Resum dels trets més característics dels determinants de la llengua catalana.

1. ELS DETERMINANTS
1. L’article
• Apostrofació
• Article neutre
2. Els possessius
3. Els numerals
• Cardinals
• Ordinals
• Partitius
• Múltiples
• Col·lectius
4. Els quantitatius
5. Els indefinits
• Determinants
• Pronoms
© Mercè Pallarols

2. 1. L’ARTICLE
© Mercè Pallarols

3. APOSTROFACIÓ
 Masculí: sempre
 Femení: davant a, e, o, i tònica i u tònica
 Xifres començades amb vocal: l’1, l’11, l’11a, l’XI
 NO apostrofem:
 Davant i consonàntica: el ioga, el iogurt, la hiena
 La una, la ira, la Haia
 Davant prefix negatiu a-: asimetria, anormalitat
 Davant del nom de les lletres: la ema, la essa
 Davant hac aspirada: el hawaià
 Acrònims i sigles:
 Si es pronuncien com un sol mot, segueixen la norma general: l’ONCE
 Si es pronuncien lletra per lletra:
 Si comencen amb vocal, segons la regla general: la UGT, l’OIT, l’IRPF
 Si comencen amb consonant, s’apostrofa el masculí quan el nom de la consonant
inicial comença amb vocal, però no s’apostrofa el femení: l’SPD, la FM, la NBA
© Mercè Pallarols

4. USOS
 Davant d’infinitiu
• Si té valor verbal: Saber això em fa content (*El saber això)
• Si l’infinitiu s’ha substantivat: El dinar se serveix a la terrassa
• L’article pot aparèixer en expressions: M’ha tocat el rebre
 Davant de subordinades substantives NO hi ha article: Que se
n’hagués anat m’entristia (*El que se...)
 Dies de la setmana: quan s’usen com a adverbis (indicant el
pròxim o l’anterior), NO duen article; quan s’usen com a noms i en
sentit distribuïdor, sí que en duen:
• Hi vaig anar dijous. Hi tornaré dilluns
• El dilluns és el dia que tinc més feina
• El dimecres, dia de l’espectador (=cada dimecres)
 Amb topònims
 Porten article molts noms de rius i muntanyes, excepte Montserrat
 Totes les comarques porten article, excepte Osona
© Mercè Pallarols

5. L’ARTICLE NEUTRE
VALOR ABSTRACTE O GENERAL
 Lo + adjectiu
 M’agrada lo dolç i lo salat
 Lo graciós del cas és...
 Lo bo és que no s’enfada
 No sap distingir lo bo de lo dolent
 Lo + relatiu
 Lo que tu diguis
 Lo + participi
 Tot lo relacionat amb el cas
 D’acord amb lo previst per la llei
 Lo + de
 Prendrem lo de sempre
 Lo de les apagades elèctriques és molt greu
 Lo + possessiu
 Porta’m lo meu
 Tot lo meu és teu
 Cadascú va a lo seu
© Mercè Pallarols

6. L’ARTICLE NEUTRE
VALOR INTENSIU O EMFÀTIC
 Lo + adverbi comparatiu
 En sap més de lo que sembla
 Lo + adverbi superlatiu
 Lo pitjor del cas és...
 Vine lo més aviat possible
 Lo + adjectiu
 Lo divertit que era
 No saps lo bé que ens ho hem passat
© Mercè Pallarols

7. L’ARTICLE NEUTRE
BARBARISMES
1. A lo largo y a lo ancho
2. A lo sumo
3. En lo sucesivo
4. Por lo menos
5. A lo mejor
6. A lo grande
7. A lo lejos
8. A lo loco
9. Lo demás
10. Lo más mínimo
11. Por lo demás
12. Por lo visto
13. En lo referente a
14. De lo lindo
15. Por lo sano
16. Por lo civil
17. Lo mejor de lo mejor
18. Por lo general
© Mercè Pallarols

