2. Índex:
1. Agustí Bartra: la seva vida
2. L’arbre de foc
3. Oda a Catalunya des dels
tròpics:
3.1. estructura externa
3.2. estructura interna
4. resum general
5. conclusions http://www.google.es/imgres?um=1&hl=es&biw=1280&bih=7
09&tbm=isch&tbnid=n4OJ0VhCzv2B7M:&imgrefurl=http://ww
6. bibliografia w.bartramuria.cat/bartra/titols_ficha.cfm%3Fid_obra%3D10&
docid=MMK-
ClrPREiRTM&imgurl=http://www.bartramuria.cat/bartra/phpT
7. webgrafia humb.php%253Fsrc%253Darchivos/obras/02112008_18048_
Larbre_de_foc1946%252520web72_mitja.jpg%2526w%253D
300%2526q%253D100&w=300&h=402&ei=2Uq6T_K-
F6uT0QXT1aDWBw&zoom=1&iact=hc&vpx=662&vpy=297&
dur=337&hovh=260&hovw=194&tx=97&ty=159&sig=1040978
48202573144976&page=1&tbnh=151&tbnw=113&start=0&nd
sp=18&ved=1t:429,r:9,s:0,i:88
3. Agustí Bartra: la seva vida
Neix a Barcelona el 8 de novembre de
1908.
1938: s’allista a l'exèrcit republicà i apareix
a les llibreries el seu primer llibre: cant
corporal.
1939: passa la frontera francesa.
1940: salpa des de Bordeus cap a Santo
Domingo.
1941: es trasllada a Mèxic on fa l’oda a http://www.google.es/imgres?num=10&um=1&hl=
es&biw=1280&bih=709&tbm=isch&tbnid=vVebSFi
Catalunya des dels tròpics l’any 1944. NLIhTGM:&imgrefurl=http://lletra.uoc.edu/exili/esp
/noms/amuria/index.html&docid=7M4WIDMM4p0
qfM&imgurl=http://lletra.uoc.edu/exili/esp/noms/a
1970: torna cap a Catalunya. muria/img/Muria1.gif&w=170&h=323&ei=TEq6T9
OGCOSr0QWNqrT2Bw&zoom=1&iact=hc&vpx=6
1982: mort a l’hospital de Terrassa 40&vpy=135&dur=1049&hovh=258&hovw=136&tx
=74&ty=141&sig=104097848202573144976&sqi=
2&page=1&tbnh=170&tbnw=89&start=0&ndsp=19
&ved=1t:429,r:3,s:0,i:75
4. 2. L’arbre de foc
Té 3 edicions:
1ª: tots els poemes
escrits després de cant
corporal
2ª: escrits a Mèxic,
s’inclou oda a
Catalunya des dels
http://www.google.es/imgres?um=1&hl=es&biw=1280&bih=7
tròpics. 09&tbm=isch&tbnid=n4OJ0VhCzv2B7M:&imgrefurl=http://ww
w.bartramuria.cat/bartra/titols_ficha.cfm%3Fid_obra%3D10&
docid=MMK-
3ª: inclosa a l’obra ClrPREiRTM&imgurl=http://www.bartramuria.cat/bartra/phpT
humb.php%253Fsrc%253Darchivos/obras/02112008_18048_
Larbre_de_foc1946%252520web72_mitja.jpg%2526w%253D
poètica sencera 300%2526q%253D100&w=300&h=402&ei=2Uq6T_K-
F6uT0QXT1aDWBw&zoom=1&iact=hc&vpx=662&vpy=297&
correccions d’antics
dur=337&hovh=260&hovw=194&tx=97&ty=159&sig=1040978
48202573144976&page=1&tbnh=151&tbnw=113&start=0&nd
sp=18&ved=1t:429,r:9,s:0,i:88
5. 3. Oda a Catalunya des dels
tròpics
http://www.google.es/imgres?um=1&hl=
es&biw=1280&bih=709&tbm=isch&tbni
d=Hr_yO2o4-
IN_PM:&imgrefurl=http://www.literatura.
bellasartes.gob.mx/acervos/index.php/r
ecursos/muestra-literaria/1623-oda-a-
catalunya-des-dels-
tropics&docid=sS8usKh-SJJ-
cM&imgurl=http://www.literatura.bellasa
rtes.gob.mx/acervos/images/stories/DE
MB/Bartra_Agust_Oda_01.jpg&w=2092
&h=2971&ei=nUq6T4HcOOqP0AX8zO
HeBw&zoom=1&iact=hc&vpx=669&vpy
=130&dur=1441&hovh=268&hovw=188
&tx=105&ty=197&sig=10409784820257
3144976&page=1&tbnh=170&tbnw=12
0&start=0&ndsp=21&ved=1t:429,r:3,s:0
,i:75
6. 3.1 estructura externa
L’oda pertany al corrent literari del post simbolisme
El seu tema principal és l’enyorança de l’autor envers la lluita de la
seva terra
Esta escrit en vers lliure amb versos polimètrics
No té rima no assonant ni consonant excepte algunes excepcions
com: (v.v. 3 i 5)
“ no vull la degotejant enyorança que plany un sostre,
i desvetlla l’ombra d’una flor a un rostre”
La gran majoria dels versos són d’art major
El protagonista de l’oda és el mateix autor que adopta una actitud
combativa i esperançadora alhora d’aconseguir la llibertat de la
seva pàtria.
