2. LA GEOSFERA
La geosfera és la part rocosa del planeta,
comprèn tot allò que hi ha davall els
nostres peus fins al centre de la Terra.
Es tracta d'una gran esfera, amb una
superfície un poc irregular, de devers
6.400 kg de radi. A la geosfera es
distingeixen tres capes: l'escorça, el
mantell i el nucli.

3. L'escorça- És la capa més externa. És sòlida i està
formada per les roques.
El mantell- És una capa de devers 3.000 km de gruix. La
seva temperatura és molt elevada, per això algunes
roques estan foses i reben el nom de magma.
El nucli- És la part més interna i està formada sobretot
per ferro. La seva temperatura és major que la del
mantell. Es tracta d'una esfera de devers 3.400 km de
radi.

5. La geosfera és la part rocosa del planeta ,és a
dir,
comprèn tot allò que hi ha davall els nostres
peus fins al centre de la terra.
Es tracta d' una gran esfera ,amb una superfície
un poc irregular, de devers 6.400 km de radi. A la
geosfera es distingeixen tres capes :
l' escorça ,el mantell i el nucli.

6. L'escorça. És la capa més externa. És sòlida i
està formada per roques . L' escorça dels
continents és molt més gruixada que la dels
oceans. Tanmateix , aquesta capa és molt fina
en comparació de la grandària de la terra. No
passa de devers 50km de gruix.

7. El mantell .És una capa de devers 3.000 km de
gruix. La seva temperatura és molt elevada, per
això algunes roques estan foses i reben el nom
de magma.

8. El nucli. És la part més interna i està formada
per ferro. Es tracta d' una esfera de devers 3.400
km de radi. La seva tamperatura és més alta que
la del mantell. La part més externa del nucli es
troba en estat líquid, mentre que la més interna
és sòlida.

9. El nucli. És la part més interna i està formada
per ferro. Es tracta d' una esfera de devers 3.400
km de radi. La seva tamperatura és més alta que
la del mantell. La part més externa del nucli es
troba en estat líquid, mentre que la més interna
és sòlida.

10. LA HIDROSFERA
La hidrosfera és el conjunt de l'aigua
del planeta, en qualsevol dels seus estats.
La major part de l'aigua líquida es troba
a les mars i oceans i és aigua salada.
L'aigua dolça es troba als continents
i a les illes. Distingint entre les
aigües superficials, de rius, llacs
i torrents , i les aigües subterrànies.
El gel es troba a les zones més fredes.

12. QUE ÉS LA HIDROSFERA?
La hidrosfera el és conjunt de l'aigua del
planeta, en qualsevol dels seus estats.

13. AIGUA SALADA
La major part de l'aigua
líquida es troba a les mars i
oceans i és aigua salada.

15. L'AIGUA DOLÇA
L'aigua dolça es troba als continents i a les
illes. Distingim entre les aigües
superficials, de rius, llacs i torrents, i les
aigües subterrànies.

16. GEL
El gel es troba a les zones més fredes del
planeta, especialment a les regions polars.

17. VAPOR D'AIGUA
El vapor d'aigua es troba a l'atmosfera.
Quan es condensa forma els niguls.

18. LA HIDROSFERA

19. L' ATMOSFERA

20. La capa més externa del planeta és la capa d' aire que forma l'atmosfera.
L' aire es una mescla de gasos. Els més abundants són el nitrogen i l' oxigen.
També hi ha altres gasos com el diòxid de carboni, el vapor d' aigua i l' ozó.
L' atmosfera es divideix en diverses capes:
La troposfera és la capa de l' atmosfera en què es desenvolupa la vida. Arriba
fins a 10 o 20 km d' altitud. Allà s’ originen i es formen els niguls i el vent.
L’ estratosfera està dalt de la troposfera a devers 50 km de la superfície. En
aquesta capa la temperatura és baixa. A la part alta de l 'estratosfera hi ha la
capa d’ ozó. L’ ozó es un gas que actua com una barrera que no deixa
passar el raigs ultraviolats.

