Que eren les Constitucions Catalanes

1. © Moviment ciutadà Patriotes per la Devolució – www.devolucio.cat
LES CONSTITUCIONS CATALANES

2. Antecedents de les Corts
Les assemblees de Pau i Treva de Déu
Els antecedents de les Corts Reials Catalanes cal situar-
los en la Cort Comtal (vers l'any 1000) i en aquelles
assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien
per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els
actes de violència. L'any 1192 el braç popular participà
per primer cop a l'assemblea de Pau i Treva.
La Cort Comtal barcelonina, o Cúria Comtal, es formà
durant el segle XI, d'acord amb el model de la Cúria reial
franca, a mesura que els comtes de Barcelona es
consolidaren com a prínceps sobirans. Era integrada per
magnats civils i eclesiàstics, per alts consellers i per
jutges. Tenia un caràcter mixt, com a organisme
col·laborador en la presa de decisions del sobirà tant en
els aspectes legislatius i fiscals com en l'exercici de la
potestat judicial.

3. Antecedents de les Corts
Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels
Usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a
mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren
també normes jurídiques de diferents procedències que
acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Històricament el dret comú a la Catalunya Vella es va bastir
en base als Usatges de Barcelona que recollien part de la
Lex Visigothorum (Liber Iudiciorum), i que tingueren una
influència decisiva en el dret català.
La compilació escrita més antiga dels Usatges de Barcelona
data del 1173, durant el regnat d'Alfons I el Cast. En el
període comprès entre el 1170 i 1195 es recopilaren els
Usatici Barchinonae, el Liber feudorum maior i les Gesta
Comitum Barchinonensium, conjunt que ha estat
denominat com els tres pilars de la identitat política
catalana.

4. Les Corts Catalanes
Assemblees i Corts de Jaume I
El 1214 se celebrà una assemblea convocada pel legat
pontifici, el cardenal Pere de Benevento, al castell de la
Suda (Lleida) que responia a la necessitat d'arranjar la
confusa situació del país després de la mort del rei Pere el
Catòlic a la batalla de Muret. L'infant Jaume I, de 6 anys, hi
féu el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cúria
reial, dels representants de les ciutats i de les vil·les.
Durant el regnat de Jaume I (1218-1276) es reunien
assemblees convocades pel rei com a representatives dels
estaments socials de l'època, però sense caràcter legislatiu.
Pere II el Gran institucionalitzà Les Corts reials de Catalunya l’any 1283, establint que:
«Si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a
Catalunya, els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels prelats, dels barons,
dels cavallers i dels ciutadans...».
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de
Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, han estat
considerades des d'antic pels historiadors el model per excel·lència
del parlament medieval.

5. Les Corts Catalanes
Composició de les Corts
Les componien el Rei i els anomenats tres braços de Corts:
l'eclesiàstic, el militar o noble, i el reial o de les viles. El rei
convocava i obria les Corts amb un discurs o «Proposició
reial». La legislació es promulgava en base a l'acord entre
el rei i els braços de cort, els quals podien reunir-se per
separat o conjuntament.
Lleis: les Constitucions generals de Catalunya
Les legislacions que es promulgaven en base a l'acord
entre el rei i els braços (dret paccionat) s'anomenaven
«Constitucions generals de Catalunya», qualificatiu que
agrupava les Constitucions, els Capítols de cort i els Actes
de cort.

6. La Generalitat
A les Corts celebrades a Montsó l'any 1289 es va crear
una "Diputació del General", comissió temporal per
recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al
rei a petició seva.
A les Corts Generals de Catalunya de 1358-1359, closes
a Cervera, es pactà el 19 de novembre la designació de
12 diputats a fi de formar la Diputació del General del
Principat de Catalunya, com a representació dels tres
braços.
A les Corts de Barcelona de gener de 1413, el rei Ferran I
acceptà una reforma que dóna autonomia a la Generalitat,
regula la durada dels mandats, el procés electoral i les
substitucions dels diputats.
La Diputació del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de
les Constitucions i altres lleis catalanes. Diputació del General és el nom històric de
la Generalitat de Catalunya.

