Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

2

Share

Download to read offline

Tema 5. Les propietats del text

Download to read offline

Les propietats del text

Related Books

Free with a 30 day trial from Scribd

See all

Tema 5. Les propietats del text

  1. 1. Tema 5. LES PROPIETATS DEL TEXT I LA TIPOLOGIA TEXTUAL Sílvia Montals 2n de Batxillerat
  2. 2. ÍNDEX 1.  L’estudi del text 2.  L’adequació pragmà?ca i els registres 3.  La coherència semàn?ca 4.  La cohesió sintàc?ca 5.  La selecció de la informació i la ?pologia textual 6.  Cooperació i cortesia
  3. 3. 1. L’ESTUDI DEL TEXT •  Lingüís>ca del text: – Se centra en l’estudi del text a par?r de la iden>ficació de la situació comunica>va en què s’ha produït. Qualsevol text presenta informació: •  Context (varietat diafàsica, funcional o de registre) •  Època històrica (varietat diacrònica o històrica) •  Origen geogràfic (varietat diàtopica o dialecte).
  4. 4. •  El text ha de presentar una sèrie de propietats (per comunicar de manera coherent): PROPIETATS DEL TEXT BRANCA LINGÜÍSTICA RELACIONADA AMB… Adequació Pragmà>ca (ús de la llengua) context Coherència Semàn>ca (significat dels elements o categories lingüís?ques significat Cohesió Sintaxi (relacions entre els elements). Relacions i funcions
  5. 5. 2. L’ADEQUACIÓ PRAGMÀTICA I ELS REGISTRES 2.1 La dixi •  Per determinar el grau d’adequació d’un text al context lingüís>c, cal iden?ficar els elements extrateaxtuals (emissor, receptor, temps i espai). –  Demà dinaran a casa. –  A París es van allotjar allà –  Jo sé que tu ho pots fer
  6. 6. •  Aquests elements s’anomenen díc>cs. – Introdueixen el missatge en: •  El temps •  L’espai •  Persones – Només es poden interpretar per referència a aquestes en>tats contextuals.
  7. 7. •  Existeixen 3 >pus de dixi: 1.  DIXI ESPACIAL •  Són díp>ques les marques que s’interpreten gràcies al context (no qualsevol referència a l’espai). •  Les categories lingüís?ques que fan de díc>cs espacials són: – Determinants demostra>us (aquest, aquell…) i els pronoms demostra>us (això, allò) à marquen distància. – Adverbis: aquí, allà, allí à marquen proximitat o llunyania. – Els verbs venir i anar
  8. 8. 2.  DIXI PERSONAL •  Marques referides a l’emissor i al receptor. – Pronoms personals de 1a i 2a persona (forts i febles) que assenyalen l’emissor o el receptor del text. » Vosaltres voldreu venir? Ja us avisarem – Morfemes verbals de 1a i 2a persona que es refereixen als subjectes grama?cals (subjectes el·líp?cs) » Hem iden5ficat el problema – Determinants i pronoms possessius: » La seva jaqueta m’agrada més que la meva.
  9. 9. 3.  DIXI TEMPORAL: Fan referència al temps en què es desenvolupa l’enunciació. •  Morfemes verbals: penso, pensava, pensaré… •  Adverbis temporals: ara, avui, ahir, demà •  SN amb elements que marquen temps (aquesta setmana, l’any vinent…) •  Existeix un sub?pus de dixi: – DIXI SOCIAL: Fa presents l’emissor i el receptor i el grau de formalitat que s’hi estableix. •  Tractaments: tu, vós, vostè •  Fórmules apel·la>ves: benvolgut amic, esHmat…
  10. 10. 2.2 Els registres •  Hi ha 4 factors que condicionen els trets rellevants dels textos orals i escrits: PROPÒSIT Intencions: convèncer, entretenir…). Tipologies textuals: narraHu, exposiHu, argumentaHu… TO Grau de confiança entre l’emissor i el receptor. Registres: informal, estàndard, formal… GRAU D’ESPECIALI- TAT DEL TEMA Si la formalitat del text és alta no hi ha d’haver expressions col·loquials. CANAL Elements asics del context en què es transmet el discurs. Pot ser oral o escrit. Espontaneïtat.
