1. Tema 4: EL MOVIMENT OBRER
DEL SEGLE XIX
Història del món contemporani
Batxillerat
IES Pedraforca
Curs 2010-2011

2. Apartat 1: LA SOCIETAT INDUSTRIAL
DEL SEGLE XIX
• La Revolució Industrial i les revolucions liberals
del segle XIX van fer que la societat d´Europa
(així com la d´Amèrica del Nord i Japó) es
convertís en urbana, industrial i burgesa. La
burgesia tenia el poder polític i econòmic, i era
el model social a imitar.

3. Apartat 1: LA SOCIETAT INDUSTRIAL
DEL SEGLE XIX
• Una societat urbana:
- Les fàbriques feien que molts obrers i les seves famílies es
concentressin: neixen les ciutats industrials. L´any 1800 un 7% de la
població mundial era urbana; l´any 1900 eren un 25%.
- Londres tenia més d´un milió d´habitants en 1800. Les altres grans
ciutats europees del XIX van ser: París, Berlín, Brussel.les, Viena,
Milà, Muscou, Sant Petersburg, Glasgow i Birmingham.
- El centre de les ciutats era net, ordenat i luxós (lloc de residència de
la burgesia). Es suburbis de les grans ciutats (plens de gent
emigrada del camp) van ser sinònim de marginació: misèria,
brutícia, malalties, alcoholisme i prostitució.
- Però també, el fet de viure molta gent junta va afavorir la presa de
consciència de la classe obrera. Els obrers es van associar en
sindicats i partits polítics per defensar-se.

4. Apartat 1: LA SOCIETAT INDUSTRIAL
DEL SEGLE XIX
• Una societat industrial: com que la industrialització no va arribar a tota
Europa, ni al mateix ritme, al segle XIX distingim tres models de societat:
1) Societats rurals tradicionals: pocs canvis en relació a la societat d´Antic
Règim. La major part de la gent vivia a zones rurals, practicant l´
agricultura i la ramaderia. És el cas de la major part d´Espanya, de
l´Europa mediterrània i Europa oriental.
2) Societats rurals evolucionades: la gent vivia del camp però amb una
lògica de mercat: conreaven per vendre i no per subsistir. És el cas de les
zones rurals de les regions industrialitzades.
3) Societats urbanes: regions industrialitzades amb grans ciutats plenes de
fàbriques (Regne Unit, França, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, nord
d´Itàlia, algunes zones de Rússia...). Convivia una minoria de burgesos
(propietaris de les fàbriques, comerços, bancs i terres del voltant); amb
una classe mitjana formada per professionals liberals (metges, advocats,
professors) i funcionaris; i una majoria de proletaris : obrers, serventes i
marginats.

5. Apartat 1: LA SOCIETAT INDUSTRIAL
DEL SEGLE XIX
• Una societat burgesa: la burgesia tenia el poder éconòmic i
polític; practicava una vida luxosa i, per tant, la resta de la
societat els volia imitar.
- La noblesa va anar empobrint-se i debilitant-se, o bé, es va
convertir en part de la burgesia.
- Els ideals burgesos eren:
1) Masclisme: la dona queda relegada als afers domèstics.
2) Religiositat, vida familiar, normes d´educació estrictes i
moralitat puritana.
3) Dedicació al treball i l´estalvi.
4) Formació acadèmica i intel.lectual.

6. Apartat 2: ELS PROBLEMES DE LA
INDUSTRIALITZACIÓ
• La societat industrial del XIX es polaritza en dos grups socials
oposats: burgesos (patrons) i proletaris (obrers).
• Els obrers eren pagesos emigrats a la ciutat per culpa de la
mecanització del camp, antics oficials artesans dels gremis
reconvertits a la indústria o, més tard, fills d´obrers.
• Les diferències entre el nou treball industrial i l´antic treball
artesanal eren notables:
1) El patró (propietari) ja no treballa al taller, només dirigeix el
negoci. No hi ha relació entre patró i obrers.
2) Augmenta el nombre de treballadors del taller.
3) El treballador no té un període d´aprenentatge de l´ofici. Els
treballs són simples i repetitius.
4) Es busca més la productivitat que la qualitat. El treball està molt
mecanitzat.

