Este documento presenta la recopilación de los relatos presentados en el "III Concurso de Microrelatos de tema marítimo del Museu Marítim de Barcelona". Se divide en tres categorías de edad. El concurso tuvo como objetivo acercar a nuevas personas a la cultura marítima a través de la narrativa y fomentar el diálogo con el museo. Tuvo un gran éxito con 705 relatos presentados. Los relatos presentados fueron de alta calidad a pesar de que solo nueve podían ser premiados. El museo agradece

1. i

2. PRESENTACIÓ
Teniu a les mans el recull de tots els relats que s’han presentat al «III Concurs de Microrelats de tema marítim del Museu
Marítim de Barcelona» en les tres categories establertes. Amb aquesta tercera edició, dedicada al món dels Pirates, hem
consolidat un projecte que varem encetar fa dos anys amb la primera edició d’aquest concurs, projecte que té dos objectius
principals: obrir una nova via de diàleg amb persones que no havien participat abans dels serveis del museu, i obrir també una
nova via d’apropament a la cultura marítima des de la vessant narrativa.
L’èxit d’aquesta tercera edició, amb 705 microrelats presentats, ens anima a mantenir el projecte amb futures edicions.
La qualitat dels relats presentats a les tres categories ha estat altíssima i, tot i que se n’havien d’escollir només nou per repartir
els premis, el cert és que el jurat ha hagut de fer un gran esforç per triar els guanyadors d’aquesta edició.
Des del Museu Marítim de Barcelona volem agrair l’esforç de tots els autors i totes les autores que ens han enviat els seus
escrits des de tota la geografia del país i que han propiciat l’èxit del concurs.
Us animem a llegir aquestes obres, breus però fantàstiques mostres de la passió que desperten el mar i els pirates entre els
amants de l’escriptura.
Gràcies a tothom qui ha fet possible aquest «III Concurs de Microrelats de tema marítim del Museu Marítim de
Barcelona»
PRESENTACIÓN
Tienes en tus manos la recopilación de todos los relatos que se han presentado del «III Concurso de Microrelatos de tema
marítimo del Museu Marítim de Barcelona» en las tres categorías establecidas. Con esta tercera edición, dedicada al
mundo de los Piratas, hemos pretendido comenzar a consolidar un proyecto que arrancamos hace dos años con la primera
edición de este concurso, proyecto que plantea dos objectivos principales: abrir una nueva vía de diálogo con personas que no
habían participado con anterioridad de los servicios del museo, y abrir al mismo tiempo una vía nueva de acercamiento a la
cultura marítima desde la vertiente narrativa.
El éxito de esta tercera edición, con 705 relatos presentados anima a intentar mantener el proyecto con futuras ediciones.
La calidad de los relatos presentados en las tres categorías ha sido altísima y, aunque solamente nueve de ellos podían
repartirse los premios, lo cierto es que el jurado ha tenido que hacer un gran esfuerzo para escoger a los ganadores de esta
edición.
Desde el Museu Marítim de Barcelona queremos agradecer el esfuerzo de todos los autores y todas las autoras que nos
han enviado sus obras desde toda la geografía del país, y que han propiciado el éxito del concurso.
Os animamos a leer estas obras, breves pero fantásticas muestras de la pasión que despiertan el mar y los piratas entre los
amantes de la escritura.
Gracias a todos los que han heco posible este «III Concurso de Microrelatos de tema marítimo del Museu Marítim de
Barcelona»

3. Categoria A
2002-2004
(10/12anys-
10/12 años)
1. «L’ESCLAFADOR»
«L’Esclafador», valent, surava enmig de la mar,
les veles bufaven pel traïdor vent. Tot va
començar a desaparèixer i en un tres i no res,
res. La tripulació anava fent-se fum, d’un en un,
em vaig quedar sol.
A la bodega, espantat, amagat en un racó. La
nau va xocar, vaig perdre el món de vista. En
despertar i sortir a coberta l’Esclafador era de
costat damunt la sorra negra.
Carregat de rom, pistola, espasa i ganivet vaig
abandonar la nau. Perdut i desorientat vaig caure
dins d’un forat a la sorra:
- Qui ha estat el repugnant indesitjable!!!!
El tros d’ase del caníbal em va llençar amb un
dard enmig del pit, i més mort que viu al forat
vaig quedar.
Heroclub
2. ELS PIRATES DEL PASSAT
Hi havia una vegada una nena que va anar
d’excursió al Museu Marítim. En un dels vaixells
que hi havia, van aparèixer uns pirates del
passat. Un tenia una cama de fusta, un altre un
lloro, l’altre un garfi i l’altre un barret de capità
pirata. Aquella nena es va espantar i va sortir
corrents, però els pirates la seguien. Finalment
la van atrapar i li van explicar de manera
simpàtica que s’havia deixat la motxilla. Quan es
van començar a conèixer, la nena va dir que si
volien ser amics i els pirates ho van acceptar,
però un va recordar que havien de tornar al
passat per no provocar una paradoxa temporal.
Finalment, tots van dir que es volien quedar
perquè era més divertit. Li van explicar com era
la vida en un bergantí... I es van fer tots amics.
Òria
3. LA VALENTIA D’UN PIRATA
No sabia per què navegava, ni on anava, l’única
raó per la qual el mar l’admirava, era per la seva
valentia com a pirata. La seva tripulació i el seu
vaixell l’animaven com a capità, i l’or guardat al
vaixell tan llampant i desitjat, atreia als seus
enemics tots més horrorosos i perillosos que els
altres. I quan van sentir:
-Al’abordatge!
Una gran batalla va esclatar, plena de dificultats i
de dolor.
Quan la seva tripulació el van avisar que no
guanyarien, ell va caure a l’aigua amb una
espasa clavada al pit desitjant un final feliç a tots
aquells que l’estimaven...
Windy
4. EL PIRATA MALDESTRE
Hi havia una vegada un pirata que es deia
Rastafú, que no feia res bé. Un dia es va
assabentar que hi havia un tresor amagat a l’illa
Trèvola i decidí anar-lo a buscar.
Mentre navegava pel mar, trobà un altre pirata
que també volia aquell tresor i començà a
disparar-li bombes. En Rastafú no sabia com
anava el mecanisme i no podia disparar. Però al
final en va poder disparar una, va tocar el vaixell
enemic i el va enfonsar. En Rastafú, content, va
continuar el seu camí. Li va entrar gana i va
decidir pescar una mica encara que no en sabés
gaire. Va pescar un peix molt gran però no va
poder aguantar l’equilibri i va caure a l’aigua. Es
va ofegar i no va poder anar a buscar el tresor a
l’illa. Encara hi ha gent que diu que el tresor
continua enterrat a l’illa Trèvola.
Mestral
5. BLAU
Veia el mar, sempre veia el mar, al matí, a la
tarda i a la nit. Sobre un tauló de fusta del seu
«Calamar» ja naufragat, no es podia veure gran
cosa.
El mateix paisatge, sempre el mateix color: el
blau. El blau del cel i el blau del mar. Tenia gana
i set. L’aigua del mar estava salada i no li
calmava la set. Estava cansat.
«PER FI!!!» exclamà el pirata. Havia vist terra. La
terra més fèrtil que una persona es pogués
imaginar. Tenia arbres amb fruits deliciosos. I allà
dalt, a la muntanya... un rierol! Era tot o més del
que el pirata podia demanar.
Deixà anar el tros de fusta i començà a nedar.
Pensava que així aniria més ràpid. No es podia
esperar. Va arribar i... era una il·lusió! Començà a
desesperar-se: havia deixat el tros de fusta i
començava a enfonsar-se...
S’havia ofegat.
Atlàntida
6. LA PESADILLA
Pombo era una antigua aldea. Allí vivía una niña
aficionada a los piratas. Esa misma noche,
estaba leyendo un libro de los «Piratas del
Caribe»: «La Perla Negra». Cuando se durmió,
soñó con una carabela fantasma. Ella se
encontraba en el camarote del capitán Jack
Sparrow.
Entonces empezó una lucha contra la flota
británica. Enseguida se asustó, e intentó huir de
la cruel batalla. Durante su intento, un marinero
barbudo y feo, la secuestró. La llevó al camarote
del general británico. En ese mismo instante
perdió el conocimiento. Cuando volvió en sí, se
encontró en medio de una isla repleta de plantas
exóticas, pero estaba sola. Enseguida empezó a
pensar cómo escapar. Entonces se vio
sorprendida por una tribu de indígenas. Se la
llevaron al poblado y la ahorcaron. En ese
instante se despertó de la pesadilla. Así fue la
noche de la pobre muchacha.
Varón
7. NIRATU
Veía borroso por las lágrimas.
Siempre había pensado que la felicidad no
existía, que era una sensación que uno sentía
cuando le pasaba algo bueno y cuando empecé
a estar convencida de que así era, llegó él. Era
un pirata pero, no como los otros. Él era
diferente a los demás: galante, cariñoso y pese a
que todos los piratas robaran, él nunca cogería
nada que no le perteneciese. Niratu, se dedicaba
a surcar los mares y a matar a todo aquel que
quisiera hacerles daño a los demás.
Una semana antes de nuestra boda, se enteró
de que había un malvado pirata surcando los
mares y fue a buscarlo. Era demasiado fuerte
para él...
Encendí la cerilla, me tumbé en el suelo, cerré
los ojos y dejé que las llamas me envolvieran,
sumiéndome en un sueño eterno que me llevase
junto a él.
Acasheri
8. YO Y EL NAVÍO INGLÉS
Era una noche de luna llena, yo estaba
navegando en el Florense, mi navío.
Entonces vi un barco inglés, con un gran botín
dentro.
- ¡Despertad, grumetes de agua dulce, nos
espera un gran tesoro!- exclamé. Todos se
despertaron y se pusieron a sus sitios.
- ¡Al abordaje!
Cogí mi espada y un saco, entramos todos en el
barco y le dije a un fiel amigo que fuera a coger
el tesoro con el saco; entonces luché contra el
capitán del barco inglés. Luchamos mucho rato
hasta que me cansé, y concentré toda la energía
en la espada. En aquel momento descubrí que
mi espada era mágica porque las cuerdas de mi
barco cogieron al capitán del otro barco y yo le
corté la cabeza. Después fuimos hacia mi navío
y les disparamos con los cañones.
Todo salió bien hasta que apareció el animal más
mortal, «el Kraken».
Jerry
9. LA TROPA DE LOS
MAGNÍFICOS
Hace mucho tiempo, había cuatro piratas
llamados Julio Verne, Ulises, Jack y Leonardo,
era conocida como la tropa de los magníficos.
Aunque solo Jack tenía espada, cada uno de
ellos, utilizaba sus mejores estrategias.
Leonardo les atacaba con sus pinceles, porque
todo lo que dibujaba les atacaba; Ulises con su
arco y flecha y con su gran puntería, donde ponía
el ojo, ponía la flecha, y Julio Verne con su
imaginación y su pluma, cualquier cosa que
pensaba se transformaba en real.
Todos querían conseguir el gran tesoro, que eran
300 libros.
Entonces entró un avión de papel por la ventana
y Leonardo lo abrió... ¡¡¡Era el mapa del tesoro!!!
Y dijo emocionado: ¡Vamos a por él!
Superaron pruebas difíciles hasta que llegaron al
tesoro, también llegaron piratas de otras partes,
pero fue la tropa de piratas de los magníficos
quien se llevo el tesoro...
Ianchu
10. LA GRAN TEMPESTA
Explica la llegenda que fa molts anys existien
els pirates. Hi havia un pirata anomenat
Barbaroja. En Barbaroja estava navegant per les
aigües del Mediterrani, de tornada a casa,
després d’haver aconseguit un gran tresor. El cel
s’anava posant gris i aleshores va començar una
gran tempesta. No parava de ploure. Cada
vegada les onades s’anaven fent més grans. Els
forts vents van anar empenyent el vaixell que es
va apropar molt a les pedres rocoses de
Montjuïc. De sobte una gran onada va trencar a
sobre del vaixell i el va fer xocar contra les
pedres. Es va enfonsar tot, el vaixell, el tresor i el
capità amb tota la seva tripulació. Diuen que el
tresor segueix allà enfonsat en algun lloc del port
de Barcelona.
La pirata de Coll Favà
11. SOMNI DE PIRATES
Un capità, una tripulació, un vaixell, això és el
que en Jack pensava que es necessitava per ser
un pirata, pero no era així, i n’era ben conscient.
Era a la presó del vaixell plorant, estaven matant
la seva mare i després li tocaria a ell. En Terri el
va treure de la presó per portar-lo a la coberta per
tirar-lo als taurons. En Jack no tenia por, sabia
que moriria, però va passar una altra cosa...
Abans de caure algú el va agafar, era una noia,
després es va desmaiar.
Quan es va despertar era a l’hospital l’any 2015.
Resulta que havia estat en coma durant 11 anys,
justament els anys que tenia.
Ja no volia ser pirata, els odiava, llavors va veure
una noia, la que l’havia salvat.
I es va fer una pregunta que no va poder
respondre mai...
La noia havia entrat en el seu somni?
Capitana Dolça

4. 12. EL GRAN PROBLEMA
S’ha acabat la batalla. Molts morts i molts ferits
són al vaixell que ha guanyat aquesta guerra. Hi
ha un problema! Tres ferits necessiten cames de
fusta.
- Capità!
- Què passa?
- Hi ha tres pacients amb una cama i només dues
cames de fusta!
- Que se les reparteixin!
Així doncs, una altra vegada hi ha baralla.
Ara és entre tres ferits i dues cames de fusta.