  11. 11. 1.  REGISTRE LITERARI O CULTE – Intencionalitat estè>ca: grau superior a la resta de registres. – Les convencions venen donades: •  Pel gènere literari •  L’es?l propi de cada autor – Alguns col·lec?us professionals disposen d’una terminologia precisa (tecnolectes) à llenguatge associat a una professió (textos jurídics, mèdics, cienIfics…). Es creen per mitjà de: •  Derivació, composició, manlleus..
  12. 12. 2.  REGISTRE ESTÀNDARD –  És una varietat que s’ha creat per a cada llengua. –  Es troba als mitjans de comunicació, a l’ensenyament, a les ins>tucions socials… –  Només admet les paraules recollides per la norma>va (IEC) –  Actua com a model lingüís>c de referència. –  Ha de complir unes funcions: UNIFICADORA Superar les varietats dialectals en un sol model. Ha de ser acceptada pels parlants. IDENTIFICADORA Permetre la cohesió de la comunitat lingüís?ca. PRESTIGIADORA Donar pres?gi social a la comunitat lingüís?ca. UTILITÀRIA Ser fàcil d’aprendre i que s’u?litzi en tots els àmbits i usos.
  13. 13. 3.  REGISTRE COL·LOQUIAL –  S’empra per comunicar-se en la vida quo>diana (amics, família, veïnat…). –  Sol tenir caràcter oral. –  Poc acurat des del punt de vista norma?u. –  Trets: •  Frases inacabades •  Estructures exclama?ves i interroga?ves •  Repe?cions •  Paraules truncades (tele, foto) •  Marcadors (eh?, vull dir…) •  Sintaxi senzilla
  14. 14. 4.  REGISTRE VULGAR – Conté molts elements que es consideren inadequats: •  Incorreccions fonè?ques, grama?cals o lèxiques (*domés, *prudenta, *indicció) •  Renecs i insults (*òsHa!) •  Paraules gruixudes (cagar, *fotre)
  15. 15. 3. LA COHERÈNCIA SEMÀNTICA •  Propietat del text que selecciona informació i l’organitza en una estructura determinada segons el ?pus de text. •  Es construeix a partur de la selecció i l’ordenació de la informació en els enunciats, paràgrafs…
  16. 16. •  Calen unes regles: – REPETICIÓ: d’idees rellevants relacionades amb el tema: els elements coneguts han d’afegir informació nova. – PROGRESSIÓ: el significat ha d’eixamplar-se. – NO-CONTRADICCIÓ: la informació nova ha de ser compa?ble. – RELACIÓ: els fets exposats han de tenir relació.
  17. 17. 3.1 Progressió temà>ca •  Forma de sumar la informació nova: – Rema: informació nova – Tema: informació coneguda •  El tema progressa i es desenvolupa. Aquest pis és de la Mireia. TEMA REMA La venta de pisos ha augmentat al barri. TEMA REMA
  18. 18. •  La informació pot progressar de diferents manera: 1.  PROGRESSIÓ LINEAL: Al 1r tema s’afegeix un rema que esdevé tema de l’enunciat següent: En arribar el poble trobaràs el carrer Major. TEMA REMA Al carrer Major veuràs la plaça. TEMA REMA
  19. 19. 2.  PROGRESSIÓ DE TEMA CONSTANT: •  Aporta diversos remes en el mateix tema. En Jaume ens va assegurar que treballaria força des del primer dia, però aquest trimestre ja ha arribat tard a classe cinc vegades; ell és bon estudiant, malgrat que li agraden massa els jocs i estar amb el mòbil. Ha suspès dues assignatures. Ø TEMA Ø REMA 1, REMA 2, REMA 3
  20. 20. 3.  PROGRESSIÓ DE TEMES DERIVATS: •  Hi ha un tema general (hipertema) del qual deriven alguns subtemes. L’univers està format per galàxies, separades entre sí per distàncies enormes. La nostra galàxia és la Via LàcHa. Les galàxies estan formades per estels, molts dels quals tenen planetes que giren el seu voltant. El nostre és el sistema solar. TEMA 1, REMA 1 TEMA 2, REMA 2
  21. 21. 4. LA COHESIÓ SINTÀCTICA •  Un text cohesionat és aquell text ordenat. Cal seguir un ordre per relacionar i connectar dades (jerarquitzar-les). –  Connectors: faciliten la connexió. –  Elements de referència: (per no repe?r paraules) com els pronoms…
