ARQUITECTURA ROMANA

ART ROMÀ
ARQUITECTURA
Antonio Núñez 2017

L’ARQUITECTURA ROMANA
2-L’Urbanisme: Un mitjà per homogeneïtzar
l’Imperi.
1-Característiques de l’arquitectura romana
3-L’Arquitectura religiosa: El Temple
4-L’Arquitectura Civil: Amfiteatre, termes, basíliques...
4.- L’ARQUITECTURA ROMANA
PRIMERA APROXIMACIÓ

CARACTERÍSTIQUES
I
ARQUITECTURA ROMANA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA
1.- l’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren i
utilitzaren moltes i variades influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs...)
2.- És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Donen prioritat als aspectes
tècnics i funcionals i menys als estètics.
3.- Els materials utilitzats són molt variats: pedra tallada en carreus regulars,
formigó, maó, mamposteria, fusta... Si el material era pobre se solia revestir amb
estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura.
4.- Els edificis destaquen per la seva monumentalitat, tant per l’espai com pel
significat. Això es relaciona amb la idea de la immortalitat de l’imperi.
5.- Gran desenvolupament en el camp de l’enginyeria: Creació de noves
construccions com les basíliques, les termes, els amfiteatres, etc.
1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

7.- Sistemes constructius: utilitzen tant el
sistema arquitravat grec de columnes o
pilars i entaulaments, com el sistema voltat
amb l’arc de mig punt, les voltes de canó i
les cúpules d’influència etrusca
Volta de canó Volta d’arestaArc de mig punt
6.- Es una arquitectura dinàmica, degut a l’ús d’elements constructius com l’arc i la
volta. Elements heretats dels etruscs, però que els romans treballaren amb gran
perfecció.
Combinant-los de vegades en una mateixa
construcció
Exemple de superposició, en un
mateix buit, del arc i l’arquitrau.

Els romans van utilitzar cinc ordres
arquitectònics:
8.- ORDRES ARQUITECTÒNICS
Els tres ordres grecs: dòric, jònic i
corinti, amb algunes lleugeres
modificacions de caràcter propi.
I dos ordres nous de creació pròpia: El
Toscà i el Compost.
L’ordre Toscà és una derivació o
simplificació de l’ordre dòric: La
columna presenta una basa i el fust és
llis, no estriat. L’entaulament (arquitrau,
fris i cornisa) sol ser molt senzill.
L’ordre Compost és l’ordre pròpiament
romà i el més sumptuós.
El capitell és una barreja del jònic
(volutes) i del corinti (fulles d’acant)

En l’arquitectura romana fou freqüent el barrejar els diferents ordres en un mateix
edifici , essent molt característic el superposar-los en les façanes:
Normalment el dòric o toscà al primer pis, el jònic
al segon i el corinti o compost al tercer.
L’exemple més paradigmàtic d'aquesta
superposició d'ordres en la façana ho trobem al
Colisseu de Roma o Amfiteatre Flavi.

10.- Importància dels espais interiors: front a la importància de l’exterior en l’art grec,
els romans donen també molta importància a l’espai interior, creant espais diàfans i
de gran amplitud.
9.- A diferència dels grecs, el romans donen major importància a l’arquitectura civil
(més pràctica i funcional) que a l’arquitectura religiosa ( temples)
AMPLIACIÓ

L’urbanisme i l’arquitectura van ser un instrument que els romans van utilitzar per la
romanització de l’Imperi, ja que homogeneïtzaven totes les ciutats.
2- L’URBANISME : UN MITJÀ PER L'HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI
L’URBANISME: UN MITJÀ PER L’HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI
Totes les ciutats romanes presenten una estructura geomètrica semblant en forma de
quadricula (traçat hipodàmic) que deriva dels antics campaments militars, a partir del
quals moltes ciutats havien tingut el seu origen.
La ciutat romana era travessada per dos carrers
principals: el cardo i el decumanus, que la dividien en
quatre parts, al igual que els campament militars.

2- L’URBANISME : UN MITJÀ PER L'HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI
A l’encreuament entre aquest dos carrers principals s’hi trobava el Fòrum, una plaça
on estaven els els principals edificis públics, a la manera de l’antiga àgora grega:
temples, basíliques cúria, columnes i arcs commemoratius...

