les plantes

1. Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Institut Carles Vallbona
Granollers
AULA D’ACOLLIDA
Adaptació Ciències de la Naturalesa
LES PLANTES
Departament d'Orientació
Nom:
Curs:
Data:
Nom arxiu: CAACO_DOS_1213_MT062_R1_plantes Data : novembre 2012
Recopilat: Tutora Aula acollida - Montse Talavera pàg. 1 de 33
Aquest document pot quedar obsolet una vegada imprès

2. ADAPTACIÓ DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA
LES PLANTES
AULA D'ACOLLIDA.
BIBLIOGRAFIA I IMATGES:
El nostre entorn natural 3. Edebé Primària.
A. Caamaño i altres. Ciències de la naturalesa. 1 ESO. Editorial Teide.
Imatges d'altres fonts d'internet.
2

3. LES PLANTES
Les persones, els animals i les plantes són éssers vius perquè neixen, creixen,
s'alimenten, es relacionen i es reprodueixen.
Les persones són éssers vius.
Els animals són éssers vius.
Les plantes són éssers vius.
La principal diferència entre les plantes i els animals és la manera que tenen
d'aconseguir els aliments. Els animals agafen els aliments de fora i les plantes
poden fer elles mateixes l'aliment.
Contesta i completa:
1- Per què les plantes són éssers vius?
2- Són diferents les plantes i els animals? Per què?
3

4. LES PARTS DE LES PLANTES
Les plantes tenen les següents parts:
ARREL:
L'arrel creix sota la terra. Subjecta la
planta a la terra i absorbeix (*) (agafa)
aigua i sals minerals.
TIJA:
La tija és la part de la planta que la
sosté (que l'aguanta) i que reparteix els
aliments des de l'arrel a les fulles.
Moltes plantes tenen branques que
neixen de la tija.
FULLES:
Les fulles surten de la tija i de les
branques. Les fulles són molt
importants per a les plantes.
A les fulles es fabriquen els aliments
per la fotosíntesi.
FLORS:
Les flors són l'aparell reproductor de
moltes plantes. Les flors tenen colors
diferents i es transformen en fruits.
FRUITS:
Els fruits contenen les llavors. De les
llavors en neixen noves plantes.
(*) ABSORBEIX:
4
Flor Fruit
Arrel
Tija
Fulla

5. Contesta i completa:
3- Escriu el nom de cada part de la planta a sota de la seva funció i en el dibuix:
arrel – tija – fulles – flors – fruits - llavors
Uneix l'arrel amb les fulles i sosté la
planta.
..........................................................
Són verdes i transformen les
substàncies del sòl en aliment per a la
planta.
..........................................................
Manté la planta subjecta i absorbeix les
substàncies del sòl.
...........................................................
En neixen les noves plantes.
...........................................................
Són de colors variats i es transformen
en fruits. Són l'aparell reproductor.
..........................................................
Conté les llavors.
..........................................................
5

6. L'ARREL
Ja saps que les arrels subjecten la planta i absorbeixen les subtàncies del sòl.
L'arrel de les plantes pot tenir diferents formes, com per exemple:
Una arrel principal més
gruixuda i altres arrels
que surten de la principal.
És el cas de la majoria
dels arbres i moltes altres
plantes, com el roser.
Una arrel principal molt
gruixuda que emma-
gatzema aliment per a la
planta. Per exemple, la
pastanga.
Moltes arrels de la
mateixa mida, com les
dels cereals o les
palmeres.
Roser
Pastanagues
Cereals
6

7. Classifica:
4- Escriu el nom de cada planta a sota de la seva arrel:
raves palmeres civada porro margarides
5- Explica com són aquestes arrels:
7

8. LA TIJA
Recorda que la tija sosté la planta i uneix l'arrel amb les fulles. La tija pot ser
herbàcia (d'herba) o llenyosa (rígida, com el tronc d'un arbre).
Les tiges herbàcies són flexibles, primes i de
color verd.
Les tiges llenyoses són dures i més gruixudes.
Segons les tiges, les plantes poden ser:
trèvol romaní pi
Herbes: són plantes
baixes i tija herbàcia.
El trèvol és una herba.
Arbustos: són plantes
baixes, amb tija llenyosa i
ramificada des del terra.
El romaní és un arbust.
Arbres: són plantes molt
altes, amb tija llenyosa i
molt gruixuda que es diu
tronc.
El pi és un arbre.
8

9. Observa i recorda:
Arbre Arbust Herba
Tija rígida Tija flexible
Classifica:
6- Pinta de color marró si la tija és rígida i de color verd si la tija és flexible:
Arboç Dent de lleó Xiprer
Tulipa Grèvol Castanyer
9

