Repàs de la història i dels aspectes tècnics del còmic.

1. EL CÒMIC

2. ETIMOLOGIA
!
CÓMIC → LLATÍ → KOMOS →
divertit o graciós
!
CARTOON → ITALIÀ → CARTONE →
dibuixos preliminars fets en cartró en
tamany real per fer els vitralls de les
esglèsies.

3. Un còmic és una estructura narrativa fàcil de llegir i
d'interpretar, però difícil de crear.

4. ELEMENTS DEL CÒMIC

5. VINYETES
!
La vinyeta és l'espai que ocupa cada
dibuix d'un còmic, el marc on queda
enquadrat.
!
Tradicionalmente quadrada.
!
Actualment lliure i creatiu:
-Prenscindir de la vinyeta i utilitzar color per
diferenciar
-Repartir un dibuix en diverses vinyetes
-Etc
Vinyeta tradicional

6. VINYETA DELIMITADA PEL COLOR DE FONS DE LA IMATGE

8. en aquest cas, el propi dibuix delimita la vinyeta

10. Mix

15. 15

16. FUMETS
El fumet és el lloc on l'autor escriu el text de diàleg o de monòleg dels
personatges. El fumet ens permet saber què diu o què pensa cadascú, i
també ens mostra com ho diu o com ho pensa.
PARTS D’UN FUMET:
!
-SILUETA
!
-DELTA
!
-CONTINGUT
!

17. SILUETA (la superfície que conté el text)
Abans sempre tenia forma de núvol, però avui qualsevol forma és bona.
En còmics molt actuals també podem trobar el text sense silueta.

18. Sovint, per donar sensació
de continuïtat en una
conversa, s'enllacen dues o
tres siluetes d'un mateix
personatge.
!
Quan el text prové d'aparells
electrònics (ràdio,
televisor...) o quan un
personatge crida molt, la
silueta sol tenir forma
serrada.

20. !
!
DELTA (apèndix lineal que marca la direcció del text)
!
El delta pot ser múltiple quan un mateix text ve de múltiples personatges.

22. Per sí mateix, un fumet pot tenir un significat concret o pot
donar força al text que conté. Hi ha vegades que és tan
expressiu que no caldria escriure-hi res.

23. CONTINGUT (text dintre del fumet)
!
És preferible utilitzar lletres majúscules.

24.
TEXT
DIÀLEG
Dins del fumet.
NARRATIU
La cartellera: Espai on parla
el narrador. Veu en off del
cinema.

25. CARTUTX
Text entre dues vinyetes

26. • El text narratiu no ha de limitar-se a explicar el que ja es veu
dibuixat a la vinyeta, ha d'aportar altres informacions sobre la
història que es narra. Els textos narratius tenen dues funcions:
-Serveixen per aclarir les adaptacions o modificacions temporals i plantegen
accions paral·leles o successives ("mentre...", "dies després...")
-Serveixen per aclarir determinades imatges que poden provocar desorientació.

27. -Els autors juguen amb el text utilitzant tipus i mesures de lletres
diferents per a situacions diferents: alegria, sorpresa, por, dolor,
fred...
-Normalment, per facilitar la comprensió del lector, s'utilitzen les
majúscules per escriure.
-Tipus: regular, gran, petita, negreta, gruixuda i tremolosa,
ondulada, cal·ligràfica...
LLETRES

30. IMATGE
Com si fossin enfocats per una càmera de cine o de fotos; per
tant, s'estructura l'espai des de diferents punts de vista. Això es
fa alternant els diversos plans i els angles de "visió" de l'escena.

32. GRAN PLA GENERAL: Veiem un gran escenari, un
gran paisatge o una multitud. La natura o l'entorn tenen
més importància que la persona.

33. PLA DE CONJUNT : Veiem un petit grup de persones o un ambient determinat.
La persona és en un espai definit, però té marge de moviment.