ARQUITECTURA RELIGIOSA
EL TEMPLE
III

Els temples eren edificis destinats al culte als deus i presenten una clara influència
dels temples grecs i dels temples etruscs.
Podem diferenciar tres tipus de temples: el temple rectangular, el temple circular
(que segueix el model del tholos grec) i el Panteó (excepció)
Maison Carrée, (Nimes) Temple de Vesta (Roma) Panteó d’Agripa (Roma)
3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE
La tipologia més comuna és el de planta rectangular que segueix el model grec que
arriba a través dels etruscs.
L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

CARACTERISTIQUES PRINCIPALS: (TEMPLES RECTANGULARS)
Es construeixen amb el sistema arquitectònic arquitravat, i elevats damunt un pòdium
Tenen una única entrada frontal a través d’una escalinata.
Són pseudoperípters (voltats de columnes , que als laterals estan adossades als murs de la cel·la)
Presenten dos espais clarament
diferenciats:
-El pòrtic (envoltat se columnes) al qual
s’accedeix per una escala monumental
La cel·la o espai sagrat o es guardava la
figura del deu. Un espai rectangular,
massís i tancat, al qual sols és pot
accedir per la part de davant de l’edifici.
Un dels exemples més ben conservats
és La Maison Carrée (casa quadrada)
edificat el 16 aC. en temps de
l’emperador Octavi August.

MAISON CARRÉ (16 aC.)
OBRES PAU 2017
PAU17
PAU17
PAU17
PAU17

És un temple en honor a tots els déus (Panteó) construït per Agripa (gendre d’August)
el 27 dC. (s. I aC.)
OBRES PAU 2017 EL PANTEÓ DE ROMA ( S II dC.)
Després de patir diversos incendis va ser reconstruït el segle II dC possiblement per
Apol·lodor de Damasc durant l’època de l’emperador Adrià.

DISTRIBUCIÓ DELS ESPAIS:
- Un pòrtic d’entrada octàstil, amb coberta de dues aigües i frontó (influència grega)
- Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula
que remata l’edifici, amb un oculúm en la part superior
CÚPULA
TAMBOR
OCULUM
Vista interior de la cel·la
CEL.LA
PÒRTIC OCTÀSTIL
Podem diferenciar dues parts:

La inserció d'una àmplia sala rodona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una
invenció de l’arquitectura romana
La qual cosa constitueix un clar exemple de l'eclecticisme que la caracteritza
l’arquitectura romana, on es barreja, amb total llibertat, el sistema constructiu
arquitravat (grec) i el sistema constructiu voltat d’origen etrusc.

ANALISI DELS ESPAIS EXTERIORS: EL PÒRTIC
L’edifici s’obre a la plaça a través d’un pòrtic amb vuit columnes ( octàstil ) de
capitells corinti que sostenen un arquitrau sobre el que hi ha un fris llis amb una
inscripció que al·ludeix a Agripa i coronat per un frontó sense escultures.
A l'interior del pòrtic dues files de quatre columnes divideixen l'espai en tres naus.
Una central i més àmplia que condueix a la gran porta d'accés a la cel·la, i dues laterals
que acaben en dos nínxols que havien d'albergar estàtues de Cèsar August i d’Agripa.

Darrera del pòrtic poden observar el tambor que sosté la cúpula
hemisfèrica que cobreix la cel·la del temple.
El tambor és un cilindre sense recobriment, que a l’exterior ens mostra els
materials utilitzats en la seva construcció: Morter i maons.
I també, la tècnica de construcció emprada: Un conjunt d’arcs de descarrega
superposats per alleugerir la massa del mur i 8 pilars interns repartits en la planta
de la cel·la, els quals suporten la major part del pes de la construcció.
EL TAMBOR

La cel·la interior és un espai circular amb un mur obert a diverses capelles intercalades
Podem diferenciar tres parts:
1.- Una part baixa en forma de façana fictícia, recoberta amb marbres luxosos i
ornamentada amb columnes i pilastres corínties que no suporten res.
2.- Una galeria amb finestres cobertes
3.- l’enorme cúpula, cassetonada, coronada per un òcul
LA CEL.LA O NAOSANALISI DELS ESPAIS INTERIORS:

ANALISI DELS ESPAIS INTERIORS:

SIGNIFICAT I FUNCIÓ DEL PANTEÓ
La ce.la interior del Panteó té forma circular com a símbol d’acolliment a tots els deus.
La gran cúpula simbolitza la volta celeste, i el cassetonat del seu interior distribuït en
cinc cercles concèntrics representen les orbites dels cincs plantes que els romans
coneixien en torn al òcul central que representa al Sol.
Cada una de les cinc fileres que formen el cassetonat
consta de 28 cassetons que simbolitzen els dies del
mes lunar. (unitat de mida del calendari romà)
Els set nínxols que envolten la cel.la estaven
dedicats a les set divinitats celestes, és a dir, als
cinc planetes que els romans coneixien: Mercuri,
Venus, Mart, Júpiter i Saturn. juntament amb el Sol i
la Lluna
El Panteó , doncs, és una representació del cosmos.
Durant l’Imperi Roma, se sent el centre de l’univers i
així ho representa mitjançat aquesta construcció.

La funció principal del Panteó era religiosa: Essencialment va ser la creació d’un
espai interior on els romans poguessin donar culte als seus deus.
I és precisament aquesta, on radica gran part de la seva originalitat: El de ser la
primera construcció de l’antiguitat, en la que el que realment va importar, va ser la
creació d’un espai interior, sense preocupar-se, gaire dels volums exteriors.
A diferència de l’arquitectura grega que
creava els seus edificis per ser
contemplats des de l’exterior, doncs, era
el lloc on el poble es reunia per realitzar
les celebracions religioses.
Al Panteó, en canvi, es crea un espai
interior on els creients romans rendien
culte als seus deus.
PAU17
PAU17
PAU17

L’ARQUITECTURA CIVIL
4- L’ARQUITECTURA CIVIL
A diferencia de Grècia, on es donava major importància a l’arquitectura religiosa (els
temples), a Roma, tindrà major rellevància l’arquitectura civil, una arquitectura més
pràctica i funcional i que, assolirà un gran desenvolupament.
Serà en aquest àmbit, el de les construccions civils, on els romans realitzaran les
seves més grans aportacions a l’arquitectura.
TIPOLOGIA ARQUITECTÒNICA CIVIL:
1.- Arquitectura domèstica: habitatges (Domus, Insulae)
4.- Edificis administratius: basíliques
2.- Edificis de caràcter lúdic: teatres, amfiteatres, circs i termes
3.- Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes
Tant a nivell tècnic , com d’utilització de nous materials, com de creació de noves
tipologies d’edificis: Termes, basíliques, habitatges, aqüeductes...
5.-Obres públiques (Infraestructures): calçades, ponts, aqüeductes,…

1.- EDIFICIS PRIVATS: EL HABITATGES
Els habitatges o vivendes particulars són els primers edificis on podem veure les
característiques pròpies de l’arquitectura romana civil. Hi ha tres tipologies:
4.1- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES
Són cases privades estructurades al voltant
d’un pati central (atri)
EL DOMUS
Atrium (pati tancat)

Aquests habitatges contaven amb varies dependències amb usos i utilitats diferents
com : el tablinum, el triclinium, els tabernae, els cubiculums, el Peristilum.o el larairum.
També estaven ricament decorades amb pintures realitzades amb la tècnica del fresc
els murs; i terres pavimentats amb mosaics.
4.1- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES
Peristylum (pati porticat)

Edificis de pisos que podien arribar fins a quatre altures. Construïts amb materials
barats i de poca qualitat, amb freqüència s'ensorraven o incendiaven.
4- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES
Normalment constaven d’una o dues peces i no disposaven de conduccions
d'aigua, la qual calia anar a buscar-la a la font pública més pròxima).
INSULAE

Grans cases dels més rics, situades al camp i que també eren el centre de les
explotacions agràries
Constaven d’una zona
residencial on vivien els amos i
altres dependències destinades
a la realització de les tasques
pròpies de l’explotació agrícola i
ramadera.
A partir del segle I comencen a
construir-se les villaes imperials
les quals destaquen per la
grandiositat i el luxe tant dels
materials emprats en la seva
construcció com per la bellesa
de la seva decoració.
VILLAE
Els mosaics i les pintures que les decoren constitueixen una bona mostra del poder i
la magnificència de l’època imperial.

