1. Els regnes cristians hispànics
IES PORT D’ALCÚDIA
Curs 2011-2012
Prof. Àngela Melis
2. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL
• Reconquesta: procés
històric iniciat el 722
(Batalla de Covadonga)
per mitjà del qual els
regnes cristians de la
Península Ibèrica varen
conquerir
progressivament l’Al-
Ándalus, i es pot donar
per finalitzat el 1492 amb
la conquesta del regne
nassarita de Granada.
3. EVOLUCIÓ DELS SEGLES
• Fins el s. X iniciativa i l’hegemonia polítiques a la
Península correspongueren als musulmans.
• A partir s. X fins a final del s. XV la supremacia fou dels
regnes cristians.
– Aquests regnes mantingueren unes complexes relacions
entre si mateixos i amb els musulmans, caracteritzades per
l’alternança de pactes i enfrontaments.
• Evolució política territoris cristians clara tendència
cap a la unificació dels diversos regnes.
– Des del s. XIII, la situació política va estar dominada per
dues grans entitats:
• Corona de Castella
• Corona d’Aragó
6. TRES CULTURES
• Regnes Cristians
convivència de cultures
+ pobles + religions
diferents períodes de
pau i períodes
d’enfrontament:
– Cristians
– Musulmans
– Jueus
7. TRES CULTURES
• Moltes obres
filosòfiques i
científiques d’autors
grecs i llatins arriben
a Europa a través d’Al-
Àndalus perquè havien
estat traduïdes a l’àrab.
8. TRES CULTURES
• Interès dels països europeus
per conèixer les obres
d’autors grecollatins
creació d’escoles de
traductors a l’Espanya
cristiana:
– Escoles punt de trobada
cultural entre àrabs, jueus
(coneixedors de l’àrab i del llatí)
i cristians treballaven en un
ambient de tolerància.
– Traducció de textos:
• Literaris
• Medicina
• Matemàtiques
• Astronomia
– Escola més destacada Escola
de Traductors de Toledo.
10. TRES CULTURES
• JUEUS:
– Ciutats Al-Àndalus hi vivien
minories jueves.
– Quan els reis cristians varen
ocupar els territoris andalusins,
els membres de les comunitats
judaiques es varen quedar a les
ciutats conquerides i es
convertiren en metges,
prestadors, consellers,
científics i traductors al servei
dels nous monarques cristians.
– Comunitats jueves vivien en
barris separats jueries o
calls:
• Sinagoga, centre d’oració i culte.
– Jueus pagaven impostos
especials a la tresoreria reial i
tenien autonomia
administrativa i judicial.
11. TRES CULTURES
• MUDÈJARS:
– Són els musulmans que
habitaven als territoris
governats per reis cristians.
– Nombre de mudèjars molt
elevat durant tota l’Edat
però no tenien lleis ni
autoritats pròpies que en
regulassin la permanència ni
les condicions de vida.
– Situació mudèjars a partir del
s. XIII va empitjorar varen
emigrar al Regne nassarita de
Granada.
– Durant l’Edat Moderna varen
ser obligats a convertir-se al
cristianisme i varen ser
anomenat moriscos.
13. ART MUDÈIXAR
• Fenomen artístic de
pervivència de l’art
hispanomusulmà a la
Espanya cristiana.
• Art mudèixar estil
artístic que se
desenvolupa en els
regnes cristians de la
Península, però que
incorpora influències,
elements o materials
d’estil hispanomusulmà.
14. ART MUDÈIXAR
• És un fenomen
exclusivament hispànic
que té lloc entre els
segles XII i XVI, com a
mixtificació de les
corrents artístiques
cristianes (romàniques,
gòtiques i renaixentistes) i
musulmanes de l’època.
• Decoració té un deute
gran amb l’art musulmà.
15. ART MUDÈIXAR
• Art mudéixar consta
de:
– Elements estructurals
específics torres-
campanar repeteixen els
esquemes dels minarets
musulmans.
