1. EL REGNE DE MALLORCA DURANT
L’EDAT MITJANA

2. INTRODUCCIÓ
• Conquesta Balears  succeïda al llarg del s. XIII:
▫ Mallorca 1229
▫ Eivissa 1235
▫ Menorca 1286
• Tres etapes:
▫ 1) Conquesta de Mallorca i Eivissa: 1229-1276
(mort rei en Jaume).
▫ 2) Regne privatiu: 1276-1343
▫ 3) Reincorporació a la Corona Catalano-Aragonesa:
1343

4. INTRODUCCIÓ
• Enormes repercussions 
Integració de les Balears
en el món cristià
occidental: • Conquesta cristiana 
punt de partida de l’actual
poble de les Balears.
▫ Destrucció de la societat
musulmana de les Balears
 Substitució per una nova
societat:
 Societat feudal
 Llengua catalana
 Religió i cultura cristianes

5. Multiplicitat de causes de la
conquesta catalana:
• ESTRATÈGIQUES: Activitats corsàries que practicaven el musulmans de les Balears,
atacant les naus catalanes, varen ser l’excusa dels cronistes cristians per a justificar la
conquesta.
▫ Musulmans balears  actiu comerç + cors  eren un obstacle per les ànsies d’expansió
comercial dels catalans.
• MILITARS: Ànsies bèl·liques de la noblesa feudal, àvida de terres i de botí. Els
senyors feudals serien recompensats de forma proporcional a la seva participació en
l’expedició.
• ECONÒMIQUES: Interessos comercials de la burgesia mercantil de Barcelona.
En aquells moments, Barcelona es configurava com un dels centres comercials més actius
de la Mediterrània occidental i necessitava de noves bases per a poder consolidar la seva
expansió mediterrània; les Balears en reunien excel·lents condicions.
▫ Presa de Mallorca  establiment d’una base comercial que permetria el control de la
Mediterrani occidental i les rutes cap el Mediterrani Oriental.
• IDEOLÒGIQUES: Esperit de croada contra els musulmans, que esdevenia la
justificació ideològica de l’expedició i garantia el ple suport de l’Església.

6. CAUSA IMMEDIATA
• Les cròniques es refereixen a
uns incidents navals (1226) com
a causa immediata de la
conquesta.
• Els musulmans mallorquins
havien pres dues
embarcacions catalanes com a
represàlia a l’atac que corsaris
de Tarragona havien efectuat
contra una galera i una tarida
del valí de Mallorca (Abú
Yahya). Aleshores els catalans
aprofitaren l’avinentesa per
declarar la guerra.

7. CONQUESTA DE MALLORCA
• Crònica Jaume I  decisió conquesta Balears 
sopar a la casa de Pere Martell a Tarragona.
▫ Acord la convocatòria de Corts de Barcelona
per discutir la conquesta de les Illes.
▫ 5/9/1229  salpava una flota dels ports catalans
de Salou, Tarragona i Cambrils + exèrcit per
conquerir les Mallorca.
 Intenció  desembarcar a prop de Pollença, però el
mal temps els va fer desviar, i esquivant la tempesta, es
dirigien cap a les costes d’Andratx a la recerca d’un lloc
adequat per efectuar el desembarcament.

12. Banquet de Tarrgona (1228) on es consolida el projecte
d’anar a conquerir les Illes

13. CONQUESTA DE MALLORCA
• Exèrcit cristià:
▫ Desembarcament de Santa Ponça (nit de 9 a 10/9/1229).
▫ Continuades batusses entre cristians i musulmans
mallorquins:
 1a batalla important  Batalla del Coll de sa Batalla (Calvià)  victòria
cristiana  avanç cap a Medina Mayurqa.
 Batalla de la Font de Mallorques en direcció a Valldemossa  victòria dels
cristians.
 13/9/1229  la flota fondeja a Portopí i s’inicia el setge de Medina
Mayurqa.
▫ Rei Jaume rebutjà els intents de negociació amb el valí musulmà
(Abú Yahya)  31/12/1229  es produeix el darrer assalt.
 Durant mesos la ciutat patí el saqueig  musulmans moriren o foren
esclavitzats pel vencedors.

