1. LA RELIGIÓ EGÍPCIA
IES PORT D’ALCÚDIA
Curs 2011-2012
Ciències Socials 1r d’ESO
Àngela Melis

2. Característiques Generals
• Egipte  uns dels
pobles més religiosos
de la Història.
• Essència de la religió
egípcia  renovació
perpètua de la vida 
resurrecció després de
la mort.

3. Característiques Generals
• Egipcis  politeistes:
– Adoraven més de 700
déus, però no tots tenien la
mateixa importància.
• Egipcis  divinitzaren les
forces de la naturalesa 
Divinitats  presència:
– Meitat humana 
antropomorfa
– Meitat animal  zoomorfa
• Déu  podia tenir formes
diferents  exemple Hahtor:
– Dona amb dues banyes
– Vaca

4. Característiques Generals
• Cada ciutat i cada
província  déus locals
+ déus adorats a tot
Egipte  els més
venerats eren:
– Ra, Amon, Aton
– Isis
– Osiris
– Horus
– Thot
– Anubis

5. Principals divinitats

6. RA
Funció Déu del Sol. El seu culte es va acabar identificant amb Amon
(Amon-Ra)
Representació i atributs Cos d’home i cap de falcó, porta el disc solar sobre el seu
cap, un ceptre a una mà i a l’altre la creu ansada (jeroglífic
egipci que significa vida).

7. Déu: RA Disc solar
Cap de falcó
Ceptre
Creu ansada

8. AMON
Funció Déu de Tebes. Moltes vegades s’identifica amb Ra, i llavors se li
dóna el nom Amon-Ra. Es considerat el creador del món i
dispensador de la vida.
Representació i atributs Aspecte humà o amb forma d’animal (carner). Damunt el seu
cap porta un tocat amb dues grans plomes, sol portar el ceptre
i la creu ansada (creu de la vida).

9. Déu: AMON Tocat amb dues
grans plomes
Aspecte
humà
Ceptre
Creu ansada

10. HORUS
Funció Fill d’Osiris i de Isis. Déu de la guerra. Déu identificat amb la
figura del faraó. És una barreja d’altres divinitats relacionades
amb el sol i amb el rei.
Representació i atributs Representat amb cap de falcó i sobre el seu cap porta la doble
corona del rei del Baix Egipte i Alt Egipte.

11. Déu: HORUS Doble corona: Alt
i Baix Egipte
Cap de falcó
Ceptre
Creu ansada

12. OSIRIS
Funció Déu dels morts (llegenda). Déu de l’altra vida i el més enllà que
acull als morts, i amb la seva mort i ressurrecció simbolitza la collita
i la riquesa econòmica de l’agricultura.
Representació i atributs Representat com un déu momificat, amb el rostre verd i barba
puntiaguda, els braços creuats sobre el pit i amb els atributs propis
del faraó (ceptre, fuet), una corona molt alta cònica flanquejada
per dues altes plomes.

13. Corona alta cònica
(Baix Egipte)
Déu: OSIRIS
Dues plomes
Rostre de color
verdós i barba
puntiaguda
Fuet (comandament)
Ceptre
(autoritat)
Cos momificat

14. ISIS
Funció Germana i esposa d’Osiris, i mare d’Horus, és la deesa de la
fertilitat , maternitat i els poders màgics. Personifica el trono.
Representació i atributs Dona amb una cadira sobre el cap (és el jeroglífic del seu nom).
A vegades està asseguda i porta les ales de milà, obrint els seus
braços i simbolitzant la materinitat.

15. Déu: ISIS Trono
Ceptre
Creu ansada

16. THOT
Funció Déu de la saviesa i de la ciència, és el creador de l’escriptura
jeroglífica i del calendari, és el que va posar ordre del temps.
Era el patró dels escribes.
Representació i atributs Representat amb dues formes: amb cos humà i cap d’au (ibis);
o bé com un baduí, a les mans porta material relacionat amb
l’escriptura.

17. Déu: THOT Cap d’au (ibis)
Material relacionat
amb l’escriptura

18. ANUBIS
Funció Déu de la mort, funerari, encarregat de la momificació. És el déu que
acudeix a emportar-se als morts cap a l'altre vida, i és l’encarregat de
pesar les ànimes (juntament amb Horus).
Representació i atributs Representat com un cànid (xacal) o com un home amb cap de xacal. El
seu cap se representa de color negre perquè aquest color era símbol de
la vida a l’antic Egipte (llim que fertilitzava les voreres del Nil).