– Elements constructius i
decoratius:
• Ús dels materials pobres
maó, guix i ceràmica
• Utilització d’arcs
d’inspiració islàmica: arc de
ferradura
• Utilització de les cobertes
de fusta
• Tendència a l’horror vacuii
16. ART MUDÈIXAR
– Exemples:
• Santa Maria la Blanca
(Toledo)
• Catedral de Terol
• Torre de San Martín
(Terol)
25. ART MOSSÀRAB
• Esglésies cristianes
construïdes a l’època
del s. IX a XI en el
territori d’Al-Andalus
art mossàrab és un
art cristià, però enriquit
amb nombrosos
elements de influència
musulmana.
26.
27. ART MOSSÀRAB
• Característiques
constructives:
– Planta: forma de creu
(símbol cristià).
– Accés a l’interior: porta
lateral no hi ha façana
principal.
– Ús de l’arc de ferradura de
tipus califal.
– Sobrietat decorativa
exterior.
– Ús de la columna com a
suport i capitells corintis.
34. ART MOSSÀRAB: ELS BEATUS
• Beatus:
– Comentaris al llibre de
l’Apocalipsis.
– El primer va ser escrit per un
monjo anomenat Beato de
Liébana d’aquí ve el nom.
– Característiques:
• Ingenuïtat i policromia
• Absència de volum
• No hi ha sensació d’espai
• Gran detallisme en els temes
ornamentals, vegetals i
animals
• Gran desplegament imaginatiu
en la decoració de les orles i
les vestiments dels
personatges
40. FORMACIÓ DE LA CORONA DE
CASTELLA
• Corona Castella + Corona Lleó
unir i separar diverses vegades.
– 1230 unió definitiva en la
persona de Ferran III funda
corona de Castella
• Regne de Castella es va anar
imposant com el més poderós:
– 1085 Alfons VI pren Toledo.
– Vall del Tajo cau en poder
castellà.
– Derrota musulmana a las Navas
de Tolosa (1212) Ferran III i
Alfons X conquereixen quasi
tota Andalusia.
– Segle XII Castella = pèrdua de
Portugal.
41. Govern a la Corona de Castella
• Corona de Castella únic
estat, amb mateixos
institucions i una mateixa
llei.
• Monarquia a Castella va
tenir un caràcter menys
feudal que a la Corona
d’Aragó i el rei posseïa poders
més extensos:
– Rei castellà tenia més poder
que els altres reis peninsulars
tenia uns poders més amplis
que en altres regnes hispànics
tenia potestat per:
• Elaborar lleis
• Declarar la guerra
• Jutjar
42. Govern a la Corona de Castella
• Corts castellanes: model
autoritari en què el rei
procurava exercir el seu
poder sense limitacions:
– Varen ser un òrgan amb
funcions consultives o
d’aprovació dels designis reials
no podien legislar.
– Facultat més important
capacitat d’aprovar o negar
nous imposts sol·licitats pel
monarca.
– A poc a poc, la noblesa i el
clergat varen deixar d’assistir-hi,
perquè estaven exempts de
pagar els imposts que s’hi
aprovaven.
43. Govern a la Corona de Castella
• En el segle XII, els reis
de Lleó (1188)
convocaren el primer
parlament europeu: les
Corts:
• Reunien a la noblesa,
clergat i representants de
les ciutats.
• Les Corts aprovaven els
impostos que podien
cobrar la monarquia, però
no aprovaven les lleis,
que eren facultat del rei.
44. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Economia basada en:
– Agricultura
– Ramaderia
• Ramaderia:
– Ramaderia ovina
depenia essencialment
de la cria d’ovella
merina llana d’alta
qualitat:
• Exportada a altres països.
• Destinada a la indústria
tèxtil.
45. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Ramaderia ovina va impulsar
l’enriquiment dels grans
propietaris de bestiar (ordres
miliars, monestirs, consells i
nobles) a costa dels
agricultors, que van veure com
es frenava el creixement de la
producció agrícola,
fonamentalment cerealística.
• Ramats transhumants
circulaven per una xarxa de
camins carrerades
recorrien la Península de nord
a sud.
46. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Ramaders aplegats
en assemblees (mestes)
per resoldre qüestions
de l’ofici:
– Ramaderia pertanyia
majoritàriament a la
noblesa castellana i per
defensar els seus
intressos se va fundar
l’Honrado Consejo de la
Mesta.
47. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• 1273: rei Alfons X va reconèixer l’Honrado
Consejo de la Mesta:
– Aquest organisme aplegà els ramaders amb finaliTat
d’organitzar la transhumància i d’aconseguir les
carrerades (el privilegi de pas dels ramats per les
terres, en detriment dels agricultors).
• Durant l’hivern els ramats es traslladaven cap a les
pastures meridionals (Andalusia).
• Durant l’estiu els ramats es traslladaven cap a les
septentrionals (cap el nord).
– Li va atorgar privilegis llibertat perquè el bestiar
pasturàs a les terres dels pagesos.
– La Mesta va tenir gran poder.
48.
49.
50.
51. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Les rutes de la llana:
– Llana de la Corona de
Castella:
• Només una petita part de
la llana que es produïa a
Castella es quedava al
regne per als teixidors de
les ciutats.
• Una part important
s’exportaven a les ciutats
tèxtils dels Països Baisos,
sobretot a Bruges, on era
filada, teixida i on també
es confeccionava.
52.
53. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Corona de Castella va
mantenir una economia
exterior basada en la
importació de productes
manufacturats i en
l’exportació de matèries
primeres (llana i ferro
fonamentalment).
• Això va dificultar el
desenvolupament de les
manufactures i de l’artesania i
alhora que obstaculitzava el
naixement d’una burgesia que
pogués servir de contrapès al
puixant poder de la noblesa.
54. ECONOMIA A LA CORONA DE
CASTELLA
• Venda de llana i teixits
elaborats fa que
artesania i comerç
tenguin un gran
desenvolupament.
– Comerç de la llana
concentrat a Burgos, i des
d’allà es transportava als
ports del mar Cantàbric
per enviar-la cap a Flandes
per via marítima.
– Això va reactivar la vida
comercial de la Meseta del
Nord auge econòmic
provoca l’aparició de fires i
mercats:
• Medina del Campo
55. CULTURA A LA CORONA DE CASTELLA
• Castella mostres
important d’art romànic:
– Sant Martin de Frómista
(Palència)
– San Isidoro de Lleó
– Catedral de Santiago de
Compostel·la pòrtic de
la Glòria (mestre Mateo).
• Art gòtic catedrals
segle XIII:
– Catedral de Lleó
– Catedral de Burgos
– Catedral de Toledo
60. FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
• Corona d’Aragó es va
crear en el segle XII
1137 matrimoni de:
– Peronella: hereva
d’Aragó
– Ramón Berenguer IV:
comte de Barcelona
• Primer rei el seu fill
Alfons I.
61. FORMACIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ
• Corona d’Aragó es va expandir per la
Península Ibèrica menys que la Corona de
Castella:
• Segle XII Alfons I el Bataller conquereix les terres
de la vall de l’Ebre.
• Segle XIII Jaume I el Conqueridor pren les
Balears, València, Alacant i Múrcia.
• A partir del segle XIII important expansió per la
Mediterrània:
– Final segle XIII i segle XIV Pere el Gran i els seus successors
van conquerir Sicília, Sardenya i Nàpols.
62.
63.
64. GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ
• Corona d’Aragó era una associació de
diversos Estats: composta pels comtats
catalans + regnes d’Aragó, València i Mallorca:
• Era una unió dinàstica cada territori va mantenir les
institucions i costums propis, que els reis es
comprometien a respectar.
• Cada regne tenia les seves pròpies Corts.
• Tots els regnes estaven sota l’autoritat d’un mateix
monarca.
• El rei tenia un representant (lloctinent o virrei) a cada
Estat i una administració que era itinerant.
65. GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ
• A la Corona d’Aragó
l’arrelament de les
estructures feudals i el
poder nobiliari més
gran impulsà el
pactisme el monarca
es veia sotmès al
control de la noblesa a
través de les Corts.
66. GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ
• Poder del rei aragonès
era menor que el del rei
castellà tradició
pactista l’autoritat reial
es fonamentava en el
consentiment dels
governants.
– Segons la tradició, el rei
devia el seu poder al
consentiment dels seus
súbdits per això havia de
comptar amb les Corts per
poder governar model
pactista.
67. GOVERN A LA CORONA D’ARAGÓ
• Corts a més
d’aprovar impostos (=
que Castella) havien de
fer lleis (funció
legislativa).