10. LES FULLES
Les fulles transformen les subtàncies del sòl
(terra) en aliment.
Si mires la fulla d'un pi i la d'un ficus, veuràs
que són molt diferents.
Fulles de pi Fulles de ficus
Alguns arbres perden les fulles durant la tardor.
Són arbres de fulla caduca, com el roure o el faig.
Altres arbres tenen les fulles tot l'any.
Són arbres de fulla perenne, com el pi o l'alzina.
Les parts de la fulla són:
Limbe: és la part ampla de la fulla.
Té dues cares: la part superior es
diu anvers i la part inferior es diu
revers.
Pecíol: és la part que uneix la fulla
a la branca.
10

11. Les fulles de les plantes tenen una forma i una vora diferent.
Segons la forma del limbe, les fulles poden ser:
Amb forma d'agulla,
com la fulla del pi.
Amb forma de llança,
com la fulla de
l'ametller.
Amb forma triangular,
com la fulla del
pollancre.
Amb forma de
palmell de la mà,
com la fulla de la
figuera.
pi ametller pollancre figuera
La vora de les fulles pot ser:
Vora llisa, com la fulla
de l'olivera.
Vora dentada (amb
forma de dents), com
la fulla del castanyer.
Vora fesa, amb
entrants i sortints, com
la fulla del roure.
Vora espinosa (que
punxa), com la fulla
del grèvol.
olivera ametller roure grèvol
11

12. Observa i llegeix les descripcions de cada fulla:
7- Relaciona cada fulla amb la seva descripció:
Llimoner: fulles de color verd brillant, amb el limbe en forma de llança i la vora llisa.
Bedoll: fulles amb un llarg pecíol, de limbe triangular i vora dentada.
Avet: fulles curtes amb limbe en forma d'agulla i vora llisa.
Auró: fulles amb el limbe en forma de palmell i la vora fesa.
Cirerer: fulles de color verd fosc, amb el limbe en forma de llança i la vora dentada.
Castanyer d'Índia: fulles grans amb el limbe en forma de palmell i la vora dentada.
12

13. LES PLANTES ELABOREN EL SEU ALIMENT: LA FOTOSÍNTESI
RECORDA:
Les plantes fabriquen el seu aliment a partir d'aigua, llum del Sol, sals
minerals i diòxid de carboni.
8- Completa:
Les plantes fabriquen el seu aliment a partir d'........................., .....................
del .................., ............... ........................ i ....................... de ...........................
13
LA FOTOSÍNTESI
Les plantes fabriquen el
seu aliment a partir de
l'aigua i les sals minerals
del terra, la llum del Sol i
un gas que està a l'aire,
que es diu diòxid de
carboni.
En la fotosíntesi, les
plantes agafen l'energia
solar per la clorofil·la. La
clorofil·la és verda, per
això les fulles de les
plantes també són verdes.

14. Observa el següent gràfic:
La saba bruta i la saba elaborada circulen per la planta a través d'uns
conductes semblants a canonades.
Canonades
14

15. 9- Completa el procés:
15

16. LA FLOR, EL FRUIT I LA LLAVOR
En moltes plantes que coneixem, la flor és la part de la planta que la funció de
reproducció. Recorda, però, que hi ha plantes que no fan flors i que utilitzen
altres sistemes per reproduir-se.
Corol·la
Calze
Perquè la planta es reprodueixi (tingui noves plantes), el pol·len ha d'arribar fins
al pistil. Aquest procés s'anomena pol·linització.
En moltes flors la pol·linització la fan els insectes.
Quan toca els estams, el pol·len es queda El pol·len entra en el pistil i el pistil
enganxat a les potes de l'insecte. comença a augmentar de mida.
Quan es mou, l'insecte posa part del seu Els pètals cauen.
pol·len sobre el pistil.
16
Les parts d'una flor són: calze,
corol·la, pistil i estams.
El calze és la part més externa
de la flor. Està format per
petites fulles de color verd que
es diuen sèpals.
La corol·la és la part més
vistosa de la flor. Està
composta pels pètals, que
poden ser de molts colors.
Al centre hi ha el pistil i, al seu
voltant, els estams que
contenen el pol·len.