Problemes marins
13. GABRIELA I ELS SOMNIS
Gabriela era una de les poques nenes de l’Illa
dels Peixos que volien ser pirata. Ella no volia
buscar tresors ni res de l’altre món. L’únic que
volia era veure el mar blau, transparent. Anar amb
un vaixell acompanyada de la seva tripulació,
navegar i navegar, veure passar les ones, veure
totes les menes de peixos que hi havia a la zona i
veure volar les gavines.
Va pensar i pensar com aconseguir una tripulació
i un vaixell.
Fins que un dia va decidir que era massa petita
per a ser pirata, però que en els seus somnis
sempre ho podria ser.
Va somiar i somiar fins que es va fer gran. I
aleshores, allò ja no era un somni: era la realitat.
S’havia convertit en la Pirata Sensebarba, la millor
pirata de l’Illa dels Peixos. I l’única.
Giravoltes
14. EL CALAMAR TERRORÍFICO
Érase una vez Jac, un pirata muy valiente que
navegaba con su tripulación: Alfonso el cocinero,
Crabi el experto navegante y otros piratas de su
tripulación. Un día terrorífico se fueron a navegar.
Estaban en medio del océano cuando de repente
Crabi llamó a Jac: «¡Jac, creo que he visto al
calamar terrorífico!» Jac fue corriendo hacia la
borda, cuando le cogió el calamar con una pata.
Jac sabía que no podía hacer nada, cuando de
repente Alfonso vino y tiró un cuchillo a la pata del
calamar. Jac se salvó, pero al ver que le había
soltado el calamar, vio que le salían dos patas
nuevas. Jac le dijo a toda la tripulación que se
tiraran al agua y que lo mataran. Se tiraron, lo
intentaron y al final le clavaron el cuchillo en el
corazón. Crabi era el salvador, y lo hicieron jefe.
Bruno
15. KLARA Y SUS TESOROS
Érase una vez una niña llamada Klara que se
quería ir a una isla llamada Fingi. Un día le
preguntó a su padre y le respondió: «mañana por
la mañana a las ocho nos vamos». Al llegar a la
isla se encontraron a un anciano y le preguntaron
si les podía enseñar la isla. El anciano dijo:
«Claro, venid conmigo». Después de diez minutos
caminando por la isla encontraron una cueva.
Vieron un barco pirata y el anciano dijo que
llevaba por lo menos un año allí. Klara le preguntó
a su padre si podía entrar en el barco. Su padre
dijo: «¡Claro, mi pirata!» La niña entró y de
repente gritó: «¡Está lleno de tesoros, venid!» Su
padre, llorando de alegría, le dijo: «Ves
pasándome los baúles de tesoros». Metieron
todos los baúles en el barco y muy contentos se
fueron a casa.
Gabriela
16. COM EM VAIG FER PIRATA
No sabia què fer: si sortia del meu amagatall els
pirates em matarien però, si em quedava on era,
em moriria de gana. Què podia fer?
De cop i volta, un pirata em va veure i va
exclamar:
- Mireu aquest vailet. Què fas aquí, nano?
I jo vaig sentir una por que no havia sentit mai,
una por que m’impedia moure, m’impedia parlar, i
només em deixava respirar.
El pirata va proposar als seus companys de tirar-
me al mar i que se’m mengessin els taurons,
però, de sobte, un home amb un barret estrafolari
i un pegat a l’ull dret va dir:
- No! No li feu res a aquest nen, si vol viure, viurà,
però viurà com un pirata!
Van passar els anys i em vaig fer amic de tota la
tripulació, em vaig acostumar a aquella vida pirata
i, finalment, vaig sobreviure quaranta anys més.
Polespuma
17. L’HEROI ANÒNIM
Un dia, passejant per l’illa on visc, vaig veure una
ampolla flotant al mar. Vaig recordar històries de
pirates i no vaig dubtar a nedar per agafar-la.
Vaig destapar-la i vaig trobar-hi un pergamí en el
que hi havia unes instruccions màgiques per
poder viatjar en el temps. Vaig seguir-les i de cop
em vaig trobar en ple segle XVIII. Davant meu una
embarcació de pirates s’acostava perillosament
per atacar l’illa.
Vaig pensar que podia defensar amb trampes
aquella platja que segles més tard es convertiria
en la meva ciutat.
Amb els meus paranys estratègics vaig
aconseguir atemorir-los i van fugir. Una vegada
complerta la meva missió, vaig aparèixer de nou a
casa.
Fullejant el llibre de llegendes de l’illa, vaig trobar
un apartat que tractava sobre pirates i explicava la
gran gesta d’una persona anònima que els havia
expulsat segles enrere.
Llegint això, em vaig sentir com un heroi.
Gerarditu
18. ELS PIRATES DELS PEUS
PUDENTS
Una vegada, en una illa mai habitada, un vaixell va
arribar a la vora de la sorra.
D’ell van sortir uns homes que feien pudor a peix
podrit, eren els pirates peus de pallasso, els
«NO» més temuts dels set mars.
El capità volia enterrar un cofre buit, tenia les
joies i monedes d’or amagades a un lloc secret
del vaixell per quedar-se amb tot, enganyant a la
seva tripulació.
Un dels pirates, el més llest, es va quedar
amagat, esperant que tots baixessin a terra i va
inspeccionar a fons, fins que va trobar el tresor
amagat al despatx del capità.
Corrents va anar a informar a la tripulació, el
capità d’un tret de trabuc el va matar, però no va
evitar que es sabés, el grumet ho va dir.
La història és bona, la riquesa no ho és tant.
GatetaMiau
19. NO PUC DORMIR
Aquesta nit no puc dormir. Cada vegada que veig
la finestra amb les ones esclatant contra les
roques penso en el somni que he tingut. Aquell
somni tan meravellós en el que era pirata.
Navegava en una caravel·la, lleugera com el plom,
amb la meva tripulació de mariners. Aquella nit
feia núvol, i del cel començaven a caure quatre
gotes.Al cap de poc diluviava. L’almirall va avisar
que s’acostava un vaixell, negre i imponent. Quan
ja era a prop ens vam poder adonar de quin
tripulant es tractava: el temorós Barbanegre.
Armant-nos de valor, ens vam situar als nostres
llocs per a l’abordatge. Per fi, la lluita va tenir lloc
entre els trons i els llamps que il·luminaven el cel.
I tot es va tornar fosc. És per això pel que no puc
dormir.
Tea Stilton
20. ULLS BRILLANTS
Ens acabàvem de mudar, vaig anar corrents a
l’habitació i em vaig adonar que hi havia un cofre
baldat. Hi vaig trobar uns plans... «ulls brillants».
Què deu ser? Hi havia uns dibuixos de cascades i
d’un vaixell... deia que tenia poders!!!Allà vaig
decidir que partiria per trobar-lo.
Va estar fàcil reunir la tripulació, el problema va
ésser quan degut a una tempesta, vaig aparèixer
nàufrag a una illa remota i perduda als mapes. En
aquell moment, vaig desitjar amb totes les meves
forces, que al menys trobés el vaixell per tornar a
casa.
Llavors, va ser quan vam trobar les cascades i el
vaixell amb una sirena a la popa. Els seus ulls
van començar a brillar i una veu va ressonar dient:
el teu cor és pur així doncs el vaixell és teu.
Els poders del vaixell són condedir els desitjos al
qui el posseeix.
Lamarsalada
22. DIARI D’UN LLORO
Estimat diari, aquest és el 2on dia des de que
Barbatan va embarcar, i si haig de ser sincer, el
veig molt esverat (més del normal, que ja és a dir)
el veig molt i molt esverat i no és per què només
tingui un ull sense pegat.
D’acord ja és oficial, i acabo de descobrir per què
està així, resulta, que el rei li va dir que si en 5
dies no trobava el tresor de «l’illa Power» el faria
saltar per la borda.
Avui hem arribat a «l’illa Power» i no hi ha rastre
de cap tresor, i Barbatan cada cop està més
desesperat. Si et sóc sincer em dona una
miqueta de llàstima, no sé si podrà aconseguir-
ho.
Quan per fi hem trobat el tresor, Barbatan l’ha
entregat al rei i tot ha tornat a la normalitat.
Bueno... normal entre cometes... com si Barbatan
fos normal!!
Pipalabarbacoa
23. HE DE PLANXAR LA
BANDERA PERQUÈ LA
CALAVERA TÉ MOLTES
ARRUGUES
Quan estava a alta mar... vaig mirar al cel i vaig
veure que la bandera estava arrugada.
Després de l’última batalla s’havia quedat com un
mocador. Em vaig preocupar molt i la vaig baixar
per planxar-la.
Per ser famós necessitava que la calavera no
estigués malament en onejar, per fer por als altres
vaixells. Però aleshores em vaig adonar de que no
teníem planxa.
Vam anar al port més proper, i després vam anar
a tots els ports que coneixíem, però no n’hi havia
a cap. Vaig dir:
- Com és que no n’hi ha?
Llavors em vaig adonar... encara no s’havien
inventat!!!
El Temible Pipita
24. L’INFILTRAT SENSE CAP
El capità va cridar:
- Pirates a babord, i jo, que ja estava preparat per
la meva feina de saquejador d’Espanyols, sentí el
primer canyonàs i vaig cridar:
- És una trampa - però ja era massa tard: jo
estava a la presó i els meus companys al fons del
mar.
A la presó de Kirrin vaig pensar que, ja que
l’endemà estaria mort, doncs els hi anava a
explicar perquè estava allà. Jo m’infiltrava en els
vaixells dels Espanyols i esperava que els meus
companys pirates vinguessin, llavors, jo matava al
capità i me n’anava al vaixell dels pirates.
Després saquejàvem els vaixells.
21. MANCA ESTRATÈGIA
Primer premi categoria A
Corro, agitant l’espasa a la mà dreta. Passo d’un
vaixell a l’altre per un tauló de fusta, i reparteixo
insults i cops a tort i a dret. Aconsegueixo arribar
a proa, a les escales que baixen al camarot del
capità. Obro la porta d’un cop de peu. Comença
el duel. Ara ve el més difícil.
Esquivo, calculador, però el capità enemic tremola
de fúria, perquè he arribat lluny. Pitjor per ell. En
un descuit, li enfonso l’espasa al cor.
Busco el cofre. Està al fons d’un armari, i l’obro.
Allà veig la raó per la qual m’he arriscat: un garfi
d’or, símbol del capità.
Però, al duel, jo també m’he equivocat... Què en
faig, si no m’ha tallat la mà?
Nuriduli

5. Però un dia amb el capità d’un vaixell, vaig fallar el
tret i em van atrapar. L’endemà a la matinada, van
sonar els tambors dels degollaments i els
penjaments, i vaig veure que era la meva fi.Abans
que em donés compte, ja estava a l’altre barri.
Hobbit
25. EN BUSCA DEL TRESOR
Una vegada hi havia un pirata rocker. Tenia un gos
com a mascota que l’ajudava a buscar tresors.
Un dia, passejant per la ciutat, el gos va olorar un
cofre en una casa. En entrar per la porta, els hi va
caure una síndria al cap, era una trampa. Van
obrir el cofre i era ple d’espàrrecs, quina
decepció.
Com el que volia el pirata eren monedes, van
continuar buscant.
El gos el va portar a una altra casa. En aquesta
no hi havia trampes, però només van trobar al
cofre taps de suro.
Fet una fúria, van continuar buscant fins que el
gos es va aturar en una mansió. En entrar, el terra
del passadís es va començar a anar cap enrere.
Van arrencar a córrer i amb molt esforç van arribar
fins a la caixa forta. Era plena de monedes.
Estava molt feliç, havia trobat el tresor.
Pirata de riu
26. HENRRY EL PIRATA
Soy Henrry. 8 años atrás robé en la tienda más
conocida de USA. Creí que la mejor idea para que
no me encontraran era volviéndome pirata, y así lo
hice. Fui un pirata poco conocido y sin amigos,
navegué sin saber a donde ir, perdido por el
océano. Un buen día descansé en una isla y
encontré un tesoro. En ese momento fui la
persona más feliz del mundo. Pensaba que con
oro tendría todos los problemas solucionados. Sin
pensarlo mucho decidí volver a mi casa. Al llegar
a la ciudad, de repente unos policías me pusieron
unas esposas y se llevaron todo el oro, y a mí me
llevaron a la cárcel. Un fallo que tuve era pensar
que el dinero lo soluciona todo. Si estas leyendo
esto, no hagas como yo. Piensa antes de actuar.
Henrry el pirata
Águila real
27 BARBA BLANCA
Pirata
Había una vez un pirata que se llamaba Barba
Blanca, queréis saber porque se llama así:
Una noche muy oscura en Inglaterra, había un
pirata que se llamaba Alfredo, se fue a dormir, se
puso su pijama, ya que venía de pelear con la
armada española en los mares del Sur, en un
momento de la noche oyó un ruido muy fuerte,
eran los soldados de la armada española que
venían a apresarlo, saltó y salió por la ventana a
la vez que oía:
- Maldito pirata detente no tienes por donde
escapar.
Al saltar por la ventana fue a caer encima de
todos los sacos de harina del panadero, como
podéis imaginar salió con toda su barba blanca.
Fue detenido y llevado a prisión y al pirata Alfredo
empezaron a llamarle todos los presos piratas,
Barba Blanca.
Aitanuchi
28. UN SUEÑO MUY CONFUSO
Ayer me desperté en un barco pirata, y me
trataron como si llevase toda la vida allí, pero yo
no entendía nada porque ayer me dormí en mi
cama, en mi casa, en Suecia.
A mí siempre me han gustado los piratas pero, no
sé qué hacía allí. Todo el mundo aplaudía,
mientras iba a la habitación del Capitán Leonidas.