19. Déu: ANUBIS
Cap de xacal
(color negre)

20. SETH
Funció Germà d’Osiris. Déu de les tenebres i del caos, identificat amb
períodes de sequera i guerres.
Representació i atributs Un home vestit de guerrer. En el rostre té una espècia de
musell (“hocico”) corb que sobresurt de forma convexa i unes
orelles llargues que sobresurten cap adalt.

21. Déu: SETH Orelles
llargues
Musell
corb

22. MAAT
Funció Deesa de la veritat i la justícia. Simbolitzava la Harmonia còsmica. A
l’inframon Maat proveïa la “Ploma de la veritat” (ploma d’estruç amb
què les ànimes del difunt es comparaven i pesaven). Una ànima que
pesés més que la ploma era devorada per un monstre. Una bona ànima
s'enviava al paradís.
Representació i atributs Representada com deessa, la filla de Ra. Té la ploma de la veritat.

23. Déu: MAAT Ploma
d’estruç, ploma de
la veritat

24. HATHOR
Funció Deesa de l’amor, la bellesa, dansa, música.
Representació i atributs Representada en forma de vaca o també representada en
forma de dona amb orelles i banyes de vaca entre les quals
mostra un disc solar.

25. Déu: HATHOR Orelles
llargues

26. Característiques Generals
• A més del culte
oficial, hi havia unes
pràctiques quotidianes
 la gent adorava
divinitats familiars i
locals.
• Societat egípcia  molt
supersticiosa  es
protegia de les
influències negatives
amb amulets.

27. Amulets

28. Amulets

29. La vida d’ultratomba
Els procés de momificació

30. La vida d’ultratomba
• La mort no era la fi de
tot per els egipcis 
Religió egipcia 
prometia una vida
després de la mort.
• Egipcis  éssers
humans formats per:
– Cos  Ba
– Ànima  Ka

31. La vida d’ultratomba
• Després de la mort
començava una nova
vida al país dels déus.
• Per assegurar que,
després de la mort del
cos, el ka accedeiria a la
vida d’ultratomba, el
cos havia de restar
incorrupte 
momificació.

32. El procés de momificació
• Momificació: complex
procés científic al qual
eren sotmesos el cossos
dels difunts.
• Formava part d’un ritus
funerari, basat en la
idea d’aconseguir la
immortalitat  s’havien
de preservar els cossos.

33. El procés de momificació
1) S’estirava el cos sobre una plataforma, se’l
rentava, depilava i perfumava exteriorment.

34. El procés de momificació
2) Extracció del cervell amb un ganxo de ferro
que introdueixen pel nas.

35. El procés de momificació
3) Extracció de les vísceres: li fan un tall amb un
ganivet de pedra esmolada d’Etiòpia al llarg
del costat esquerre. Treuen tots els
intestins, els netegen en vi de palma i després
amb aromes mólts.

36. El procés de momificació
• Les vísceres es conserven dins dels vasos
canopis.

37. El procés de momificació
Vas Amset:
conservava
l’estòmac i
l’intestí gros
Vas
Kebehsenuf:
Vas Hep: Vas Tuamufet: conservava
conservava conservava el cor el fetge i la
l’intesgtí prim i els pulmons vesícula

38. El procés de momificació
4) Li omplen el ventre de mirra pura mòlta,
canyella i d’altres aromes, tret d’encens, i
cusen de nou l’obertura.

39. El procés de momificació
5) Després d’aquests preparatius embalsamen el
cadàver i el cobreixen de nitre (una sal
dessacant) durant setanta dies.

40. El procés de momificació
6) Quan han passat els setanta dies, renten el
cadàver i li omplen el ventre amb serrí de
fusta.

41. El procés de momificació
7) Després faixen tot el seu cos amb benes tallades de
fil i l’unten amb resina. Ajunten fortament les cames
del cadàver, ho creuen de braços, procedint tot
seguit a embolicar-lo totalment, també la cara.

42. El procés de momificació
A l’interior del vendatge hi depositaven amulets (com la
creu de la vida = creu ansada; escarabat). A més,
cada bena portava una oració màgica.

43. El procés de momificació
Posaven a la cara del mort una màscara que era
el retrat de la persona. Després es ficava la
mòmia en un sarcòfag, un taüt de fusta.

44. El procés de momificació
Un cop la mòmia estava ja dins el sarcòfag, els
sacerdots li posaven al costat el Llibre dels Morts, on
hi havia les fórmules màgines escrites en rotlles de
papir, per ajudar el difunt quan es presentés davant
el tribunal d’Osiris.