7. Apartat 2: ELS PROBLEMES DE LA
INDUSTRIALITZACIÓ
• Les condicions laborals dels obrers eren molt dures:
1) Jornades laborals de fins a 16 hores.
2) Salaris molt baixos, més baixos encara per dones i nens.
3) Inexistència de pensions per jubilació i atur o de baixes remunerades per
maternitat, accident laboral o malaltia.
4) Ambient de feina perillòs i insalubre: fums, gasos tòxics, treball extenuant, fred
o calor…
5) Acomiadaments freqüents.
6) Absència de drets laborals i sindicals.
7) Disciplina estricta.
8) Treball infantil.
• Aquestes condicions laborals van tenir conseqüències:
1) S´escampen malalties com el raquitisme o la tuberculosi.
2) Els obrers s´organitzen en sindicats i partits polítics per millorar la seva situació.
3) Els governs comencen a legislar en contra del treball infantil.

8. Apartat 3: LES BASES IDEOLÒGIQUES
DEL MOVIMENT OBRER
• El socialisme utòpic es refereix a una sèrie de filòsofs de la primera meitat del segle XIX que
van denunciar les desigualtats socials i van proposar alternatives que Friedrich Engels va
calificar d´“utòpiques” (impossibles de posar en pràctica). El socialisme utòpic es basava en:
1) Crear una societat ideal igualitària i pacífica
2) La tecnologia faria possible aquest nou món
• Els principals socialistes utòpics van ser:
- El comte de Saint-Simon: la industrialització portaria el benestar general. Les indústries
serien dirigides pels més capaços, escollits democràticament.
- Charles Fourier: va fundar “falansteris”, cooperatives agrícoles i industrials autosuficients on
no existia l´explotació laboral. Van ser un fracàs. També va proposar la igualtat de drets entre
dones i homes.
- Robert Owen: era un empresari tèxtil que va eliminar el treball infantil, va reduir la jornada
laboral, va millorar els salaris i les condicions laborals i va donar educació als fills dels seus
treballadors. Però quan va fundar una cooperativa, també va fracasar.
- Louis Blanc: precursor de l´anarquisme, va participar en la creació a França dels “Tallers
Nacionals” per acabar amb l´atur.
- Éttiene Cabet: al seu llibre “Viatge a Icària” va defensar la democràcia i la supressió de la
propietat privada.

9. Apartat 3: LES BASES IDEOLÒGIQUES
DEL MOVIMENT OBRER
• El socialisme marxista o científic va néixer el segle XIX de la mà del filòsof
alemany Karl Marx i del seu mecenes, el britànic Friedrich Engels (autor
del llibre: “La situació de la classe obrera a Anglaterra”). L´any 1848 van
escriure junts “El Manifest comunista” i el 1867, Marx va escriure la seva
obra cabdal: “El Capital”.
• Les bases del marxisme són:
- El motor que fa evolucionar la història és la lluita de classes (els oprimits
es rebel.len contra els opressors).
- El capitalisme té un “mode de producció” (sistema econòmic) on el
burgés posseeix els “mitjans de producció” (propietat de les fàbriques)
per poder explotar al proletari. Com? Mitjançant la plusvàlua: la diferència
entre el salari de l´obrer i el benefici obtingut pel seu treball.
- Els obrers han de conquerir el poder de manera violenta (revolució) i
establir una societat sense propietat privada i sense diferències de classe
(socialisme o “dictadura del proletariat”). Un cop establida la nova
societat, l´estat ja no seria necessari i desapareixeria (comunisme).

10. Apartat 3: LES BASES IDEOLÒGIQUES
DEL MOVIMENT OBRER
• L´anarquisme va sorgir a la segona meitat del segle XIX com
a reacció al marxisme (volien arribar al comunisme de
manera directa):
- No creia en partits polítics. La revolució havia de ser
espontània i immediata.
- No pot existir l´estat ni cap forma de govern o autoritat.
- Aquesta revolució no seria només obrera, també camperola
i estudiantil.
- La producció econòmica quedaria en mans de cooperatives
(grups de treballadors que prenen les decissions entre tots)
• Els principals teòrics anarquistes van ser els russos Bakunin
i Kropotkin.