Me dijo: Arrasa con lo que veas, y generoso, no
seas. El miedo me recorría el cuerpo, estaba
indeciso, me empujó, y alguien me cogió por
detrás, me dormí. Me levanté llorando, pensando
en mis padres, mi hermana, mi familia... Y
alguien me dice: Tu familia, somos nosotros. Me
quedé anonadado, abrí los ojos y me encontré
con otro pirata, ese pirata parecía ser bueno, o al
menos mejor que el otro. Me llevó a su
habitación, otra vez, pero esta vez no me empujó,
me durmió, pero para siempre.
Tentáculo
29. UNA FIESTA, ME TIRA
Un día de verano, paseaba por la playa. Me puse
crema, y empecé a tomar el sol. Cuando me
levanté para bañarme en el mar, vi un barco muy
grande lleno de chicas. Se escuchaba música,
gritos y olía a fuego. Me tiré a la mar y me
acerqué al barco para ver lo que pasaba.
Eran como 50 chicas que estaban celebrando una
fiesta. Todo iba bien hasta que de repente
cogieron a una de las chicas y una gritó:
¡Tirarla por la tabla!
La chica empezó a gritar.
¡A sus órdenes mi capitana!
Me asusté mucho, pensé que tendría que hacer
alguna cosa, pero me quedé en «SHOCK». Me fui
al otro lado de la barca... ¡era una broma!
¡Jajajajaja, una gritó, feliz cumpleaños!
¡Uf! Yo dije, que susto me había dado. Me fui
hacia la orilla de la playa.
Cuando llegué volví a tomar el sol.
Lupita
30. EL ANCLA MÁGICA
Hace mucho tiempo había un pirata al que toda
su tripulación temía mucho. Le llamaban el pirata
Barba Negra. Él era el capitán. Un día les dijo:
¡todos firmes...! Un pirata dijo: Capitán soy Ojo
Saltón, necesito ir al baño.
Al haber roto el silencio de la formación el capitán
dijo: ¡A tirar a Ojo Saltón al mar!: al poco rato en
el agua, Ojo Saltón se encontró una pequeña
ancla, en forma de collar y se la puso. Barba
Negro le dijo si quería volver a subir al barco, y
Ojo Saltón subió a bordo otra vez. Días después
ascendieron a Ojo Saltón a segundo capitán y al
igual que Barba Negra, también tenía un camarote
para él solo. Notó un gran cambio; ya no le
llamaban Ojo Saltón, le decían Carlitos.
Descubrió que su buena suerte venía del ancla
que había encontrado y que resultó ser mágica.
Nicole barba negra
31. SIMPLEMENTE SON
PIRATAS...
Yo conozco a una persona, una persona peculiar
que tiene barba larga y corazón marinero pero
rastrero. Esa persona solo aparece en mis
sueños, en mis sueños de piratas, piratas que
surcan mares y gritan a la mar. No les importa el
frío y viajan con las nubes. Pocos de ellos tienen
sueños, pocos de ellos tienen corazón apenas
tienen razón. Quieren ir más allá de las nubes,
pero no pueden... no pueden, son piratas. Quieren
ir más allá del sol, pero no pueden... no pueden,
son piratas... No muchas historias se pueden
contar, simplemente son piratas... y los conozco,
los he oído hablar créeme, simplemente son
piratas... nada más... PIRATAS
Inés García Zamora
32. EL VIAJE DE LA PIRATA
MODERNA
Este es el viaje de una pirata muy moderna que
tenía una mascota que era un lororobot, su barco
no era el típico barco de pirata, sino que era una
grande y muy moderna lancha.
Un día decidió ir a hacer un viaje, pero un viaje
muy especial para ella, porque no iba a ir en
lancha, sino que iba a navegar en un viejo y típico
barco pirata.
En este viaje le pasaron muchas cosas pero os
voy a explicar las más importantes. Una muy
divertida es que el lororobot se escapó volando y
se lo encontraron en la isla de al lado. Otra es
que ella está acostumbrada a ir súper rápido, pero
claro, en este barco no se puede ir rápido. Ella
me dijo que se lo había pasado muy bien, pero
que todo fue un poco lento.
Laiuchi
33. CORAZÓN NEGRO
Era un hermoso día en el Océano Pacífico, había
unas olas impactantes. Mi tripulación y yo
decidimos ir a dar un bonito paseo por el
alrededor de la buena isla pirata, y digo buena
porque nosotros éramos piratas, pero piratas
buenos porque secuestrábamos a delincuentes
para convertirlos en gente buena, y... ¡que se
unieran a nuestra tripulación! En ese paseo nos
encontramos un extraño caso, él era tan sólo un
joven, pero un joven muy rebelde, y en su fondo,
aunque buscásemos con lupa, sólo
encontrábamos un negro corazón. Yo creía que
sería una misión fallida, porque era imposible que
ese niño cambiara... ¡pero no! Luego del
secuestro, con su esfuerzo y nuestra ayuda, ese
niño dio un cambiazo: se convirtió en un buen
líder de la tripulación, y en memoria de su
pasado, aún con cariño le llamamos «Corazón
negro».
Águila Roja
34. SECRETO PIRATA
- Yo quiero dormir... - Le repliqué a mi madre.
Eran las 8:00 am, y hacía un día espectacular. yo
tenía mucho sueño, pero no tenía más opción que
levantarme y prepararme. Salimos y empezamos
a caminar por la orilla, el agua estaba muy fría, y
hacía mucho frío. Mientras yo caminaba, vi algo
que brillaba y lo tapaba la tierra. Empecé a
sacarla, y cogí lo que había. Era una sencilla
espada, no sabía si era de metal, plástico muy
fuerte... Porque de oro seguro que no era. Lo tiré
otra vez, estaba muy retrasada de mi familia. Oí
un ruido, me giré, y era un pirata cogiendo la
espada. Pensé que era un señor disfrazado, pero
de la nada apareció un barco pirata volando, él
subió, me guiñó el ojo, y me dijo que guardara el
secreto, era un secreto de pirata.
Alexabet 2
35. UN VERANO NO MUY
BUENO
Ya había llegado el verano, ¡por fin había llegado!
No dudamos en ir a la playa, yo lo estaba
deseando. Sabía que hacía un calor irresistible,
pero daba igual, yo quería ir.
Llegamos, con el bañador ya puesto me tiré al
agua... no podía resistirme.
¿Pero?, ¿qué era eso? De repente me di cuenta
de que algo iba mal. Simplemente noté que el
agua estaba infectada, no sé de qué, pero estaba
infectada. En el horizonte vi un bote más grande
de los normal, pero es que tampoco era un bote...
Me fijé, lo vi, era algo diferente, era un barco
pirata.
No sólo lo vi yo, lo vio toda la playa. Se iba
acercando, cada vez más cerca. Me di cuenta de
que no iba en broma, era verdadero, era real.
Pero, por suerte, no estaba viniendo hacia
nosotros... sino hacia nuestra alma.
Marcusssss
36. EL PIRATA MÁS TEMIDO
«Viento en popa a toda vela no surca el mar sino
vuela un velero bergatín»
Este pirata buscaba un mapa ansioso,
escribiendo un poema en lámina arrugada.
Ansioso por riquezas, oro, diamantes y perlas. El
pirata y su tripulación pararon en una isla, y
empezaron a caminar sin pausa pero sin prisa.
Encontraron un escrito que decía: en las Islas
Baleares el oro aguarda. Empezó a navegar el
pirata entusiasmado, pero al llegar vio que otros
ya lo habían encontrado.Su furia y depresión fue
absoluta, y tan enfadado estaba que rompió su
barco a fuerza bruta. El Pegaso se llamaba, un
barco precioso hecho con hojas de espada. Y al
ver que no tenía nada, se dedicó a escribir con
letra fea y amargada.
El pirata no volvió a navegar pero por siempre más
soñó en volver a los mares surcar.
Arggggg siempre gritaba y volvía a gritar.
Quiquesm20

6. 37. PIRATA PERDIDO
Hace mucho tiempo existió un pirata llamado
Transmapi, que era el capitán de la cadena de
barcos Transmapi.
Un día se fue a navegar para ir a buscar un
tesoro, se hundió en un naufragio. Entonces llegó
hasta una isla donde vivían los trogloditas.
Transmapi, fue por la isla para encontrar comida.
Hasta que encontró un ¡jabalí! ¡Pum! ¡Zas! ¡Wash!
¡Glu! ¡Muerto! Gritó Transmapi, ya había matado al
jabalí.
Por la noche Transmapi se puso a dormir encima
de un árbol, y de repente: ¡crash! El árbol se caía,
había trogloditas rompiendo el árbol, ¡ayuda!
¡Ayuda! Gritó Transmapi. Entonces al no tener
ninguna idea, decidió saltar desde el árbol al
suelo e irse corriendo a la playa. Cuando llegó a
la playa, buscó cosas para hacerse una barca y
encontró una canoa antigua. De los trogloditas.
Cogió plátanos y cocos, y se fue a Inglaterra.
Buscador de libros
38. EL MAYOR DESASTRE DE
UN PIRATA
Hace miles de años... una niña llamada
Catherine, que le parecía tener muchos defectos
y sólo una cualidad. Ella pensaba que sólo sabía
navegar, pasar aventuras y buscar tesoros. De
mayor quería ser pirata. No sabía si visitar la tierra
o quedarse en el mar. Si pescar una luna o un
sol. Nunca sabía que hacer. ¡Era un DESASTRE!
Era una niña que no tenía muy bien la vista, pero
tampoco llevaba gafas, así que un día igual que
otros quiso hundir a un barco ligero de vela que le
pareció ver de lejos. Empezó a tirar bombas y
más bombas, hasta que se fue acercando cada
vez más. Cuando ya estaba al lado se dio cuenta
de que no era un barco, si no una roca muy
grande a la que volvió pequeña.
Helen Wine
39. LLISTA DE LA COMPRA
Aquell grumet s’hi havia ajuntat amb els pirates
somiant aventures plenes de risc i tresors, per
això es va enfadar tant quan el capità li va donar
aquell paper que semblava un mapa:
- Menjar per a lloros
- Flotadors per abordatges fallits
- Pot de vernís per potes de fusta
- Neteja vidres pels llarga vistes
- Mistos pels canons
-Abrillantador d’or
- Tres o quatre garfis de recanvi
- Tint negre per banderes
- Jocs de cartes pels temps morts
- Oli per les frontisses dels cofres
- Alcohol i tiretes per les ferides
- Pic i pala per enterrar tresors
Somiatruites
40. EL SUEÑO IRREAL
Era de noche, luna llena. El barco fondeaba
delante de la isla. Delante nuestro se situaba la
playa. Unas antorchas iluminaban la orilla, y de
repente nos dimos cuenta de que eran piratas.
Cogían los botes y se acercaban hacia nosotros.
El capitán empezó a recoger el ancla para huir.
Pero estaba atascado por un alga submarina. El
plan b era saltar al agua desde la proa, pero el
agua estaba llena de medusas y tiburones. Los
piratas ya estaban subiendo al barco, se nos
acercaron y nos preguntaron: ¿Queréis buscar el
tesoro de la isla con nosotros? Antes de
contestar me desperté, todo había sido un sueño.
Minipoeta
41. EL GIRO RADICAL DE MI
VIDA
De repente, noté una mano cogerme y
arrastrarme hacia aquella singular furgoneta. Una
vez dentro pude ver la cara a la persona que me
había «raptado». Iba vestida de una forma curiosa:
una camisa blanca y por encima una chaqueta
roja. Pero... que llevaba en la cara, ¿era un
parche? Nos desplazamos en aquella furgoneta
hasta llegar al puerto. Me metieron en un barco,
aquel barco no era normal, tenía en el mástil una
bandera pirata. La tripulación iba vestida igual que
el hombre que me había llevado en la furgoneta.
Estuve meses allí, tenía mi propio camarote. No
entiendo muy bien porque me secuestraron de
aquella forma, pero me gustaba más que caminar
por las calles en busca de la propina de algún
turista.
Poco a poco me fueron tratando como si fuese su
hijo. Ya que yo era un niño huérfano me sentía
muy afortunado de estar allí.
Don Pelayo
42. SUEÑO PIRATA
Una mañana en la que el sol brillaba. Mi
tripulación y yo, un apuesto caballero de 7 años,
navegábamos por el cielo en busca del «tesoro
que vuela». Sí, sí por el cielo como te digo. Yo
conducía el barco y mis tripulantes lo limpiaban.
De repente sin más ni menos, algo muy grande
chocó contra nosotros, era el temido albatros.
Todo el mundo ya sabía quien era así que
atemorizados se fueron lo más atrás posible, yo
haciendo ver que no tenía miedo avancé hasta
estar a su alcance, pero me cogió con su enorme
pico y me hizo subirme encima. En ese momento
estaba temblando de temor. Justamente se paró
delante de un precioso arco iris que en vez de
temor sentí agrado de estar ahí. El albatros me
tiró de encima suyo y caí al vacío. Abrí los ojos y
todo esto fue un sueño que soñé.
Sandy
43. EN AQUELLOS VIEJOS
TIEMPOS
En aquellos viejos tiempos, no parábamos de
encontrar tesoros. ¡Ah! Lo siento, todavía no me
he presentado, soy el Capitán Marino.
Ya soy viejo, pero todavía tengo espíritu de pirata,
pero estoy solo, sin tripulación.
Porque la última noche de luna llena, el capitán
colmillo de oro me tomó todo lo que yo tenía,
hasta la última moneda, la vida de mis piratas,
aquella noche nunca la olvidaré.
Bueno, no me hagáis pensar más en aquella
noche, sé que no me acostumbra a pasar, pero
pensar en aquella noche, hace que me caigan
unas lágrimas.
Bueno, la verdad es que también he tenido otras
aventuras, como el golpe que el barco estuvo a
punto de naufragar en un remolino de agua negra,
o aquel día que toda el agua del mar desapareció.