La casa del poeta tràgic és un típic domus romà, de proporcions modestes, però
que destaca per la bellesa de les seves pintures i mosaics.
El seu nom es deu al mosaic que decora el terra del tablinum, on es representa una
escena teatral.
PAU17
PAU17
PAU17
OBRES PAU 2017 CASA DEL POETA TRÀGIC (S. I aC.)

4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC
2.- EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC
TERMES
Eren edificis públics d’ús higiènic i lúdic. Una mena de banys públics, que incloïen
gimnàs i massatges, però que anaven més enllà de la seva funció purament
higiènica i es convertiren en complexos d’oci i relació social (llocs de reunió entre
amics o per a fer negocis) .
Eren immensos complexos
d’edificis dividits en sales de
banys calents, temperats i freds,
palestres,(gimnasos) tendes,
saunes, biblioteques,...
En ells s’aplicaven enginyoses
solucions arquitectòniques i
tècniques.
Eren un mitjà de propaganda per
qui pagava la seva construcció.
L’exemple més grandiós són les termes de Caracalla (Roma).

EL TEATRE
Era és un edifici, d’estructura semicircular, destinats a la representació d’obres de
caràcter divers.
Molt semblants als teatres grecs, dels quals deriva, però amb algunes diferències
significatives:
L’edifici és una estructura sòlida que s’eleva del
terra, a diferència dels grecs que aprofitaven la
pendent del terreny per realitzar la seva construcció

Presenta una Orquestra semicircular (no circular) més petita i una escena més gran,
amb fons arquitectònic arquitravat.
Aquestes diferències venen donades
perquè els romans donaven més
importància a la representació que a la
música i el cor.
La càvea presenta una sèrie de
passadissos i escales que donen accés a
la grada pels vomitoris i que possibilitaven
la ràpida entrada i sortida del públic

És un edifici original romà, resultat de la unió de dos teatres per la part de l’escena, en
el qual es realitzaven espectacles de tipus sagnant: lluites de gladiadors, d’animals..
L’AMFITEATRE
L’edifici presenta una planta el·líptica, (no circular) en ell que poden diferenciar dues
parts amb funcions marcadament diferenciades: L’arena, lloc on es feia l’espectacle i
la càvea, espai destinat al públic.
ARENA
CAVEA

La construcció era molt semblant a la del teatre tant en la part exterior com en
l’estructura interna d’accés a les grades.
L’estructura interna formada per arcs i voltes, sustentaven la càvea a ‘alhora que
formaven un conjunt de passadissos que permetien al públic entrar i sortir d’ella a
través dels vomitorium.
Sota de l’arena, al subsòl, també hi havia tota una sèrie de passadissos i estàncies per
a preparar els espectacles “ el fossae”

OBRES PAU 2017 COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI 72-80 dC (S. I )
Construït durant l’època de l’emperador Flavi Vespasià constitueix el paradigma de
tots el amfiteatres romans
PAU17 PAU17 PAU17
PAU17

EL CIRC
Lloc on s’organitzaven les curses de quadrigues (carro de 4 cavalls), bigues (carro
de 2 cavalls)... I també competicions atlètiques.
És una adaptació de l’estadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de U
Al centre presenta un element arquitectònic separador anomenat spina
SPINA
Presenta diferencies en els extrems: En un, de forma corba, es trobem la porta
triomfal per on sortien els vencedors i a l’altre, més rectilini, hi eren les quadres.
SPINA

4.3- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS ADMINISTRATIUS
3.- EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER ADMNISTRATIU LA BASÍLICA
Era un edifici públic destinat a la realització de transaccions comercials,
l’administració de justícia i altres actes públics, normalment ubicat al forum
Arquitectònicament és un edifici de planta rectangular, dividit en tres naus cobertes
amb volta de canó i mitja cúpula al fons.
Aquest model d'edifici serà el que posteriorment els cristians prendran com a model
per a realitzar les seves esglésies.

Es tracta d’elements arquitectònics trets del seu context i sobredimensionats.
Els dos principals són els arcs de triomf i les
columnes commemoratives
4.4- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS
4.- EDIFICIS DE CARÀCTER COMMEMORATIU
Tenen tenir funció propagandística o commemorativa.