  22. 22. 4.1 La referència •  Fenomen cohesiu pel qual un element B s’interpreta en relació amb un altre element A. El noi passejava el gos, el portava lligat. A B *Mecanisme fòric (o endofòric): referència a dins del text. El cambrer ens (a nosaltres) portarà aviat el sopar. B A *Mecanisme díc>c (exofòric): referència fora el text.
  23. 23. •  Els procediments de referència connecten diferents unitats i parts del text. •  Els principals procediments són: §  Anàfora §  Catàfora §  Determinació §  El·lipsi §  Sinonímia §  Antonímia §  Repe?ció lèxica §  Hiperonímia §  Dixi discursiva
  24. 24. •  Anàfora: –  Procediment en què un element s’interpreta en relació amb un altre (que ja ha aparegut prèviament en el discurs), un antecedent. –  L’antecedent precedeix l’element que el subs?tueix (pronom, determinant o paraules genèriques). •  A en Pau, encara no li hem dit res de la festa. •  Catàfora: – El subs>tut precedeix l’antecent en el discurs. Sol tenir un sen?t emfà?c. •  Què és això, un regal?
  25. 25. •  Determinació: – Permet connectar un sintagma del text amb un d’anterior. •  La música popular que es fa a Catalunya als anys 70’ té a veure amb el context políHc. Aquesta circumstància la fa molt especial dins el panorama general. •  El·lipsi: – Relaciona 2 sintagmes o oracions consecu?us sense repe?r-ne tots els elements. •  Per a alguns, la Nova Cançó ho significa tot durant una època; per d’altres, ø no gaire
  26. 26. •  Dixi discursiva: –  Fa referència al context. Remet a algun fragment anterior o posterior. •  Tal com dèiem més amunt, la música que… •  Repe>ció lèxica: –  Emfa?tza el concepte: Aquest pollastre és un pollastre autènHc de camp. •  Sinonímia: –  Relaciona paraules de significat semblant: Era molt intel·ligent, llesta, espavilada… •  Antonímia: –  Oposa conceptes contrari: Això no li feia ni fred ni calor.
  27. 27. •  Hiponímia: –  El terme hipònim s’inclou en un altre (hiperònim). Vam comprar roses, clavells i margarides; són les meves flors preferides! •  Hiperonímia: –  L’hiperònim inclou l’hipònim: Vigila l’aviram: les gallines, les oques, els ànecs… •  Camp semàn>c: relaciona mots que es refereixen a un mateix tema: A literatura estudiem el RomanHcisme, el Realisme… •  Relació pragmà>ca: –  Hi ha un nexe entre 2 elements per mitjà dels coneixements compar>ts entre emissor i receptor. No hi tornem, que sempre acabem igual.
  28. 28. LA REFERÈNCIA Relacions sintàc>ques i semàn>ques Relacions lèxiques Elements de cohesió interna •  Anàfora •  Catàfora •  Determinació •  El·lipsi •  Dixi discursiva •  Sinonímia •  Antonímia •  Repe?ció •  Hiponímia •  Hiperonímia •  Camp semàn?c •  Relació pragmà?ca Elements de relació amb el context •  Dixi personal •  Dixi espacial •  Dixi temporal •  Dixi social
  29. 29. 4.2 Els connectors •  Elements d’enllaç entre les oracions. Poden haver-hi: Conjuncions Que, si, perquè, com… Adverbis Primerament, després, finalment Rela>us Que, què, qui, el qual… Numerals Primer, seogn, tercer… Interroga>us Què, qui, com, on… SPrep Al contrari, entre altres, d’altra banda Exclama>us Què, qui, com, on Nomina- litzacions En definiHva, en resum
  30. 30. •  Connectors classificats segons els seu valor semàn?c: ESPAI On, aquí, allà, per tot arreu… TEMPS Abans que, ara que, des que, d’ençà que, després, més tard, en aquest moment SUMA I, també, a més a més… ALTERNATIVA O, o bé, o si no, no solament… sinó també… OPOSICIÓ Però, sinó, tanmateix, no obstant això, al contrari… CAUSA Ja que, perquè, atès que, vist que, per culpa de… CONSEQÜÈNCIA Per tant, doncs, en conseqüència… FINALITAT A fi que, amb l’objecHu de, amb la finalitat de… EXEMPLE Per exemple, així, com és ara, per citar algun cas… CONDICIÓ Si, sempre que, en cas que, tret que, mentre que…