34. PLA SENCER: Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i
els peus d'un o dos personatges.

35. PLA AMERICÀ: Els límits inferior i superior de la vinyeta coincideixen amb el cap i
els genolls d'un o dos personatges. Es diu americà perquè s'utilitza als westerns per
mostrar 2 elements claus: la cara i la pistola

36. PLA MITJÀ: Veiem la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt.

37. PRIMER PLA: Veiem el rostre sencer d'una persona, o bé rostre i espatlla.

38. PRIMERÍSSIM PLA: Veiem una part del rostre o del cos de la persona.

39. PLA DETALL: Veiem un objecte o una part d'un objecte. L'autor ens reclama
l'atenció!

41. PUNT DE VISTA
• El punt de vista fa referència a l'angle de visió, a la diferència
entre el lloc des d'on s'observa la imatge i el lloc on és aquesta
imatge.
!
Hi ha tants punts de vista com es vulgui, però en destacarem els
tres més utilitzats:
• NORMAL
• PICAT
• CONTRAPICAT

42. NORMAL El nivell de la mirada del personatge coincideix amb el punt
d'observació. La vista pot ser frontal, posterior, lateral...)
Frontal-posterior Lateral PosteriorLateral

43. PICAT El dibuixant es mira les coses des de dalt: el dibuix es fa des de dalt cap
a baix. Sol utilitzar-se per empetitir el personatge, per mostrar inferioritat...

44. CONTRAPICAT El dibuixant es mira les coses des de baix: el dibuix es fa des de
baix cap a dalt. S'utilitza per reforçar el valor expressiu. El personatge queda engrandit...

47. EL MUNTATGE - SEQÜENCIACIÓ

48. PLANIFICACIÓ
Es parla de planificació quan ens referim al grau d'apropament del
dibuix a la realitat. En aquest sentit, hi ha una classificació que pren
com a referència la persona humana. O bé, s’apropa o bé s’allunya.

50. ELIPSIS
És un salt en la narració, un espai temporal entre vinyeta i
vinyeta.
Recurs utilitzat per no realitzar narracions massa llargues.

54. ANALÍTIC
La mateixa acció representada
en diferentes vinyetes amb
diferents punts de vista o
plans.

55. CONTRAPLÀ
S’utilitza per diàleg. Consisteix en l’alternància entre plans
frontals.

56. FORMAT
Com es representa l’encaix al paper.
!
Es decideix el temps i l’ordre per llegir la vinyeta. Crea el ritme

62. RECURSOS

65. METÀFORES VISUALS
Les metàfores són recursos literaris que consisteixen en canviar el
sentit de les paraules. Per exemple, quan diem "a aquesta persona li
falta un bull" volem dir que "aquesta persona està malament del
cap".
!
En els còmics s'introdueixen moltes metàfores visuals, que es
presenten en forma de dibuix en comptes d'utilitzar les paraules.
Aquestes informacions codificades donen dinamisme als relats.
Aquests símbols gràfics permeten estalvi de temps a l'hora de llegir
“i d'espai”, doncs en una sola vinyeta es poden explicar moltes coses
gràficament, que no cabrien si s'haguessin d'escriure dins dels globus.

67. De vegades es dibuixa la traducció "literal" d'una frase feta.
Per exemple, "veure les estrelles" representa dolor.

68. Un interrogant representa una frase interrogativa i una
exclamació tota una frase exclamativa.

69. Per indicar que hi ha moviment, cops, o xocs, els dibuixants de
còmics es valen de ratlletes, núvols o altres elements...

70. ONOMATOPEIES
Són representacions de sons o sorolls mitjançant lletres. Els
còmics s'han vist obligats a incorporar gran nombre
d'onomatopeies per explicar un univers acústic que en el dibuix és
inaudible. Per augmentar-ne l'expressivitat, les onomatopeies han
rebut un tractament gràfic privilegiat, de gran vistositat i tamany.
És un recurs molt utilitzat per la seva força visual, i sovint omplen
per sí mateixes una vinyeta.

72. !
1. ATXIM.
2. BIPBIP.
3. BUP!
4. CLANG.
5. GRRRAAU.
6. PFFF.
7. RRRRRIIIIIIING.
8. SPLATX.
9. ZIUUU.
10.ZZ.