21. L'ATMOSFERA
La capa més externa del planeta és la capa d'aire que
forma l'atmosfera.
L'aire és una mescla de gasos. Els més abundants són el
nitrogen i, l'oxigen Conté molts d'altres gasos en menys
quantitat, com el diòxid de carboni, el vapor d'aigua i l'ozó.
La troposfera és la capa de l'atmosfera en què es
desenvolupa la vida .Arriba fins als 10 o20 km d'altitud,
segons el lloc. L'estratosfera comença després de la
troposfera i arriba fins a devers 50 km de la superfície. A
la Terra es distingueixen diverses capes la geosfera, que
es divideix en escorça, mantell i nucli, la hidrosfera i
l'atmosfera. Les capes inferiors de l'atmosfera són la
troposfera i l''estratosfera

22. LA TERRA

23. L'escorça terrestre està formada per roques.
Normalment, les roques es rompen i es desgasten,i
allò que observam són les seves restes.

24. A les muntanyes, l'aigua de pluja s'introdueix
per les esquerdes de les roques.
Les plantes, en introduir les arrels dins les
esquerdes de les roques, les van rompre.

25. El sòl
Que són les restes d' éssers vius, i els
components minerals, que procedeixen de les
roques. Els components minerals reben
diferents noms, segons la mida que representa.
De més a menys grans són còdols,
grava, arena, llim i argila.
Component líquid. És l' aigua amb les
sals minerals que du dissoltes.
Component gasós. Es tracta d' aire
atmosfèric i també el diòxid de carboni i altres
gasos que produeixen els éssers vius que
habiten en el sòl.

27. En el sòl es distingeixen diversos tipus de
components:
Components sòlids. Comprèn els components
orgànics, que són les restes d'éssers vius, i
els components minerals, que procedeixen
de les roques.
Components líquids. És l'aigua amb les sals
minerals que du dissoltes.
Component gasós. Es tracta d'aire atmosfèric
i també el diòxid de carboni i altres gasos
que produeixen els éssers vius que habiten
en el sòl.

28. EL SÒL

30. L'erosió té lloc quan s'arrosseguen
materials de les roques o del sòl.
Rius i torrents. Van desgastant el llit per on
flueixen i originen valls i gorges.
El vent. Pot arrossegar el sòl quan no està
protegit per la vegetació i està molt sec.
La mar. Desgasta la part baixa dels penya-segats
i origina arcs i voltes de roca.

31. ELS RIUS I TORRENTS

32. L' erosió
L' erosió té lloc quan s' arrosseguen materials de les roques o del
sòl, normalment a causa de l' acció dels rius, els torrents, el
vent o el mar.
Els rius i torrents van desgastant el llit per on flueixen i originen
valls i gorges.
El vent pot arrossegar sòl quan no està protegit per la vegetació i
està molt sec.
La mar desgasta la part baixa dels penya-segats i origina arcs i
voltes de roca.

33. El transport i la sedimentació
L' aigua i el vent realitzen el transport dels materials que han estat
erosionats. Aquests materials poden recórrer grans distàncies.
Als rius sobretots després de pluges fortes, s' observa que l' aigua
corr tèrbola.
Quan l' aigua i el vent perden velocitat, té lloc la sedimentació, és
a dir, els materials es depositen a la superfície i s'acumulen. És
així com els rius formen deltes a la desembocadura, amb els
materials que transporten, i el vent forma dunes als deserts i a
les costes. Aquests depòsits reben el nom de sediments

34. 
SEBASTIÀ RIERA
ROIG

36. EL TRANSPORT I LA
SEDIMENTACIÓ
L'aigua i el vent realitzen el transport dels materials que han
estat erosionats.
Aquests materials poden recórrer grans distàncies. Així, a
Espanya arriben a vegades vents procedents d'Àfrica
carregats de pols.
Als rius, sobretot després de pluges fortes, s'observa que
l'aigua tèrbola.
Aquesta terbolesa és deguda als materials que transporta.
Quan l'aigua i el vent perden velocitat, té lloc la
sedimentació,és a dir, els materials es depositen a la
superfície i s'acumulen