  31. 31. REFERÈNCIA Respecte a, quant a, pel que fa a, en relació amb… DISTINCIÓ D’una banda, per l’altra, per un cosat, per una part… ACLARIMENT És a dir, en altres paraules, més ben dit, de fet, en efecte, a part d’això… CONCLUSIÓ En conclusió, en resum, per resumir, per acabar… ORDRE Inici D’entrada, per començar, primerament, en primer lloc… Anterioritat Abans, fins al moment, fins ara… Simultaneïtat En aquest moment, ara, mentre… Posterioritat Següent, en segon lloc, tot seguit, després… Con>nuació A conHnuació, tot seguit, a més… Finalització Finalment, per acabar, per concloure, en darrer lloc…
  32. 32. 5. LA SELECCIÓ D’INFORMACIÓ I LA TIPOLOGIA TEXTUAL TIPUS DE TEXT Exposi?u o explica?u FINALITAT Informar per fer entendre una idea a algú. COHERÈNCIA Recursos Resums, ampliacions, exemples, recursos gràfics... Parts Introducció, desenvolupament, conclusió Estructura Problema/solució, causa/ conseqüència, comparació, descripció, seqüència. COHESIÓ Connectors, adjec?us especifica?us (no valora?us), formes verbals en present d’indica?u… 5.1 Els textos exposi>us
  33. 33. TIPUS DE TEXT Argumenta?u FINALITAT Exposar opinions, debatre-les, convèncer… a algú. COHERÈNCIA Parts Introducció, desenvolupament (fets + arguments) i conclusió. Estruc- tures Deduc>va (analitzant) Tesi a l’inici (idea general à aspectes par?culars). Induc>va (sinte?tzant) Tesi al final (aspectes par?culars à demostració tesi). Circular (enquadrada) La tesi s’anuncia al principi i al final. COHESIÓ Verbs de casualitat, conseqüència, citacions, cometes, cursiva, connectors… 5.2 Els textos argumenta>us
  34. 34. 5.2.1 Tipus d’arguments: LÒGICS Sil·logis me disjun>u En 2 opcions contràries, la negació d’una afirma l’altra. Juga a futbol o a bàsquet. Com que no juga a futbol, juga a bàsquet. Modus ponens Si l’existència d’A, implica B, tenim les 2 coses: Si plou, creix l’herba; com que plou, l’herba creix. Modus tollens Si A, implica B; si no tenim A, no tenim B. Si plou, creix l’herba; com que no plou, no creix l’herba. AUTORITAT Es recorre a l’opinió d’un expert. Segons Stephan Hawking, podem descartar que hi hagi….
  35. 35. CAUSA- CONSE- QÜÈNCIA Es pot presentar un fet i indicar-ne la causa. Es pot presentar un fet i indicar l’efecte provocat. Si pracHques esport la teva salut millorarà. ANALOGIA S’iden?fica la situació objecte de l’argumentació amb altres situacions similars (comparació). Es pretén que allò que s’accepta en un context, s’accep? en un altre. Si vaig guanyar els Jocs Florals de l’escola també puc guanyar els del poble. DADES Es basa en proves que es poden constatar, xifres, estadís>ques… Un 87% dels metges de Catalunya recomanen aquesta medicament.
  36. 36. 5.2.2 Contrargumentació REFUTACIÓ Es demostra la poca consistència de la tesi contrària. CONCESSIÓ A L’ADVERSARI S’admet momentàriament l’argumentació del contrari però, tot seguit, es fan contraarguments a favor de la tesi pròpia. 5.2.3 Fal·làcies –  Raonaments que, tot i que semblen versemblants, no són lògics à emfa?tzen efectes secundaris per manipular la interpretació del receptor.
  37. 37. AD HOMINEM (contra l’home) Atac que va contra la persona que manté una idea i es desvia del tema principal. •  Les associacions contra el maltractament dels animals estan en contra d’aquest acte, però ja sabem que són uns exagerats. AD BACULUM (recurs al bastó) Apel·la al poder d’alguna persona o cosa. •  Em toca jugar a mi! Si no em deixes li diré al meu germà gran. AD POPULUM (populisme) Emfa?za aspectes que exciten les emocions dels receptors i omet les raons per?nents. •  Si voleu que els vostres fills trobin feina, voteu-me.