La verdad es que he pasado muchas aventuras.
Nada más puedo decir sobre mí, hasta pronto
camarada.
Piratilla
44. BARBA FLAMENCO
Érase un padre, que cada noche contaba un
cuento a su hijo. Pero siempre tenía prisa por irse
a dormir. Así que siempre recortaba alguna
palabra de su libro. Una noche se dejó una
palabra muy importante FIN. Después se fue a la
cama, pero se sentía raro. Fue a mirarse al
espejo, tenía una barba roja con lunares blancos
y un sombrero de pirata. Era como la historia que
había leído. Rápidamente fue a la habitación de
su hijo. Solo abrir la puerta, un muro de agua
cayó y navegaba en un barco pirata en el que
toda la tripulación le estaba atacando. Al
momento vio un libro y se le ocurrió una idea.
Leer todo el libro entero, sin dejarse una palabra.
Fue leyendo hasta que fueron desapareciendo las
cosas. Tres minutos después estaba en la cama
de su hijo leyéndole hasta que dijo FIN.
Barba Flamenco
45. MUCHO MÁS QUE UN DÍA
EN LA SELVA
Seguro que no os imagináis un día en la selva.
Pues el pirata Zanahoria, tampoco. Yo fui con él,
el verano pasado. Fue increíble. Nos pusimos en
marcha a las 5:00 de la madrugada, y nos
pusimos a caminar hacia el barco. Era de los
mejores barcos de aquella época. Recuerdo que
había un cartel donde ponía: Nauta 360. Me
quedé alucinada. Cuando entramos dentro,
estaban todos los tripulantes trabajando... Y
cuando digo todos, es todos. Algunos gritaban: ¡A
estribor! otros, ¡no! ¡a babor! ¡a proa! ¡a popa! y así
iban discutiendo. Yo, no tenía ni idea, pero
empecé a gritar: ¡a babor! ¡a babor! y no sé por
qué, pero todos se dirigieron hacia allá. Se
empezaron a tirarse encima mío. Y una grave voz
exclamó: ¡Tres tripulantes, que vayan hacia la
cofa! Los que quisieron, fueron hacia allí, y de
repente se empezó a hundir el barco...
Princesilla
46. NO TE FÍES DE LOS
EXTRAÑOS
Esto ocurrió en un sueño. Estaba jugando.
Mientras jugaba escuché un ruido en mi balcón, y
yo salí a ver lo que era. Estaba mirando y no veía
nada. Cuando estaba a punto de entrar en casa...
¡PUM! Alguien me tapó los ojos y me llevó a algún
lugar. Yo estaba con los ojos vendados. Jack me
destapó los ojos. (Ah, por cierto, Jack es un
pirata). Y me dijo:
- Soy Jack el pirata. ¿Quieres ser pirata por una
noche? - Dijo Jack.
- Claro - Dije yo.
- ¡Tripulación! Os presento a la capitana por un día
que se llama... - Dijo Jack.
- Candela, me llamo Candela. Pero pueden
llamarme Cande -
De repente el barco empezó a moverse, eran los
piratas que querían matarme, me habían tendido
una trampa.
Jack sacó la espada y dijo:
- Te mataremos -
Y yo empecé a luchar contra él.
Y justo cuando fue a matarme... Desperté. Fue un
sueño horrible.
Inesota
47. EL CAPITÁN TORMENTA
El capitán Tormenta era un pirata de los cielos
que cazaba rayos.
Se hacía pasar por malo porque su tripulación le
respetaba así, pero tenía un gran corazón. Un día,
mientras cazaba rayos para venderlos, un intruso
intentó robar, pero le cazaron entre todos. La
tripulación empezó a animar a Tormenta. Unos
decían:
- ¡Hazlo trizas con la espada! - Y los otros:
- ¡Hazlo pasar por la tabla!
El pobre Tormenta no sabía que hacer, si perdonar
o torturar. Al final, el prisionero escapó y la
tripulación, decepcionada, se preguntó qué
pasaba. Tormenta, avergonzado, lo explicó todo.
Cuando acabó, el segundo de a bordo, un gigante
de piedra del tamaño de un humano, le dijo:
- Yo era el raro del pueblo hasta que me
encontraste. No importa, ¿verdad, chicos?
- ¡Verdad! - gritaron.
- Gracias - dijo Tormenta. Y siguieron su camino.
Green Orange
48. L’AÏNES
L’Aïnes, des de ben petita, deia que de gran seria
pirata. Però una vegada, li va dir al seu germà
gran i aquest li digué: tu pirata? Au va, no em
facis riure!!!! L’Aïnes emprenyada se’n va anar al
port i es va amagar en un vaixell.
Una vegada al mar, va sentir que algú deia: hisseu
la vela!! L’Aïnes sense contenir l’emoció, corrents
va anar a hissar-la. Pobreta, ella també volia
participar! Els pirates, quan la varen veure van
començar a cridar com si l’Aïnes fos un monstre.
Si només sóc una nena! Va dir, exacte, les dones
porten mala sort a la mar! Queee? I just quan es
decidiren a llençar-la per la borda el contramestre
va dir: Terra a la vistaaaaa. Els pirates contents
per la seva sort van deixar estar la nena i va ser
així com l’Aïnes des de llavors es va convertir en
pirata.
Cerealsamblet

7. 49. AQUEST MAPA EM PREN EL
PÈL!
Capità ja hem atracat a l’illa Melilla, la somiadora,
la illa rau-rau... podem atracar ja l’illa brocol·li?
D’acord Forga, però para d’insistir!A veure, on he
posat el mapa... Aquí! va dir assenyalant un calaix
del camarot. El va treure junt a una figureta d’un
vaixell i un llapis.
Va posar la figura del vaixell, va fer una línia que
rodejava un dibuix d’un monstre llegendari i anava
a parar a l’illa. Senyor, permeti’m que li digui, el
vaixell està sobre el monstre... Calla! va fer el
capità entre dents, col·locant bé el vaixell.
Senyor, de veritat que no em ric, però la línia no
ha de passar per sobre del monstre. La línia
s’havia posat sobre el monstre. No m’agraden les
brometes Forga!, però si jo no sóc... I així el
vaixell es va anar desviant cap el monstre i...
Mapamundi
50. EL PIRATA IMPOSTOR
Fa molts anys, quan els pirates eren els reis de
tots els mars, regnava la colla Impostors.
Aquella tropa tenia un capità que era valent,
intrèpid, més del que us pugueu imaginar...
Ell, un dia d’alta mar, va anar a navegar i va trobar
el mapa del tresor. Llavors va enganyar els seus
companys perquè el portessin al lloc assenyalat.
Un cop van ser allà, aprofitant que els seus amics
dormien, es va posar a desenterrar-lo.Aleshores
es va fer de dia i estava a punt d’obrir-lo quan de
sobte la seva tropa va cridar: FELICITATS
CAPITÀ.
L’home va quedar sense paraules. I és que els
companys de batalla li havien preparat aquesta
sorpresa agradable per al seu aniversari. I mira
que ell ja pensava com gastar-se la fortuna del
misteriós tresor.
El pirata va aprendre que l’amistat dels companys
és més important que cap altra cosa.
Esquirolet
51. UN PEQUEÑO HÉROE
Me llamo Thomas Carter, pero me llaman el
Surcamares. Mi tripulación me acompaña a bordo
del Albatros. Mi loro, Repe, (abreviación del verbo
«repetir»), lo repite todo. ¡No calla ni bajo el agua,
habla por los codos, no calla nunca! Pero es un
héroe.
La última vez que hundí una carabela enemiga fue
gracias a él. Esta es la historia:
Estaba navegando y en el horizonte divisé una
carabela, miré con el catalejo. ¡Era enemiga!
Cargué contra ella y di el grito de guerra: -
¡¡¡¡ADELANTEEEEEE!!!!
Mi tripulación fue a la cabina de los cañones y
dispararon. Estábamos a punto de ser derrotados.
Cuando todo estaba perdido, Repe voló hasta la
carabela enemiga, los piratas estaban luchando y
Repe cogió el timón. Lo dirigió hacia un iceberg y
naufragó, mi loro emprendió el vuelo y se salvó.
Cada loro es especial, cada loro es un pequeño
héroe.
Fernando
52. EL PIRATA BARBAMOLLA
El pirata Barbamolla sortia de la seva cabina mig
endormiscat, i en veure tot el vaixell ple d’aranyes
es va posar a xisclar com una nena petita, tota la
tripulació feia veure que no el veia, però en el fons
tothom reia per sota el nas. De sobte el pirata
Barbamolla es va despertar: un somni horrorós! -
va dir.
Bigotis
53. L’ÚLTIM DUEL
En el fragor de la terrible batalla contra el capità
Teech veia els rostres dels meus valerosos
mariners, alguns d’ells morts i els altres lluitant
contra els seus homes. Em dirigia cap a la meva
fi. M’apropava a l’ombra del capità per disputar el
meu últim duel. Fou un enfrontament realment
aferrissat però llavors, quan gairebé defallia, ell
em va clavar la punta del sabre al pit... la dolorosa
ferida sagnava sense parar... pensava que el podia
vèncer... la meva gosadia em va portar a la mort.
Williams
54. LA TRIPULACIÓ D’EN
BARBAROJA SURT
GUANYADORA
El paisatge era ple de boira, se sentia el soroll
dels canons des de les muntanyes tenebroses
que es veien al darrere, i més morts no podia
haver. Les dues tripulacions lluitaven pel tresor. La
nit era fosca. Al cap d’unes hores la guerra
finalitzà i la tripulació d’en Barbaroja sortí
guanyadora i van aconseguir el tresor. Els pirates,
ben satisfets, desembarcaren en una illa per
repartir les joies, però resulta que en aquella illa
vivien els espectres de la calavera negra i de
seguida es van apoderar del tresor. Estava a punt
de començar una altra guerra entre pirates i
espectres. Els pirates d’en Barbaroja uns amb
pegats a l’ull esquerre, altres amb cama de fusta i
altres amb ganxo per mà, es van preparar per a la
guerra. La lluita començà i anaven morint pirates i
espectres. Quan aquesta guerra es va aturar el
món es va acabar.
Faramir
55. EL PIRATA FRICANDÓ I LA
SEVA TRIPULACIÓ
Tercer premi de la categoria A
El pirata Fricandó era molt baixet i enormement
gras. Quan abordava un vaixell saltava sobre els
seus rivals i els esclafava amb la panxa.
Els seus canons, en comptes de disparar bales
disparaven hamburgueses, mandonguilles,
melons i síndries.
Les veles del seu vaixell semblaven estampades
però en realitat eren taques de menjar perquè el
capità les feia servir com a estovalles per als
banquets que organitzava. De fet, s’havia arruïnat
de tant comprar menjar i per això s’havia fet
pirata.
Cada any organitzaven un concurs per veure qui
podia aixecar al capità Fricandó i qui guanyava
s’emportava el botí de tot un any. Només una
persona va aconseguir-ho un cop, el grumet
Fortatus, però aquell any no hi havia botí perquè
en Fricandó se l’havia gastat tot en menjar.
Vigileu quan navegueu de no xocar amb cap ós
del capità Fricandó, podríeu naufragar.
Ronald Weasley
56. ELS PIRATES NO TENEN
LLUM
En una nit de les més nuvolades, hi havia una
colla de pirates que no es podien guiar perquè els
núvols els hi tapaven les estrelles. I estaven
sense menjar ni aigua.
Els pirates estaven molt preocupats i no se’ls
acudia res. Però van sentir un ocell, una gavina,
i... on hi ha ocells hi ha terra!!! I van començar a
cridar la gavina. La gavina els va sentir i els va
voler ajudar.
La gavina els va portar a una illa deserta i els hi va
agradar tant que s’hi van quedar. Van construir un
far i així ni ells ni cap més pirata es podrà perdre
mai més.
Xiuaka
57. PESADILLAS
Mientras yo, hija de un noble perturbado por el
poder y esposa de un idealista que apoyaba a la
República, me vestía a toda prisa, Pompeyo
organizaba la defensa, luchando ya en las
murallas de Siracusa, evitando que unos
despreciables piratas se apoderaran de las pocas
riquezas que le quedaban al pueblo. Por ser mujer
no querían dejarme ir a luchar contra aquellos
vándalos sin escrúpulos, pero, a pesar de todo,
decidí acudir a la escaramuza, como en su fui a
ver rendir las armas a Ariovisto.
Llegando al puerto observé aterrada como unas
naves extranjeras se acercaban a la orilla, antes
de que uno de los proyectiles me alcanzara,
volviéndose de repente todo negro.
Esta mañana al despertar ya sé cómo acabó todo
gracias al documental de History Channel.
- Julia, esta noche irás pronto a la cama sin ver la
tele. Has vuelto a tener pesadillas.
- Sí mamá - respondí.
Titania
58. AI, EL POP!
Em vaig despertar. Era un matí de diumenge. Tot
semblava tranquil.
Vaig sortir de la meva habitació plena
d’andròmines, mapes, cofres... Em vaig dirigir cap
a fora per observar l’ambient i...
Un pop gegant, enorme, immens estava allí
palplantat, menjant-se la meva tripulació
esporuguida, com si res.
-Aaaaaaaaa! - vaig cridar
Em vaig despertar tot suat, amb la cara vermella
de por, d’horror. Tot havia estat un somni.
Camacurta
59. UNA HISTÒRIA DE PIRATES
PER ANAR A DORMIR
- Mama! Expliquem un conte per anar a dormir...
- Un conte de prínceps i princeses?
- No mama... no! Una història de pirates!
