1. L’ARTICLE
Tipus d’articles
L’article indefinit:
L’article personal
Apostrofació: El, la i de.
Article definit:
apostrofació i contracció
ús i omissió
Ús incorrecte de l’article neutre lo
Solucions a l’ús incorrecte
2. Tipus d’articles
Categorial gramatical variable. Funció:
determinar en gènere i nombre un nom.
Possibilita l’habilitació: atorga caràcter de nom a
paraules pertanyents a altra categoria
gramatical.
Article Article Article
definit indefinit personal
determina un nom referit a quelcom per persones,
ja conegut genèric o en sentit informal o en desús
abstracte
Masc. Fem. Masc. Fem. Masc. Fem.
Sing. El/L’ La/L’ Un Una El/en/ La/
N’ Na/
Plu. Els Les Uns Unes N’
3. L’article indefinit
Partícula tònica que determina el nom al
qual acompanya quan aquest és
presentat per primera vegada i/o no es
coneix.
Article indefinit
Masc. Fem.
Sing. Un Una
Plu. Uns Unes
4. L’article personal
El/La/L’: s’usen en registres informals, davant de
noms de persona. Quan es tracta de malnoms,
s’utilitzen sempre:
La Marta i el Josep vindran esta nit? (col·loquial)
A la dona que despatxa en el forn l’anomenen la Blanca.(malnom)
En/Na/N’ (del llatí DOMINE/-A: senyor/a): fins fa poc,
s’escrivien en majúscula tanmateix, ara s’han
d’escriure sempre en minúscula –”Gramàtica zero”, UV, 2011-:
Noms de personatges històrics: na Violant fou l’esposa del rei en Jaume.
Topònims. La Font d’en Carròs.
Fórmules de tractament formal: en Miquel Soler, director.
5. Apostrofació: article definit
i preposició de
El, la, de no s’apostrofen:
davant consonant (també i i u consonàntiques): el gos, el iogurt, la dona, la hiena, de iode, de
hui...
davant manlleus no adaptats començats per h aspirada: el hall...
davant paraules en usos metalingüístics:el participi de oir és...
davant símbols: el H (hidrogen), la Ag (plata)...
El, la, de s’apostrofen:
davant vocal (també precedida de h muda): l’indicador, l’enyor...
davant signes o mots començats per vocal: l’11, l’XI Simposi de…
davant tipus diferents de lletra (cometes, cursiva, negreta): qui és l’”interventor”? qui va escriure
l’Odissea?
davant de títols, noms d’entitats, marques registrades, etc.: la directora d’El Punt; una reedició
d’El Tirant lo Blanc…
davant abreviatures, segons la regla general: l’Hble. Sra… l’av. Del Cid…
els punts cardinals: l’O (oest), l’E (est)…
6. Apostrofació: article definit
i preposició de
Casos especials
LA no s’apostrofa
- davant i i u àtones: la infermera, la universitat…
- davant certs noms: la host (exèrcit), la ira, la una (hora)
- davant s líquida: la Scala de Milà, la Schola cantorum...
EL pot apostrofar-se o no davant de s líquida: el stop/l’stop, el stalinisme/l’stalinisme...
DE no s’apostrofa davant de s líquida: un local de striptease
Acrònims i sigles
Per apostrofar cal partir de la pronunciació, no de la grafia. Segueixen les normes generals
d’apostrofació. Però, atenció:
- si es lletregen, l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la
darrera lletra: la UGT [la ugeté], l’FMI [l’efaemaí], emissora d’FM [d’efaemà]...
- alguns casos tenen doble pronúncia: l’IEC / el IEC
7. L’article definit: apostrofació i
contracció
L’article masculí (el + consonant i els) es contrau
amb les preposicions a, de i per i el mot ca si el
precedeixen. Si la paraula que segueix l’article
comença per vocal/h, s’anul·la la contracció i es
segueixen les normes d’apostrofació.
Li agrada passejar pels jardins [però: Ho ha sabut
per l’índex de publicacions].
Ha entrat al firal [però: Ho han dit a l’autor de
l’obra].
Ve del palau de Pedralbes [però: Ve de l’hort].
Van a cal metge [però: Viu a ca l’enterramorts].
8. L’article definit: apostrofació i
contracció
Topònims catalanitzats amb article sempre en
minúscula, segueixen les regles normals de contracció:
Anirem de viatge al Caire (el Caire)
Topònims no catalanitzats: article en majúscula i no es
fa contracció:
La història d’El Ejido fou terrible.