17. 10- Contesta:
– Quines són les parts d'una flor? ......................................................................
.........................................................................................................................
– Què és el calze? .............................................................................................
– Com es diuen les fulles de color verd que formen el calze? ..........................
– Què és la corol·la? .........................................................................................
– Com poden ser els pètals? ............................................................................
– Què hi ha al centre de la flor? ........................................................................
– Què contenen els estams? ............................................................................
11- Completa:
17

18. 12- Contesta:
– Què ha de passar perquè la planta es reprodueixi? ......................................
.........................................................................................................................
– Qui fa la pol·linització en moltes plantes? ......................................................
– Amb quina part del cos agafen el pol·len els insectes? .................................
........................................................................................................................
13- Explica el procés:
18

19. FRUITS CARNOSOS FRUITS SECS
poma préssec raïm castanyes nous ametlles
taronja pruna albercoc pinyons festucs avellanes
síndria mandarina pera cacauets pipes de
girasol
panses
19
Els fruits poden ser carnosos, com la poma
i el préssec, o secs, com l'ametlla i la nou.
Finalment es forma el fruit amb les llavors
en el seu interior (dins).
De cada llavor que cau a terra en neixerà
una planta nova.
Els fruits poden ser carnosos, com la
poma i el préssec, o secs , com l'ametlla i
la nou.

20. RECORDA:
Perquè les plantes es reprodueixin s'ha de produir la pol·linització de les
flors. Després de la pol·linització es forma el fruit, que conté les llavors. De
les llavors neixen noves plantes.
14- Relaciona les següents parts de la flor amb les seves funcions:
Pètals   Formar el fruit i la llavor
Pistil   Atreure els insectes
Estams   Contenir el pol·len
15- Escriu el nom dels fruits següents. Després classifica'ls en dues llistes,
segons siguin carnosos o secs.
20

21. FRUITS SECS FRUITS CARNOSOS
16- Situa el nom de les parts de la planta:
arrel – tija – branques – fulles – gemma – limbe – anvers – revers - pecíol
21

22. 17- Completa les frases que expliquen com fabriquen les plantes el seu aliment.
Utilitza les paraules següents:
llum del Sol – aigua – saba bruta – saba elaborada – sals minerals –
diòxid de carboni
– Les arrels absorbeixen ............................... i ............................. Aquesta
mescla es diu ...............................
– A les fulles, la saba brutra es transforma en ..................................., gràcies al
fet que les fulles reben la .............................. i absorbeixen el ........................
18- Observa l'esquema següent. Estudia'l i després completa'l.
LES PLANTES
tenen fabriquen la majoria es reprodueixen
arrel el seu aliment flors
tija
branques
fulles a partir de que donen lloc a
flors
fruits aigua
sals minerals fruits amb llavors
llum del Sol
diòxid de carboni
de les llavors neixen
noves plantes
22

23. Ara completa'l:
LES PLANTES
tenen fabriquen la majoria es reprodueixen
arrel ............................... ......................
..................
branques
................. a partir de que donen lloc a
flors
......................... aigua
............................... ........................................
llum del Sol
.......................................
de les llavors neixen
noves plantes
19- Explica com són aquestes fulles:
23

24. EL CICLE DE LA VIDA EN UNA PLANTA
20- Observa i completa el cicle vital de la pomera amb aquestes paraules:
pomes – fruits – llavor – flors
A l'interior de la poma hi ha les Les flors es transformen en
llavors. .................................. Són les
La ............................ germina i ...................................
en creix una nova planta. Quan la poma està madura, al
començament de la tardor, cau
a terra.
24
Al començament de la primavera, a la
pomera li comencen a brotar les
fulles i les .............................................

25. CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES
LES PLANTES
poden ser
amb flor sense flor
que inclouen
falgueres molses algues
Les plantes es classifiquen en dos gran grups:
1. Les plantes amb flors que també es diuen fanerògames.
2. Les plantes sense flors que també es diuen criptògames.
PLANTES AMB FLORS
FANERÒGAMES
PLANTES SENSE FLORS
CRIPTÒGAMES
Són totes les plantes que tenen flors i llavors Són plantes que no fan flors ni llavors, però sí
elaboren el seu aliment com les plantes amb
flors.
arbres arbustos herbes falgueres molses algues
25

26. LES PLANTES AMB FLORS
Dins de les plantes amb flors o fanerògames hi ha unes plantes que tenen la
llavor protegida dins d'un fruit. Es diuen angiospermes. Moltes fan flors grosses
i amb pètals de colors, com la ginesta; i d'altres fan flors petites i de colors poc
vistosos, com l'avellaner.
la ginesta l'avellaner
Dins de les angiospermes hi ha: arbres, arbustos i herbes.
ARBRES: tenen la tija llenyosa. N'hi ha molts tipus d'arbres.
ARBRES FRUITERS: arbres que donen fruites
la pomera el cirerer el taronger la figuera
26