- De pirates que naveguen pels mars amb vaixells
de fusta i banderes negres amb calaveres? De
pirates mariners amb barba d’una setmana que
punxen en fer petons, mocadors al cap que
estiren de les cordes per apujar les veles? De
pirates capitans amb vestits de lluents colors,
barret d’ala ample, un ganxo al braç i l’ull de
vidre? De pirates joves i vells que fan viatges
fantàstics mar endins cavalcant sobre les onades
sentint la brisa del mar sobre la pell? De pirates
riallers que canten i beuen rom i que tenen mapes
del tresor amb creus sota les palmeres de les
illes paradisíaques on amaguen cofres plens de
joies i diners?
Vols que t’expliqui una història de pirates?
- Sí, sí mare... de pirates!
Ikeriano
60. PASSANT PEL CAP
D’HORNOS
Entre la terrible tempesta que queia es veia un
vaixell pirata. La boira envoltava el vaixell i no
veien res. Mentre, el capità Camadefusta mirava
el mapa del tresor amb el seu ull de vidre, es
gratava la seva barba roja i es tocava les tres
anelles que tenia a l’orella. Per tres vegades havia
superat aquell lloc infernal. Sabia que de nou
s’apropaven al Cap d’Hornos. Es preguntava: i si
el mapa és fals?
Quan passaven pel Cap d’Hornos van veure que
un vaixell naufragava; si ells passaven per allà
potser també moririen tots!!!
Tot queia per la borda. Els barrils de rom i de
quevieures es trencaven i s’escampaven per la
coberta i tota la tripulació relliscava. Però valia la
pena si aconseguien aquell tresor!
ÍTRAM7
61. EL DOBLÓN MALDITO
Érase una vez en un museo de Barcelona donde
había un doblón maldito.
Ese doblón no era normal y corriente, era de oro y
tenía dibujada una calavera, si se la frotaba salía
un fantasma que daba tanto miedo que la gente
ya no iba al museo.
Hasta que un día a unos marineros se les ocurrió
volver al museo para ver si el doblón seguía
maldito. ¿Os preguntaréis si seguía maldito?
Pues sí aún seguía maldito, y de verdad
verdadera. Lo frotaron y de repente salió el
fantasma.
El fantasma muy enfadado dijo: ya están otra vez
esos malditos turistas, que no paran de molestar
tendré que echarles del museo para que me dejen
dormir tranquilo.

8. El fantasma se escondió y les dio un susto de
muerte y el museo volvió a quedar vacío y el
fantasma pudo dormir tranquilo.
Princesa Pirata
62. PIRATA LLICORELLA
Un dia de tempesta el rei dels pirates el Llicorella
va decidir:
Fer un viatge amb els seus tripulants, pel mar de
les vinyes del Priorat. Entre onada i onada de
pàmpols de ceps, es van trobar tota mena
d’adversitats (carros amb mules, tractors...)
Era temps de pescar raïm. Se’n pescava de tota
mena (ull de llebre, garnatxa, pica poll...).
Al fer tants dies que navegaven estaven morts de
gana i van decidir pescar alguna cosa.
- EEEPPP!!!!!!!!!! Que no te amo això!!
Senten una veu que ve d’una altra embarcació.
Llicorella els va dir als seus tripulants:
- Prepareu-se i estigueu atents!
- Un moment, però... si és el meu amic pirata
Terrós!!!!
- Valguem Deu, quan temps sense veure’t
Llicorella!!!
Després d’una llarga conversa, van decidir formar
una cooperativa, on aportarien el seu granet de
raïm per aconseguir el tresor més preuat del mar
del Priorat.
Petita Tao
63. EN CALAVERA
El mar està enfadat i les tempestes han
començat perquè entre la boira surten els pirates
cap a alta mar. El Sr. Glifers estava a la punta de
la popa i a la proa hi havia el timó amb la sirena
clavada al vaixell. Aquella nit esgarrapava l’aire
com un lleó i la lluna blanca es reflectia en els
cabells foscos del mar. Els canons disparaven
boles de foc cremant els altres vaixells.
En Calavera és un lloro d’allò més pesat, que
sempre clava les urpes al Sr. Glifers i diu «El Sr.
Glifers és tonto, ja, ja».
Les sirenes canten per enamorar els pirates i
poder-se’ls menjar. Els pirates sempre estan a
alta mar i mai se n’aniran, però no saben que, en
el futur, no existiran i no podran navegar mai més
per alta mar.
Sra. Smifers
64. DE VUELTA A CASA
No se lo podía creer. Después de veinte años
fuera, volvía a estar en casa, a su querido y
acogedor hogar. Pero, ¿lo aceptaría su mujer
habiendo saqueado millones de aldeas?
¿Querrían sus hijos volver a verlo luego de invadir
países enteros? Al fin y al cabo, ese es el trabajo
de un buen pirata. Aun así, él dudaba. Respiró
hondo para tranquilizarse, y con mucho coraje,
abrió la puerta, esperando una bienvenida
espectacular. Entonces se dio cuenta de que no
había nadie.
Nitdelluna
65. LA BIBLIO-NAU DE LA
CHARLOTTE
Vet aquí una vegada, una nau pirata va abordar el
vaixell d’un rei. No van aconseguir res perquè no
hi van trobar ni diners ni tresors. Enrabiats per
això, es van endur el fill del rei al seu vaixell pirata
i el van tenir segrestat durant molts mesos.
En aquest temps, el fill del rei i la filla del capità
pirata es van fer molt amics. El príncep li va
ensenyar a llegir, escriure, fer música... A canvi, la
Charlotte li portava menjar, li feia companyia... I
un dia, agraïda per tot el que havia après, el va
deixar escapar.
Al cap de pocs anys, va morir el pare de la
Charlotte i ella va heretar el seu vaixell. Llavors, el
va convertir en una biblio-nau i la va omplir de
llibres. Així ensenyava a llegir als fills dels pirates.
Flauta de bec
66. L’ILLA PIRATA
Fa poc vaig viatjar a una illa molt interessant on
vaig trobar restes de pirates. El paisatge és
extraordinari, hi ha dunes molt altes de sorra i en
una d’elles, mig amagada, s’entreveu una bandera
pirata esgarrada. A la sorra pots trobar pedres
precioses i petxines fantàstiques que mai
imaginaries que poguessin existir, semblen part
d’un tresor pirata. La barreja de colors fan que
l’aigua cristal·lina agafi un turquesa molt especial
i si mires cap a l’horitzó es va difuminant i
transformant en un blau clar intens. Hi ha un
entrant de terra al mar, en forma de penya-segat, i
de la vora de la mar hi surten unes roques amb
formes molt curioses on es veuen atrapades les
restes d’un vaixell enfonsat. Ben segur que hi van
naufragar pirates, en aquesta illa!
PFGSTAR
67. APRENDICES EXPERTOS
En una de las islas del Caribe se halla una cala
que tiene una historia muy interesante, se cuenta
que un grupo de aprendices de pirata estaban
revisando su goleta en alta mar, mientras se
celebraba una competición de barcos, en la que
ellos no podían participar por no haber superado
la prueba final para navegantes. Uno de los
integrantes de la pandilla, jugando con su nuevo
puñal, cortó sin querer la cuerda del ancla. De
repente, se mezclaron entre las expertas
tripulaciones. Los chicos fueron recordando cada
una de las lecciones que habían aprendido, y
aplicando todas ellas consiguieron tomar el
control de la complicada situación, aunque no
lograron salir de la carrera.Adelantaron a todas
las embarcaciones, y se presentaron en primer
lugar en la meta. Sorprendentemente les
premiaron con el título oficial de navegantes y
pusieron en su honor el nombre de «Aprendices
Expertos» a la cala.
Aluap
68. L’ILLA BALENA
Fa molts i molts anys una tribu de pirates
anomenada «buscatresors» va poder arribar a l’illa
Balena.
Cap d’aquells pirates no sabia perquè es deia l’Illa
Balena però aviat ho descobririen...
Quan van arribar-hi, es van dividir en tres grups
per anar a buscar un tresor i van quedar de trobar-
se quan es pongués el sol. Va arribar l’hora i
només un grup havia trobat una pista que deia:
«si el tresor vols trobar, el cul t’hauràs de mullar».
Així que tot el grup de pirates van anar cap al mar.
Mentre buscaven el tresor van tenir un bon ensurt,
se’ls va menjar una balena!
Aleshores van descobrir perquè es deia l’Illa
Balena: perquè el tresor era dins la balena, llavors
es va tirar un pet i els pirates van sortir disparats.
Finalment els pirates van parlar amb la balena i li
van regalar una part del tresor.
Sabates Pudents
69. LA GRAN SORPRESA
Aquella nit, una nit de llamps i trons, la boira
cobria el vaixell. Dos pirates creuaven el Cap
d’Hornos. Els seus amulets de la sort eren els
mocadors al cap i les arracades a l’orella...
Per no acabar naufragant al mar, Badalop i Borni
buscaven el cofre d’un tresor ple de riqueses, de
doblers d’or, joies... Ja quasi estaven arribant a
l’illa abandonada on estava enterrat el tresor quan
de sobte, en mig de l’horitzó, es difuminava un
altre vaixell. Va anar acostant-se, fins arribar a
l’altura del vaixell de Badalop i Borni. Totes dues
esquadres es van embrancar en una terrible lluita.
Després de barallar-se, Badalop i Borni,
aconsegueixen enfonsar el vaixell enemic. Tots
dos pirates van arribar a l’illa. Nerviosos, van obrir
el tresor. Allà hi havia un pergamí. Deia que havien
sabut orientar-se. «Moltes gràcies per participar
en el joc de pistes gran pirata. Segueix buscant».
Capità
70. LA NOIA ESCLAVA
«Un altre dia igual, d’esclava amb pirates. Tot el
dia netejant, fent el menjar, tallant-los les ungles a
tots... El que es defineix com esclau. Mai podré
sortir d’aquí, si salto del vaixell em quedaré a
l’aigua ofegada, no tinc escapatòria. L’única
escapatòria és agafar el vaixell a mitjanit i fer-lo
navegar jo, però seria molt perillós. I si ho intento?
Ho faré!»
I així va ser, va agafar el vaixell a mitjanit i se’n va
anar, solcant els mars. Però ella no sabia que
aquella nit hi havia pluja. Desitjava que no passés
res. Es va despertar el capità, ella es va espantar
molt. El capità va cridar a tots els pirates i va
decidir tirar la dona per la borda.
Es va ofegar, va morir al mar, però ella preferia ser
esclava de pirates abans de morir ofegada a
l’aigua.
Dona Pirata
71. L’ILLA INFERN
Quan la guerra al poble havia finalitzat, el pirata
Barbanegra, va trobar un mapa on posava que hi
havia un tresor a l’illa Infern on, com el seu nom
indica, qui entra mai en surt, però Barbanegra va
decidir anar-hi amb la seva tripulació, el seu lloro
anomenat Jack i navegant amb el seu vaixell
Galió, que portava una bandera de calavera.
Van arribar a l’illa i el pirata va decidir anar a
buscar el tresor. Però després de 4 dies buscant,
van veure que a l’illa no hi havia cap tresor, i
tampoc va morir cap membre de la tripulació, i
això li va semblar molt estrany i per això va
decidir tornar a casa.
Quan van arribar al poble, tot estava destruït i per
alguna raó, algú volia que el pirata i la seva
tripulació no hi haguessin estat. Tothom havia
mort, i tenia molta set de venjança.
Sara Lance
72. EL GRAN PIRATA DON
CRISTOFEL
S’havia finalitzat el gran concurs dels millors
pirates del món: consistia en trobar 150 tresors.
Els millors eren el grup dels taurons que van
guanyar i d’aquest grup, el millor era el Don
Cristofel, que portava el bergantí i era el més ràpid
de tots. Tenia quatre motors i era molt gran.
També tenia un lloro que era un llenguallarg i que
els deia per on havien d’anar. Però un gran dia
Don Cristofel va caure per les escales i va morir.
Dofí fins al fi
73. EL TRESOR MALEÏT
Hi havia set pirates morts per culpa del tresor,
maleït tresor! La tripulació seguia buscant però no
sabien la veritat: el tresor estava maleït perquè el
capità amb el seu bucaner va fer un pacte amb el
dimoni, utilitzant el tresor i la sang del bucaner i
del capità. Així doncs, tot el qui robés el tresor
moriria. El capità de la Perla Negra que era un
vaixell goleta, va anar a buscar el tresor i es va
trobar amb els esperits del capità i el bucaner que
eren els guardians del tresor i van matar el capità.
La tripulació estava esperant el capità però
l’esperit els va matar a tots. Diuen que el tresor
segueix a l’illa de Les Bermudes i que si trobes el
tresor moriràs amb un terrible patiment i escoltant
crits de dolor.
El bucaner mort i el pirata mort
74. LA LLEGENDA DEL DOFÍ
Vaig anar a la platja de nit. La lluna plena es
reflectia al mar i les onades es trencaven amb la
platja. Em vaig acostar a l’aigua i les ones em van
arrossegar. Em van enfonsar i al sortir de l’aigua
entre la boira, vaig veure un vaixell. Em vaig enfilar
d’una corda però, una ona em va tirar. Vaig sentir
una veueta que em deia que trobés un tresor.
L’animal em va ajudar a enfilar-me. Vaig arribar a
dalt de tot però, em vaig amagar perquè hi havia
pirates. El capità va dir, on estava el tresor, a les
bodegues. A la nit vaig anar a les bodegues i el
vaig trobar. Era un anell d’or. Vaig sortir ràpid de
les bodegues i va venir l’animal. Era un dofí! Li
vaig donar l’anell i al tancar els ulls estava a casa.
Lluna

9. 75. ELS PIRATES DOLENTS O
NO?