7. 3.2 estructura interna
Estrofa 1:
Entre aquell febrer i aquest novembre, no vull l'enyorança d'ulls
immòbils i lentes llàgrimes que necessita orfeons i corrandes,
sinó la difícil duresa del temps que fa navegables els records i
desterra imatges.
No vull la degotejant enyorança que plany un sostre,
renova el gust de les farines
i desvetlla l'ombra d'una flor a un rostre,
sinó el crit de zel fluvial...
- Tema: admet que troba a faltar la seva terra i enyora la lluita per la
seva pàtria.
(vermell): paral·lelisme
(blau): rima consonant
8. 3.2 estructura interna
Estrofa 2:
Vigoria desesperada del vol de la meva sang sense diàleg,
zenit del meu cor i de les marxes mutables,
ets tu, Pàtria!
El món m’oculta l'uniforme de la teva tristesa ennoblida i callada,
però no deixen d'arribar-me les barques que endoles
clandestinament...
- tema: el protagonista explica que Catalunya és tot el què domina en
el seu esperit, que encara que sigui lluny d’ella sempre la tindrà a la
seva ment.
- (verd): personificació
9. 3.2 estructura interna
Estrofa 3:
Em saps perdut per les illes, mossegant la delicada arrel del teu nom.
aquí, on Àfrica i els ciclons es citaren,
i em sorprenc a les platges cercant les ruïna d'un palúdic àngel de
madrèpora.
- tema: fa saber indirectament què és al continent americà. (taronja)
10. 3.2 estructura interna
Estrofa 4:
Estrany dins l'aire estrany,
circulo entre les argentades columnes dels temples de palmeres
sentint com el meu cor accedeix a la sirga cruel d’un continent
d’agulles,
comprenent el rictus secret d'aquestes roques tan fabulosament
allunyades dels pins...
- tema: segueix explicant la seva situació geogràfica, i remarca
l’estranyesa què té per ser tant lluny de la seva terra natal.
(lila): polípot: el primer “estrany” fa funció de substantiu mentre que el
segon fa d’adjectiu.
11. 3.2 estructura interna
Estrofa 5
Oh Pàtria que tant se t'ha estimat flautejant,
¿què faig aquí, com sempre fugitiu de tota arribada,
assetjat per atlètiques aromes,
dins les tardes de cavalls i arcs iris?
També sabria plorar-te,
sanglotar damunt les mans estimades que també duen anells nòmades...
Plor i sanglot potser, però l'enyorança no.
¿Com podria enyorar-te si no t'has desprès de mi,
si ets tan forta d'existència com l’amor en el refugi dels cossos?
-tema: fa una crida del dolor què sent cap a la seva pàtria des de la terra
estranya on es troba i vol aclarir què els seus sentiments son de dolor i
tristesa, no d’enyor.(marró)
(vermell): apòstrofe
(cian): interrogació retòrica
(verd): personificació de la pàtria
12. 3.2 estructura interna
Estrofa 6:
Tu ets la terra,
l'arbre,
el foc.
Invenciblement s'ha d'anar aixecant el so de la teva caiguda,
el violat pes jove de la teva llibertat ha de brotar dels cims,
sota els arcs de l'alba nova.
Jo només visc per l'entrada lluminosa dels teus ocells als graners del futur,
per la resurrecció exacta de la teva veu entre les escumes...
- tema: és la última estrofa de l’oda, i fa una conclusió dient que la seva pàtria ho
és tot(blau), també expressa el desig què la pàtria revifi i torni a ser la mateixa
d’abans(vermell)
- (blau): asíndeton.
- (vermell): metàfora, les escumes pot representar la vida i llibertat de la pàtria.
13. 4. Resum general
El poema esta dividit en 3 parts:
1ª: 2 primeres estrofes, enyora no poder lluitar per la seva terra.
2ª: estrofes 3 i 4, explica la seva situació geogràfica.
3ª: estrofes 5 i 6, enyorança de la seva pàtria i el desig què algun
dia tornarà a ser lliure.
Comença l’oda demostrant que no enyora la seva terra.
Utilitza moltes imatges per descriure la seva terra, o a la què es
troba, el continent americà.
14. 5. Conclusions
Bartra va fer una crítica indirecta en
contra del franquisme i la seva
opressió
L’oda té molta reivindicació de la
llibertat i la lluita d’aquesta pàtria
Té caràcter universal: invita a
revolucionar-se contra l’opressió i les
dictadures
http://www.google.es/imgres?um=1&hl=es&sa=N&biw=
1280&bih=709&tbm=isch&tbnid=57Iaxl49mL869M:&im
grefurl=http://www.mallorcaweb.com/magteatre/bartra/b
artra.html&docid=NQ0jjIQRRkXV1M&imgurl=http://www
.mallorcaweb.com/magteatre/bartra/bartra.jpg&w=263&
h=405&ei=2km6T6H6BaKw0AWB8tGZBw&zoom=1
15. 6. Bibliografia
Bibliografia:
-DD.AA,”historia de la literatura catalana”, editorial Ariel, (número 8),
p.: 360-366.
-Enric Bou, “nou diccionari 62 de la literatura catalana”, edicions 62,
p.: 75,76.
-Jaume Aulet,”Agustí Bartra: civisme, fidelitat i compromís”, Revista
Serra d’or, número 587: novembre de 2008, p.:17-19
- Cirlot Juan Eduardo, “diccionario de simbolos”, el arbol del paraiso,
editorial siruela.