del poder polític.
Els grups burgesos.
Vinculada als negocis,
al comerç, la banca i
el capital estranger
L’antiga Noblesa.
L’alta noblesa no
solament va conservar
les terres sinó que en
va adquirir de noves
Burgesia Industrial Catalana
Qui són?
Les famílies dedicades als
negocis mercantils, industrials
del cotó i del ferro, propietaris
de finques urbanes i la nova
generació d’indians.
Família
Güell (Indústria tèxtil), Bonaplata
(Indústria tèxtil), Muntadas
(Espanya Industrial) i/o Girona
(fundador del Banc de Barcelona).
Zones
Barcelona, Maresme i Igualada.
Organitzacions
Foment del Treball Nacional (1889).
Cambra de Comerç (1886).

18. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.2. La nova societat espanyola.
2.2. La nova societat espanyola.
Primera Part (1875-1898)
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Les classes mitjanes o petita burgesia.
(Sorgeix de la franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats.
Representen un 5% de la població). Mirar quadre 126 i 129 de Vicens Vives.
Propietari de terres mitjanes.
Comerciants.
Petits fabricants
Professions Liberals.
Arquitectes, agents de la propietat, advocats, notaris,
metges, farmacèutics...
Funcionaris públics.
Mestres, oficinistes, conserges...

19. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.2. La nova societat espanyola.
Primera Part (1875-1898)
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Les classes populars.
Representen un 90% de la població.
Mirar quadre pàg.130.
Artesans
Elaboren les manufactures
1760
1a ½ XIX
10.000 obrers
100.000 obrers
Treballadors del servei.
Treballadors de la neteja. De l’enllumenat
públic...
Pagesia
Diferents condicions depenent de la regió
d’Espanya.
Proletariat
Origen en el procés d’industrialització a
Catalunya.
Jornades de 12h a 14h
6 dies sobre 7
Sou per dia treballat
Sense protecció social. No
tenia dret a subsidi.
No hi podia haver cap acta
d’indisciplina

20. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.2. La nova societat espanyola.
Primera Part (1875-1898)
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Les dones en la societat del segle XIX.
Concepció tradicional. Subordinació a l’home.
Ley Moyano (1856) obligació d’anar a l’escola.
L’ensenyament es realitzava per separat.
“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).

21. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.2. La nova societat espanyola.
Primera Part (1875-1898)
2.2.1. Les classes altes.
2.2.2.Les classes mitjanes.
2.2.3.Les classes populars.
Les dones en la societat del segle XIX.
Concepció tradicional. Subordinació a l’home.
Les dones obreres
“Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas (1892).
Fins un 90% de les dones
obreres treballaven.
Van participar en les
reivindicacions obreres.
A la Indústria tèxtil catalana
les dones eres majoria.
Algunes d’elles es van
sindicar
(Tres Classes del Vapor).

22. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
La Nova Societat Espanyola.
Alta Noblesa
Classes Altes.
5%
Classes
Mitjanes.
5%
Classes
Populars.
90%
Grups Burgesos
Petita i mitjana
Burgesia
Artesans
Serveis
Pagesia
Proletariat
Burgesia
Industrial
Catalana

23. Tema 1: La Restauració: evolució política, social,
econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
“La càrrega” de Ramon Casas, 1899. Museu de la Garrotxa. Olot.

24. Tema 1: La Restauració: evolució política, social,
econòmica i demogràfica (1875-1931).
Primera Part (1875-1898)
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Les condicions laborals i
econòmiques dels treballadors
en el nou marc industrial i la
manca de qualsevol tipus de
protecció social, comporten
l’aparició del moviment obrer.

25. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.3. Moviments obrers.
Primera Part (1875-1898)
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Les primeres formes de lluita (1830-1868).
Luddisme.
Ned Ludd (obrer britànic).
Cartisme People's Charter 1838
(sufragi Universal masculí)
Crema del vapor a la fàbrica Bonaplata.
Barcelona 1835.
Creació de Societat de Socors mutus.
Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del
Cotó de Barcelona.
Creació de noves Societats d’ajuda entre obrers.
Cada obrer pagava una quota i així assegurar-se
una ajuda en cas d’atur o malaltia.
Revoltes agràries sobretot a Andalusia.
Crema de collites, matança del bestiari.
Primeres vagues obreres a Catalunya.
Vaga contra les selfactines a Catalunya (1854).
Primera Vaga General a Espanya 1855.

26. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Quin és l’ideari dels Socialistes Utòpics?
Primera Part (1875-1898)
Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada
per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció
teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat
de tots els homes.
Ètienne Cabet
1.Critiquen el sistema social i econòmic del
capitalisme.
2.Denuncien l’individualisme i les
desigualtats .
3.Busquen una societat justa i fraternal
(rebutgen la competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar general
5.Desconfien de la política i dels polítics.
”Voyage en Icarie” (1839)

27. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.3. Moviments obrers.
Primera Part (1875-1898)
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Quin és l’ideari dels Socialistes
Utòpics?
Saint-Simon
1.Critiquen el sistema social i
econòmic del capitalisme.
Charles Fourier
“Falansteris”.
Robert Owen
New Lanark.
2.Denuncien l’individualisme i les
desigualtats .
3.Busquen una societat justa i
fraternal (rebutgen la
competència i l’explotació).
4.Busquen la felicitat i el benestar
general
5.Desconfien de la política i dels
polítics.
Cooperatives obreres

28. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.3. Moviments obrers.
Primera Part (1875-1898)
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialistes Utòpics
Influència a Catalunya.
Felip Monlau (saintsimonià).
Abdó Terradas i Narcís Monturiol (cabetians).

29. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.3. Moviments obrers.
Primera Part (1875-1898)
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialisme obrer
Fundació del PSOE
(1879)
Pablo Iglesias i 39 intel·lectuals
i obrers.
Ideari del PSOE.
Dret a l’associació, reunió i
manifestació.
Sufragi Universal
Reducció de la jornada laboral.
Prohibició del treball infantil.

30. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.3. Moviments obrers.
Primera Part (1875-1898)
2.3.1.Socialistes.
2.3.2.Anarquistes.
Socialisme obrer
Fundació de la
UGT (1888)
Primer Congrés del PSOE.
Característiques de la UGT
Sindicat de masses.
Englobava tots els sectors.
S’organitzava per seccions d’ofici de
cada localitat.
Defensa d’una negociació col·lectiva,
sense renunciar a l’ús de la vaga.
Placa commemorativa del Carrer Tallers, 29 de Barcelona

31. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
Primera Part (1875-1898)
2.3.2.Anarquistes.
Anarcocol·lectivista
Acció directa/Propaganda pel fet.
Anarcosindicalista.
Anarcocomunisme.
Mikhaïl
Aleksàndrovitx
Bakunin.
Piotr Alekséievitx
Kropotkin.
Acció sindical.
Revolució a mitjà i/o
llarg termini.
Errico Malatesta
Utilització de tots
els mitjans
possibles.
No coincideixen ni amb la manera d’arribar
a fer la revolució ni amb l’organització.
CNT
(1910)

32. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
Primera Part (1875-1898)
2.3.2.Anarquistes.
FTRE
(1881)
CNT
(1910)
Enorme repressió.
Acció directa
Assassinat contra el President del Consell
de Ministres Cánovas del Castillo (1897).
Atemptat contra el capità General de
Catalunya Martínez Campos (1893).
Atemptat al Liceu (1893).
Atemptat contra la Processó de Corpus
de Barcelona (1896).
Creació de la Mano Negra a Andalusia.
Organització d’arrel anarquista .

33. Tema 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).
2.3. Moviments obrers.
2.3.1.Socialistes.
Primera Part (1875-1898)
2.3.2.Anarquistes.
Processos de Montjuïc
(1897)
Acció directa
Acció de masses
Joan Montseny i Carret,
conegut
amb
el
pseudònim de Federico
Urales, fou un anarquista
català nascut a Reus (Baix
Camp) el 19 d'agost de
1864 i mort a Dordogne
(France) el 12 de març de
1942.
Anselmo
Lorenzo
Asperilla (Toledo 1841 Barcelona 1914) fou un
dirigent
i
teòric
anarquista
espanyol.
Treballà com a tipògraf i
formà part del primer
nucli internacionalista
creat el 1868 per
Giuseppe Fanelli.