  38. 38. AD VERECUNDIAM (falsa autoritat) S’apel·la al respecte envers alguna autoritat que no és docta en la matèria tractada. •  Segons el president del Govern, cal canviar el pla d’estudis dels infants per millorar. AD IGNORANTIAM (per ignorància) S’apel·la al fet que no hi ha res que provi el contrari. •  Aquest objete porta bona sort, ningú no ha demostrat el contrari. TU QUOQUE (tu també) No es replica l’acusació à es torna l’ofensa. •  El meu adversari m’acusa de corrupció! Ell que forma part del par?t més corrupte de tots!
  39. 39. 5.3 Els textos narra>us TIPUS DE TEXT Text narra?u FINALITAT Narrar accions, fets reals o fic?cis. COHERÈNCIA Parts Plantejament, nus i desenllaç. Estructura Lineal, circular, encadenada, fragmentària, an?cipació i retrospecció. COHESIÓ Connectors temporals i causals, verbs amb valor perfec?u.
  40. 40. 5.4 Textos descrip>us TIPUS DE TEXT Text descrip?u FINALITAT Informar sobre l’estat de les coses. COHERÈNCIA Estructura Del general al par?cular, ordenació espacial… COHESIÓ Adjec?us, frases atribu?ves, juxtaposició i coordinació, adverbis de lloc i de manera, connectors…
  41. 41. 5.5 Textos instruc>us TIPUS DE TEXT Text instruc?u FINALITAT Donar instruccions, ordenar o aconsellar quelcom. COHERÈNCIA Parts Apartats, capítols, passos… Estructura Enumera?va, dividida en fases d’un procés. COHESIÓ Verbs en mode impera?u, formes verbals d’instrucció (futur, condicional, perífrasis d’obligació):
  42. 42. 5.6 Els textos predic>us TIPUS DE TEXT Text predic?u FINALITAT Informar sobre estats o fets futurs. COHERÈNCIA Estructura Varietat de formes (butlleq meteorològic, predicció esotèrica…). COHESIÓ Verbs en futur, construccions impersonals en present d’indica?u, expressions de possibilitat.
  43. 43. 5.7 Els textos retòrics TIPUS DE TEXT Text retòric FINALITAT Atreure l’atenció del receptor, produir diverses sensacions (atracció, bellesa, diversió…). COHERÈNCIA tansgressió Figures retòriques semàn?ques (hipèrbole, sinestèsia, metàfora), jocs de paraules… Estructura Molta varietat de formes i gèneres literaris. COHESIÓ Figures retòriques sintàc?ques (polisíndeton, hipèrbaton), estructures diferents (versos, estrofes, poema objecte…).
  44. 44. 5.8 Els textos conversacionals TIPUS DE TEXT Text conversacional FINALITAT Qües?onar, promentre, agrair, amenaçar, excusar-se… COHERÈNCIA Parts Obertura, cos i tancament Estructura Successió dels torns de paraula entre els diferents interlocutors. COHESIÓ Elements díc?cs, codis no verbals, entonació, connectors, frases inacabades, lèxic imprecís…
  45. 45. 6. LA COOPERACIÓ I LA CORTESIA •  Quan es produeix un text cal: – Ac>tud coopera>va: acord entre els parlants per parlar de manera adequada. – Normes de cortesia: basades en el respecte mutu entre els parlants •  Es concreten en unes màximes.
  46. 46. COOPERACIÓ Quan>tat Donar la informació necessària (ni més ni menys). Qualitat Dir allò que creus (si és fals no ho diguis). Rellevància Donar informacions relacionades amb el tema. Manera Fer-se entendre (ser breu i ordenat). Tacte Formular ordres, precs de manera indirecta. Generositat Ajuda els altres amb la teva intervenció. Aprovació Suavitza les crí?ques. CORTESIA Modès>a Ser modest en les autovaloracions. Acord Destacar idees compar?des amb el receptor. Simpa>a Sigues amable i cortès.
  • monicaherruz

    Jul. 12, 2020
  • lluchvalencia

    Apr. 23, 2019

Les propietats del text

Views

Total views

7,571

On Slideshare

0

From embeds

0

Number of embeds

3,315

Actions

Downloads

96

Shares

0

Comments

0

Likes

2

×