El Capità Negre, amb el seu lloro a l’espatlla,
contemplava el vaixell enemic per robar-li les
monedes d’or. De cop i volta es va aixecar una
tempesta que va estripar les veles i va fer caure
tots els mariners al mar. Van arribar a una illa
abandonada i van haver de suportar una nit molt
tenebrosa. Quan es van despertar es trobaven
molt malament i el Capità Negre va haver d’anar a
l’hospital perquè li posessin una cama de fusta.
A partir d’aquell dia els mariners i el Capità Negre
van canviar. Amb un mocador verd i vermell, amb
una bola del món estampada, que volia dir «pau»,
en l’idioma d’aquells pirates, van començar a
rescatar persones. Ells, que van començar
abordant vaixells i fent presoners, van acabar
ajudant-los!
Això vol dir que tothom pot canviar i de ser dolent
passar a ser una persona que ajuda els altres.
Doraemon
76. HAS DE SER BONA
PERSONA
Quan aquella boira espessa es va obrir es va
veure una proa molt tenebrosa. No! Era el capità
Escanyadits i el seu ull de vidre era desafiant.
Estava buscant un tresor. El seu mapa estava
molt trencat. Haurien de creuar el Cap d’Hornos?
Seria bona la recompensa?
El pirata navegava i navegava.Ala seva orella,
l’anella de plata que li feia d’arracada ja no estaria
sola. Tots sabíem què anava a fer. Es disposava a
creuar el Cap d’Hornos.
Després de lluitar amb tempestes i onades
gegantines el vaixell va creuar el Cap d’Hornos
però només quedava el capità. Tots van morir en
l’intent. Aquelles veles blanques ja no eren
blanques. Els barrils de rom ja estaven buits.
Havia arribat a l’illa. Segons el mapa el tresor
estava allà però... No! Estava buit!
Això demostra que les males persones mai
guanyen, per això has de ser bona persona.
CHIKENXD
77. EL DIARI DEL LLORO
Dissabte 18 d’octubre: Era una nit tempestuosa i
molt tenebrosa; mitja tripulació va caure del vaixell
i tots cridaven:Ah!!!!! Socors!!!!Ajuda!!!!... Fins que
del mar va sortir un kraken i se’ls va menjar a tots
menys a mi, el lloro del capità. Quan la nit es va
aclarir una mica em vaig refugiar en un illot
deshabitat.
Diumenge 19 d’octubre: Em van trobar uns pirates
i vaig anar amb ells; tenien només un objectiu,
matar al kraken amb un arpó esmoladíssim i
clavar-li: nyac! Algun tret rebria que fos mortal.
Dilluns 20 d’octubre:Anàvem rere el kraken enmig
d’una tempesta que ves a saber quants dies feia
que durava.
Dimarts 21 d’octubre: La tempesta empitjorava
per minuts, van haver cinc homes morts ofegats.
Dimecres 22 d’octubre: La tempesta havia parat i
havíem vist al kraken, vam tirar l’arpó i el vam
matar.
3dsi
78. EL PIRATA RONDINAIRE
Hi havia una vegada un pirata que sempre estava
descontent. Anaven a una illa a buscar tresors
amb moltes monedes d’or i de plata i tampoc
estava content, anaven a atracar un vaixell i
tampoc estava content, li feien un regal i mai però
mai estava content. Un dia li vam fer una festa
d’aniversari sorpresa i... tampoc hi va haver sort,
però entre tots li vam regalar un garfi perquè el
seu era molt vell perquè feia 48 anys que el tenia.
Llavors li va sortir un somriure d’orella a orella i
tots però tots vam saltar d’alegria i encara avui, la
gent diu que aquest vaixell es diu el pirata
rondinaire.
La estrella de mar
79. EL PIRATA SANGUINARI
Van pujar una altra vegada al galió. El pirata
sanguinari portava mesos navegant. S’estaven
quedant sense menjar i la seva tripulació tenia
ganes de menjar. Quan es va acabar el menjar...
cada dia havia de matar les balenes que hi havia
al voltant. Al final es van acabar les balenes i va
decidir menjar-se cada dia un dels tripulants. El
tripulants morts de por, uns es tiraven per la popa
i uns altres per la proa. Però el pirata estava mort
de set i no tenia un altre remei que beure aigua
del mar, tot i que no era bona i portava infeccions,
microbis i caques d’animals marins. Finalment el
pirata sanguinari va morir i els tripulants es
devoraven els uns als altres.
La sirena
80. DIARI DEL PIRATA MÉS
AVENTURER
No veia res estava tot molt fosc, de sobte vaig
veure una llum, al fons, molt llunyana. No sabia
què fer, sortir d’allà, no sortir... Després de dubtar
em vaig decidir, sortiria d’aquell manicomi de
ratpenats on m’havien tancat. Havia arribat al
vaixell que era el que volia fer des de que no tenia
llibertat. Quan vaig arribar les coses havian
canviat i tota la tripulació em va reconèixer:
- Senyor!
- Has tornat!
- Senyor!
- La meva tripulació!
- Com esteu?
- Bé, senyor, bé.
Jo vaig tornar i la meva tripulació es posà molt
contenta com jo. Havia passat molt temps tancat,
el meu vaixell, la meva tripulació... De sobte em
van tremolar les cames i em vaig paralitzar...
... Vaig morir.
La capitana
81. EL PIRATA FAMÓS
Un dia meravellós, viatjant pels set mars es van
topar contra un vaixell pirata, un bergantí.
Hi va haver una batalla que no hi havia manera
acabar. Així que es van fer amics. Però un dia van
atacar un vaixell, es van barallar pel tresor i van
tornar a fer enemics.
Va tornar a esclatar la guerra i va guanyar el
Barba gris, el pirata bo. El Barba gris havia matat
el pirata dolent.
Tot content es va quedar amb el tresor i al final va
derrotar tots els altres vaixells pirates dolents i
van descobrir molts països nous i va ser el pirata
més famós del món.
Príncep Pirata
82. LA BATALLA DEFINITIVA
La batalla havia començat, capità contra capità.
Els dos ordenaven el mateix
- Dispareu els canons! - Deien.
La tripulació del capità Pota de pal va abordar el
vaixell del capità Barbalila i van passar una estona
lluitant fins que només van quedar els dos
capitans. Aleshores van decidir anar a una illa per
lluitar. Els dos lluitaven la batalla definitiva per un
tresor que hi havia en aquella illa, qui guanyés se’l
quedaria, però van lluitar i van seguir lluitant fins
que van morir els dos. Així que ningú es va quedar
el tresor.
Wuate
83. EL TRESOR PERDUT
Tot va començar en una illa abandonada.
Tres vaixells que es deien: el galió, la goleta i
el bergantí es van trobar al mateix lloc: a l’illa
de tortuga. Tots volien trobar el mateix tresor,
així que van lluitar i només van acabar vius
els capitans. El pirata del vaixell goleta manà
al seu ajudant que fes un mapa fals per
intercanviar-lo per un altre mapa amb el
capità del vaixell bergantí. Però el vaixell
bergantí també va fer un altre mapa fals. Més
tard, el capità del galió va trobar un mapa
que era un dibuix d’un nen petit i es van riure
d’ell i cada vaixell va anar a buscar el tresor
pel seu compte. I va resultar que finalment, el
vaixell galió va trobar el tresor mentre que el
bergantí i la goleta es van perdre.
Dofí
84. EL TRESOR DE L’ILLA
MARAVILLA
La batalla estava a punt de començar. El Garfi i el
Barba Vermella estaven enfrontats. Els dos volien
el tresor de l’illa Meravella així que van decidir
lluitar. El Garfi estava preparant-se per la lluita i
mentre estava despistat Barba Vermella va
aprofitar i va disparar-li amb el canó. Tota la
tripulació va morir menys el capità, que va trobar
un altre vaixell mentre estava nedant a la deriva.
El vaixell el va rescatar, i el Garfi va dir a tota la
tripulació d’aquell vaixell que anessin a l’illa
Meravella.
El Barba Vermella creia que el seu rival havia
mort. Mentre els vaixells anaven cap a l’illa, el
Garfi i el Barba Vermella es van trobar i van lluitar,
però aquesta vegada, va guanyar el vaixell del
Garfi.
Una vegada van haver trobat el tresor, la tripulació
i el capità, van matar al Garfi i es van emportar el
tresor.
SpeedPepon
85. EL VIATGE INESPERAT
Em vaig despertar a alta mar, tot era com un
somni. Vaig veure fàcilment altres tipus de pirata
com ara el corsari, el bucaner i el filibuster, la
gent tenia por perquè era el pirata més perillós del
mar, jo no sabia què era un pirata fins que em vaig
veure al reflex de l’aigua, com que era pirata em
vaig decidir a anar a la guerra... i em van disparar
al cap. Vaig caure al mar i els taurons em van
menjar. Els pirates es van enfadar tant que van
provocar una guerra contra els animals marins,
els taurons es van menjar les cames de la gran
majoria de la tripulació. Els pirates van matar tots
els peixos i dofins del mar. Finalment els pirates
van guanyar la guerra i amb les espines dels
animals van fer una estàtua meva.
Em vaig llevar, era tot un somni...
Avatar
86. LA DONA I EL PIRATA
Enmig de la batalla la dona pirata va saltar a
l’altre vaixell on hi havia un home pirata. Els dos
es van enamorar. Ella era molt bonica: tenia el
cabell ros i els ulls blaus. Ell també era molt
atractiu, tenia el cabell llarg i de color marró i els
ulls blaus com ella. Es van casar i van viure
feliços.
Saraymà
87. EL GARFI PERDUT
Una nit molt estranya el pirata Barbantic volia
anar a buscar el tresor de l’illa Fantasma, però
quan va anar a posar-se el seu garfi, no el va
trobar, HAVIA DESAPAREGUT! Barbantic es va
posar histèric. De sobte va recordar que al tresor
que buscava hi havia un garfi, un garfi d’or, així
doncs va agafar el seu vaixell i va anar mar
endins.
Aleshores va veure un altre vaixell:
- Un altre vaixell! Ràpid, ràpid, que s’emporten el
tresor! Hem d’arribar a l’illa! - Una vegada a l’illa va
veure que es tractava d’una dona pirata.
Tots dos van lluitar durant setmanes i setmanes.
Però un dia en Barbantic es va oblidar del tresor
perquè s’havia enamorat de la pirata, i ella també
es va enamorar d’ell. Així doncs, els dos van
agafar el tresor, en Barbantic es va posar el garfi
d’or i se’n van anar junts per sempre.
Barba Antic
88. LLADRES DE ROBA
Vam acabar de robar el vaixell però només hi
havia roba, així que vam tenir una idea.
MODELS! És una tonteria però...
- Hola senyors i cuinera, ara surt Barba Roja.
Tots: bravo, bravo, bravo.

10. Barba Roja: AAAAAAHHHH. Se m’ha trencat la
roba, cosidoooor!
- El veu tirar per la borda.
Barba Roja: Jo mateix et tiraré si no em cuses
això.
BUUUUUUM! Van llençar una bomba.
Tac, tac, tac, tac, nyeeeeeeec pa!
Tots: AAAAAAAAAAHHHHH.
Barba Roja: - És Barba Negra! Agafeu el pa sec
per llençar-li.
Barba Negra: Hola.
Tots: Ala cargaaaaaaaa!
Barba Negra - Oh, no! Pa amb cucs, correu!
Xas xas xas xas.
Barba Roja: I on ha caigut la bomba del canó?
Tots: O, o o o o o.
Blup, blup, blup.
Barba Roja: Ens ofeguem.
Barba Roja
89. LA BATALLA
Es va acabar la batalla, una batalla que tenia
conseqüències, però que en realitat era entre el
Fuster i el Bucaner. Molts morts i poques vides,
ningú va guanyar, però hi havia un problema: els
millors tripulants havien mort.
- Capità, capità?
- Què vols?
- Hi ha un problema.
- Quin problema?
- Els millors tripulants del vaixell han mort...
- Oh no!
- Què fem, capità?
- Anirem a bucar-ne uns altres.
Van pujar a una barca xicoteta però quedava un
tripulant d’un altre vaixell i els va atacar.
Aleshores la barca i el vaixell enemic es van
enfonsar i tots es van ofegar.
Batalla Negra
90. UN VIATGE INESPERAT
Era un viatge inesperat. Jo formava part de la
tripulació d’un pirata anomenat Ull Verd. Diuen
que un dia li van clavar una espasa a l’ull i es va
col·locar un diamant verd al buit.
Els homes d’Ull Verd teníem moltes ganes de
saquejar el tresor de l’illa de la Calavera, però els
americans se’ns avançaven. Vam travessar
l’Atlàntic i el Pacífic fins trobar-nos-els. Els vam
abordar i la lluita va ser aferrissada. Els homes
d’Ull Verd estàvem guanyant, fins que de sobte,
un tripulant americà va llançar una bomba per
enfonsar el vaixell. Ull Verd va recular i va
desembarcar en una illa desconeguda on vam
trobar un tresor inesperat en una cova.
A partir d’aquí, seguiu imaginant...
Dodonpà
91. LA GRAN ESTRATÈGIA
Tot era fosc. No es veia ni un raig de resplendor
d’aquella lluna de plata. Només escoltava unes
quantes veus. Em vaig aixecar i vaig descobrir
que era al mar. Em va entrar aquella sensació
especial. Sensació com si algú m’estigués
donant cops de puny a la planxa. Era por. Havia
de sortir d’aquell vaixell. De sobte les veus van
callar. Es van esfumar. Vaig sentir unes passes
que cada vegada eren més fortes. Quan les
passes ja eren sobre meu, vaig descobrir la gran
estratègia. Em vaig ficar al camarot del capità.
Vaig obrir la finestra. En obrir-la una ventada
ferotge em va esgarrapar la cara. Em vaig
espantar. Vaig picar a la porta amb totes les
forces. D’una revolada em vaig amagar a l’armari.