11. Apartat 4: ELS ORÍGENS DEL
MOVIMENT OBRER
• Les primeres associacions obreres van ser les “friendly societies”
(clubs d´amics que treballaven a la mateixa fàbrica) que, al poc
temps (en torn el 1800), es van convertir en les primeres “unions”
(sindicats), és a dir, associacions per aconseguir millores laborals. El
govern britànic les va prohibir durant la major part del segle XIX
(des del 1800 fins el 1875).
• En aquesta primera etapa es va practicar el ludisme: els obrers
creien que les màquines els hi treien la feina, així doncs les
destruien. Els atacs els signava un fictici “Capità Ludd”. Els ludites
van ser molt actius fins el 1820.
• També es va practicar el mutualisme: els obrers d´una fàbrica
posaven diners a una caixa per utilitzar-los en cas d´accident
laboral, enfermetat o mort d´un dels treballadors.

12. Apartat 4: ELS ORÍGENS DEL
MOVIMENT OBRER
• El moviment obrer al Regne Unit:
- L´any 1919 es va produir la “massacre de Peterloo”: la policia va disparar
els obrers de Manchester durant una manifestació pacífica, matant a 11
treballadors. Anys més tard, el govern va legalitzar els sindicats, però els
va tornar a prohibir.
- L´any 1834 el socialista utòpic Robert Owen va crear el primer sindicat
britànic a nivell nacional: “Grand National Consolidated Trades Union”.
Però els seus dirigents van ser perseguits i va desaparèixer poc desprès.
- A meitat del segle XIX es va crear un moviment polític anomenat cartisme
(perquè s´oposava a la Carta, a la llei que prohibia el sindicalisme). Volien
la democràcia i la jornada laboral de vuit hores. El moviment cartista es va
radicalitzar i la repressió també va fer que fracassès.
- El sindicalisme britànic va acabar sent professionalitzat: uns obrers
deixaven de treballar per dedicar-se plenament a la defensa dels
treballadors.

13. Apartat 4: ELS ORÍGENS DEL
MOVIMENT OBRER
• Els inicis de l´obrerisme a França: amb la
industrialització, van néixer les “sociétés de resistance”
(sindicats) entre 1830 i 1840. Eren il.legals i van ser
durament reprimides per la policia francesa. A partir
del 1884 es van legalitzar.
• Moviment obrer a Alemanya: es van crear tres tipus de
sindicats: els socialistes (radicals), els liberals (copiaven
el model britànic de sindicalisme professionalititzat) i el
cristià (buscava la pau entre patrons i proletaris).
• El moviment obrer a Itàlia i Espanya: només va existir
en les zones mineres o industrialitzades. A Espanya no
es van legalitzar els sindicats fins el 1887.

14. Apartat 5: LA PRIMERA
INTERNACIONAL
• L´ “Associació Internacional de Treballadors” (AIT) o “Primera
Internacional” es va crear el 1864 a Londres. L´objectiu era crear un
sindicat universal i que els obrers prenguessin el poder. El seu lema era:
“Proletaris de tots el països, uniu-vos!” (última frase del “Manifest
Comunista”).
• Però aviat es van evidenciar discrepances. Per un costat el sector socialista
dirigit per Marx i Engels; per altre, els anarquistes de Bakunin. Bakunin
rebutjava la creació de partits polítics.
• A França es va crear la “Comuna de París” (1871), una revolució
espontània que volia acabar amb les desigualtats socials. Va fracasar per la
repressió policial. Per Bakunin va ser un bon exemple de revolució
espontània; per Marx un desastre per falta d´organització. L´any següent,
el 1872 va ser expulsat Bakunin de l´AIT.
• Bakunin va crear la “Internacional Antiautoritària”. Pocs anys desprès, les
dues internacionals van desaparèixer.