1. Formació històrica del lèxic
Arribada llatí s. III aeC
substrat
Romanització
Bilingüisme
Diglòssia
Manlleus o préstecs
català/valencià
adstrat superstrat
Fragmentació llatí s. V eC
Llengües vulgars s. VIII-IX eC
1rs textos en català s. XII eC
2. Formació històrica del lèxic
Llengües en contacte:
Substrat llengües parlades a un territori, que determinaran la
conformació de la llengua posterior de la zona:
Lleng. peninsulars indoeuropees (cèltiques) i no indoeuropees
(ibèric, èuscar).
Superstrat: influència d’una llengua B en un territori d’altra
parla –lengua A-, sense glotofàgia:
Germànic (s. V-VIIIeC)
Àrab i mossàrab (s. VIII-XVIIeC)
Adstrat: influències de veïnatge, convivència o prestigi:
Anglés (Menorca s. XVIII i actualitat)
Occità i aragonés.
Francés, italià, alemany i portugués.
Castellà
Altres llengües: caló, lleng. ameríndies, etc.
3. Formació històrica del lèxic
Romanització: Llatí vulgar, col·loquial
o baix llatí
assimilació de la llengua,
les lleis i els costums
Llengües romàniques
llatins al territori de o neollatines
l’Imperi Romà. Península
s. III aeC
Branca occidental Branca oriental
Influències del llatí
vulgar, fruit de l’evolució Branca iberoromànica
fonètica: lèxic comú
d’origen llatí: noms Branca gal·loraomànica
d’oficis, agricultura, etc.;
verbs, adj. i adv.
topònims i antropònims. Català
4. Influències de substrat
Trets fonètics, lèxic no fonamental i
toponímia.
Influències:
Preromanes no indoeuropees (èuscar, ibèric)
Preromanes indoeuropees (cèltiques)
Púnic (o fenici)
Hel·lenismes
Hebraismes (a través del grec i del llatí)
5. Influències de superstrat
Lèxic general abundant, topònims i
antropònims.
Influències:
Germanismes (francs i visigots) : lèxic general,
militar, colors, etc.
Arabismes (sobretot en el valencià): agricultura,
arquitectura, comerç, menjar, etc.
Mossarabismes (mots de procedència llatina emprats per la
minoria cristiana).
6. Influències d’adstrat
Lèxic divers
Influències
De veïnatge: francés, portugués, italià,
alemany, occità, aragonés...
De convivència: castellà, anglés...
7. Variació lingüística i registres
Fenomen mitjançant el qual els
parlants d’una llengua adopten un
ús en funció de factors com:
L’espai:varietat diatòpica
El temps: varietat diacrònica
El grup social: varietat diastràtica
La situació comunicativa: varietat
diafàsica
8. Varietat diacrònica
Variacions que es poden situar al llarg d'un eix cronològic.
Tirant lo Blanc, Joanot Martorell. (s.XV)
Complit lo sermó, e la missa, l’Emperador féu portar los cent mília ducats e totes ses robes e joies, e tot quant
son pare li havia deixat. Aprés d’acò feren vestir al Conestable la sobrevesta de les sues armes; deixaren-lo
així un poc; aprés despullaren-li aquella e vestiren-li la del ducat de Macedònia e desplegaren les banderes del
dit ducat, e al cap li posaren una corona tota d’argent molt rica, per ço com en aquell temps acostumaven de
coronar a tots aquells qui tenien títol.
Ja en tinc trenta!, Jordi Silva. (s.XX)
La meva primera reacció, donades les circumstàncies, va ser si més no generosa:
preocupar-me per ella:
–I vols dir que ja et convé, tenir un millor amic així?
–Sí, perquè ets molt bona persona. Com a nòvio ja no m’interesses, però com a amic, sí.
–Me’n vaig, me’n vaig. No et vull molestar.
–Sí, perfecte, perquè m’he de suïcidar, i no vull que ho vegis.
–No siguis burro…!
– El que passa és que sóc tan cagadubtes que no sé quin mètode triar.
– Burro i exagerat, apunta!
– Andreu, hi ha gent amb defectes molt pitjors.
– Sí, a la presó n’hi ha uns quants.
– Només és un exercici d’autoajuda! No t’ho prenguis així. Són molts anys
d’enamorada de tu…
– Sí, ja… Bé, escolta, me n’alegro, que estiguis millor. De debò.
9. Varietat diatòpica
Condicionada pel context geogràfic
Wa yeah Antònia font
Jo cant sa lluna i s’estrella, sa jungla i es bosc animat,
Es tren, es vaixell, s’avioneta i es teu submarí aquí aparcat.
Al mar! Manel
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A l’horitzó es divisen les veles
d’uns nens que fan “optimist” a la cala del costat.
Fer res Clara Andrés
Espolse projectes del vidre de la taula on prenc cafè i les línies polsoses dibuixen la persiana
contra la paret. Pense com fer per a estar uns quants dies més sense fer, i estar uns quants
dies sense fer res. I acumule projectes al vidre de la taula, silenci de retina plena de no sé
ben bé i el dia roda i el temps i el dibuix de la persiana contra la paret i el dia roda i el
temps.
10. Varietat diastràtica
Condicionada pel grup social i per
l'actitud que s'adopta en relació
amb la llengua.
Argot: llengua d’un determinat grup
social
Quin canguelo, tio, pensava que la
dinyava allí mateix!
Molava molt com se la van muntar!
11. Varietat diafàsica
Depén de la situació o context
comunicatiu
Registres:
Col·loquial
Estàndard
Culte
12. Registres
Col·loquial Culte Estàndard
Tema Molt variat Específic
Canal Oral Oral i escrit Oral i escrit
Formalitat Poca (molt Molta Intermèdia-alta
espontani)
Intenció Intercanvi Divulgativa Cohesionar la
comunicatiu (ciència) variació
informal Estètica
(literatura)
Àmbit d’ús Privat Públic Públic
Trets Col·loquialismes, Tecnicismes Afavoreix usos
vulgarismes i objectivitat extensos de la
Subjectivitat comunitat
lingüística