– Les lleis havien de ser
aprovades de comú
acord entre els
estaments i el rei es
comprometia a respectar
el dret i els costums del
país fixats en un codi
anomenat Usatges.
68. ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ
• Majoria de la població
vivia de l’activitat
agrícola.
– Riques hortes
valencianes
agricultura de regadiu
molt pròspera.
69. ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ
• Moltes ciutats activitats artesanes i
manufactureres (metal·lúrgia, construcció
naval) estimulades pel comerç marítim:
– Esplendor de la Corona d’Aragó a partir del s. XII
fruit del desenvolupament del comerç
mediterrani impulsat des dels ports de Barcelona,
Palma i València, que es va veure afavorit pel
l’expansió territorial de la Corona envers aquesta
zona.
70.
71. ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ
• Rutes comercials pel
Mediterrani:
• Des del s. XIII fins al XV
Corona d’Aragó va tenir un
comerç florent al mar
Mediterrani, i en menys
escala, amb Flandes.
• Rutes marítimes més
freqüents s’adreçaven cap a:
– Sardenya i Sicília
– Mar Egeu
– Imperi Bizantí
– Nord d’Àfrica
72. ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ
• Rutes comercials pel
Mediterrani:
– Exportaven: teixits, oli,
instruments i armes de
ferro.
– Importaven: espècies,
teixits de seda, sucre i
blat.
73. ECONOMIA A LA CORONA D’ARAGÓ
• Per defensar els interessos
dels comerciants de la
Corona d’Aragó, als ports
principals del Mediterrani
es crearen delegacions o
Consolats de Mar a
nombroses ciutats
europees, asiàtiques i
africanes.
– A les grans ciutats (Barcelona,
València, Palma) es
crearen uns magistrats o
representats (cònsols de mar)
jutjaven les causes
relatives a la navegació i el
comerç.
74. ART A LA CORONA D’ARAGÓ
• Estil Romànic:
– Va sorgir molt aviat als
territoris de la corona
d’Aragó.
– Exemples: petites
esglésies pirenaiques:
– Sant Climent de Taüll
– Monestir de Sant Joan
de la Penya (Osca)
75.
76. ART A LA CORONA D’ARAGÓ
• Estil Gòtic: gran
desenvolupament
– Edificis religiosos:
• Santa Maria del Mar
(Barcelona)
• Catedral de Palma
– Edificis civils:
• Llonges de València i
Palma
– Pintura: destaquen les
obres dels germans
Jaume i Pere Serra.
80. Corts Medievals
• Les Corts medievals eren
convocades pel rei per
sol·licitar ingressos.
• Els tres braços o estaments
(rei, noblesa i poble pla)
aprofitaven la reunió per:
– Exposar els seus problemes.
– Sol·licitar del monarca
l’aprovació de noves lleis.
• L’ordre de la reunió era
diferent a Aragó i a Castella
81. CORTS DE CASTELLA CORTS D’ARAGÓ
Discurs inaugural del rei. Discurs inaugural del rei.
Primera sessió de
El monarca sol·licita nous Els estaments presenten les
les Corts
impostos. seves queixes (greuges).
Els estaments aproven o El rei promulga noves lleis
Segona sessió de rebutgen els nous impostos. per resoldre les greuges.
les Corts Els estaments presenten les El rei sol·licita nous
seves queixes. impostos.
El rei promulga o rebutjar les Les Corts aproven o
Tercera sessió de
lleis que tanquin les queixes. rebutgen els impostos.
les Corts
Discurs de clausura del rei. Discurs de clausura del rei.
82. CORTS DE CASTELLA I CORTS D’ARAGÓ
• A la Corona d’Aragó:
– Corts tenien la primacia, perquè, si no eren ateses
els seus desitjos, no aprovarien després els
impostos.
• A la Corona de Castella:
– Com que l’ordre era el contrari que a les Corts
d’Aragó, les Corts no aconseguien tant de poder.
83. BREU HISTÒRIA DE LES CORTS
• Les primeres Corts que es varen crear a la
Península varen ser les del regne de Lleó, l’any
1188.
• Al segle XIII també se’n varen crear al regne de
Castella i als diversos territoris de la Corona
d’Aragó i al regne de Navarra.
– Catalunya: 1214
– Aragó: 1247
– València: 1283