49. El procés de momificació
Un cop momificat el cos, el sarcòfag era conduït a la
seva tomba acompanyat per un seguici. A bord d’una
embarcació funerària tots els acompanyants es
dirigen a la riba esquerre del riu.

50. El procés de momificació
Segons els egipcis el regne del mort estava a
l’oest perquè és el costat per on es posa el sol.
A la barca també hi anaven tots els objectes
que el difunt hauria de fer servir en la nova
vida.

52. El procés de momificació
Els més rics s’enduien fins i tot mobles, armes, vaixelles, joies i
menjar, i a més unes estatues de fusta, bronze o ceràmica
(xuabtis) que representaven els seus servidors. Els béns
materials i aliments li havien de servir en el més enllà.

53. Tomba de Tutankamon

55. El procés de momificació
La momificació acabava amb el ritual de
l’obertura de la boca. Gràcies a aquest, la
mòmia recuperava totes les capacitats
humanes.

56. Llegenda d’Isis i Osiris
• [FOTOCÒPIA]

57. El Judici d’Osiris
• Els egipcis creien que després de la vida terrenal hi
havia una vida més enllà, de la qual únicament podia
gaudir si les seves accions a la Terra havien agradat als
déus.

58. El Judici d’Osiris
• Els egipcis creien en la vida d’ultratomba.
• La mort era, només, l’inici d’una nova vida.
• Quan una persona moria, ànima (ka) i cos (ba)
se separaven temporalment.
– El cos havia de conservar-se embalsamat i
momificat, dins una tomba.
– L’ànima s’havia de sotmetre al Judici d’Osiris.

59. Papirus Hunefer
(British Museum)

60. Fases del Judici d’Osiris
1) L’ànima, vestida de blanc, era conduïda al Judici de la
mà d’Anubis, déu dels morts, dels embalsamadors i de
les momificacions, representat amb cap de xacal.
1

61. Fases del Judici d’Osiris
2) Anubis realitza el pes de l’ànima a la Balança de la Justícia.
• Al plat esquerre es posava el cor que simbolitza la
consciència del difunt amb les obres bones i dolentes que
havia realitzat al llarg de la seva vida.
• Al plat de la dreta es posava la ploma de Maat, deesa de
la veritat i la justícia.
2

62. Fases del Judici d’Osiris
• Si la balança s’inclinava cap el • Si els plats s’equilibraven o
costat del cor, significava que pesava més la ploma, significava
estava ple de coses dolentes. que el difunt havia estat bo i just.
Llavors el monstre, amb cap de
cocodril, la gran depredadora, es
menjava el cor, la qual cosa
impossibilitava la unió de l’ànima
amb el cos i la mort definitiva del
difunt.

63. Fases del Judici d’Osiris
3) Thot, déu de l’escriptura i de la saviesa, patró dels
escribes i secretari dels déus, representat amb el cap
d’un ibis, anotava en un papirus el resultat del judici.
3

64. Fases del Judici d’Osiris
4) L’ànima que havia estat considerada justa, era conduïda per
Horus, déu de la guerra, representat amb el cap d’un falcó i que
porta a la mà esquerre la creu de la vida, davant la presència
d’Osiris.
4

65. Fases del Judici d’Osiris
5) Osiris era el déu dels morts i de la resurrecció, se’l representava
portant a les mans el cepte i el fuet, símbols de l’autoritat i sobre
el cap l’Atef, corona de plomes d’estruç i assegut en el tront,
presidint el Judici. Osiris exposa el resultat de la balança davant
el Tribunal diví.
5

66. Fases del Judici d’Osiris
6) El tribunal diví format per divinitats representants de les
regions d’Egipte, escoltaven a Osiris.
6

67. Fases del Judici d’Osiris
• Segons la creença en la vida d’ultratomba,
quan el resultat del judici era favorable, ànima
i cos gtornaven a reunir-se i eren admesos al
regne d’Osiris, un món subterrani que acollia
als difunts que havien portat una vida justa.

68. Fases del Judici d’Osiris
• El LLIBRE DELS MORTS era un
manual, escrit sobre papirus o
pintat a les parets de les
tombes, que, segons es
creia, acompanyava l’ànima en
el seu pelegrinatge cap a la
resurecció.
• Aquesta trobava totes les
instruccions de com s’havia de
comportar davant els déus i les
fórmules i oracions que havia de
pronunciar al llarg del complicat
ritual funerari.

69. 70 dies cos
Vida d’ultratomba embalsat
Treure
momificació vísceres
Funerals i portar
Per passar difunt a tomba
a l’altra
vida
Llibre dels morts
Amulets ( escarabat i
ushebti)
Judici d’osiris