37. ELS VOLCANS
Un volcà és una obertura de l'escorça terrestre per la qual el magma
de l'interior de la Terra surt a la superfície. Quan el magma arriba a
la superfície rep el nom de lava.
Els volcans solen alternar temporades en què es mantenen inactius
amb altres en què hi ha erupcions volcàniques i emeten lava. D'altra
banda, també expulsen gasos i cendra.
El conducte pel qual puja el magma és la xemeneia volcànica i l'orifici
pel qual surt a l'exterior és el cràter. En sortir, la lava es refreda i
origina roques que s'acumulen i que, amb les cendres, formen un con
volcànic.
Gran part dels volcans no es troben en terra, sinó davall la mar. Quan
el con creix tant que arriba a la superfície de la mar, forma una illa.
Aquest és l'origen d'algunes illes com els arxipèlags de Hawaii i
Canàries.

38. ELS RISCS DELS VOLCANS
Les erupcions volcàniques poden
ser perilloses, especialment
quan tenen lloc a prop de zones
poblades. Però el perill més
gran no és, com podria
semblar-ho, la lava, sinó un
altre tipus de productes que
poden emetre els volcans, com
els gasos tòxics o els niguls
ardents, que són allaus de
roques polvoritzades a
altíssimes temperatures que es
desplacen a gran velocitat.
Les erupcions més violentes
poden arribar a fer desaparèixer
illes petites i a alterar el clima
terrestre.

39. ELS
VOLCANS

40. Un volcà és una obertura de l' escorça terrestre per la
qual el magma de l' interior de la Terra surt a la
superfície. Quan el magma arriba a la superfície rep el
nom de lava.
Els volcans solen estar temporades en què es
mantenen inactius amb d'altres en què hi ha erupcions
volcàniques i extreuen lava i d'altra banda expulsen
gasos i cendra.
Les parts del volcà són la xemeneia volcànica per la
qual puja el magma i l' orifici pel qual surt és el cràter.
La lava en sortir es refreda i forma roques que s'
acumulen i que, amb les cendres, formen un con
volcànic.

41. Els volcans

42. Els riscs del volcans

Les erupcions volcàniques poden ser
perilloses, especialment quan tenen lloc a
prop de zones poblades. Però el perill més
gran no és, com podria semblar- ho, la lava,
sinó un altre tipus de productes que poden
emetre els volcans, com els gasos tòxics o els
niguls ardents, que són allaus de roques
polvoritzades a altísimes temperatures que es
desplacen a gra velocitat.

Les erupcions més violentes poden arribar a fer
desaparèixer illes petites i a alterar el clima

43. Els Terratrèmols i volcans a
Espanya

44. Tot i que a Espanya es produeixen
terratrèmols poc intensos cada any,
no hi ha gran risc de sofrir terratrèmols
greus. La major part dels terratrèmols
son del sud-est (províncies de
Granada, Màlaga, Múrcia i Alacant),el
nord-est (Girona) i el nord-oest
(Galícia).

45. Actualment no hi ha volcans en erupció a
Espanya. La darrera erupció tengué lloc el
1971, a La Palma, una de les Illes
Canàries.
Fora de Canàries no hi ha volcans actius a
Espanya,però hi ha diversos llocs on es
conserven restes d'antics volcans.
Algunes d'aquestes zones es troben al
Campo de Calatrava (Ciudad Real), a la
Garrotxa (Girona), als Columbrets
(Castelló) i al cap de Gata (Almeria).