7. Les Constitucions Catalanes no eren feudals,...
Inviolabilitat del domilici: «La llar catalana, com a domicili de la família natural,
la corporació, la comunitat, etc. es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á
guerres civils ó intestines, si es refugia en el seu domicili propi, no es castigat»
Inviolabilitat de les comunicacions: «A Catalunya, la correspondència es
inviolable.»
Sobirania de la llei: « ... no és vàlida cap contravenció als usos, practiques,
costums o Constitucions de Catalunya, encara que fos dictada pel rei ó llurs
oficials.»
«Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi
sense coneixement de causa i ferma sentència donada.»
Garanties processals : «Les causes plenàries tenen de finir-se en el terme precís
de 100 dies; si son apel·lacions en el de 50 i la causa de segona apel·lació en el de
10 dies comptadors des de el en què fou incoada la causa [...] Tants quants dies se
passi d'aquesta regla, per fer la resolució, els perd el jutge, relator, magistrat ó de
qui fos la culpa, de son respectiu salari.»
«Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent»

8. ...les Constitucions eren Drets ciutadans
Dret a una defensa justa
«Inspirant-se en alts sentiments de justícia i humanitarisme, la Diputació
Catalana donarà salari a dos advocats i a dos procuradors per a que
s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els
litigants siguin pobres i no puguin sostenir defensor propi.»
Jurisdicció catalana
«Com que les Constitucions i demés Lleis perquè es regeix la terra catalana, són
elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen
poder i força per derogar ó esmenar les dites ordenances de mode que les ordres
contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capítols de Corts,
Constitucions, no deuen obeir-se ni acatar-se encara que fossin ó haguessin sigut
dictades pel Rei ó el primogènit seu.»
«A Catalunya no es cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.»
Dret de reparació
«Si d'aquí en avant, per algun empleat públic fos fet dany ó perjudici a algun
ciutadà de Catalunya serà immediatament reparat»

9. El rei jurava les Constitucions Catalanes
El jurament que el vinculava amb tot el Principat el
formulava al Palau Reial i el seu pronunciament es
notificava prèviament a tots els barons, nobles, cavallers i
gentilhomes i als representants de les ciutats, viles i llocs
reials del Principat, perquè poguessin ser presents a la
jura i poguessin prestar després fidelitat al rei.
En el jurament que pronunciava el rei al Palau Reial, el rei
jurava respectar:
a) la carta de la venda de bovatge, herbatge i terratge i
els usatges de Barcelona; les constitucions, capítols, actes
de cort, ordenacions, llibertats, privilegis atorgats.
b) la unió dels Regnes d’Aragó, València i el Comtat de
Barcelona, els Regnes de Mallorca i les illes adjacents i els
Comtats de Rosselló, Cerdanya, Conflent, Vallespir i Capcir,
amb els Regnes esmentats.
c) la confirmació de totes les Constitucions de Catalunya.

10. Defensant les Constitucions amb les armes
La Unió d'armes fou un organisme militar instaurat per decret el 25 de juliol de
1626 pel comte duc d'Olivares, primer ministre de Felip III, amb la finalitat de fer
contribuir tots els regnes de la monarquia hispànica al manteniment d'un exèrcit
comú de 140.000 homes, aportats i mantinguts segons una proporció fixa.
El projecte fou rebutjat a les Corts de Barcelona del 1626, del 1632, del 1635 i de
1640, ja que un decret de les corts castellanes no podia obligar a recaptar diners
a Catalunya. Olivares va publicar la Unió d'Armes, malgrat que Catalunya no s'hi
adherís.
La Batalla de Montjuïc de 1641 va ser una batalla que es va lliurar el 26 de
gener de 1641 a la muntanya de Montjuïc de la ciutat de Barcelona, set mesos
més tard de l'aixecament popular conegut com Corpus de Sang (7 de juny de
1640). La batalla es resolgué amb una victòria catalana contundent i la masacre
de les tropes hispàniques, que van haver de fugir fins a Tarragona.
El President de la Generalitat, Pau Claris, havia proclamant la REPÚBLICA
CATALANA el 16 de gener de 1641, i aquesta va durar fins al 30 de desembre de
1641.