16. CONQUESTA DE MALLORCA
• Amb la presa de la capital no s’havia
consumat la conquesta de Mallorca:
▫ Zona del pla  fàcilment dominada.
▫ Àrees muntanyoses males de dominar 
musulmans s’havien refugiat i resistien:
 Serres de Tramuntana
 Serres de Llevant
▫ Exèrcit cristià  s’havia reduït cap el 1230  una
vegada consumat el saqueig de la ciutat, la majoria
de cavalls i peons retornaren als seus llocs
d’origen.

17. TRACTAT DE CAPDPERA
• Jaume I  torna a Mallorca 1231 per:
▫ Retre els castells d’Alaró, Santueri i Pollença.
▫ Sotmetre Menorca mitjançant el Tractat
d’infeudació de Capdepera.
 Tractat de Capdepera:
 Perill que des de Menorca s’enviàs un exèrcit.
 Per tal d’impedir-ho decidí enganar-los:
▫ Jaume I es traslladà a Capdepera i ordenà encendre mols de
focs de al manera que els menorquins cregueren que hi havia
un exèrcit preparat per envair-los.
▫ Enviaren una ambaixada per sotmere’s a la sobirania del rei
cristià.
▫ A Capdepera signaren un tractat amb el rei. El reconeixien
com a senyor i a canvi, cada any, li tramterien animals, blat i
altres productes.

19. ORDENACIÓ DE L’ILLA
• Conquesta  significa canvi de població i de
societat.
▫ Societat musulmana basada en el grup clànic,
de religió i cultura islàmica.
▫ Societat feudal, cristiana i la llengua catalana.

20. ORDENACIÓ DE L’ILLA
• Jaume I  1230 repartiment de Mallorca  d’acord amb del sistema
pactat a Barcelona abans de la conquesta  sen feren vuit parts:
 Quatre per els reis
 Quatre entre els membres de l’alta aristocràcia
▫ Part de l’illa quedava com a propietat del rei (Porció reial), però altres
porcions passaren a ser feus del grans magnats que havien participat en
la conquesta:
 Bisbe de Barcelona
 Compte del Rosselló
 Nunó Sanç
 Vescomte de Bearn
 Compe d’Empúries
▫ Rei i els grans feudataris  repartiren, a la vegada, les seves terres entre:
 Cavallers i peons que quedaren a viure a Mallorca.
 Nombrosos repobladors que al llarg dels anys següents vendrien a establir-s’hi.
• El repartiment de la porció reial se coneix per un important document:
Llibre del Repartiment.

23. ORDENACIÓ DE L’ILLA
• Ordenació jurídica i institucional:
▫ Rei atorgà  Carta de Franquesa (març de
1230):
 S’expressen els drets i privilegis dels nous pobladors
de l’illa.
 Garantia als repobladors un sistema més liberal que
l’existent a Catalunya i atenuava el feudalisme, per al
d’afavorir el repoblament de Mallorca.

24. CONQUESTA D’EIVISSA
• El rei en Jaume renuncià a conquerir
personalment les Pitiüses  deixà la tasca a la
iniciativa d’alguns magnats que havien participat en
la conquesta de Mallorca:
▫ Guillem de Montgrí
▫ L’infant Pere de Portugal
▫ El comte del Rosselló Nunó Sanç
• Els cristians entraren a Eivissa el dia de sant
Ciriac de 1235.

25. CONQUESTA DE MENORCA
• Jaume I i el Tractat de Capdepera (1231).
• 1286  context a la Mediterrània havia canviat
força:
▫ El poder musulmà retrocedia, i dels territoris d’Al-
Andalus sols quedava el regne de Granada.
▫ La Corona Catalanoaragonesa acabada d’incorporar
als seus territoris l’illa de Sicília.

