IBÈRIA, GÒTIA, CATALUNYA. UN MATEIX POBLE FA 25 SEGLES.

2. Ens han explicat que els catalans
sempre hem estat sota
el domini d’altres, ja sigui
de romans, de visigots, d’àrabs,
de francs, d’aragonesos
o d’“Espanya”.

3. Ens han dit també que la continuïtat
històrica ibèrica la tenen els
castellans per ser autèntics hereus
dels visigots i que es Castella qui ha
fet Espanya.

4. Ens han dit que els catalans sempre
hem perdut totes les guerres.

5. Ens han dit també que les
Constitucions Catalanes eren
unes lleis antigues que només
beneficiaven als nobles.

6. Tots aquests arguments, repetits any
rere any, ens han creat un estat
catatònic de síndrome d’Estocolm,
però son
MENTIDA

7. Els íbers
Els nostres avantpassats íbers
crearen una civilització
avançada, coneguda a tota la
Mediterrània.

8. Els íbers
Ens diuen que eren
tribus disperses, però
tenien una llengua i
una escriptura comuna
i formaren un exèrcit
per a combatre els
romans , per tant eren
un sol poble.

9. Els íbers
Exportaven excedents
alimentaris primer a grecs i
després a romans: garum (peix
salat), cervesa (zythos), vi i oli.
Tenien or, plata i sal en escreix.
I els romans copiaren la seva
vestimenta militar.
Com es pot dir aleshores que
eren un poble “protohistòric”?

10. Els íbers
Segons els propis cronistes romans,
les seves ciutats eren molt mes grans
que les gregues.
Titus Livi a Empúries abans de l’arribada dels romans “...hi havia dues ciutats, la
dels ibers i la dels grecs. La ciutat grega oberta al mar, tenia al voltant un
perímetre emmurallat de quatre-centes passes. Les muralles dels ibers, més
apartades del mar, mesuraven al voltant de tres mil passes...”

11. Els íbers
El seu territori coincideix amb el que
desprès serà la Nació Catalana

12. Els íbers
Que van fer per nosaltres aleshores els
romans?
Simplement incorporar-nos a l’imperi
reformant el que ja estava construït pels
íbers.

13. Els visigots
Mes tard arriben els visigots, que romanen
en el territori que va de Narbona a
Barcelona uns 300 anys, i en canvi, a
Toledo tant sols 185 anys.
Escriu Josep Armengou “El regne visigot va ser una dominació exercida des de l’interior per
un poble foraster amb desig d’hegemonia. Els visigots eren una casta militar d’ocupació. En
convertir-se al catolicisme van incorporar el clergat a la casta dominadora i d’això resultà una
monarquia efectiva teocràtico-militar, dogmatitzant, intrigant i expansionista”.

14. Els àrabs
Després la península es envaïda pels
“àrabs”, afirmació inexacta perquè els
“invasors” eren berbers i cristians encara
no islamitzats, malgrat depenguessin
políticament del Califa de Damasc.

15. Els àrabs
Però aquests “àrabs” no arriben a Narbona
fins el 732, i el 800 ja son foragitats de
Barcelona pels precatalans dirigits pel
comte de Tolosa i dux de Gòtia i primer
comte de Barcelona, Guillem el Sant.

16. La Ghòtia
Els posteriors comtes
de Girona i Barcelona
signaven com a Dux
de Gòtia, significant
així ser els legítims
hereus històrics dels
visigots (gots de
l’oest)

17. La conquesta de l’Oest
Els reis lleonesos i castellans incompliren
contínuament la llei gòtica del “terra regis”
repartint el seu regne entre els seus fills.
Els reis catalans i navarresos sempre
respectaren aquest precepte del “hereu”.

18. El comtat d’Aragó
Aragó era un comtat del regne de
Pamplona. El seus reis, des de Ramir I,
signaven com “reis dels pamplonesos
i dels aragonesos”
Testament (1035) de Sanç Garcés III de Pamplona: “... a Ramir deixem les
terres “entre Matidero a Vadoluengo” (ni el comptat d’Aragó ni el regne
d’Aragó. I feudatari de Navarra)

19. El comtat d’Aragó
Anys més tard, el rei de Pamplona
i comte d’Aragó Alfons el Bataller
deixà el seu regne a les ordes
militars.
Els navarresos s'independitzaren, i els aragonesos
per por de passar a dependre dels navarresos de
nou, van nomenar rei a Ramir, germà del rei.
Ramir II mai no va ser reconegut com a rei per
l'Església romana, de la qual el regne era vassall.
En 1136 Saragossa, Calataiud, i Alagón estaven en
poder dels castellans.

