Teatre d'epidaure

1.  OBRA: Teatre d`’Epidaure
 MANIFESTACIÓN ARTÍSTICA:
Arquitectura civil (espectacles)
 AUTOR: Policlet el Jove
 MOV. ARTÍSTICO: Art Grec
 PERIODO: Clàssic
 MIDES: 120 metres de diàmetre
 CRONOLOGÍA: segle IV a. C (350 a. C)
 LOCALIZACIÓ: Epidaure (Grècia).
Teatre
d’Epidaure

2. Aquest teatre es situa cronològicament al 350 A.c cap al final
del que coneixem com època clàssica de l’art grec, que
compren el període entre les Guerres Mèdiques il’Imperi
d’Alexandre el Gran. (s.V- III aC). Els grecs dirigits per
Atenes van vèncer als Perses al s. V aC a les Guerres
Mèdiques. Va ser seguit d’un període de pau ,l’època de
Pèricles, governant d’Atenes. Sota les seves directrius es
consolida la democràcia , es fomentà l’art, la cultura,
filosofia…A la mort de Pèricles s’inicià una època
d’enfrontaments entre les polis gregues dirigides per Atenes i
Esparta, que volien exercir el seu domini (s.IV aC): les
Guerres del Peloponès van provocar la decadència de les
Polis gregues.
Context cultural i biografia de l’autor

3.  L’arquitecte del teatre d’Epidaure va ser Policlet el Jove,
potser fill o net del famós escultor, Policlet el Vell. Va estudiar
a l'escola d’aquest i es va distingir com a autor de diverses
estàtues d'atletes guanyadors olímpics.
 Va néixer a Argos al segle V a C. Se sap molt poc de la seva
vida. Com a escultor fou eclipsat per la fama de Policlet el
Vell. Fou més conegut com a arquitecte, ja que fou també
creador del temple circular d’Epidaure, admirat per les seves
innovadores columnes corínties, a més del famós teatre.
Context cultural i biografia de l’autor

4. CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTIL
 Armonía
 Proporción.
 Pureza geométrica.
 Integración en el paisaje.

5. DIAZOMATA: divisions horitzontals de les grades.
ORQUESTRA:
Espai reservat pel
cor.
PROSKENION: Espai on es fa
la representació.
KERKIS: sector triangular
de les grades.
KLIMAKES: Escales que
divideixen les grades
verticalment.
PARODOS:
entrades
lateral s a les
grades
i l’orquestra
SKENE: originariament magatzem,
després teló de la representació
PARASKENIA: magatzem
KOILON: GraderíoPLANTA
Descripció formal

7. Característiques formals
 Forma circular amb sorra cobrint el terra. Era el lloc reservat per el cor.
 Altar en honor a Dionís,
Funció
 1eres funcions l’acció es desenvolupava a l’orquestra. Cor i actors
 Els actors van adquirir protagonisme i s’eleven al Prosceni (Proskenion).
 Al voltant de la orquestra es situaven les persones més importants.
PLANTA: La orquestra

8.  Característiques formals
 Espai entre la orquestra i la skene.
 És una estructura en pedra de tres o quatre metres d’alçada, amb
una filera de columnes exemptes
 Funció
 Escenari sobre el que evolucionaven els actors. (Vitubio)
 Els actors van adquirir protagonisme i s’eleven al Prosceni
PLANTA: Proskenion

9. Skene o escena.
Característiques formals
Estructura rectangular, dividit en 3 o 4 habitacions Solia tenir dos pisos. Ordre Jònic.
Funció
Al principi es feia servir de magatzem, més endavant com teló i fons decoratiu
Parodoi:
Característiques formals
Arquitrau amb pilastres.
Funció
Accés a les grades des de l’exterior. Separen la escena dels murs de la càvea
PLANTA: Skene y parodoi

10.  És la grada que envolta la orquestra.
 Semicercles concèntrics
 Diazomatà
 El sector inferior dividit en dotze sectors (Kerkis) por tretze escalinates radials
(Klimakes)
 El sector superior amb con 22 sectors (kerkis) por 23 escalinates radials (Klimakes)
PLANTA: Koilon o Càvea

11. ELEMENTS SOSTENIDORS
 No es conserven
 A la càvea inexistents al aprofitar la pendent
 Columnes que no es conserven al proskenion i a la skene.

12. ELEMENTS SOSTINGUTS
 Inexistents a les grades al ser un espai obert

13. La ciutat d’Epidaure tenia un santuari dedicat a Asclepi (déu de la
medecina). Visitada per molts malalts. Lloc de pelegrinatge.
Teatre creat a l’època hel·lenística, el més gran de Grècia. Podia reunir a
15.000 persones, que es disposaven en dos tipus de seients: els del
poble, les grades llises, i els de les personalitats importants, amb
respatller i braços.
FUNCIÓ I SIGNIFICAT

14. Les obres de teatre es feien en honor de Dionís (déu del vi i la festa). Primer
finalitat Religiosa, oferint ofrenes al déu (altar al mig de l’orquestra), més tard
funció destinada a l’entreteniment on el cor explicava l’acció de les obres
dramàtiques i el paper dels actors era secundari.
El teatre tenia una acústica immillorable, i es veia perfectament de tots els
seients.
Van representar obres de Sòfocles, Eurípides i Èsquil entre d’altres.
FUNCIÓ I SIGNIFICAT

15. Entorn i integració urbanística
La càvea es construí sobre el pendent natural de la muntanya,
tal i com era típic dels teatres grecs. Es trobava als afores de la
ciutat (Pidhavro, actual Epidaure), situada al sud-est del
Peloponès. La integració amb el paisatge era perfecta, mostrant
la relació art i natura propia de l’art clàssic grec.

16. Models i influències
En un estat de conservació perfecte, el teatre d’Epidaure
il·lustra perfectament l’evolució de l’arquitectura clàssica a les
hel·lenístiques. (Càvea més gran i elevació del prosceni).
Va servir de model a teatres posteriors tant grecs com romans.