26. CONQUESTA DE MENORCA
• 1286 el jove rei Alfons III, fill de Pere el Gran i nét de Jaume el
Conqueridor, va conquerir Menorca.
• L’expedició partí de Salou el desembre de 1286 i, després de passar
les feses de Nadal a Mallorca, arribà al port de Maó.
• El 17 de gener de 1287 es va produir el principal comba entre els
menorquins i l’exèrcit invasor:
▫ Pocs dies després, el 21 de gener, els menorquins es
rendien, i l’endemà el rei Alfons ja era senyor de tota
l’illa.
• La sort dels musulmans menorquins es va decidir en les
capitulacions del Tractat de Sent Agaiz, per esser signades al
castell d’aquest nom (avui castell de Santa Àgueda), on s’havien
refugiat centenars de musulmans menorquins.

27. EL REGNE DE MALLORCA FINS A LA
MORT DEL REI EN JAUME
• Pitiüses i Mallorca  s’anaren repoblant i organitzant al
llarg del s. XIII:
▫ Juntament amb repobladors cristians, hi restaren
grups importants d’esclaus musulmans que
treballaven al camp.
 A Mallorca hi vivien alguns musulmans lliures, que havien
estat autoritzats per a residir a l’illa.
▫ Gruix de la població (la que esdevindria dominant) 
repobladors:
 Majoritàriament procedien de Catalunya, però també hi havia
contingents d’aragonesos, provençals i italians.

28. EL REGNE DE MALLORCA FIN A LA MORT
DEL REI EN JAUME
• Mallorca + Eivissa + Menorca  s’organitzarien de
la mateixa manera:
▫ Nucli urbà com a capital de cada illa amb una
jurisdicció sobre les terres interiors
▫ La societat s’organitzà a imatge de la catalana de
l’època  institucions + estructura social +
costums  pràcticament idèntics als del
Principat  implantació de:
 Religió cristiana
 Llengua catalana
• Per això es pot afirmar que l’actual poble de
les Balears neix amb la conquesta cristiana
del segle XIII.

29. FI DEL REGNAT DE JAUME I
• Jaume I moria l’any 1276  seu
testament deixava els seus estats
repartits entre els seus dos fills:
▫ Pere, el primogènit (anomenat el
Gran), rebé  Aragó, Catalunya i
València.
▫ Jaume, el menor, rebé  les
Balears, els comtats del Rosselló,
el Conflent i la Cerdanya, la
baronia de Montpeller i els
senyorius d’Omeladès i Carladès,
en terres franceses:
• L’infant Jaume regnaria com a
Jaume II de Mallorca,
independent del seu germà, el
poderós rei d’Aragó.

31. EL REGNE PRIVATIU DE MALLORCA
1276-1343
• Mort Jaume I  repartí el regne entre els dos fills  Pere i
Jaume:
▫ Jaume (II)  es creava el Regne Independent de
Mallorca  REGNE PRIVATIU.
• Jaume I desitjava un regne plenament autònom  el nou rei
d’Aragó, Pere III, no acceptà mai de bon grat la decisió
paterna.
• Història del regne de Mallorca independent fou breu, però
intensa.
• Pèrdua de la independència  1343 quan Pere IV
d’Aragó s’annexionà els estats del rei mallorquí Jaume III.

33. EL REGNE PRIVATIU DE MALLORCA
1276-1343
• Tres reis:
▫ Jaume II
▫ Sanç
▫ Jaume III

34. JAUME II (1276-1311)
• Quan fou proclamat rei, Jaume
II ja havia governat les Balears
en nom del seu pare, anys
abans.
• Jaume II  home de caràcter
pacífic, donat a les lletres (havia
estudiat a París) i amant de les
arts, a la mort del Conqueridor
assumí el govern dels estats que
li correspongueren.
• Jaume I seu testament  féu
constar que si un dels dos
germans moria sense hereu, els
seus regnes passarien a l’altre.