20. El comtat d’Aragó
El nou rei Ramir II donà el seu
regne al comte de Barcelona Ramon
Berenguer IV, i a la seva filla com a
muller.
Al novembre del 1137, Ramir II exigeix a tots els reus homes, cavallers,
eclesiàstics i pedites, obeeixin a Ramon Berenguer com a llur rei ("tam quam rege“)

21. El comte català i príncep d’Aragó
El comte de Barcelona rescatà
de les Ordes Militars les seves
parts del regne d’Aragó.
Donació de les Ordes Militars a Ramon Berenguer
Del 1140 al 1143 Ramon Berenguer signa acords amb les Ordes del Sant Sepulcre,
de l‘Hospital i del Temple en que aquestes li cedien a ell les parts del regne d’Aragó
“pel testament del rei Alfons”.

22. La llarga reconquesta castellana
Castella vivia dels tributs dels
reialmes musulmans, o be de
ràtzies espoliadores.
Les ovelles castellanes crearen les
“canyades de transhumància”, les
carreteres que permetien fer les
ràtzies.
Castellà visqué durant segles de
la llana i la industria militar.

23. La llarga reconquesta castellana
Les conquestes importants
dels castellans son sempre
amb ajut català, des de les
Naves de Tolosa fins a
Granada.
Escriu Ferran Soldevila, a la seva Història d’Espanya:
“Mai no es va trobar Castella en greu perill que
els catalans no acudissin en el seu auxili”.

24. L’imperi català
Mentre els castellans anaven
entretenint-se en guerres internes entre
parents, els catalans configuraren un
imperi mediterrani.

25. Principat
Catalunya no era un comtat, era el
Principat o regne principal. Fins i tot molts
reis anomenen Catalunya a tots els seus
territoris, i no tant sols al comtat de
Barcelona.
Pere el Gran s'intitulava "Heres Cataloniae", significant així que era l'hereu de tots els reialmes.
El rei Jaume II, en carta al dux de Venècia diu "...partibus imperi Constantinopolis in Sicília et
Cataloniae", on l'expressió Cataloniae es refereix a tots els territoris ibèrics.
El rei Ferran II, diferencia els mercaders súbdits seus com "consuli mercatorum tam catalanorum
quam castellanorum".
Els sicilians de Palerm mentre duraven les Corts de Casp es refereixen a tot el regne com
"...regnum Cathalonie quod és açephalum rege...“.
L’historiador aragonès Zurita afirma :"fou nomenat rei pels tres braços del General de Catalunya,
Martí l'Humà", deixant clar així que el nomenament del rei el feia la Generalitat de Barcelona.

26. Els catalans del nord i les illes
No existeixen ni la Catalunya Nord
ni el Regne de Mallorca com a
entitat administrativa des de 1349.
El regne de Mallorca (independent
de 1276 fins a 1349) era un títol
reial, i els ciutadans de l’antic regne
no tenien Corts pròpies, sinó
delegats, tant dels comtats del nord
com de les illes Balears, a les Corts
Catalanes.

27. Frontera amb França: Tractat de Corbeil
Signat entre Lluís IX de França i el rei Jaume I, l'11 de maig
de 1258. Reconeix com a pertanyents a Catalunya els
comtats nordcatalans del Rosselló, Conflent, Vallespir,
Capcir i la Cerdanya.

28. Frontera amb Castella, Tractat d’Almizra
Signat el 26 de març de 1244 per Jaume I el Conqueridor i el
seu gendre Alfons X el Savi, a Almizra .
Més tard Jaume II amb l’acord de Torrellas de 1304 i el
Tractat d’Elx de 1305 modificà la frontera més cap al sud.

29. Conquestes de Granada, Canàries i Navarra
A Canàries arribaren, a principis del segle XIV, un grup
de frares franciscans catalans que fundaren un petit
monestir a Telde (1331-1391). Per una butlla del papa
d’Avinyó, Climent VI, de 1351, coneixem la creació del
bisbat del Telde adscrit a la protecció dels reis catalans.
Anys mes tard, el 30 de maig de 1481, es signà un pacte
entre el rei Ferran II i Tenesor Semidán en
representació de Canàries, a Calatayud.
Granada fou rendida perquè la marina de guerra
catalana bloquejà per mar l’enviament d’aliments des de
el Magrib.
Navarra fou envaïda per Ferran el Catòlic el 1512 i
annexionada a la Corona Catalana fins les Corts
castellanes de 1515.