S’apostrofa davant paraules en cursiva o entre cometes
–excepte en usos metalingüístics-:
L’ “esforç” que feren va ser molt gran, no?
El overbooking, en valencià s’anomena sobrereserva. (ús metaling.)
La preposició DE s’apostrofa i les preposicions A i PER
no es contrauen amb els artícles amb majúscula inicial
que formen part de títols i noms d’entitats:
Cristina Peri Rosi és l’escriptora d’El museu del esforços inútils, un llibre preciós.
A El Corte Inglés és on treballa Mònica.
9. L’article definit: ús i omissió
En les enumeracions, si els substantius designen
elements diferents (és a dir, que el segon no és
l’explicació del primer o no designa el mateix ésser),
es posa article davant de cada un o no se’n posa
cap.
S’empraren també materials més resistents, com ara ø
pedra, ø maons, ø teules, etc.
S’estudiaven a fons les lleis, els costums, el dret.
Les divisions i les heretgies provocaren...
Però: Les necessitats de l’empresa o organització...
(perquè és un sol concepte, relació semàntica estreta).
10. L’article definit: ús i omissió
Davant els dies de la setmana es posa article quan fan de
substantiu –dies concrets o amb sentit de freqüència-, però no
pas quan fan d’adverbi –indiquen immediatesa pròxima o
passada-.
Diumenge va venir / vindrà (immediatesa ‘el diumenge passat’ / ‘el
diumenge vinent’).
El diumenge fa excursions (freqüència ‘cada diumenge’).
El suplement del diumenge és interessant (freqüència ‘de cada
diumenge’).
Ens veurem el dilluns 14. (dia determinat)
No es posa article davant d’infinitiu amb valor verbal.
Nedar és l’únic que li agrada.
Beure tant no és bo per a ningú.
En canvi, sí que s’utilitza l’article davant d’infinitius
substantivats:
Voleu que preparem el berenar?
11. L’article definit: ús i omissió
No es posa article davant numerals cardinals referits a una
quantitat no coneguda anteriorment en expressions numèriques
de temps (anys, mesos, etc.), d’espai i gradació (metres, graus,
etc.), de preus, estadístiques, etc.
A nou anys ja vaig veure Dràcula [i no pas *Als nou anys].
La seva àvia va morir a 92 anys, després d’haver passat la
vida bevent dos gots de vi a cada àpat [i no pas *als 92
anys].
...nens i nenes d’edats compreses entre 9 mesos i 12 anys
[i no pas *els 9 mesos i els 12 anys] .
A les comarques de Lleida, les ràfegues de vent poden arribar
a 75 quilòmetres per hora [i no pas *als 75].
Sí es posa davant els mesos i les estacions de l’any:
A la primavera comença un nou cicle.
12. L’article definit: observacions
Davant dels indefinits: l’un i l’altre, els uns i els
altres, l’un darrere de l’altre (en masc. i fem.)
Davant numerals amb sentit de totalitat, si s’han
esmentat abans els termes que aquests numerals
determinen i si no porten altres determinants, fem
servir tots/totes i no pas l’article.
Al segle XIV es destaquen les empreses de Jaume II i
de Pere el Cerimoniós. Tots dos reis van afavorir... [i
no pas *Els dos reis].
Hem vist els dos professors de la UPF i les tres
professores de la UPC, i tots cinc... [i no pas *els
cinc].
13. L’article definit: ús i omissió
Es fa servir tots/totes sense article en certes
expressions.
Hi ha polítics dirigents de tots colors [i no pas *de tots
els colors].
La invasió comporta una profunda ruptura en tots
sentits [i no pas *en tots els sentits].
Algunes locucions van sense article.
...munts de fletxes apilades a terra [i no pas *al terra].
En cas que es produís una discrepància... [i no pas *En el
cas].
Cada dia para taula [i no pas para la taula].
Jugar a pilota / a futbol i al futbol / a bales [PERÒ:
jugar al dòmino, a la loteria, a les quinieles].
Estar a casa/ a classe/ a missa/ a escola/ a palau...
14. L’article definit: ús i omissió
Alguns noms de lloc (totes les comarques llevat
d’Osona, alguns països, poblacions, muntanyes,
rius, etc.) van amb article quan són en un context
(en enumeracions se’n pot prescindir).