27. ALTRES ARBRES
l'alzina el roure el faig la noguera
ARBUSTOS: tenen la tija llenyosa i són més baixos que els arbres. Les branques surten
gairebé de la base de la tija.
el garric l'arboç el grèvol el romaní
HERBES: tenen la tija tendra i verda, i són més petites que els arbustos.
la menta l'alfàbrega la gespa el julivert
27

28. 21- Contesta i completa:
Com es diuen les plantes amb flors? ....................................................................
Com es diuen les plantes sense flors? .................................................................
22- Classifica:
arbres – falgueres – molses - arbustos – herbes - algues
FANERÒGAMES CRIPTÒGAMES
23- Com és la tija dels arbres? .............................................................................
................................................................................................................................
24- Com és la tija dels arbustos? ..........................................................................
................................................................................................................................
25- Com és la tija de les herbes? ..........................................................................
................................................................................................................................
26- Classifica les següents plantes:
pomera – menta – romaní – alzina – roure – taronger – alfàbrega – faig –
cirerer – garric – grèvol – figuera – arboç – julivert - gespa
ARBRES ARBUSTOS HERBES
28

29. LES PLANTES SENSE FLORS
Dins de les plantes sense flor hi trobem les falgueres, les molses i les algues.
LES FALGUERES
Són plantes terrestres i les seves fulles són molt grans i tenen un color verd
intens. Les falgueres tenen les següents parts:
Les fulles són grans i sovint estan
molt dividides.
Les fulles són grans i resistents.
En les fulles hi poden aparèixer unes
estructures de color marró o groc i
que tenen unes partícules molt
petites que es diuen espores.
La tija és poc ramificada i està sota
la terra quasi sempre. Creix
horitzontal-ment i forma noves fulles.
Les arrels són molt ramificades i
estan al llarg de tota la tija.
29

30. Les falgueres són plantes sense flors i
no poden fer fruits ni llavors.
Les falgueres es reprodueixen per les
espores que hi ha sota les seves fulles.
El vent porta les espores pertot arreu i
així neixen noves falgueres.
Les falgueres viuen en zones humides i amb ombra, i formen un sotabosc.
27- Digues si és veritat (V) o fals (F):
Les fulles de les falgueres són grans, gruixudes i resistents
A les arrels de les falgueres hi ha les espores
Les falgueres són plantes amb flors
Les arrels de les falgueres són molt ramificades
Les falgueres viuen en zones humides i assolellades
30

31. LES MOLSES
Les molses són un grup de plantes terrestres que cobreixen molt la superfície on
creixen.
Les molses són plantes petites. Les seves arrels només subjecten la planta a
terra. Les molses absorbeixen aigua a través de tota la seva superfície.
Les molses viuen en ambients frescos i molt humits, com per exemple boscos
amb molta ombra i properes a rierols.
Les molses tenen les següents parts:
Les fulles són petites, abundants (n'hi ha moltes) i molt fines.
Les arrels són curtes i surten de l'extrem de la tija.
Per reproduir-se, creix una estructura marró. Les espores es troben dins
d'aquesta estructura.
Les tiges són curtes i primes.
RECORDA: les molses són plantes amb la tija curta, de fulles petites i
abundants. Són terrestres i es reprodueixen per espores.
31

32. LES ALGUES
Les algues són plantes aquàtiques perquè viuen dins de l'aigua, ja sigui dolça o
salada.
Les algues tenen formes i mides molt diferents.
Les parts de les algues són:
– Les fulles són làmines fines, estretes i llargues.
– La tija comença a partir de l'arrel i es ramifica formant les fulles. La tija de les
algues no sosté la planta, no és rígida ja que les algues viuen dins l'aigua.
– L'arrel fixa l'alga al terra o a la roca. No absorbeix aigua, ja que la planta és
dins l'aigua.
N'hi ha moltes algues, però podem diferenciar tres grups segons el color que
tenen: algues verdes, algues roges i algues brunes.
alga verda alga roja alga bruna
32

33. Les persones utilitzen molt les algues. Algunes algues són comestibles (es
mengen com si fossin verdura).
28- Completa la taula següent:
FALGUERES MOLSES ALGUES
ARRELS
TIJA
FULLES
ACTIVITATS TIC
1- Jclic Les plantes: http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3506
2- Jclic, Coneixement del medi natural, social i cultural:
http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=3080
3- La reproducció de les plantes: http://clic.xtec.cat/db/act_ca.jsp?id=2164
33