Els pirates es van tirar al mar per buscar-me. La
gran estratègia havia estat un èxit...
Pallonari
92. CAIXETA
Sentia la brisa fresca rosar-me la cara i la
superfície on em trobava es balancejava fràgil i
lentament...
Estimat diari, encara no sé si et puc dir diari. T’he
trobat al cambrot d’aquest veler. No sé quants
dies porto a la mar, m’he despertat enmig del no
res, només veig aigua...
Al mateix cambrot també he trobat un mapa que
cobria tota una taula on hi havia senyalada una
illa. He decidit embarcar-me rumb a l’illa...
No et creuràs el que he trobat... una caixeta, amb
un cadenat en forma de cor. Era perfumada d’una
aroma d’espígol i romaní...
Avui és el gran dia, he embarcat a l’illa i només hi
havia una trista palmera... després de fer 123
forats he topat amb una clau...
Em dirigia a obrir la caixa, però una veu m’ha
sobresaltat, i la caixeta ha caigut a les
profunditats, i amb ella els seus secrets.
Unmomentquehaigdanarallavabo
93. EL PIRATA DESPISTAT
Hi havia una vegada un pirata despistat i la seva
tripulació maldestre. Sempre ficaven tots la pota.
- Hola! Sóc el lloro del pirata, i la veritat és que no
sé què li passa. Està obsessionat amb els
tresors.
- Que algú em serveixi un got de vi, ja!!! - va dir el
pirata despistat.
- D’acord senyor, ara mateix - contestà el Max.
-Ah!!!! Cocodril a la vista !!!
- Agafeu el mapa! Hem d’anar a buscar el tresor -
va contestar el pirata despistat.
- No hi podem anar perqué el cocodril no ens
deixa, pum!!!!!
- Aixequeu-vos, senyor, on està el seu barret? - va
contestar el Max.
- El meu barret està al meu cap - va contestar el
pirata despistat.
- No senyor, no el tens al cap. Se l’està menjant
el cocodril - contesta el Max.
- Mireu!!!! El tresor està al mar - va contestar el
pirata.
- Nooo!!!!
Ninagateta
94. UNA AVENTURA
INESPERADA
Davant meu es veia un vaixell que trencava les
onades. Tenia tota la bandera estripada. La
tripulació, portava un barret, un pegat a l’ull i
alguns un lloro a l’espatlla.
Més tard, mentre jo estava fascinada amb aquell
vaixell, entre la boira en va aparèixer un altre. Jo
estava molt emocionada, però a la vegada molt
espantada. Van començar a disparar-se
mútuament. Les bales dels canons, quan eren
disparades, tornaven al vaixell, perquè el vent les
esgarrapava amb ràbia.Aquella boira fosca que
deixaven les bombes no deixaven veure res. Més
tard tot es va esbandir davant dels meus ulls que
brillaven.
De sobte va acabar tot.
Tot era un somni.
Xoco
95. LA LLEGENDA D’UN
CONTRAMESTRE
El capità havia mort. Després d’una sagnant lluita
el capità va morir. Ara jo era el capità i estava
decidit a complir els seus somnis: Conquistar els
set mars i ser el rei dels pirates.
La meva primera ordre va ser venjar el capità
matant a Barba Sang. Després del nostre segon
enfrontament ens vam emportar la victòria.Ara
que el nostre capità descansava en pau vaig anar
a conquistar el mar de l’est, el mar de l’oest, el
mar del sud i el mar del nord. Després d’això la
meva recompensa va arribar als 675 milions i vaig
conquistar dos mars més: el mar Vermell i el mar
Monstruós. La fama de la meva tripulació era tan
gran que la recompensa total va arribar als 5 mil
milions.
Però quan vaig conquistar l’últim mar em van
trair... Vaig morir.
Rei Pirata
96. EL PIRATA ESPIANER
Ja eran allà, a l’illa, els pirates amb la roba bruta,
robada i plena de sang, que estaven buscant el
meu tresor, que vaig trobar l’any passat. Em van
veure. Ara tenen la meva dona i duen que si no els
dono el tresor la mataran.
Com creus que acabarà?...
Cap gros
97. HISTÒRIA D’AMOR DELS
SET MARS
- Vaixell a la vista! - exclamà el capità Barba
Verda tot enfurismat.
Entraren amb compte al vaixell, amb fúria, però, el
lloro de Barba Verda, en veure el lloro femella de
la tripulació contrincant, va sentir com l’amor feia
efecte.
Es van llençar els dos a sentir els seus becs de
lloro a la boca, però, els pirates els van separar i
no aprovaven la relació. Tot i això, els lloros no
feien cas i es van entregar a l’amor a la cambra
del capità... tot d’una, però, el papir del terra, va
començar a cremar-se. No es van poder salvar.
I aquesta va ser la història d’amor més coneguda
dels set mars.
Olivasconanchoa
98. FORTALESA NEGRA
Quan era petita el meu avi, que era el capità dels
pirates Negres, tenia un mapa. Em va portar a
buscar-lo. Tots els del vaixell van morir perquè no
van poder creuar el cap d’Hornos. Vaig ser l’única
que va sobreviure.
Ara ja tinc 28 anys, tothom em coneix pel nom de
Fortalesa Negra; me’l van posar els nois del
vaixell. Sóc la pirata més ferotge del país. Tinc el
mapa, ja estic llesta per buscar el tresor. He
lluitat amb altres pirates, he estat en tempestes
terribles, he sentit que em feien mal, però mai he
trobat un tresor. Tornaré a creuar el cap d’Hornos.
Passats deu dies, passem pel costat d’unes illes
abandonades. Aconseguim arribar tot i els
corrents contraris. Hem trobat un altre mapa, però
cap tresor. Continuem buscant i... sorpresa!, hem
trobat el tresor dins d’una roca!
Tornem a casa. Prova superada!
Fortalesa Negra
100. JERRY: TOTA UNA
HISTÒRIA
La foscor s’ha apoderat del vaixell i surto corrents
de l’habitació. Em dirigeixo cap a la bodega per
visitar al Jerry. Tinc por de ser descoberta.
Instantàniament, dubto si retrocedir. Acabo
entrant i fent-li costat. Se sent sol i és injust que
s’hagi de quedar allà pel seu passat. Tothom es
mereix una segona oportunitat, fins i tot un pirata.
Encara recordo l’atac. Els canons van aparèixer i
jo tan sols tenia quatre anys. Malauradament, jo
era un objectiu visible. La mare va córrer a cercar-
me. Arribà, i em salvà d’una mort assegurada, de
la qual ella sigué la víctima. Recordo tant a la
mare...
99. EXCUSES
Segon premi de la categoria A
- Que sí, que t’ho prometo, no t’ho creus?
- No gaire - respongué la mare.
- De debò, jo era al meu vaixell, de sobte se m’ha
empassat un huracà colossal, he viatjat a una
altra dimensió i, fins i tot, he conegut a uns
pirates! I també...
- Ja, i com eren aquests «pirates»?
- Doncs tenien un aspecte estrany, uns eren
prims i els altres amb una panxa gran com una
vaca. Portaven una cama de fusta, o un garfi, o
una espasa... I ens hem fet molt amics! M’hauria
encantat quedar-me allà jugant amb ells, però
màgicament he aparegut a la cuina. Què, ara ja
em creus?
- No cal que diguis mentides, m’he assabentat
que no has anat a comprar el pa.
- Qui t’ho ha dit?
- Un pirata.
- I què feia un pirata per aquí?
- Fingir que feia la compra per la seva dona.
Melonysandía

11. En Jerry em mira i veig la tristesa reflectida als
seus ulls. La seva mirada està plena de sinceritat.
És la que em fa decidir.
M’escapo amb ell perquè ara sé que algunes
decisions s’han de prendre amb el cor i no amb el
cap.
Vesper
101. EL TRESOR AMAGAT
Un pirata que estava caminant pel seu vaixell va
veure una illa que coincidia amb la del seu mapa.
Segur que hi havia el tresor que buscaven!
El capità va ordenar acostar-s’hi per tirar les
àncores i arribar a l’illa amb els bots. Van ancorar
prop de terra quan ja era fosc per buscar.
L’illa era molt gran i el mapa no indicava on hi
havia el tresor. Així que van decidir que la meitat
aniria amb el capità i la resta es quedarien al
vaixell vigilant.
L’endemà van amarrar els bots a la platja i mentre
exploraven l’illa van descobrir-hi un home, aviat el
varen reconèixer, era un vell pirata amic seu que
el seu capità havia abandonat a la illa.
Ell els hi va explicar on era el tresor i tots junts
se’n van anar de l’illa contentíssims i
multimilionaris.
Estrella de mar
102. ELS 12 PIRATES
En temps de pirates, hi havien aproximadament
uns 12 pirates, amb màscares perquè no se’ls
descobrís, també eren propietaris d’un vaixell no
gaire gran tot cobert d’un metall que el defensava i
amb uns quants canons grans que deixen anar
les bombes amb força.
Aquells pirates no tenien moltes armes, però les
dominaven com experts, ningú els podia vèncer
eren indomables tothom els temia, d’altres deien
que era una llegenda.
Un dia al intentar atracar un vaixell de les forces
italianes una noia amb una daga que ajudava a
les forces italianes, va agafar la daga i per darrere
va matar a un dels 12 i una gran explosió es va
sentir i tothom va parar.
Al cap d’uns 11 segons els 11 pirates que
quedaven van desaparèixer, però tenien el cos
d’un del pirata que van matar les forces italianes.
Biel
103. LA DESFETA
Mentre la tripulació de l’Ull Pelut s’omplia la
panxa de rom, el vaixell del Dent d’Or s’obria pas
entre la boira per arravatar-los el cofre on
guardaven el mapa del tresor.
Tots dos es dirigien cap al Cap d’Hornos. Els
tripulants de l’Ull Pelut ni se n’adonaven que en
Dent d’Or cada vegada se’ls apropava més.
- Els atraparem abans de dues hores i els
abordarem - va dir en Dent d’Or.
L’intent d’abordatge començà. Al cap d’una
estona els de l’Ull Pelut van veure que seria difícil
treure’s de sobre en Dent d’Or, així que van fer un
pla: arribar abans que els seus perseguidors al
Cap d’Hornos.
- Allà, serem nosaltres els qui els abordarem -
digué l’Ull Pelut.
Però la mar del Cap d’Hornos és molt senyora i
tots dos vaixells van naufragar. Tots aquells
pirates estaven tan embadalits amb l’or que el seu
desig els va portar a la mort.
Lleona dels 24 sols
104. INTENTEM-HO
Davant meu, davant de la meva petita barca amb
la meva petita tripulació, va aparèixer una gran
tripulació de pirates i la seva enorme barca.
Estàvem aterrats, tenien pensat atacar la nostra
illa, però nosaltres no ens vam donar per vençuts.
Com si era una tripulació gran, petita o un exèrcit.
Nosaltres sempre protegirem la nostra terra i la
nostra gent. Vam recollir tripulants que ens volien
ajudar, eren pocs però forts. Es van acostar i vam
començar a lluitar, al cap de poc temps l’altre
tripulació es va rendir. Sempre hem de lluitar per
lo que volem, i mai donar-nos per vençuts. Al
menys ho hem d’intentar!
El vostre capità.
Aigua Turquesa
105. LA CARTA
Era una nit fosca, des dins de la profunditat de
l’aigua vaig veure una llum brillant, era or i més or,
tot envoltat de mar. Tot seguit vaig ordenar que
preparessin els bots i es dirigissin cap a l’or. De
sobte van aparèixer unes nimfes i no sé pas què
més va passar perquè només recordo la cara
d’aquella bonica sirena. Sé que no podia parar de
mirar-la, era preciosa. Em va agafar de la mà i em
va enfonsar cap dins del mar, fins que els meus
sentits es van envoltar de foscor. Em vaig
despertar en una illa; un lloc ple de vegetació. Ara
envio aquesta carta i la llenço al mar per si algú la
troba i em pot venir a rescatar.
Mr. Egland
106. ATACANT A L’ENEMIC
Jo era un jove pirata que lluitava pel que volia.
Vaig cridar la meva tripulació perquè agafessin les
seves espases i saltessin a l’altre vaixell i
lluitessin pel cofre del tresor que tenia el meu
enemic, Barba Negra.
En un tres i no res estava al vaixell del meu
enemic, Barba Negra, vaig lluitar contra ell
segons, minuts, fins i tot hores. Quan Barba
Negra i la seva tripulació estaven sobre coberta
amb les nostres espases clavades al cor, vaig
ordenar que agafessin el cofre del tresor i el
posessin a la meva cabina.
En la fosca tempesta tot eren trons i llamps, però
a la meva cabina estàvem celebrant la victòria.
Estàvem festejant la mort del meu enemic Barba
Negra i el nou tresor que omplia les nostres
bodegues.
Marina 23
107. FUGIDA DEL VAIXELL
PIRATA
Estic lligat al pal major del vaixell i sóc presoner.
I ara què faig? - Em pregunto.
Abans a un dels pirates se li ha caigut l’espasa
però si l’agafo, em veuran, de cop em ve una idea
al cap, m’esperaré que s’adormin i l’agafaré.
Ja és de nit i tots dormen, és el millor moment
per escapar, ràpidament agafo l’espasa i tallo la
corda.
Recordo que a la bodega hi ha provisions i
pólvora, vaig silenciosament i recullo provisons, de
puntetes aconsegueixo portar-les fins a una
barca, torno a la bodega i llavors encenc una
metxa.
En menys de 30 segons explotaran 20 barrils de
pólvora, sense fer soroll, torno a la coberta, pujo a
la barca i fujo d’aquell vaixell, de cop em giro i
veig com explota.
De sobte, algú em crida:
- Va Tom, preparat per anar a l’escola - em diu la
mare.