35. Primera etapa del govern de Jaume II
• El desacord de Pere III per la divisió del regne provocaria lluites entre els
germans.
▫ Primera agressió contra el regne de Mallorca  tractat
d’infeudació que el rei Pere obligà a signar al seu germà Jaume (1279):
 Jaume = vassall del seu germà.
▫ Vespres Sicilianes  francesos rebutjats a Sicília i aquesta illa quedà
sota el control del rei Pere el Gran:
 Guerra entre Aragó i França  territoris rossellonesos del rei de Mallorca
quedaven en una posició compromesa.
 Exèrcit francès  atacà el rei d’Aragó a través del Rosselló amb el beneplàcit de Jaume
II de Mallorca  fet que trenca ja les relacions difícils entre els dos germans.
 Pere III  considerà que Jaume II havia romput el pacte feudal per ajudar els seus
enemics francesos:
▫ Envià el seu fill Alfons a conquerir Mallorca (1285).
▫ Mentre es produïa la conquesa de Mallorca, morí el rei d’Aragó i el succeí l’infant Alfons
(Alfons III)  1287 conquistaria Menorca als musulmans.
▫ Balears  quedaren subjectes a la casa d’Aragó durant uns anys  Alfons III morí sense
descendència (1291) i fou succeït pel seu germà Jaume II d’Aragó.
• Gràcies a la mediació papal, Jaume II de Mallorca aconseguí que
li fossin retornats els seus territoris  Tractat d’Agnani (1295).

37. Segona etapa del govern de Jaume II
• Durant aquesta segona etapa  regne Mallorca  floriment cultural i
econòmic:
▫ Inici de la construcció de la Seu.
▫ Inici de la construcció del Castell de Bellver.
▫ Inici de la construcció dels palaus de:
 Valldemossa
 Manacor
 Sineu
▫ Renovació del Palau de l’Almudaina de Palma
▫ Renovació de les fortificacions d’Alcúdia i Capdepera
▫ Fundació de nombroses viles a la Part Forana.
• Obra Jaume II  fonamental per a l’organització de les Balears 
promulga documents d’importància cabdal per a les illes:
▫ 1300  Ordinacions de Jaume II  ordenació de nombrosos pobles de Mallorca
▫ 1301  atorgà la Carta de Franquesa de Menorca i reglamentà les parròquies de
l’illa (document de Pariatge).
▫ A Eivissa, dictà les primeres normes que es coneixen per al funcionament de la
Universitat.

38. Petra

39. SANÇ (1311-1324)
• Primogènit de Jaume II  es
va fer religiós  a la mort de
Jaume II (1311)  el tron
passà al segon fill  Sanç.
• Sanç  coronat a la catedral
de Ciutat 4/07/1311  després
d’un any presta vassallatge al
rei de la Corona
catalanoaragonesa.

40. Sanç (1311-13249
• Regnat de Sanç II  un dels més pròspers de
Mallorca:
▫ Impulsà l’agricultura i el comerç
▫ Creà una flota (flota del Pariatge) per a poder combatre
els pirates sarraïns que atacaven les costes mallorquins.
▫ Va participar, juntament amb el rei d’Aragó, en la
conquesta de Sardenya.
▫ Va convertir el Consell dels Jurats (creat per Jaume I) en
el Gran i General Consell:
 Estava integrat per 143 consellers, la majoria dels quals
representaven la ciutat, i la resta, la Part Forana.
▫ Elegí 10 representants de la Part Forana per fer-se càrrec
dels problemes que poguessin sorgir a les viles  rep el
nom de Sindicat de la Part Forana.

41. JAUME III (1324-1349)
• Rei Sanç I  morí sense
descendència  heretà el
regne el seu nebot Jaume, fill
de Ferran, germà de Sanç.
• Jaume havia nascut a
Catània (Sicília) i va haver de
jurar vassallatge al rei
d’Aragó.
• Comença a regnar amb el nom
de Jaume III i per raó de la
minoria d’edat, n’exercí la
tutela el seu oncle Felip.

42. JAUME III (1324-1349)
• Fets destacables del regnat:
▫ Constitució del Consolat de
Mar  tribunal que regulava
les relacions entre els
mercaders i decidia en els
litigis.
▫ Cultura  fou un bon
promotor i d’aquest temps és
la recopilació de les Lleis
Palatines  fa una
descripció del que era la cort
mallorquina.