Tenen forma de portes monumentals de ciutat aïllades amb doble façana (exemptes) i
Poden ser d’un van (arc) o de tres vans.
Són exclusivament construccions de propaganda per a commemorar la victòria d’un
general o emperador, sovint decorades amb escultures i relleus propagandístics
Combinen l’arc i la volta amb les estructures arquitravades ( pilar, arquitrau, fris,
cornisa) i amb elements decoratius (columnes, relleus i escultures) que el completen
L’ARC DE TRIOMF

Tenen la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs de triomf
Igual que l’arc de triomf són elements arquitectònics extrets
del seu context (l’edifici) i sobredimensionats, convertits en
símbols de les conquestes i, per tant, del poder de l’imperi.
Podem diferenciar tres parts:
Basament
Columna amb el fust decorat amb un relleu helicoïdal
de les gestes de l’heroi a qui esta dedicat.
l’estàtua de l’heroi coronant la columna
Destaquen la columna de Trajà on es representa la seva
conquesta de la Dàcia i la de Marc Aureli mostrant les
victòries sobre els germànics. Ambdues a Roma
LA COLUMNA COMMEMORATIVA

Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i la
seva enorme capacitat com a enginyers per aplicar solucions tècniques.
Van servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples: calçades, ponts,
aqüeductes, embassaments, ports, fars, muralles, clavegueres,...
Tindran una enorme repercussió en l’enginyeria i arquitectura en general i no
seran superades clarament fins més de mil anys després
4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES
5.- LES OBRES PÚBLIQUES CALÇADES, PONTS I AQÜEDUCTES

Els romans construïren una gran quantitat de calçades que connectaven tots els
seus territoris formant una gran xarxa viaria que facilitava les comunicacions, el
control i l’organització de l’Imperi.
4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL:OBRES PÚBLIQUES
Assoliren un nivell tècnic tal, que moltes d’aquestes calçades encara s’utilitzen o
sobre d’elles s’han construït moltes de les actuals vies de comunicació europea.
Una de les principals vies de comunicació va ser la Via Augusta, que unia Roma
amb Cadis.

L’AQÜEDUCTE
És una construcció pràctica i funcional que serveix per a salvar desnivells i fer
que l’aigua arribi des de l’embassament o lloc de captació a la ciutat.
A l’igual que en el cas dels ponts, per la seva construcció van utilitzar pilars i arcs
realitzats amb morter, formigó o pedra.
+ INFO

Aquesta obra construïda a finals del segle I aC i principis del segle I dC, és un clar
exemple del caràcter funcional i pràctic que va caracteritzar les construccions
romanes i també del seu caràcter eclèctic.
Realitzat amb pedra calcària local
(saldò) es va construir per salvar el
desnivell del barranc i dur l’aigua
del riu Francolí a l’antiga ciutat de
Tarraco.
És l'únic tram sobre un pont de tot
l’aqüeducte (18km.). l’ specus del
qual, discorria sobre el terreny.
El pont està realitzat amb carreus
isòdoms i llisos els arcs, i amb un
encoixinat rústic en els pilars, els
quals presenten una estructura
esglaonada.
L’Aqüeducte de les Ferreres o pont del diable és un clar exemple de com els romans
van utilitzar l’arquitectura per romanitzar i unificar l’imperi.
OBRES PAU 2016 AQÜEDUCTE DE LES FERRERES (S. I aC- I dC.)
PAU17
PAU17
PAU17
PAU17

Altres aqüeductes: El Pont du Gard (pont i aqüeducte), L’aqüeducte dels Miracles
(Mérida), L’aqüeducte de Segòvia.

AMPLIAR INFORMACIÓ
AMPLIAR INFORMACIÓ
TEXTOS
1.- Apunts arquitectura romana (MEC)
2.- Primera aproximació a les obres
arquitectòniques romanes PAU 2017.
VIDEOS
3.- Comentaris obres arquitectòniques
de l’Art Romà PAU 2017

ARQUITECTURA ROMANA

Recommended

Recommended

More Related Content

What's hot

What's hot (20)

Viewers also liked

Viewers also liked (19)

Similar to ARQUITECTURA ROMANA

Similar to ARQUITECTURA ROMANA (20)

More from Antonio Núñez

More from Antonio Núñez (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (8)

ARQUITECTURA ROMANA