Mike
108. ELS PIRATES ESPACIALS
Hi havia una vegada un vaixell que tenia 9 pirates
+ 1 capità. Un dia mentre navegaven enmig d’una
tempesta caigué un llampec màgic i el vaixell
començà a volar. El vaixell arribà a un planeta
desconegut i aterrà. Quan aterraren van veure
habitants molt estranys: tenien 4 ulls, 1 nas, 2
boques, 6 braços, 8 dits per cada braç, 3 cames i
3 peus. Llavors els habitants van parlar.
- Som la raça dels Plasti, i us donem la
benvinguda al nostre planeta.
I els pirates van contestar:
- Gràcies.
I van parlar una bona estona.
I els Plasti van preguntar:
- Teniu plàstic??
- Ara no però al nostre planeta n’hi ha molt - van
contestar els pirates.
- Fem un acord, per cada tona que porteu cada
any us donarem poders - van dir els Plasti.
- D’acord - van dir els pirates.
I, des d’aquell dia, cada any els pirates porten
plàstic als Plasti.
Fi.
Reisa
109. BETTY, CAPITANA
L’Elisabeth va sortir de la seva cabina del
Reptasirenes, vestida de dol.
Va fer el discurs sobre com el seu pare, ex-capità
del vaixell, havia mort en combat, i que ella era
ara la capitana. Després va tornar a la cabina.
Els següents dies va intentar que la tripulació li
fes cas, però li feien la guitza constantment.
L’ocellot que li havia deixat el seu pare tampoc
ajudava dient «La Betty és una bleda, ah, no li feu
cas, ah».
Només el seu pare li deia Betty, va pensar la
Elisabeth. Per tant, el seu pare li deia bleda.
Va passar uns quants dies tancada a la cabina.
«Xof!»
Es va sentir per tot el Reptasirenes.
L’Elisabeth es va anar enfonsant lentament,
mentre els taurons se li acostaven. L’últim que va
pensar va ser en la veu del seu pare: «Betty».
Nuriduli
110. EL TRIANGLE DE LES
BERMUDES
Érem la meva amiga i jo que ens dirigíem a
Florida per fer un article. De sobte el nostre vaixell
va començar a donar voltes i més voltes. Alhora
que ens estàvem enfonsant, al nostre voltant hi va
aparèixer remarcat amb fum vermell, un triangle
gegant...
La meva amiga va dir, que era el triangle de les
bermudes i la veritat, tenia totes les cartes al seu
favor.
D’entre el fum, va sorgir la silueta d’un pirata
llegendari que s’havia enfonsat en aquell mateix
lloc feia moltíssims anys i que va fer que ens
enfonséssim més encara. Ens va allargar una
branca, per donar-nos una segona oportunitat.
Naturalment, no la varem acceptar, perquè... era
el fantasma d’un pirata!!!!! Se’n va anar rebotat,
oblidant-nos. Després d’això, nosaltres vàrem
marxar i finalment publicar l’article. La gent en
llegir-ho i adonar-se de la nostra valia ens deien
LES PIRATES!
Quadradito
111. EL CAPITÀ STAX, EL MÉS
TENEBRÓS
Sobre el mar profund s’alçava el capità Stax. El
capità volia tenir el tresor que estava en una illa
deserta. Per arribar-hi hauria de passar pel
perillós i tenebrós Cap d’Hornos.
Entre les nits del dimarts i del divendres 13 de
juny es van formar fortes tempestes, fins i tot al
capità Stax li costava maniobrar per sortir
d’aquella mala mar terrible. Entre l’espessa boira
només es veia la bandera del capità Stax, una
bandera negra amb una creu de sang. Només se
sentien els crits del vell Fermí, el lloro del capità,
que cridava de por amagat entre els barrils de
rom.
El seu terrible enemic, el capità Barbarroja, el
seguia de prop, però el capità Stax va aconseguir
sortir de la tempesta i arribar a l’illa, un tresor que
ell volia sempre i és: el seu cap.
Slenderman

12. Categoria B
2000-2002
(13/15 anys
13/15 años)
1. LA LLUITA
La lluita ha estat ferotge. El vaixell gairebé
destrossat navega ara sense rumb. No sabem si
podrem arribar, sense queviures ni forces, sense
cap altre desig que descansar. Hem perdut
homes, els nostres amics, companys de cada dia
l’absència dels quals mai podrem pair. I tot per
què? Per què atacar, colpejar, trencar, pegar,
destruir... i finalment morir? Mai no he entès la
raó, però vaig néixer en un vaixell pirata, fill d’una
sirena capturada una nit de lluna plena. Ella va
marxar i em va deixar aquí, en un món ple de
rancúnies i odis, un món que no entenc, que no
vull... Mare sirena, quan em vindràs a buscar?
Evans
2. EL PATOSO CEJAS NEGRAS
Una vez al pirata Cejas Negras le pasó una cosa
muy extraña y no muy normal en su vida, por
primera vez le habían robado su barco llamado
Santa María con toda su tripulación dentro. Muy
enfadado el temido pirata buscó por todas partes
y todos los rincones que se le ocurrieron, pero no
tuvo suerte. En medio de todo el lío se le presentó
otro problema, las facturas del puerto por haber
aparcado su gran barco:
- Serán inútiles, cómo pueden cobrarme por algo
que no estoy utilizando - dijo el pirata.
Pasaron unos meses y descubrió qué había
pasado, se había olvidado de atar las cuerdas del
barco y por eso se lo habían robado. Nunca volvió
a encontrarlo a pesar de que se pasó años
buscándolo.
Desde entonces se le conoce como el pirata
patoso que le robaron el barco.
MCA
3. LA PIRATERÍA DE HOY EN
DÍA
Estaban a punto de pasar la tormenta, los piratas
sabían que si pasaban la tormenta podrían llegar
a conseguir el tesoro que tanto tiempo han estado
esperando. Sabían que como mucho podrían
tardar un día para llegar a la isla donde se
encontraba el tesoro. Pasadas unas horas se
escuchó:
- ¡Tierra a la vista! - exclamó el vigía. Todos
quedaron asombrados, incluido el capitán.
- ¡No os quedéis parados, seguid trabajando para
llegar! - ordenó el capitán.
Todos siguieron haciendo su trabajo para poder
llegar más rápido, se notaba que la tormenta ya
se estaba tranquilizando y que todo volvería a la
calma. Llegaron a la isla y sólo los piratas con
más rango pudieron ir a buscar el tesoro. Minutos
después lo encontraron.
- ¡La X marca el lugar! - dijo el capitán.
Cavaron hasta dar con el tesoro. El botín fue
excelente para los piratas: la contraseña de Katy
Perry en Twitter.
Jafeth
4. UN VIAJE INESPERADO
- ¡Por qué a mí, por qué me queréis a mí! Qué
tengo para que sea tan importante! - dijo aquella
chica histérica, que estaba atada por las manos
en una silla, mientras toda la tripulación de
piratas descarados la observaban fijamente. Ella
sabía perfectamente que por mucho que chillase,
nadie la oiría en aquel lugar, estaba en medio del
mar, en un barco de piratas ¡secuestrada!
Sus gritos de salvación eran completamente
mudos en aquel lugar.
- ¡Porque tú sabes dónde está el gran tesoro! ¡El
gran tesoro que puede cambiar este mundo! - dijo
alzando las manos el capitán eufórico. - Tú eres
quien sabe dónde está. Sabes todo, y si no nos
ayudas...
- ¿Si no os ayudo qué? - dijo la chica mirando
fijamente al capitán con una mirada desafiante. -
¿Seré comida para los tiburones?
- ¡Cállate! - dijo alzando la voz - Esa cosa puede
cambiar el mundo. No soy tan...
- Estúpido - interrumpió la chica - ¿o sí?
Anónimo
5. LA PIRATERIA NO ÉS FÀCIL
Era el nouvingut, havia entrat en un vaixell pirata
gràcies al meu pare. Això aportaria, creia, emoció
a la meva vida.
Tot el viatge esperant l’abordatge, per demostrar
els meus companys que jo també podia, però
sobretot per demostrar-me a mi mateix que servia
per alguna cosa, que no era un inútil. Quan van
donar l’avís de vaixell a la vista, se’m va regirar
l’estòmac.
Al agafar la corda per tirar-me a l’altre vaixell, vaig
notar la meva mà suosa. Vaig agafar embranzida i
vaig saltar. Vaig estampar-me contra el terra. Tot
seguit, al aixercar-me em va venir un home. Era
qüestió de supervivència l’havia de matar. Vaig
desenfundar l’espasa i vam entrar en la lluita.
No vaig durar més de tres segons, quan em va
tallar el cap amb un cop perfecte, imprevisible.
L’últim que vaig pensar va ser: «Doncs sí, sí que
sóc un inútil».
John
6. MEMÒRIES D’UN LLOP DE
MAR
Ajagut al llit i abraçat a la mort, he decidit
escriure, per dir-ho així, unes memòries dels
moments més feliços viscuts, més aviat breus, ja
que si els hagués de descriure amb tots els
detalls no tindria pas temps.
Aquesta història es remunta a quan cavalcava a la
mar Mediterrània, a bord del magnífic vaixell
«Tempesta», temut pels vaixells de mercaderia o
els transportadors de riqueses, ja que la tripulació
ens caracterizàvem per ser uns «pirates honrats»,
com ens anomenava la gent humil, perquè tot el
que robàvem els ho oferíem a ells. Tot i que, per
als de dalt i els més rics, continuàvem sent uns
criminals, i volien el nostre cos penjat d’una forca.
Era una vida de risc constant, però també d’intriga
i aventura, i això és el que em feia feliç: no saber
el que podria passar l’endemà, ni l’altre.
Emmm Arya
7. EL MAPA PERDIDO
- ¡Ron, ron, ron, con una botella de ron! ¡En la isla
misteriosa... hay un gran tesoro! - Esta es una de
las estrofas de la canción que tanto les gustaba
al Capitán y a su fiel amigo Penny.
Estos dos intrépidos piratas deseaban tantas
riquezas como su cabeza pudiese imaginar.
Cuenta una leyenda que en esa isla misteriosa
del Pacífico, donde se hallaban los dos piratas,
en una inverosímil guarida se escondía el mayor
tesoro de los Vikingos.
En un prodigioso amanecer, el Capitán se dispuso
a ir en busca del magnífico tesoro. Fue entonces
cuando se percató que no tenía un objeto
primordial para su búsqueda: el mapa.
Decidieron ir a su encuentro por lo que tuvieron
que ascender por un peligroso acantilado hasta
llegar a su cima. Allí se hallaba la Ciudad
Prohibida de los Vikingos, que fue abandonada
muchos siglos atrás y actualmente custodiada
por los temibles Chankors.
Flora Infraganti
8. EL PIRATA QUE DESEABA
SER BUENO
En un colosal barco de piratas, el Surcamares, no
muy lejos de aquí se encontraba una malvada
tripulación y su aún más malvado Capitán que
robaba y atemorizaba a cualquiera que se cruzara
en su ruta. Era el más temido en los Mares del
Sur.
Últimamente el Capitán había estado pensando
mucho, cosa rara en él, que ser malo no era lo
mejor para él ya que tenía una avanzada edad.
Quería pasarse al lado de los buenos y no
combatir con los piratas.
Él nunca quiso ser pirata pero ya desde muy
pequeño su padre lo embarcaba para que
aprendiera el oficio pirata.
Aún tenía la posibilidad de ser buena persona y
dejar de ser un villano cruel. A lo mejor a partir de
ahora dejaría de robar y asustar para convertirse
en un pacífico aldeano. Era una vida con la que
soñaba desde la infancia.
Aún podía cambiar...
Barbaroja
9. SALADA
Quin coratge! Quina audàcia!Afronta els perills
sense por com ningú! Calen dones valentes com
ella! Brusca i descarada o refinada i distingida
segons el moment! Temerària i valerosa! Gran
filibustera! I salada, molt salada!
Desmesuradament salada!Això és una pirata
com cal!
Salada
10. MI ADMIRADO CAPITÁN
PIRATA
¡Oh capitán, mi capitán! Usted que siempre ha
estado a nuestro lado, que nos ha protegido con
su machete. No hay más sabio lobo de mar como
usted, nadie que mejor conozca los azules que
usted, y los rayos de sol al caer. Usted, valiente,
que amaga sus sentimientos bajo el sombrero,
para no preocuparnos; que su nombre es lealtad y
su apellido valentía.
No conozco amor más grande que el suyo por el
mar y el de su sombrero. ¿Sus colores favoritos?
Los de su pluma. Usted navega sin miedo a la
busca de un nuevo amanecer, y nosotros su
tripulación le ayudaremos. ¡Allá vamos «El
dorado»! turquesas y esmeraldas en bruto, sedas
de variadas procedencias y licores nunca vistos
en Europa y las américas, además de aves y
pequeños mamíferos exóticos de los cuales
contaban prodigios.
Oh capitán, mi capitán, sepa que mi vida ahora es
suya.
Grumete azul
11. PIRATAS
Y desapareció. El alma de los piratas quedó
totalmente destruida y todo el esfuerzo que
habían hecho para conseguirla resultó ser en
vano. No se lo creían, ¿cómo podía haber
desaparecido sin más?, nadie lo sabía.
Todo aquello que antes había sido el lugar de
ensueño de alguien se convirtió en tristeza. Así
que decidieron coger las carabelas e irse a otro
lugar donde poder vivir felices.
El mar se convirtió en su hogar y desconfiaban de
todos, cualquiera les podía haber robado la
felicidad.
Así que si algún día ves a un pirata, no pienses
que son unos ladrones despiadado, sino que son
personas que van en busca de la felicidad, porque
un día la perdieron y aún no se han rendido y la
siguen buscando.
Laura