45. JAUME III (1324-1349)
• Regnat de Jaume III, a diferència del de Sanç, va
tornar a ser propici a les desavinences amb el
rei d’Aragó:
▫ Jaume s’havia casat amb una filla d’Alfons IV el Benigne,
rei d’Aragó.
▫ En morí Alfons IV el Benigne, va heretar la corona d’Aragó
Pere IV el Cerimoniós.
▫ Pere IV el Cerimoniós (Aragó) i Jaume III (Mallorca) 
eren cunyats.
▫ Pere IV d’Aragó  va voler apropiar-se dels territoris del rei
de Mallorca.
▫ Pere IV d’Aragó va acusar a Jaume III de encunyar moneda
a Perpinyà, contravenint els pactes feudals entre ambdós.
▫ La situació va empitjorar  guerra.

46. JAUME III (1324-1349)
• El rei Pere d’Aragó,
argumentant que l’assistia el
dret feudal contra el vassall
infidel, organitzà un exèrcit
que desembarcà a Peguera el
22/06/1343.
▫ Ocupà Mallorca.
▫ Aviat Menorca i Eivissa
juraren fidelitat a Pere IV
com a nou rei de Mallorca.

47. JAUME III (1324-1349)
• Jaume III  no se resignà  refugiat en la seva baronia de Montpeller 
preparà la reconquesta de les Balears.
▫ Per a obtenir recursos  vengué Montpeller al rei de França i amb
aquests diners preparà una expedició.
▫ Jaume III desembarcà a Pollença 11/10/1349 i avança cap a la capital,
però no aconseguí de mobilitzar els mallorquins a favor seu, tal com
esperava.
▫ L’exèrcit de Pere IV, a les ordres del governador Gilabert de
Centelles, derrotà el rei de Mallorca, compost bàsicament per
mercenaris, en la batalla de Llucmajor (25 d’octubre).
▫ Jaume III i el seu germà natural, Pagà, moriren en la batalla, amb la
qual cosa s’esvaïa la possibilitat de restaurar el Regne Privatiu.
▫ A més, el qui havia de ser successor de Jaume III, el seu fill Jaume IV,
fou empresonat després de la batalla de Llucmajor i mai no arribà a
regnar.
• S’extingia així la dinastia dels reis de Mallorca.

50. 9. La cartografia
• Esforços culturals de la Ciutat de Mallorca 
destacà el foment del coneixement aplicat a la
navegació  una de les principals activitats
econòmiques de Mallorca.
• Segles XIV-XV  important producció de
cartografia nàutica.
• Comandes de la Corona d’Aragó  ajudar en
l’expansió mediterrània.

51. 9. LA CARTOGRAFIA
• Escola Cartogràfica de Mallorca  elaborà
portolans i cartes de navegació.
• Eren considerades entre les més prestigioses
de l’època  en un context en què la
cartografia experimentava una profunda
renovació  basada sobretot en la utilització de
la brúixola.

52. 9. La cartografia
• S’ha de distingir:
▫ Portolans pensats per ser utilitzats com
autèntiques cartes de navegació.
▫ Luxoses cartes nàutiques encarregades per a ser
contemplades, molt més ornamentals i decorades
amb vistosos dibuixos de ciutats, banderes i
escuts, figures humanes, paisatges exòtics etc.

53. 9. LA CARTOGRAFIA
• ATLAS CATALÀ (1375)  obra cabdal 
Abraham Cresques  seus seguidors:
▫ El seu fill  Jafudà Cresques (assalt call 1391, es féu
batejar i adoptà el nom de Jaume Ribes).
▫ Guillem Soler
▫ Angelí Dulcert
• S. XV  consolidació de la cartografia mallorquina:
▫ Macià i Joan de Viladesters
▫ Gabriel de Vallseca (carta de 1439)
▫ Pere Rossell
▫ Jaume Beltran
▫ Etc

54. Llista cronològica de cartògrafs portolans mallorquins
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

55. Carta portolana Angelí Dolcet (1339) la primera realitzada a Mallorca.

56. Atles Català

57. Cresques Abraham L'Atles català

61. 9. LA CARTOGRAFIA
• En aquesta cartografia es representa el món
conegut aleshores, amb proliferació
d’il·lustracions  demostra l’esperit comercial
amb què molts d’aquests portolans estaven
elaborats.
• La llengua emprada era el català.