30. Descoberta catalana d’Amèrica
La primera expedició a Amèrica es fa gràcies als
diners de l’escrivà de ració català Lluis de
Santàngel, al recolzament del secretari reial
Gabriel Sanxís i al suport tècnic d’en Jaume Ferrer
de Blanes.
La segona expedició a Amèrica d’en Colom
s’organitzà totalment des de Barcelona, i té com a
cap militar en Pere Bertran Margarit, com a vicari
eclesiàstic en Bernat Boïl, i l’acompanya en Ramon
Paner, primer etnòleg d’Amèrica.
Només cal veure les estàtues de la base del
monument a Colom de Barcelona per adonar-se que
en Colom, encara que no hagués estat català, sense
els catalans no hagués pogut fer gaire cosa.

31. Unitat monetària a l’imperi català
El 1480 Castella surt del patró monetari del dinar
musulmà i entrà al patró mediterrani català del
ducat.
1 Ducat català =
374 morabatins
28 de gener de 1480
1 Excelent castellà =
375 morabatins
1497

32. Carles I, l’emperador d’Europa
El conseller reial Gattinara afirmava “heu
de permetre a cadascun dels països dels
que sou el governant que es governin ells
mateixos segons les seves antigues lleis i
tradicions. Cada país a més ha de tractar i
disposar que les seves despeses no
excedeixin els seus ingressos”.
Els castellans demanaven que “... els
impostos de Castella s’han de gastar al
profit de Castella, i no a Alemanya, Aragó,
Nàpols, etc. i la Vostra Majestat ha de
governar cada terra amb els diners que de
ella rep“.

33. Conquesta de Mèxic
El 1519 va arribar a Barcelona Ferran
Cortés després de la seva conquesta
de Mèxic.
Existeix, a l'arxiu de la Generalitat de
Catalunya, una relació de la sortida de
tres-centes cavalcadures i vuitanta
mules carregades amb riqueses amb
destinació a Flandes.
No és estrany que el rei Carles
exclamés "Prefereixo ser Comte de
Barcelona que Emperador de Romans".

34. Terços “espanyols” a Europa
Carles I mantingué l’exèrcit
professional organitzat per
Ferran II a Itàlia en els famosos
terços, i aquests foren la seva
guàrdia a la coronació a Bolonia..

35. Els simbols de l’Imperi
Els simbols de l’Imperi Català es convertiren en els
del nou Imperi Hispànic, i avui en dia encara
perduren a l’estat espanyol.
Marina de guerra Amèrica
Marina mercant Infanteria: reial i Sant Andreu
Tan clar era això que en la bandera de la república
espanyola els castellans demanaren incloure el
color morat representant Castella.

36. Felip I, El fill raret de l’emperador
Felip heretà l’estil de la iaia Isabel d’afició
a les metzines i a una suposada
religiositat mística, fins al punt que tenia
una col·lecció de relíquies, posseint-ne
fins a 7.422, dels quals dotze cossos
sencers i cent-quaranta-quatre caps.

37. Batalla de Lepant - 1577
Felip I reinventà la “propaganda política”
convertint l’empat de Lepant en victòria.
El mateix Cervantes diu al Quixot “mes ventura
tingueren els cristians que allí moriren que els
que vius i vencedors restaren”.

38. Armada invencible - 1588
L’armada invencible era un intent d’invasió
d’Anglaterra que va sucumbir a les pedres que
escocesos i irlandesos els van llençar des dels
penya-segats marítims, gràcies a estar dirigida per
un autèntic incompetent marítim que no havia
navegat mai.
Aquests dos episodis històrics van suposar el final de
l’armada de guerra catalana. A partir d’aquí, l’armada ja és
“espanyola” i atlàntica.

39. Els Àustries en permanent suspensió de pagaments
Carles I va crear els primers bons de l’Estat. L'Emperador
va haver de signar uns "assentaments" -obligacions d'avui
en dia- a Jacob Fugger en què s'estipulava els diners a
tornar i els interessos, i donant com a garantia les mines
d'or, plata i sal i els impostos que es cobraven a Castella.
La fixació monetària de la moneda castellana amb la
catalana de 1480, i la no inversió en temes productius de
tot l’or que arribava d’Amèrica, provocaren el segle XVI
quatre suspensions de pagaments de l’estat castellà.
Castella, per tant, va ser el primer estat en inventar els
bons de l’Estat, i també, el primer en impagar-los.

40. Catalunya, un estat constitucional
Mentre tot això passava,
els catalans configuraren un
Estat constitucional modern:
Usatges,
Cort Comtal,
Corts Catalanes,
Generalitat,
etc