8. 2. ELS POSSESSIUS
© Mercè Pallarols

9. REMARQUES
 Poden fer la funció de pronoms personals
 Si formen part d’una locució preposicional que indica lloc
 Davant meu (*al meu davant)
 Darrera teu (* al teu darrera)
 Si expressen el complement agent de les passives
 Aquesta coca és feta vostra? (= per vosaltres)
 Els de 3a persona poden generar ambigüitats
 El carnisser va assassinar la noia a casa seva
 El Barça va guanyar el Madrid al seu camp
 Alerta amb els calcs del castellà i l’anglès
 A mi cargo
 A mi favor
 En su nombre
 De su parte
 It’s your problem
© Mercè Pallarols

10. 3. ELS NUMERALS
© Mercè Pallarols

11. NUMERALS CARDINALS
 S’usa U per UN quan:
 Es fa servir d’ordinal
 Capítol u
 Ens referim al nom del número
 He escrit un u
 Els resultats esportius es fan amb UN
 Han guanyat tres a un
 Els cardinals, usats com ordinals, mai prenen la forma
femenina
 Té l’habitació dos-cents dos
 No fan plural si s’usen com a qualificatius, però sí quan
fan de substantius
 Els anys cinquanta
 He tret els vuits i els nous de la baralla
© Mercè Pallarols

12. ALTRES NUMERALS
ORDINALS
 5: cinquè (-ena) o quint (-a):
 Han col·locat els quints dels
castells
 És de la quinta del 85
 Ves-te'n a la quinta forca
 Tots tenen masculí, femení,
singular i plural
 Quan s'escriuen en xifres
romanes, es llegeixen com
ordinals fins al número 9
 Lluís XVI (setze)
 Carles I (primer)
 El primer dia del mes es pot
dir en ordinal o cardinal
PARTITIUS
 Ordinals + -è, -ena, -ens, -enes
i seguits de “part”
 Cinquena part
MÚLTIPLES
 Doble, triple, quàdruple...
 Quan passem de 4 usem la
forma “X vegades més que”
 Aquest camp fa 5 vegades més
que el teu
COL·LECTIUS
 Parell
 Qüern (4)
 Dotzena
 Grossa (12 dotzenes)
 Centenar
© Mercè Pallarols

13. 4. ELS QUANTITATIUS
© Mercè Pallarols

14.  Tots (llevat de FORÇA, MASSA i QUE) poden usar-se seguits de la preposició DE
 Quants (de) papers! Feia molt (de) fred!
 GENS va sempre seguit de la preposició DE
 No té gens de fred
 GAIRE i GENS només s’usen en oracions negatives, interrogatives i condicionals
 No fa gaire temps
 Tens gaires diners disponibles?
 Si trobes gaires dificultats, avisa'm
 GAIRE és invariable pel que fa al gènere
 No quedava gaire amanida
 MASSA, PROU i FORÇA són invariables pel que fa a nombre
 Al matí hi ha massa clients a la botiga
 No hi ha prou cadires a la sala
 Els seu pare té força diners
 GOTA = GENS
 No tinc gota de pa
 QUE, amb valor quantitatiu, significa el mateix que QUANT
 Que roses que hi ha al teu jardí!
 UN + substantiu amb valor quantitatiu és un calc del castellà
 Fa uns quants dies que no menja (*Fa uns dies)
© Mercè Pallarols

15. LOCUCIONS QUANTITATIVES
 Un quant, uns quants, unes quantes
 Fa un quant temps que no ve
 Uns quants alumnes
 Unes quantes peripècies
 Tot de
 Tenen tot de flors al jardí
 Hi havia tot de gent que s'ho mirava
 Una mica, un poc, un xic
 Una mica de llet, un poc de vinagre i un xic de sal
 Un munt, una pila, una munió, un grapat, una colla, un
reguitzell, un bé de déu, un tou, un pilot
 Un munt de papers
© Mercè Pallarols

16. FLEXIÓ DELS QUANTITATIUS
SINGULAR PLURAL
Masculí Femení Masculí Femení
Variables en
nombre
Quant
Tant
Molt
Poc
Bastant
Gaire
Quanta
Tanta
Molta
Poca
Bastanta
---
Quants
Tants
Molts
Pocs
Bastants
Gaires
Quantes
Tantes
Moltes
Poques
Bastantes
---
Invariables
en nombre
Més
Menys
Gens
Prou
Força
Massa
Que
© Mercè Pallarols