73. !
1. ATXIM. Esternut
2. BIPBIP. So intermitent d'un aparell electrònic.
3. BUP! Lladruc d'un gos.
4. CLANG. So d'un objecte que trenca un vidre.
5. GRRRAAU. Rugit d'un lleó.
6. PFFF. So d'un globus que es desinfla.
7. RRRRRIIIIIIING. So d'un timbre.
8. SPLATX. So d'un objecte o persona que cau a l'aigua.
9. ZIUUU. So de la trajectòria d'un objecte que es llença.
10.ZZ. So d'una persona dormint.

75. LÍNEAS CINÈTIQUES
Són símbols gràfics que aporten dinamisme a la vinyeta

79. Els recursos per representar les expressions de la cara s'estableixen
seguint uns criteris acceptats per tothom. Per exemple:
!
• ALEGRIA - Direcció ascendent dels trets de la cara.
!
• POR / PÀNIC - Ulls desorbitats. Boca molt oberta. Celles aixecades.
!
• SORPRESA - Trets arrodonits: ulls i boca oberts. Celles arquejades.
!
• TRISTESA - Direcció descendent dels trets de la cara.
!
• SUPERIORITAT - Els ulls tendeixen a tancar-se. Els trets de la cara
es corben en sentit descendent.
!
• SERENITAT - Trets amb tendència a l'horitzontalitat. Expressió
neutra.

81. La intensitat de les expressions es pot accentuar amb determinats signes
visuals: gotes de suor (por, fatiga,calor...), línies tremoloses (fred,
temor...), llamps (còlera, ràbia...), llàgrimes (plor, riure...) i altres.

82. EL COLOR

84. FIGURATIU EL COLOR IMITA LA REALITAT, CREA
AMBIENTS

86. LLUM EL COLOR COM A LLUM

88. També, amb un ús intencionat de la llum, farem destacar els
colors que ens permetin mostrar la profunditat d'una imatge. O
ens ajudarà a posar un accent expressiu als personatges segons
l'angle d'on provingui el focus lluminós.

89. SENTIMENT EL COLOR COM A SENTIMENT
En la vida real, amb els noms dels colors expressem sentiments i
emocions, els fem servir per indicar el que sent una persona, o
la seva manera de ser. Per exemple, amb "es posa vermell com
un tomàquet" manifestem vergonya o ràbia, i amb "té el cor
molt negre" representem la maldat.

91. Sovint, per mitjà del color, o
precisament per la seva
absència, se'ns vol comunicar
alguna cosa especial: un
somni, un record, un diàleg
interior, la presencia d'un
mort, d'un fantasma...

92. IDENTITAT EL COLOR COM A TRET D’IDENTITAT
Quan un dibuixant crea un
personatge ha d'aturar-se, per
f o r ç a , a d o n a r - l i u n a
personalitat ben concreta:
manera d'actuar, de vestir,
entorn... Si no fos així, correria
el risc de crear un ésser
canviant, un camaleó que varia
capítol a capítol o, encara
pitjor, vinyeta a vinyeta. Això
no faria altra cosa que
desorientar el públic.

95. GAMA DE COLORS ESTÈTICA

97. TÈCNIQUES

98. A MÀ

99. MIXTES

101. FOTO-CÒMIC

102. ASPECTES FORMALS

105. TEMÀTIQUES

106. FICCIÓ

107. HUMOR

108. BIOGRAFIES

109. AUTOBIOGRAFIES

110. ADAPTACIONS DE LLIBRES

111. ANALISIS REALITAT

112. HISTÒRIA

113. ALTRES. ACTIVITAT

114. PERSONATGES

115. EXPRESSIVITAT
En els dibuixos cal indicar més o menys clarament l'estat d'ànim i el
temperament dels personatges. El temperament s'indica sobretot
amb la configuració de la cara. L'estat d'ànim s'indica amb l'expressió
de la cara i amb el moviment del cos. Jugar amb el color i amb la
llum, amb les ombres, pot ajudar a donar una millor expressivitat als
personatges.