47. TERRATRÈMOLS I VOLCANS
Tot i que a Espanya es produeixen terratrèmols poc
intensos, no hi ha un gran risc de sofrir terratrèmols
greus.
(províncies de Granada, Màlaga, Múrcia i Alacant)

48. 
Actualment no hi ha
volcans en erupció a
Espanya. La darrera
erupció tengué lloc el
1971, a La Palma, una
de les illes Canàries. En
aquest arxipèlag hi ha
un gran nombre de
volcans que, tot i no
estan en erupció.

50. Les roques magmàtiques
Quan el magma es refreda, se solidifica i origina
les roques magmàtiques. Són roques que solen
ser molt dures. Si aquestes roques les observem
amb antenció, podem veure els minerals que les
formen.
Algunes roques magmàtiques, com el basalt o la
Pumicita, prodedeixen dels valcans. Es formen quan
Pumicita
es refreda la lava .
Altres roques magmàtiques, com el granit , es formen
quan els magmes es refreden lentament, a les
profunditats de l´escorça terrestre. Aquestes roques
arriben a la superfície.

51. LES ROQUES MAGMÀTIQUES

52. Roques magmàtiques

Quan el magma es
refreda, se solidifica i
origina les roques
magmàtiques. Són
roques que solen ser
molt dures. Si
aquestes roques les
observam amb
atenció, podem veure
els minerals que les
formen.

53. Formació
Algunes roques magmàtiques, com el basalt o la
pumicita, procedeixen dels volcans. Es formen quan
es refreda la lava.
Altres roques magmàtiques, com el granit, es formen
quan el magma es refreda lentament, a les
profunditats de l' escorça terrestre. Aquestes roques
arriben a la superfície quan l' escorça s' erosiona.

54. LES ROQUES SEDIMENTÀRIES

55. ROQUES SEDIMENTÀRIES
Les roques sedimentàries es formen a partir de
restes d' altres roques o a partir de restes d' éssers
vius.
El processos d' erosió, transport i sedimentació fan
que fragments de roques es desprenguin d' aquestes i
arribin a diversos llocs.
Altres roques es formen a partir de substàncies
dissoltes en l' aigua. D' aquesta manera es formen la
calcària o el guix.

56. Fòssils

Algunes roques
sedimentàries
contenen fòssils. Són
restes d' essers vius
que es transformen
en roca i, gràcies a
això, es conserven.

57. Els terratrèmols
Els terratrèmols són moviments sobtats de l' escorça
terrestre, com tremolors o sacsades. En realitat,
contínuament es produeixen terratrèmols poc
intensos, tán dèbils que només es detecten gràcies a
aparells especialitzats.
Però, a vegades, els terratrèmols són molt violents i
provoquen grans catàstrofes, ja que el terreny es
mou .violentament i s' enfonsen els edificis. Un
terratrèmol fort pot fer que ari el paisatge d' una zona,
que en canvii la inclinació, que s' alteri el curs dels
rius...

59. Les roques sedimentàries

Es formen a partir de restes d'altres roques
o a partir de restes d'éssers vius.

60. ·Els processos d'erosió,fan que fragments de roques es
desprenguin d'aquestes i arribin a diversos llocs. Aquests
sediments queden coberts per uns altres i, al llarg de
milions d'anys, es transformen en roca.
·Altres roques es formen a partir de l'acumulació de
restes d'éssers vius. Com el carbó i el petroli.
·També hi ha roques que es formen a partir de substàncies
dissoltes en l'aigua, la calcària o el guix.

61. Roques sedimentàries

62. i

63. Les roques metamòrfiques
Les roques metamòrfiques són les que es
creen a partir d'altres roques per un
augment de la pressió o de la
temperatura, però sense que les roques
s'arribin a fondre.
Segons el tipus de roca d'origen, es
formen unes roques metamòrfiques o
unes altres.

64. El cicle de les roques
Les roques sofreixen
transformacions
mitjançant les quals
uns tipus de roques
es poden convertir
en unes altres.
Aquestes
transformacions
constitueixen el cicle
de les roques

66. FI