13. El Papa li demana ajuda a Carlemany per arreglar diverses situacions de caràcter polític i, després d’això, accepta la coronació imperial al Nadal del 800 d.C.
14.
15. L’Imperi Carolingi comprenia: França, Alemanya, Àustria, Holanda, Bèlgica i nord d’Espanya. Europa unificada per Carlemany era un fre a l’expansió àrab i a les pretensions imperialistes de l’Imperi Bizantí.
16. ESPLENDOR CULTURAL El desenvolupament polític va estar acompanyat d’un veritable renaixement cultural. Carlemany es va envoltar en el seu palau imperial d’alguns dels gran savis de l’època, com Alcuino de York, un monjo del nord d’Anglaterra. A més va crear l’Acadèmia, formada per un cercle d’erudits que comentaven versos i altres escrits.
17. Carlemany necessitava persones formades per que s’ocuparan de l’administració de justícia i del registre dels ingressos i de les despeses de l’imperi. Per això, perquè es aprengués la gramàtica i l’escriptura, es preocupa per crear escoles a l’interior de les catedrals i els monestirs. Els monjos copiaven els llibres a mà en els monestirs i els adornaven amb belles i minucioses il·lustracions, anomenades miniatures. Es reproduïen les obres dels clàssics, sobretot dels romans. Per a realitzar aquesta tasca va ser molt important el perfeccionament de l’escriptura a través d’un nou tipus de lletra, la minúscula carolina, que feia la lectura més fàcil.
18.
19. Amb la mort de Carlemany es va iniciar la decadència de l’imperi. Quan un rei franc moria era costum dividir el seu regne entre tots el seus fills. A Carlemany només li va sobreviure un fill, Lluís el Piadós, però a la mort d’aquest l’imperi carolingi es va fragmentar entre el seus tres fills. Segons el “Tractat de Verdun”, l’any 843, Carles el Calb va rebre la part occidental , que més tar es convertiria en l’actual França, Lluís el Germànic va ocupar la part oriental, de la qual va nèixer l’any 962 el Sacre Imperi, i el major, Lotari, va heretar el títol imperial i el territori intermedi entre els altres dos, l’anomenada Lotaringia, que va desaparèixer l’any 870, dividida i annexionada pels altres dos regnes, que a la vegada, no van tardar a dividir-se. Europa quedava així fragmentada un altra vegada, i es perdia la seva força unitària. La debilitat dels reis es va fer evident i es van veure obligats a cedir gran part de la seva autoritat i poder a comtes i marquesos per obtenir el seu suport. LA FI DE L’IMPERI CAROLINGI
23. LAS SEGUNDAS INVASIONES La inseguretat general va obligar als reis a encomanar als nobles la defensa del seus respectius territoris. En aquests nobles van veure la gent la seva autèntica protecció, i no en el rei, que percebien feble i llunyà. D’aquesta manera, si la debilitat dels successors de Carlemany va provocar la divisió de l’imperi, les onades d’invasions de víkings, sarraïns i magiars van acabar de fragmentar Europa. Durant la segona meitat del segle IX i durant tot el segle X Europa va quedar fragmentada en nombrosos regnes i senyorius. La major part d’ells eren cristians. Els musulmans també eren presents a Al Andalus, al sud de la península Ibèrica, i els bizantins ocupaven l’extrem sud-oest del continent.
![L’ IMPERI CAROLINGI ,[object Object]]()