2. La vida dels pagesos
La vida de la pagesia era molt pobra i subsistien tot canviant als mercats els
productes de la terra per altres aliments o roba. Alguns pagesos eren propietaris
de la terra que cultivaven i la podien deixar en herència als seus fills, però les
epidèmies i les guerres van obligar la majoria a passar al vassallatge d’un senyor
feudal o de l’abat d’un monestir.
3. La vida en el camp
Al començar l’Edat Mitjana la gent va abandonar les ciutats per anar al camp,
on pensaven que estarien més segurs.
El treball al camp era molt dur. Tota la família, fins i tot els més vells,
treballaven de sol a sol. Per treballar els camps feien servir eines molt
rudimentàries, la majoria de fusta.
4. TIPUS DE PAGESOS
Hi havia dos tipus de pagesos :els vilans i els serfs
SERFS VILANS
Els serfs no eren lliures
pertanyien al senyor
feudal, des del seu
naixement. No tenien
llibertat per contraure
matrimoni. Treballaven
molt per donar als seus
fills una herència.
Els vilans eren lliures i
treballaven en les terres
del senyor feudal.
Amb què li pagaven?
Amb una part del que
sembraven i recollien; com
que no tenien diners li
pagaven amb una part de
la collita.
Els pagesos havien
de comprar la seva
llibertat.
5. Pagesos i Serfs
Alguns pagesos perdien la possessió de les seves terres a canvi de protecció
del senyor o del rei, per la qual cosa es convertien en serfs dels senyors (reis,
nobles, clergues, o militars). Bona part dels que treballaven en el domini del
senyor pertanyien a l'estament dels serfs. La seva condició era
hereditària.Tots els pagesos lliures devien al senyor tributs i prestacions en
moneda, una part de la collita i de bestiar, i de vegades, també objectes de
producció domèstica (articles de fusta o peces de tela).
No tots els pagesos eren serfs. Els lliures es diferenciaven, bàsicament, en que
no havien de comptar amb el permís del senyor per marxar de les seves terres,
i existien petites quantitats de pagesos que no depenien en absolut dels
senyors feudals.
8. On vivien, com eren les cases?
La granja medieval on vivien els camperols depenia de les
condicions naturals de la regió on es trobava. Algunes
estaven construïdes de fusta, altres en pedra i les més
senzilles, a les regions temperades, eren només de tova
( peça de construcció, de forma semblant a un maó, feta
amb argila o amb fang, sovint pastat amb palla, que és
assecada al sol).
El foc i la xemeneia eren el lloc més important de la casa.
Els sostres de palla, els constants fums a l’interior, les
filtracions d’aigua, l’elevat perill d’incendi i les inundacions
feien que aquests habitatges fossin dèbils i es destruïssin
amb molta facilitat.
9. On vivien, com eren les cases???
A l’interior hi havia pocs mobles i eren
molt senzills. La taula n’era el principal i
havia de ser gran per permetre que tota
la família pogués menjar plegada
asseguda al seu voltant.
Els armaris eren ganxos de fusta a la
paret per poder penjar la poca roba que
tenien i els objectes de cuina o altres
estris es posaven sobre prestatges.
Els llits no existien ja que habitualment
es dormia damunt palla estesa al terra
o fent servir màrfegues de palla.
10. Com vestien?
Els pagesos i els
artesans
portaven
calçons de llana
i camisa llarga
que ells
mateixos
confeccionaven.
Si feia fred , es
posaven una
pellissa de pell
de conill i un
caputxó
11. Què menjaven?
La sal era un
producte
imprescindible per
als pagesos ja que
es feia servir per a
salar aliments i
poder-los
conservar durant
molt temps .
12. Com s’alimentaven?
L’alimentació era monòtona. el
menjar més important era el
pa que acompanyava a la carn.
Tambè menjaven ous de
corral ja que no podien
caçar a les terres del
senyor. Ho acompanyaven
amb llet, formatge,
mantega i amb els
productes de l’hort: cols,
mongetes, pèsols, llenties,
naps, pomes, cireres,
prunes, maduixes i peres
que eren els productes
més consumits.
Pràcticament no es
menjava peix tret
dels períodes en
que la religió
cristiana prohibia la
carn ( els divendres
de Quaresma i,
principalment, per
Setmana Santa).
13. I què bevien???
A les terres
mediterrànies la
beguda favorita era
el vi, mentre que al
centre i al nord
d’Europa es
preferia la cervesa.
També es
consumia licor
de pomes i
hidromel
(beguda
alcohòlica fet
d’una part de
mel i dues
d’aigua)
14. Els invents al llarg de l’edat
Mitjana
Al llarg de l’Edat Mitjana es van inventar instruments que
millorarien les condicions de vida al camp facilitant la feina
als pagesos: el molí d’aigua i de vent que evitaven grans
esforços als camperols, l’arada de roda i de reixa
substituint la clàssica arada romana, la ferradura i el jou.
Un jou és una peça de fusta o de ferro, més o menys
corbada, amb la qual dos bous, ases,etc...són units del cap o
del coll a l’arada o al carro.
16. Evolució al camp
A partir del segle XI, es va produir a Europa un augment de la producció
agrícola . Les causes van ser un creixement de la població, cosa que va
provocar un augment de les terres de conreu i unes certa pau a les lluites amb
els musulmans.
17. Preguntes
1. Qui eren els serfs?
2. I els vilans?
3. Digues el nom d’ algun invent dels que hem anomenat abans?
4. Quina beguda s’elaborava durant l’Edat Mitjana?
5. Com eren les cases?
6. Què menjaven?
7. Quin era el producte culinari més utilitzat?
18. 8. Com vestien?
9. Us ha faltat informació?
10. Que us ha semblat més important?