17. 5. ELS INDEFINITS
© Mercè Pallarols

18. DETERMINANTS INDEFINITS
 Un
 Hi havia un home alt i unes dones que treballaven
 Algun; cap
 Ja trobaré alguna persona que m'orienti
 Us queda cap barra de pa?
 CAP, en frases interrogatives o condicionals, equival a
ALGUN
 Tens cap mocador per deixar-me? Si en tens cap, deixa-me'l
 Tot
 Prohibit el pas a tota persona aliena a l'obra.
 TOT no equival a CADA quan es refereix a una acció
reiterada
 Obrim cada dia de 8 a 20 (*Obrim tots els dies...)
© Mercè Pallarols

19. DETERMINANTS INDEFINITS
 TOT i MIG són invariables quan precedeixen un topònim
 Ho sap tot Girona, que ha viatjat per tot Europa i mig Catalunya
 Mateix
 Vaig cometre el mateix error. Sempre faig les mateixes coses
 MATEIX (determinant) és diferent de PROPI (adjectiu)
 Ho diré amb mots del mateix poeta (del poeta mateix) (*del propi
poeta)
 Cert
 Feia certa por
 Cap, ni un
 No hi quedà cap persona. No tinc ni una taronja.
 Cada, cada un, cadascun
 Tenien una habitació per a cada un dels fills.
 Un altre
 Ja quedarem un altre dia
© Mercè Pallarols

20. DETERMINANTS INDEFINITS
 Ambdós, ambdues
 Ambdues candidates tenien un currículum brillant
 Tots + numeral
 Van venir tots tres junts (*Van venir els tres junts)
 DIFERENTS, en plural, significa “uns quants”
 M'ho han dit diferents persones
 VARIS, VÀRIES és un barbarisme que cal substituir per
DIVERSOS o UNS QUANTS
 Tenien diverses talles per escollir (*Tenien vàries talles)
 Tal
 Ho faran tal dia. Tal cosa i tal altra
 Qualsevol, qualssevol, qualsevulla, qualssevulla
 Porta'm dos trossos qualssevol de paper
© Mercè Pallarols

21. PRONOMS
 Un, una. Hom és una forma culte, no adequada en estàndard o
col·loquial
 De vegades un es pensa que sempre té raó
 Hom pensa que no hi ha prou justícia
 Algú, ningú, alguna cosa, quelcom, res (en interrogativa o
condicional). ALGO és un barbarisme
 Ha trucat ningú? Et porto alguna cosa?
 Tens quelcom per explicar? Tens res per a mi?
 Tot, tothom
 Ja ho he recollit tot. Ho sabia tothom
 TOTHOM és diferent a TOTS
 Vindrem tots (tots els que l'interlocutor coneix)
 Vindrà tothom (indefinit)
 MATEIX només s'usa com a pronom quan significa LA MATEIXA
COSA
 Sempre li passa el mateix
© Mercè Pallarols

22. PRONOMS
 Ningú, res, cap cosa
 Ningú no en sap res. No hi tinc res a dir
 Cadascú
 En donarem dues a cadascú
 ALTRI (culte, mai subjecte), UNS/ES ALTRES, UNA
ALTRA COSA:
 No desitgis els béns d'altri
 Te n'ensenyaré unes altres de millors
 No pensa en altra cosa
 Qualsevol
 Això ho pots dir a qualsevol
 DEMÉS és un barbarisme que s’ha de substitueix
per els altres, la resta...
© Mercè Pallarols

23. CALCS DEL CASTELLÀ
 Antes de aparecer el libro, todos hablaban del mismo
 Abans d'aparèixer el llibre, tothom en parlava
 El final de las obras lo celebraron todos los que habían
participado en las mismas
 Van celebrar el final de les obres tots aquells que hi
havien participat
 Para informarnos sobre este centro hemos entrevistado
al director del mismo
 Per informar-nos sobre aquest centre hem entrevistat el
director
© Mercè Pallarols