L’Urgell, el Baix Camp, el Segrià, el Baix Vinalopó,
els Ports, la Garrotxa.
La Xina, el Líban, el Iemen, la Gran Bretanya,
l’Azerbaidjan, el Brasil, els Estats Units.
La Pobla de Mafumet, l’Alguer, l’Hospitalet, els
Hostalets de Balenyà, les Borges.
El Montseny, el Canigó, el Puigmal, el Puigsacalm.
La Muga, la Tordera, el Güell, l’Ebre, el Francolí, el
Brogent, la Tet.
15. L’article neutre lo
Del llatí ILLE, ILLA, ILLUM
No es pot confondre amb l’article masculí arcaic lo ni
amb la forma plena del pronom feble el (que es
converteix en lo darrere d’un verb)
Es manté en alguns parlars (terres de l’Ebre, Lleida...),
en registres col·loquials i en certes locucions però, és
incorrecte:
Va estar a casa tot lo dia.
Trobaren el gat baix lo llit.
16. L’article neutre lo
Estructures per evitar l’ús incorrecte
segons la funció de l’article
Valor Estructura Exemples
L’article el El natural i el sobrenatural / Sempre em dius el
A vegades pot ser mateix / El més curiós és que m‘estima / No
Abstractiu o generalitzador
reforçat amb la partícula m’agrada gens el que m ‘has dit / Ens va contar
tot tot el que ja sabíem
Els demostratius açò, Açò de les retallades és injust i il·legítim.
això i allò Mostra’m allò que et van regalar
Neutres el que, açò
que, allò que...
Els substantius La bona qüestió va ser que no sabíem arribar /
cosa (que), qüestió i fet Això és la cosa que més odie. / El fet més curiós
és que vingué tard.
Construccions genuïnes Sempre em fan la mateixa / Tot ho fan a la
en femení; els babalà / Tots van a la seua /A la millor és
substantius que no vindran // La veritat i la falsedat.
corresponents
17. L’article neutre lo
Estructures per evitar l’ús incorrecte segons la
funció de l’article
Valor Estructura Exemples
Emfàtic, intensiu o quantitatiu (equival a
Les partícules que, com, Que bo és! = Que n’era de bo!
tan..., quant, molt ... , com Que lluny viu! Com és de llesta! Tan a
més... prop que vivim i no el veig mai!
Porta-ho tan aviat com pugues.
Les construccions: Si n’és de tranquil·la, aquesta dona!
si + en + verb ser + de + adj. Com més ràpid millor.
com més + adj. + millor M’admira com va de lent aquest
com + verb + de + adj. ordinador!
Construcció genuïna: Ausades si n’hi havia gent a les festes!
Ausades
18. L’article neutre lo
Correcció de casos freqüents d’ús incorrecte
“Lo que” pot ser substituir per el que; allò que; la cosa que; açò que,
això que; i per ço que (d’ús només literari i clàssic).
El que vull (i no *lo que vull).
Allò que et vaig dir (i no *lo que et vaig dir).
“Lo qual” pot ser substituir per la qual cosa.
Ho deixà tot als seus nebots, la qual cosa ningú no esperava.
Tots arribàreu bé del viatge, de la qual cosa ens hem alegrat.
“Lo de” es pot canviar per allò de; açò de; això de; i ço de (literari
clàssic).
Allò d’ahir (i no *el d’ahir ni *lo d’ahir). “Lo de” les restriccions –
Allò de les retallades (no *lo de les retallades).
ATENCIÓ: de vegades, però, no es poden fer traduccions literals del castellà:
Es lo de siempre Són les coses de sempre, són els fets de sempre.
Te crees lo que te contó Et creus les coses que et contà.
19. L’article neutre lo
“Lo” davant un adjectiu qualificatiu és incorrecte.
Cal emprar paràfrasis o girs (el que és; el que són; el que
té; com; com de; com més; etc) perquè no sempre és
correcta la substitució per el:
Admire com és de desinteressat Manel (i no *lo
desinteressat)
No m’agrada el que té d’odiós el seu
comportament (i no *lo odiós...)
“Lo” seguit de participi:
Sempre podrem canviar-lo per “allò” o altres formes com
“la cosa/les coses”
Allò estimat, les coses estimades (i no *lo amat)
Allò perdut, les coses perdudes (i no *lo perdut)
